Barcelona, encotillada entre la Serra de Collserola i el Mar i limitada per grans ciutats com L’Hospitalet i Sant Adria és amb 16.360 hab/Km2 una de les ciutats més compacta, amb més tràfic i amb una de les densitats de població més gran d’Europa, aquesta característica és un desavantatge important a l’hora d’endegar processos de transformació cap a una ciutat més sostenible i més saludable pels seus habitants.
Així i tot des dels Jocs Olímpics del 92 s`han anat fent grans transformacions d’apertura cap al mar i d’aprofitament d’espais industrials amb desús per ús públic.
Aquests últims anys entre els reptes més importants estan els de pacificar el tràfic rodat, reduir la contaminació i aturar el canvi climàtic. Aquests objectius requereixen en la línea del que estan fent moltes ciutats europees un canvi de model i endegar una sèrie d’actuacions sobre l’espai públic que no sempre son benvingudes per alguns actors de la societat.
En aquest article volem valorar el controvertit projecte de les Superilles que va començar amb un cert mal peu al Poble Nou, però que juntament amb el ja molt avançat projecte de recuperació dels patis interiors de mançanes creiem que representen una molt bona solució per assolir els esmentats objectius.
El que és pretén amb la implantació de les superilles no és altra cosa que donar en determinades zones de la ciutat més espai de qualitat pels vianants, reduint la circulació de vehicles motoritzats en els carrers i encreuaments de l’interior de l’illa.
Tot i que això pot comportar alguns problemes, sobretot al principi de la implantació, els beneficis pels veïns i també per la ciutat en general són molt superiors als inconvenients. Tanmateix els projectes de superilles han d’anar acompanyats d’una bona política informativa i de participació ciutadana.
A part de la tan necessària reducció del tràfic, un dels avantatges de les superilles és que els espais recuperats convenientment urbanitzats i enjardinats esdevenen agradables zones verdes i d’interacció social. El cas més paradigmàtic d’aquests projectes és el del barri de Sant Antoni de l’Eixample, que han inaugurat recentment, si no heu estat ús recomanem visitar-lo
Val a dir que aquesta superilla s’aprofita de la meravellosa herencia que l’enginyer i urbanista Ildefons Cerda (1815-1876) va deixar a Barcelona amb el seu pla visionari, que malgrat haver estat maltractat durant molt de temps amb la recuperació de patis i les superilles podrà retrobar en part el seu caràcter ciutadà. Cada encreuament de carrers és assimilable a una nova plaça per a ús dels ciutadans tot i mantenir l’ imprescindible trâfic calmat de vehicles de veïns, serveis i entrega de mercaderies.
Tot és opinable i millorable i sempre algú es pot sentir perjudicat per un o altre projecte, però crec que tothom ha de coincidir en la necessitat de posar la salut i el benestar de les persones com a premissa en les transformacions urbanes que les ciutats estan obligades a fer i que a tot Europa van en la línea de naturalitzar l’espai públic i millorar la mobilitat col·lectiva.
Les superilles són una bona eina per donar espai al vianant, tanmateix el principi bàsic de -les persones primer- ha de presidir tots els projectes i les actuacions urbanístiques de la ciutat, qualsevol espai per petit que sigui és un lloc adient per fer la ciutat més verda.
Si teniu interès podeu veure aquest vídeo de TV3 on la investigadora Natalie Müller de IS Global defensa amb certa vehemència els avantatges de les superilles per reduir la contaminació atmosfèrica i les afectacions que aquesta provoca sobre la salut.
ACC-Aturem el Canvi Climatic 