El nivell del mar puja, però nosaltres mirem cap a un altre cantó.
El nivell dels oceans està pujant, aquesta lenta però constant elevació és deguda a les causes que esmenten més avall, tanmateix s’està fent ja evident, en molts llocs del planeta, (Illes del Pacífic, golf de Mèxic….) en alguns de forma molt dramàtica per la gent i els animals que els habiten i que es veuen foragitats de casa seva. Tanmateix, com sabem, una gran part de la població mundial viu en planes estuaris, deltes i terres baixes situades a les costes de mars i oceans, a molt poca alçada del nivell de l’aigua, de manera que en diferents llocs estan ja patim (episodis puntuals d’inundacions) o patiran els efectes de l’increment del nivell del mar.
Els humans tendim a relativitzar els riscos del que veiem com un problema llunyà. Però cal saber, que l’afectació de l’augment del nivell del mar sobre la superfície dels diferents territoris amb risc, és exponencial, doncs depenent de l’orografia d’una zona determinada, petits increments de centímetres poden afectar grans superfícies de terra ferma, com àrees naturals i conurbacions urbanes on cada cop viu mes població que migra de les zones interiors. S’estima que entre 400 i 500 milions de persones viuen en zones que estan a menys de 5 metres per sobre del nivell del mar.
A continuació us deixem unes infografies realitzades per la Union of Concernet Scientis molt representatius del que pot representar l’increment del nivell del mar en un futur
Perquè puja el nivell del oceà?
Hi ha quatre raons fonamentals per les quals el nivell de l’oceà s’està incrementant:
- L’increment de temperatura global de la Terra fa que l’aigua augmenti de volum i per tant de nivell.
- El desglaç de les glaceres i casquets polars és degut a l’augment de la temperatura, juntament amb uns hiverns mes curts provoca la fusió de més gel de manera que més volum d’aigua va a parar als mars i oceans.
- L’escalfament de les grans plaques de gel de Groenlàndia i de l’antàrtica Occidental fa que hi hagi més aigua de fusió en circulació per sota el gel, accelerant la velocitat de desplaçament d’aquest cap a l’oceà.
- I el més important:
Més superfície d’oceà significa un major escalfament, degut a que més energia solar és absorbida per la Terra (L’oceà amb un albedo del 0,3 absorbeix un 70 de l’energia que rebem, mentre que el gel tant sols absorbeix un 20%
Si per l’increment de la temperatura global de l’àrtic, la superfície de gel disminueix, la superfície de l’oceà conseqüentment augmenta, aquesta, molt més fosca, absorbeix el 70% de l’energia que arriba i la temperatura del mar s’incrementa, tal vegada, amb l’aigua més calenta les vores de les plaques de gel que arriben al mar es trenquen i desfan més ràpidament de manera que hi ha menys superfície de gel, d’aquesta manera és produeix una re-alimentació i amplificació del fenomen, que queda patent en les imatges de satèl·lit realitzades les ultimes dècades.
El següent diagrama expressa de forma gràfica l’esmentat fenomen:
t=temperatura
(+) t. global –> (-) superf. de gel –> (+) superf. d’oceà –> (-) albedo a l’oceà –> (+) t. a l’oceà –>
–> (+) superf. de gel es desfà –> (-) superf. de gel.
Com veiem el procés de desglaç, degut al increment de la temperatura global del àrtic entra en un bucle iteratiu que es tanca provocant un major desglaç.
https://nsidc.org/cryosphere/sotc/sea_level.html
https://nsidc.org/cryosphere/sotc/ice_sheets.html
http://earthobservatory.nasa.gov/IOTD/view.php?id=49440
Acqua alta a Venècia.
Venècia està patint una de les inundacions més fortes de la seva història amb una pujada de 1,87 metres que ha negat el 80 % de la ciutat.
Aquestes inundacions amb més o menys alçada d’aigua no són rares en aquesta ciutat que esta acostumada a patir pujades del nivell, el preocupant és que cada cop són mes freqüents, doncs últimament han passat de les històriques menys de 10 inundacions a l’any fins a més de 60 a l’any i amb la previsió que cada cop siguin més severes.
La”Acqua alta” a Venècia es produeix per unes condicions meteorològiques determinades com la presència d’un nucli de baixes pressions amb un fort vent de sud-est “siroco” que espitja l’aigua de l’Adriàtic cap a l’interior de la llacuna, coincidint amb una pujada de la marea astronòmica.
Veiem doncs que el canvi climàtic no és el responsable directe d’aquestes inundacions a Venecia però si que podem afirmar que està en la causa de l’increment d’aquestes, en primer lloc perquè el nivell del Mediterrani esta pujant i en segon lloc perquè l’escalfament de l’aigua està provocant que cada cop les borrasques siguin més intenses.
Lamentablement, tot plegat ens porta a pensar que aquesta bella ciutat dels canals cada cop tindrà més dificultats per afrontar aquests episodis, especialment, si com estem veient, les mesures tecnològiques com les famoses comportes MOSE previstes per aturar la pujada del nivell de l’aigua a la llacuna es veuen endarrerida la seva construcció per la mala gestió i la corrupció.
EL PROJECTE MOSE (MOISES)
Aquest projecte faraonic consisteix en la instal·lació de 78 comportes (pesen 200 Tn i tenen 60 metres de longitud) a les tres entrades que comuniquen la Llacuna de Venècia amb el mar Adriàtic, les quals actuarien de manera que quan es produeix “acqua alta” les comportes mitjançant uns mecanismes i uns sistemes d’injecció d’aire s’elevarien 45º des de la seva ubicació submergida i evitarien durant les marees altes l’entrada d’aigua des del mar i en conseqüència que el nivell de l’aigua dins de la llacuna pugi per sobre del màxim fitxat (1,1m)
El projecte es va iniciar el 2003 amb idea d’acabar-lo el 2011, actualment les comportes estan dollinstal·lades en els seus llits de formigó però el sistema d’accionament encara no esta acabat i no es preveu la seva finalització fins el 2021 (10 anys de retard), encara que tampoc es segur.
El retard tan considerable es deu bàsicament a la mala gestió i a la enorme corrupció que ha estat una constant al llarg del projecte. El 2014, l’alcalde de Venècia i 14 funcionaris van estar condemnats per suborn a la licitació d’obres i malversació.
Tot plegat ha fet que el pressupost inicial de 1800 Milions de $ hagi passat als més 6000 milions de $ actuals.
ACC-Aturem el Canvi Climatic 