Les últimes setmanes s’està generant a Catalunya un nou debat que té moltes i variades arestes que afecten a la població, el territori i les administracions locals i autonòmiques.
No sabem com evolucionarà el debat, però el que si sabem és que Catalunya ha estat 10 anys pràcticament aturada quan a la transició cap a energies renovables, fet que ens ha situat a la cua en producció d’energia eòlica (5,8% d’energia elèctrica produïda) i fotovoltaica(1,1% del total), veieu taula de l’Idescat al final. Molt per darrere de la resta d’Espanya i de la majoria d’estats europeus.
El debat ha sorgit quan s’han començat a conèixer els projectes en tràmit d’aprovació emparats amb el decret llei de la Generalitat d’impuls de les energies renovables del 2019.
Des de llavors s´han presentat multituds de projectes d’instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics per a diferents zones del país que preveuen una potència total de prop de 10.000 Mw.
Certament, aquests projectes, com passa en altres països i regions tenen un impacte visual sobre el paisatge i el territori i diferents actors locals i entitats estan expressant el seu rebuig a aquests projectes i demanen un model alternatiu de desplegament de les renovables.
Com tots podem intuir la problemàtica es complexa i difícil de resoldre sense una voluntat ferma per part de tots els actors d’arribar a acords que permetin avançar cap a les energies lliures de CO2 que és el màxim responsable de l’escalfament global.
Els objectius de reducció d’emissions pel 2030 i 2050 es basen en gran part en la transició energètica cap a les renovables, és per tant imperatiu desenvolupar de forma decidida i el més ràpid possible aquestes energies en tot el país.
Evidentment les opcions per fer-ho han de passar necessàriament per uns criteris de racionalitat envers una certa protecció del territori i una distribució equitativa de les instal·lacions en la geografia del país, no és admissible que les actuacions caiguin majoritàriament en les mateixes comarques.
També és necessari que tot l’esforç productiu renovable no recaigui en les zones rurals, és molt important que les àrees urbanes i industrials aportin fins al màxim possible la seva capacitat de producció renovable aprofitant terrats, zones de pàrquing i altres espais adients per generar energia, al cap i a la fi, són els que més energia consumeixen.
L’administració ha de tenir un paper impulsor i també regulador en el desplegament energètic evitant les grans actuacions especulatives i vetllant per una descentralització i per una implantació que protegeixi l’activitat agrària i minimitzi els impactes sobre el territori.
Per altra banda és necessari assumir que la transició energètica és un objectiu irrenunciable si volem tenir alguna possibilitat d’aturar el canvi climàtic i tothom d’una o altra manera haurà de fer certes renúncies i adaptacions dels seus interessos.
El debat està servit, la pregunta és: serem capaços d’avançar i resoldre aquesta disjuntiva.
| RESUM TAULA: Producció d’energia elèctrica. 2016-2020 | ||||||
| Institut d’Estadística de Catalunya | ||||||
| Unitats: GWh. | ||||||
| 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | ||
| Energies no renovables | 37.476,70 | 39.343,80 | 35.397,90 | 39.897,40 | 36.329,70 | |
| Nuclear | 24.704,40 | 25.252,00 | 21.935,30 | 24.586,50 | 24.900,50 | |
| Energies renovables | 7.842,20 | 7.683,30 | 9.101,60 | 7.632,30 | 8.985,50 | |
| Hidràulica | 4.230,90 | 3.879,60 | 5.505,00 | 3.655,60 | 5.447,60 | |
| Eòlica | 2.735,40 | 2.885,50 | 2.767,40 | 3.152,70 | 2.637,20 | |
| Fotovoltaica | 418,9 | 428,9 | 400,2 | 451,5 | 484,1 | |
| Total producció bruta | 45.318,90 | 47.027,10 | 44.499,50 | 47.529,70 | 45.315,20 | |
Si vols veure la taula completa clica: https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=50
ACC-Aturem el Canvi Climatic 