ELS BOSCOS
Quan parlem de boscos tothom té una imatge clara i inequívoca del que estem parlant, tanmateix el bosc és molt més que una comunitat més o menys extensa d’arbres d’una o altra espècie.
GRANS PULMONS DEL PLANETA
Els boscos conformen paisatges, sostenen la biodiversitat, eviten l’erosió del sol, configuren els climes locals, també nodreixen cultures ancestrals, mites i una variada literatura cinematografia. A més, ben gestionats tenen un positiu impacte econòmic, fins i tot exerceixen un efecte benefactor sobre les persones que tenen l’oportunitat d’acostar-se i passejar pels verals que s’hi endinsant.
Al·ludint a la comparativa de molts autors que han tractat La Terra com un ésser viu podrien definir els boscos com “els pulmons del planeta”. No és cap metàfora, doncs els arbres com a gegants del regne vegetal basen el seu creixement en un procés anomenat fotosíntesi que mitjançant les fulles de les seves capçades i en presència de la llum solar (fotons) absorbeixen CO2 i expulsen oxigen, de manera que són autèntics purificadors atmosfèrics que col·laboren en gran mesura en la lluita contra el canvi climàtic.
És pot afirmar doncs, que els boscos, per la seva capacitat enmagenatge de CO2, som importantíssims en la lluita pel canvi climàtic, en aquest sentit es per tant necessari evitar la desforestació i fins i tot procurar incrementar la superfície forestal del planeta. Lamentablement els densos boscos tropicals de la Terra estan patint des de fa dècades una tala massiva d’arbres per impulsa activitats extractives, agrícoles (oli de palma) i d’infraestructures, que molts cops tenen al darrera grans multinacionals i actuacions il·legals consentides pels governs locals.
ELS BOSCOS DEL MÓN
Els boscos es reparteixen per la superfície continental i illes de la Terra de forma irregular de manera que hi ha zones amb enormes extensions contínues de boscos i d’altres on l’absència d’arbres és absoluta. Així i tot, la superfície forestal és enorme, és calcula que al planeta hi ha uns 40 milions de Km2 de boscos que representen el 30 % de tota la superfície continental, és doncs fàcil de comprendre la importància dels boscos en el funcionament dels sistemes i cicles que regulen el funcionament del planeta.
De forma molt breu podem tipificar els boscos en tres grans categories en funció de les zones geogràfiques on es desenvolupen:
Boreals: Es despleguen per Amèrica del Nord i Euràsia, on hi ha estius curts i hiverns llargs, freds i secs. Ocupen latituds altes, per sota de la tundra i a prop del cercle polar àrtic. Consta bàsicament de coníferes (avets i pins).
Temperats: Estan situats a latituds mitjanes, majoritàriament entre 40º i 60º nord, on és dóna una temperatura mitjana d’uns 15 ºC, els estius són calorosos i els hiverns suaus amb pluges al voltant dels 1000 mm, anuals. Amb general són arbres caducifolis com els roures, faigs, oms, freixes, encara que també abunden pins, alzines i altres varietats.
Tropicals/subtropicals: Es troben al voltant de l’equador, amb calor i humitat tot l’any, molta pluja (>2000 mm). El conformen extenses selves tropicals amb gran varietat d’espècies. Hi ha molta biodiversitat.
Cal matisar que en cada zona geogràfica, les diferents varietats es reparteixen i s’estratifiquen en funció del clima local i sobretot de l’altura sobre el nivell del mar.
L’HOME I EL BOSC, LA BIODIVERSITAT
L’home des dels seus orígens i en la seva condició primigènia de caçadors recol·lectors ha tingut una enorme relació amb els boscos no en va els primers homínids que poblaren la Terra ho varen fer fa més de dos milions d’anys als boscos i sabanes adjacents d’Àfrica. Des de llavors l’home no l’ha deixat d’utilitzar en el seu profit per caçar, aixoplugar-se, escalfar-se, fer útils, mitjans de transport i un llarg etc. Avui en dia encara hi ha centenars de comunitats indígenes que viuen a les selves i boscos sense, o amb molt poc contacte amb l’exterior.
Molt abans que l’home però, moltes altres espècies vegetals i animals varen poblar els boscos del Món, que acullen en el seu hàbitat el 80 % de tota la biodiversitat del planeta, especialment en els boscos tropicals, que mantenen extenses àrees de bosc primari o verge.
