LA ESTRATOSFÈRICA MOBILITAT DE PERSONES I MERCADERIES

Com deien en el nostre article del passat mes de març La propagació del virus, una aproximació Geogràfica. la edat de les poblacions afectades a estat el vector més important en la letalitat del SARS-Cov2 i la mobilitat global especialment del sector aeri el que ha propiciat la rápida transmissió del virus.

A part de l’esmentada contribució a la propagació de la pandèmia, l’estratosfèrica mobilitat de persones i béns de consum per tot el planeta té també una gran repercussió en la salut de les poblacions per l’alta contaminació i també en la salut del planeta per les elevades emissions de gasos d’efecte hivernacle.

La gràfica de l’organització IDAE que presentem a continuació ens mostrà que el transport mundial emet (dades del 2017) 8.800 milions de Tones de CO2 a l’atmosfera representen el 23% de tot el CO2 que les activitats humanes generen.

El formatget segregat ens mostra clarament que el transport rodat de mercaderies i passatgers es el màxim responsable de les emissions mentre que el transport ferroviari és amb molta diferència el menys contaminant i lamentablement el menys utilitzat, el transport marítim i aeri tot i emetre menys emissions, preocupen, especialment l’aeri pel seu espectacular creixement (Vegeu infografies de la UE, que presentem més abaix)

És doncs important fer esforços per reduir aquestes emissions en tots els àmbits on sigui possible. Les persones som per descomptat lliures de comprar i consumir allò que vulguem i de viatjar a on ens vingui de gust i de la manera que més ens agradi. No obstant això, la crisi climàtica, és cada cop més present a la consciència ciutadana i és bo tenir informació sobre la petjada de carboni dels diferents mitjans de transport de persones i mercaderies.

L’infografía que presentem a continuació ens indica els grams de CO2 per persona i kilómetre dels mitjans de transport més habituals

Com podem veure hi ha grans diferències entre els diversos sistemes de transport i l’avio que amb 192 grams guanya de llarg als altres mitjans, es també destacable la diferencia entre el cotxe elèctric que emet 43 grams i el de motor de combustió amb 121 grams, les motos i bicicletes elèctriques tanquen el rànquing per la part baixa, encara que nosaltres afegiríem anar amb bicicleta clàssica o a peu que són els mitjans més saludables i emeten zero carboni.

Com veiem, la manera com fem els nostres desplaçaments afecta directament a les emissions de gasos a l’atmosfera, és doncs responsabilitat de cadascú escollir com pot i com vol fer els seus desplaçaments.

El tràfic de mercaderies és tal vegada un dels responsables de l’increment mundial d’emissions i un dels que costarà més de reconvertir per la seva dependència dels combustibles fòssils.

La deslocalització d’empreses i les estratègies logístiques de les grans companyies ha fet augmentar moltíssim el tràfic de mercaderies en  contenidors al voltant del Món arribant l’any 2016 a 750 milions de TEU (contenidor estàndard de 20 peus).

Conseqüentment el CO2 emes per aquesta activitat també ha crescut considerablement i les projeccions indican que poden arribar a 8.132 milions de Tn el 2050.

Tot plegat ens porta a fer-nos la següent pregunta: és realment necessari moure tants aliments, persones i productes manufacturats d’un cantó a l’altre del Món, no seria més lògic produir i consumir més localment i evitar que fins i tot les coses més senzilles facin milers de km per arribar a les nostres llars. Segurament per les grans multinacionals, que basant el seu negoci amb la globalització i el treball precari a països remots ja els va bé aquest model de negoci, però pel benestar de la gent i per la salut del planeta estem segurs que no.

Els problemes de subministrament durant la pandèmia de la Covid de productes essencials ens ha fet pensar fins a quin punt la deslocalització de la producció pot ser un problema greu en casos d’emergència. No cal anar a un sistema de proteccionisme nacionalista del comerç, però poder seria bo que en l’ambit personal i des de la nostra capacitat de decidir tinguéssim en compte també la conveniencia de la producció i el consum de proximitat que a més ajuda en la  necessària defensa del medi ambient.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s