L’Antàrtida, una massa de gel immensa.

L’Antàrtida ha perdut 7,5 bilions de tones de gel des del 1997, segons els científics

Un estudi de l’Agencia Espacial Europea troba que més del 40% de les plataformes de gel s’han reduït, amb milions de tones d’aigua dolça entrant a l’oceà:

Un equip d’investigació, el primer que va dur a terme una enquesta sobre la pèrdua global de gel mitjançant dades de satèl·lit, ha descobert que la velocitat amb la qual el gel desapareix a tot el planeta s’està accelerant. Les troballes també revelen que es van perdre 28 bilions de tones de gel entre 1994 i 2017, l’equivalent a una capa de gel de 100 metres de gruix que cobreix tot el Regne Unit.

Un article, publicat avui a The Cryosphere, descriu com un equip d’investigadors liderat per la Universitat de Leeds al Regne Unit, va utilitzar la informació dels satèl·lits ERS, Envisat i CryoSat de l’ESA, així com les missions Copernicus Sentinel-1 i Sentinel-2 per trobar que el ritme al qual la Terra ha perdut gel ha augmentat notablement durant les últimes tres dècades, de 0,8 bilions de tones anuals als anys noranta a 1,3 bilions de tones anuals el 2017.

Per posar-ho en perspectiva, un bilió de tones de gel es pot pensar com un cub de gel de 10 x 10 x 10 km, que seria més alt que l’Everest

L’ANTÀRTIDA ENS HA DONAT UN ENSURT

El passat més de mars a l’Antàrtida i l’Àrtic s’han registrat temperatures molt altes. Els científics sorpresos per aquest estrany fenomen creuen que es pot deure a un desplaçament inusual i molt temporal dels grans corrents atmosfèrics dominants al planeta. L’estació d’investigació Concòrdia situada al Dome C de l’altiplà Antàrtic, va registrar temperatures de -11,5 ºC uns 38 ºC per sobre de les normals per aquesta època de l’any.

Certament, és molt possible que sigui així, però no hem d’oblidar que els pols fa temps que són considerats uns HOT SPOTS del planeta perquè els increments de temperatura i la disminució de l’extensió del gel fa anys que demostren que estan patint un escalfament sense precedents.

També és un fet l’increment dels col·lapses i les separacions de grans plataformes de gel marí (Ice shelves) a l’Antàrtida com va ser el trencament de l’enorme Larson-C (De la mida de la província de Girona el 2017) o el que ha passat també a l’Antàrtida el passat mes de març coincidint amb aquest episodi de calor extrema en què a la zona de la glacera Conger, situada a l’est del continent a col·lapsat una plataforma de gel de 1200 Km2 (la mida de la ciutat de Roma) que ha donat llocs a milers d’icebergs (alguns força grans, fins a 100 km2) que ja van a la deriva per l’oceà.

Imatge: Evolució de la plataforma de gel Conger (Antàrtida) entre el 22 de febrer i el 21 de març (NASA Earth Observatory)

El trencament de parts més o menys grans d’aquestes plataformes i conseqüent formació d’icebergs és un fet que els glaciòlegs considerant normal en la dinàmica dels gels àrtics o antàrtics. El que és preocupant és la freqüència i magnitud en què aquestes plataformes flotants col·lapsen o fins i tot es desintegren a l’Antàrtida.

L’Antàrtida com l’Àrtic representen un veritable termòmetre per la salut del planeta, el que passa en aquests freds i remots territoris té una relació directa amb l’escalfament global de la Terra i ens dóna una valoració de la magnitud i velocitat en què aquest escalfament s’està produint, és per això que els científics es miren cada cop amb més atenció les dades que els satèl·lits i les estacions polars ens ofereixen d’aquestes terres i mars glaçats.

Graphing Sea Ice Extent in the Arctic & Antarctic. scied.ucar.edu:

Fins fa poc la comunitat científica estava molt preocupada per la constant pèrdua d’extensió del gel àrtic que es va observant des de fa dècades. Últimament, però, la preocupació es centra en l’Antàrtida, ja que les conseqüències que comportarà la fusió del gel seran dramàtiques per la resta del planeta (pujada del nivell del Mar, pèrdua d’ecosistemes, més escalfament global)

Des de, ACC- Aturem el Canvi Climàtic seguirem amb molt interès el que passa a l’Antàrtida i als oceans.

SOTA L’ANTÀRTIDA, EL GEL S’ESTÀ FONENT?

Antártida

L’Antártida, un immens continent rocós cobert amb milions de tones de gel, amb una superfície de 14 milions de Km2, sols un 2% d’aquesta superfície està lliure de gel.

És el continent amb una altura mitjana de 2300 m més alta del planeta, el punt més alt és el massís de Winson amb 4892 metres d’altitud.

Està cobert per una capa de gel d’un gruix de 1600 metres de mitjana, que representa el 68% de tota l’aigua dolça del planeta.

A diferència de L’Àrtic on la major part del glaç és aigua de mar gelada que quan es desfà no incrementa el nivell del mar, a Groenlàndia i l’Antàrtida el gel d’origen continental quan es desprèn de les glaceres aporta volum al oceà incrementant el nivell del mar

Si la capa d’aquest continent es fongués, el nivell de l’oceà pujaria més de 50 metres.

Les temperatures mínimes són les més fredes del planeta, arribant a l’hivern fins a 80 /90 ºC sota zero.

