7.1.- ELS FENÒMENS DEL CANVI CLIMÀTIC. (Pujada del nivell del mar)

Com vam mencionar a la fitxa nº 6, hi ha una sèrie de fenòmens relacionats amb el canvi climàtic que ja són presents en moltes zones del planeta i estan essent observats amb molta preocupació per la comunitat científica i gran part de la població mundial, les institucions i els governs.

FENÒMENS FÍSICS I MORFÒLOGICS

Aquest grup de fenòmens, com veureu és caracteritzant per l’estreta relació de causa efecte entre els diversos processos climatològics derivats de l’escalfament global i la modificació del la realitat física dels territoris o medis afectats que arriben a transformar de forma dramàtica grans parts del planeta.

LA PUJADA DEL NIVELL DEL MAR

Fig. Variació del nivell del mar, del període 1880-2017.  Font: NASA-CSIRO

En primer lloc cal dir que el nivell del mar o oceans és una variable que en altres èpoques de l’escala  geològica ha estat molt diferent del que hi ha avui en dia depenen en gran mesura dels períodes glacials i interglacials que han marcat l’evolució del planeta.

Partint de la base que la quantitat d’aigua que hi ha al planeta es constant, és pot afirmar que es la seva distribució la que ha variat en el temps. Mostres de roques sedimentàries i diferents fòssils han demostrat científicament variacions de fins a 300 metres dels nivells actuals del mar.

Actualment, segons els estudis més recents estem tenint un increment global del nivell del mar de 3 mm a l’any.

A tall d’exemple, segons les dades disponibles, es pot afirmar que si la capa de gel de Grenlàndia es fongués totalment, el nivell del mar pujaria uns 7 metres. De fet les últimes observacions demostren que la fusió aquesta enorme capa de gel s’està accelerant en les últimes dècades.

Tenint en compte que uns 500 milions de persones viuen en zones costaneres que estan a menys de 5 metres per sobre el nivell del mar ens podem imaginar la catàstrofe humanitària que representaria una pujada de nivell d’aquesta magnitud. De fet en moltes parts del Món i espacialment a les illes del Pacífic sud, l’actual increment de nivell ja està afectant directament a les poblacions costaneres. També es veuen afectades les costes europees i americanes, que estan comprovant com les inundacions a les zones costaneres són més intenses i l’erosió marina es menja més ràpidament les platges i provoca esllavissades en els penya-segats. Grans ciutats com Nova York estan desenvolupant plans de defensa contra l’augment de nivell del Mar que combinat amb l’arribada d´huracans o tempestes a les seves costes com va passar amb l’huracà Sandy el 2012 provoquen grans inundacions amb pèrdues econòmiques i de vides humanes.

Les variacions del nivell del mar, es produeixen bàsicament per:

1.- L’expansió o contracció tèrmica de l’aigua dels oceans

És deguda a la  variació de la temperatura global de les  masses d’aigua., l’escalfament actual de la temperatura de les aigües marítimes  fa que una mateixa massa d’aigua augmenti el seu volum i en conseqüència augmenta el nivell del mar.

2.- La fusió o congelació dels casquets de gel continentals existents a la terra,

A conseqüència dels canvis en la temperatura del planeta els oceans i mars també estan augmentant el seu nivell  per l’aigua que el progressiu desglaç de les masses de gel continental que hi ha al planeta aporta a l’oceà. Els  estius més llargs encara provoca la fusió de més gel de manera que més volum d’aigua va a parar als mars i oceans.

Per altra banda, l’escalfament de les grans plaques de gel de Groenlàndia i de l’antàrtica Occidental fa que hi hagi més aigua de fusió en circulació per sota el gel, accelerant la velocitat de desplaçament d’aquest cap a l’oceà.

L’extensió i gruix dels gels polars, glaceres i de Groenlàndia fa dècades que es controla des de l’espai per mitjà dels satèl·lits especialitzats que disposen de sofisticats mitjans d’observació i mesura i que permeten als científics disposar de dades molt fiables de l’evolució negativa de l’extensió de la superfície de gel de la Terra.

3.- L’albedo, amplifica la fusió dels gels àrtics i antàrtics

L’albedo o grau de reflexió de la radiació solar, també té un gran efecte en la fusió dels gels especialment en las zones de contacte amb l’oceà.

Més superfície d’oceà significa un major escalfament, degut a que més energia solar és absorbida (L’oceà fosc i amb un albedo del 0,3 retorna el 30 % d’energia a l’espai o sigui que absorbeix un 70 de l’energia que rep, mentre que el gel amb un albedo de 0,8 retorna el 80% es a dir tant sols absorbeix un 20%, en general podem afirmar que com més fosca és una superfície més calor reté.

Si per l’increment de la temperatura global de l’àrtic, la superfície de gel disminueix, la superfície de l’oceà conseqüentment augmenta, aquesta, molt més fosca, absorbeix més energia i augmenta la seva temperatura, tal vegada, amb l’aigua més calenta les vores de les plaques de gel que arriben al mar es trenquen i desfan més ràpidament de manera que hi ha menys superfície de gel, d’aquesta manera es produeix una realimentació i amplificació del fenomen, que queda patent en les imatges de satèl·lit realitzades les ultimes dècades.

Com veiem el procés de desglaç, degut a l’increment de la temperatura global de l’àrtic entra en un bucle iteratiu que es tanca provocant un major desglaç.

4.- La retracció de les glaceres de muntanya.

Les glaceres de muntanya són un dels indicadors més fidedignes del canvi climàtic, la seva retirada i pèrdua de gruix de gel és constant i s’està accelerant en les últimes dècades en totes les regions muntanyoses del planeta.

21_matterhorn-now

EL CERVINO.Fotografiat per Bradford Washburn el 16 d’agost del 1960 i per David Arnold el 18 d’agost del 2005 (Panopticon Gallery, Boston, MA.).
Obviant el fet que estigui més o menys nevat s’aprecia clarament la pèrdua d’extensió de la glacera.

Les glaceres del Món, en 50 anys han perdut prop de 10.000 giga tones de gel, els científics consideren que aquest desglaç ha provocat per si mateix un augment del nivell del mar de 27 cm durant aquest període de temps.

Fig2_2014

El glaciòleg Michael Zemp de la universitat de Zurich ha estimat que en l’actualitat cada any es perden un total de 335.000 milions de tones de gel, equivalent a un increment d’1 mm del nivell del mar. Tanmateix l’aportació que les glaceres fan l’increment del nivell dels oceans tot i ser un problema d’abast global no és l’únic risc que comporta el cada cop més ràpid i continu retrocés de les geleres.


Es doncs evident que l’increment del nivell del mar es conseqüència de l’escalfament global del planeta i se seguirà incrementant en funció de com augmenti la temperatura


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s