També el bosc boreal o taigà és en menor mesura l’hàbitat d’un bon nombre d’espècies animals, algunes tant representatives com el tigre siberià o l’enorme os grizzli, espècies amenaçades per l’escalfament que aquestes zones del planeta està sofrint les últimes dècades i que afecta de forma sensible la riquesa i salut dels seus arbres.
LA DESFORESTACIÓ AL MÓN
Encara ara, una part de la humanitat, pel fet que no tenen altres mitjans, depèn de la fusta que proporcionen els boscos per cuinar, escalfar-se i altres activitats domèstiques. Tanmateix els boscos no perillen per aquest fet, el risc mes important que avui tenen els boscos es la desforestació massiva especialment la que sigui per tala o per incendis intencionats es produeixen als boscos o selves tropicals que en els últims temps estan veient com milions d’hectàrees desapareixen en països com Brasil, Indonèsia, o la República del Congo, per donar pas a activitats extractives o cultius oleaginosos que promouen diverses multinacionals que amaguen la seva activitat, darrere d’empreses i contractistes locals.
Al Brasil en un any han perdut 7900 Km2 un 29% més que l’any anterior, a tot el Mon es calcula que cada minut és perd una superfície forestal d’1,4 milions de Km2, equivalent a 36 camps de futbol (World Wildlife Fund) es calcula que a tot el Món tan sigui per tala o per incendies es perden 13 milions de Has. anualment. Els països on la desforestació ha causat mes estralls son: Indonesia, La República del Congo, Tailàndia i el Brasil.
Com hem explicat la, pèrdua de massa forestal equival a un increment de CO2 i un augment de les temperatures i sequeres persistents, que tal vegada, com estem veient aquests últims temps, comportem (moltes vegades amb l’ajuda criminal d’interessos amagats) un increment en la freqüència i amplitud dels incendis i conseqüentment: pèrdues econòmiques, de vides humanes, de biodiversitat i de més superfície forestal. Estem doncs clarament davant d’un cas de realimentació i amplificació d’un fenomen advers.
– Sup. forestal = + CO2 = + temperatura = +sequera = + incendis forestals = – sup. Forestal
EL BOSC A CATALUNYA
Com a gran part d’Europa, els boscos a Catalunya, no estan en una situació de risc, quant a la seva extensió, fonamentalment, pel fet que en l’últim segle el bosc ha anat ocupant progressivament els espais que l’abandonament de l’agricultura i l’èxode rural ha anat deixant lliures, tanmateix una gran part son boscos joves, molt densos, amatollats i mal gestionats, on la biodiversitat d’espècies ha caigut considerablement.
Els boscos considerats madurs i preservats són més aviat escassos i mancats d’una autentica protecció i de boscos verges o primigenis no en queden, podem dir doncs, que malgrat ser un país amb molta massa forestal, una gran part d’aquesta és de baixa qualitat. Crec que ja va sent hora que ens prenguem seriosament els conceptes de gestió forestal sostenible i biomassa.
No obstant, val a dir que tenim boscos molt bonics, força conservats i amb una gran varietat d’espècies, sobretot els que formen part de la xarxa d’espais naturals, de manera que qui vulgui gaudir del bosc ho pot fer sense necessitat de fer enormes desplaçaments, ben segur que a prop de casa tindrà algun parc amb una zona forestal que podreu visitar.
Les varietats de bosc a Catalunya és amplia, el clima mediterrani i el relleu muntanyós ha permès que hi hagin arrelat moltes espècies que es reparteixen segons les seves característiques per tot el territori.
EL BOSC ENS DÓNA MOLT, L’HEM DE RESPECTAR I ESCOLTAR
Crec que amb el que hem dit fins ara queden clar els beneficis i el pes que té el bosc per la salut de la mare Terra i la biosfera (conjunt d’animals i plantes que poblant el planeta). Els homes tenim la responsabilitat de gestionar i preservar aquesta riquesa natural.
Tanmateix i referint-nos als usos socials del bosc, podem afirmar que aquest ens aporta també nombrosos beneficis, el més important per la societat cada cop més urbanitzada, a part de la nostra passió per collir bolets i altres fruits del bosc, és la possibilitat de gaudir de la serenor i tranquil·litat d’una passejada pels camins i verals que s’endinsen en el bosc, i que ens donarà, el plaer de contemplar la bellesa cromàtica que alguns boscatges ens ofereixen segons quines èpoques de l’any o la bonica gama de verds que les molses i el sotabosc humits ens ofereixen.