A diferència de l’Àrtic on es coneixen i s’han comprovat científicament els efectes del canvi climàtic, la inabastable immensitat de l’Antàrtica fa més difícil el coneixement de l’afectació de l’escalfament en tot el seu territori, no obstant les dades disponibles i les observacions locals esmentades ens porten a pensar que els efectes del canvi climàtic ja han començat.

El passat mes de febrer (estiu antàrtic) a la base Argentina Esperanza es van registrar 18,3º C de temperatura, superant el record de 17,5 registrat el 2015.

La glacera Thwaites

Per tot plegat els científics cada dia posant més atenció a tot el que passa en aquest continent, recentment un equip internacional de científics ha anat a la galcera Thwaites (té una superfície equivalent a mitja península ibèrica) i és un dels que estan estudiant amb més interès perquè és un dels que presenta uns signes més evidents de què l’escalfament global ha arribat a l’Antàrtida.

En aquesta glacera des dels anys 80 es prenen mesures via satèl·lit, s’ha comprovat que ha perdut uns 540.000 milions de tones de gel i les observacions recents de la Nasa mitjançant un radar especial han detectat una immensa cavitat en el fons del gel glacial d’una mida que podria encabir l’illa de Manhattan.

Tot plegat, i dins del projecte MELT a portat un grup d’investigadors del “Georgia Institute of Technology” ha muntar una expedició per situar un campament sobre la glacera (situada en un dels llocs més inhòspits de la Terra) a fer amb un perforador d’aigua calenta un forat en el gel de més de 600 m. de profunditat que arriba fins a sota de la glacera on la plataforma de gel està amb contacte amb el mar i la creixent temperatura de l’aigua està desfent més ràpidament la glacera.

Els científics han aconseguit baixar i rescatar un submarí robot que en forma de “torpedo” i equipat amb càmeres i sensors ha explorat aquesta zona de confluència del gel i l’oceà per extraure dades que ajudin a analitzar el que està passant en aquesta zona tan sensible on la pèrdua de gel és més important.

Aquests i altres estudis en marxa en aquest continent de glaç són fonamentals pels especialistes del canvi climàtic, l’augment del nivell del mar i altres processos que afecten el balanç del planeta estan relacionats en el que passi en un futur en aquestes latituds australs, a ACC-Aturem el Canvi Climàtic tindrem sempre un ull posat a tot el què passi en aquest continent blanc.

Un iceberg de dimensions equivalents a Girona és desprèn de l’Antàrtida.

Aquesta setmana s’ha completat l’esquerda que es va comença a formar fa dos anys a l’anomenada plataforma de gel (Ice Shelf) denominada Larsen-C de la península de West Antartica. L’esquerda d’uns 200 metres d’altura, segons les observacions del Satèl·lit Aqua de la NASA, ha completat tot el seu recorregut i per la qual cosa es considera que el nou iceberg de forma tabular i que te uns 5800 Km2. (un 10% de la plataforma) ha deixat d’estar ancorat a la resta de la mateixa i a poc a poc anirà derivant cap al mar obert. Aquest Iceberg és segons les observacions registrades un dels més grans d’ençà que es tenen dades. Veieu el mapa de l’esquerra que ens ofereix la BBC per fer-se una idea de la magnitud de l’iceberg.

Que és un “Ice Shelf”: És una plataforma de gel permanent que es manté flotant i amb contacte ferm amb la massa de gel de terra. Es forma a partir de l’abocament de gel que fan les glaceres i altres fluixes de gel cap als oceans. Les plataformes més grans es troben a L’Antàrtida, però també n’hi han a L’Àrtic, la més gran com veieu en el mapa annex és la de Ross amb 472.960 Km2. La seva supervivència depèn de la temperatura oceànica i del balanç de gel que rep de les geleres amb el del que es desprèn de les seves vores en forma d’icebergs.

El trencament de parts mes o menys grans d’aquests “Ice Shelves” i conseqüent formació d’icebergs és un fet que els glaciòleg considerant normal en la dinàmica dels gels àrtics o antàrtics. El que és preocupant és la freqüència i magnitud en què aquestes plataformes flotants col·lapsen o fins i tot es desintegren (va passar en la plataforma Larsen-A i Larsen B) situades també a la Península Antàrtica on s’estan veient els increments més notables de temperatura.

El que preocupa els científics estudiosos del canvi climàtic no és el des despreniment del gel flotant i la seva posterior fusió en l’oceà, ja que aquests no contribueix a l’increment del nivell del mar, el que és preocupant és que sense aquestes plataformes ancorades a la costa que exerceixen una contrapressió, les glaceres i les capes de gel continentals augmenten la seva velocitat d’aportació de gel als oceans, i en aquest cas, sí que es produeix un increment del nivell del mar.

El cert és que alguna cosa està canviant a L’Antàrtida, haurem de seguir detingudament els esdeveniments, mentrestant us convidem a veure aquest il·lustratiu vídeo.

El canvi climàtic comença a tenir efectes a Antàrtida.

Els científics estudiosos de l’Antàrtida, estan comprovant com estan creixent les zones on es retira el gel i apareix una verda i atapeïda molsa característica de les zones fredes. De fet aquest continent austral, especialment al que es nomena com la Península Antàrtica situada a l’oest del continent, està patint des de mitjans del segle passat un cert escalfament que es quantifica en 0,5 ºC per dècada. Gràcies a les mostres dels cilindres de gel extrets de les glaceres que permeten detectar els canvis en el temps, es confirma un increment en la quantitat i el ritme de creixement de les molses i altres biòtops que demostren com aquest escalfament ha incrementat de forma exponencial l’activitat biològica.