Aquests dies de confinament pel coronavirus ens empeny a fer algunes reflexions i comentaris sobre el que està passant i el perquè ens està afectant amb tanta virulència
El gènere humà, un dels últims en arribar a poblar el planeta ha aconseguit en relativament poc temps instal·lar-se al capdamunt del regne animal, la nostra espècie amb tot el seu potencial científic organitzatiu i tecnològic, i la seva capacitat per afrontar els reptes mes difícils en tots el camps de la investigació, no reconeix límits per la seva activitat al Món.
El coronavirus que tan tràgicament ens està afectant, d’alguna manera representa un seriós advertiment que ens posa a lloc i ens mostra quant vulnerables podem ser davant de certes situacions sobrevingudes com la que estem vivint en la que veiem que a partir d’un únic element microscòpic tan simple com el SARS-CoV2, un virus amb un genoma molt simple de només 30.000 parells de bases (l’humà te més de 3.000 milions) supera totes les nostres capacitats i amb una gran intensitat de contagi i propagació posa la humanitat en quarantena i atura el Món.
Des del nostre espai dedicat a la divulgació dels temes relacionats amb el canvi climàtic entenem que ara tots els esforços dels poders polítics i la ciència han d’anar destinats a protegir les persones d’aquesta pandèmia global i escapçar la seva propagació com més aviat millor. Tanmateix com diu el director executiu del programa de les nacions unides pel medi ambient, Inger Andersen, en una entrevista a The Guardian “La nostra resposta a llarg termini ha d’abordar el problema de la continua pèrdua d’ecosistemes, habitats i biodiversitat. Mai abans hi havia hagut tantes facilitats perquè els patògens infectius passessin dels animals salvatges a les persones, el 75% de totes les noves malalties infeccioses provenen de la vida salvatge”
Efectivament la progressiva invasió d’espais naturals pràcticament verge per les activitats humanes així com la destrucció de grans àrees del planeta pels incendis i altres fenòmens relatius a l’escalfament global estan portant moltes espècies salvatges a desubicar-se dels seus espais naturals estrenyent-se les relacions entre aquests i els éssers humans.
En el mateix article el professor Andrew Cunningham de la Societat Zoològica de Londres comenta que tot això encara és veu més agreujat pel comerç d’animals salvatges vius i la venda en mercats molt massificats de tot el Món pel consum humà, segons Cunningham els animals transportats a grans distàncies i en pèssimes condicions estan molt estressats i immunodeprimits i excreten diferents patògens que poden entrar en contacte amb les multituds de persones que visiten el mercat, tot plegat dibuixant l’escenari ideal per la transmissió de malalties infeccioses.
Podem concloure sense dubtes que la pressió que els humans estem fent sobre el planeta té conseqüències de molts diferents ordres sobre les espècies que poblant la biosfera inclosa la humana, el Món s’està fent petit, tot està interrelacionat de manera que o aprenem a conviure amb respecte a la naturalesa o ben segur que pagarem una factura molt alta.
ACC-Aturem el Canvi Climatic 