El bosc, si el sabem escoltar, ens parla, sols cal respectar-lo i tenir cura de les nostres actuacions. Defensar el bosc de les múltiples amenaces a que té de fer front es una obligació dels governs i de les institucions, però també nostra.
Cuidant el bosc, cuidem el planeta i ens cuidem a nosaltres mateixos
Article del Nacional del 23-8-19
Uns 40.000 incendis cremen a la selva amazònica del Brasil
El Brasil ha lluitat durant molt de temps per preservar l’Amazònia, sovint anomenat “el pulmó del món” perquè produeix un 20% de l’oxigen del planeta. Malgrat les proteccions mediambientals cada cop més estrictes de les darreres dècades, aproximadament una quarta part d’aquesta enorme selva tropical ja ha desaparegut —l’equivalent a 22 catalunyes.
Foto: @_climate_crisis
Si vols llegir tot l’article, clica: Article complet
Article del diari ARA del 24-8-2019
Els incendis forestals de Sibèria ja han devastat 5,4 milions d’hectàrees
El fum dels incendis ja arriba a l’Àrtic i cobreix una superfície superior a tota la Unió Europea
Tot i la importància dels mediàtics incendis forestals a l’Amazones, altres zones del planeta també estan tenint una onada d’incendis forestals molt devastadors, com és el cas de Sibèria. Al llarg d’aquesta setmana, Greenpeace va informar que la superfície cremada ja supera els 5,4 milions d’hectàrees de taigà, la màxima superfície forestal del planeta. La xifra de superfície cremada és similar a tot Catalunya i el País Valencià junts, i la situació és tan dantesca que es preveu que l’extinció total dels incendis s’allargui fins a uns quants mesos vista o quan arribi el pròxim episodi de pluges importants.
L’àrea del fum dels incendis ja supera els 7.000.000 km2, afecta molts punts de l’hemisferi nord i una superfície que ja s’acosta a duplicar la de tots els països de la Unió Europea: 4.500.000 km2. Konstantin Fomin, portaveu de la ONG a Rússia, va anunciar que des de principis del 2019 ja s’han cremat 15.000.000 milions d’hectàrees i creuen que se superarà el rècord històric del 2012, quan es van cremar 18,1 milions d’hectàrees. Fomin també va afegir que actualment només s’està lluitant amb tots els mitjans contra 283.000 hectàrees. La resta dels incendis es troben en zones despoblades, de difícil accés, i els cossos d’extinció no estan obligats a intervenir.
Com pot ser que hi hagi incendis d’aquestes magnituds?
El 70% dels incendis forestals a Sibèria,són causats per negligències i l’incompliment de les normes de seguretat per part de les persones que són al bosc. També hi ha especulacions de focs intencionats, per ocultar les seves activitats il·legals de tala. Enguany els incendis han assolit aquest potencial a causa de les condicions meteorològiques favorables: absència de precipitacions, vent i humitats molt baixes. Però l’aspecte més important és que Rússia va acceptar una política especial pel que fa als incendis forestals que deia que els incendis forestals s’han de deixar cremar si el cost econòmic d’extingir el foc supera al valor econòmic del material cremat. D’aquesta manera, si els incendis forestals no amenacen zones habitades amb perill per a la població, es deixen cremar. La política s’ha mantingut, però fins al punt que el fum dels incendis estava afectant pobles a molts centenars de quilòmetres i, per tant, estava causant molts problemes de salut. L’exèrcit rus hi va començar a actuar fa qüestió d’un mes.
Els incendis forestals sempre són un problema enorme per a les persones, la fauna salvatge i generalment per als ecosistemes. A més, en aquest cas, el fum que se situa ben a prop del cercle polar àrtic podria tenir efectes indirectes sobre el clima. Un dels problemes és causat pel carboni negre (sutge). Es tracta de partícules negres i fosques que entren a l’atmosfera a partir d’aquests incendis i que flueixen amb els vents, i acaben caient de nou a la superfície terrestre. El carboni negre és un contaminant que es troba a tot el món i és produït per fàbriques, vehicles, forns de calefacció, etc. Les partícules de carboni negre procedents dels incendis forestals de Sibèria es poden dipositar sobre el gel de l’Àrtic i, com que aquestes partícules són negres, absorbeixen la llum del sol i poden accelerar la fusió del gel si es troben en concentracions prou altes.
ACC-Aturem el Canvi Climatic 