L’Antàrtida, una massa de gel immensa.

Un iceberg de dimensions equivalents a Girona és desprèn de l’Antàrtida.

Aquesta setmana s’ha completat l’esquerda que es va comença a formar fa dos anys a l’anomenada plataforma de gel (Ice Shelf) denominada Larsen-C de la península de West Antartica. L’esquerda d’uns 200 metres d’altura, segons les observacions del Satèl·lit Aqua de la NASA, ha completat tot el seu recorregut i per la qual cosa es considera que el nou iceberg de forma tabular i que te uns 5800 Km2. (un 10% de la plataforma) ha deixat d’estar ancorat a la resta de la mateixa i a poc a poc anirà derivant cap al mar obert. Aquest Iceberg és segons les observacions registrades un dels més grans d’ençà que es tenen dades. Veieu el mapa de l’esquerra que ens ofereix la BBC per fer-se una idea de la magnitud de l’iceberg.

Que és un “Ice Shelf”: És una plataforma  de gel permanent que es manté flotant i amb contacte ferm amb la massa de gel de terra. Es forma a partir de l’abocament de gel que fan les glaceres i altres fluixes de gel cap als oceans. Les plataformes més grans es troben a L’Antàrtida, però també n’hi han a L’Àrtic, la més gran com veieu en el mapa annex és la de Ross amb 472.960 Km2. La seva supervivència depèn de la temperatura oceànica i del balanç de gel que rep de les geleres amb el del que es desprèn de les seves vores en forma d’icebergs.

El trencament de parts mes o menys grans d’aquests “Ice Shelves” i conseqüent formació d’icebergs és un fet que els glaciòleg considerant normal en la dinàmica dels gels àrtics o antàrtics. El que és preocupant és la freqüència i magnitud en què aquestes plataformes flotants col·lapsen o fins i tot es desintegren (va passar en la plataforma Larsen-A i Larsen B) situades també a la Península Antàrtica on s’estan veient els increments més notables de temperatura.

El que preocupa els científics estudiosos del canvi climàtic no és el des despreniment del gel flotant i la seva posterior fusió en l’oceà, ja que aquests no contribueix a l’increment del nivell del mar, el que és preocupant és que sense aquestes plataformes ancorades a la costa que exerceixen una contrapressió, les glaceres i les capes de gel continentals augmenten la seva velocitat d’aportació de gel als oceans, i en aquest cas, sí que es produeix un increment del nivell del mar.

El cert és que alguna cosa està canviant a L’Antàrtida, haurem de seguir detingudament els esdeveniments, mentrestant us convidem a veure aquest il·lustratiu vídeo.

El canvi climàtic comença a tenir efectes a Antàrtida.

Els científics estudiosos de l’Antàrtida, estan comprovant com estan creixent les zones on es retira el gel i apareix una verda i atapeïda molsa característica de les zones fredes. De fet aquest continent austral, especialment al que es nomena com la Península Antàrtica situada a l’oest del continent, està patint des de mitjans del segle passat un cert escalfament que es quantifica en 0,5 ºC per dècada. Gràcies a les mostres dels cilindres de gel extrets de les glaceres que permeten detectar els canvis en el temps, es confirma un increment en la quantitat i el ritme de creixement de les molses i altres biòtops que demostren com aquest escalfament ha incrementat de forma exponencial l’activitat biològica.

A diferència de l’Àrtic on es coneixen i s’han comprovat científicament els efectes del canvi climàtic, la inabastable immensitat de l’Antàrtica fa més difícil el coneixement de l’afectació de l’escalfament en tot el seu territori, no obstant les dades disponibles i les observacions locals esmentades ens porten a pensar que els efectes ja han començat i difícilment s’aturaran si no hi ha una reducció important en les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Les següents dades ens donaran una idea de la importància d’aquest immens continent.

Superfície: 14 milions de Km2, sols un 2% d’aquesta superfície està lliure de gel.

És el continent més alt amb 2300 metres d’altitud mitjana, el punt més alt és el massís de  Winson amb 4892 metres d’altitud.

Està cobert per una capa de gel d’un gruix de 1600 metres de mitjana, que representa el 68% de tota l’aigua dolça del planeta.

Si tota aquesta capa de  gel es fongués, el nivell de l’oceà pujaria més de 50 metres.

Les temperatures mínimes són les més fredes del planeta, arribant a l’hivern fins a 80 /90 ºC sota zero.

 

Davant d’aquestes perspectives haurem d’anar seguint amb cura les notícies i els estudis que s’estan fent amb relació al canvi climàtic.

Anuncis