La superfície del gel artic

L’ÀRTIC ES DESFÀ. Confirmat també al hivern l’extensió de glaç al àrtic ha arribat a mínims històrics 

 

L’àrtic es un termòmetre del canvi climàtic, es una de les zones del planeta mes afectades, gracies a l’extensiva vigilància i múltiples estudis realitzats es disposen de dades incontestables que reforcen l’afirmació de la capçalera.

Certament la NASA i la NSIDC (National Snow and Ice Data Center) han comprovat mitjançant les fotografies de satèl·lit, com l’extensió del gel àrtic aquest hivern (març de 2018) ha estat la segona més baixa d’ençà que el 1979 van començar els  mesuraments. Aquest dada juntament amb la dels últims anys de mínima extensió de gel de l’estiu  confirma la tendència continuada de fusió del glaç a l’oceà àrtic.

Clica sobre la gràfica interactiva per veure l’evolució.

Les causes d’aquesta situació són sens dubte l’escalfament atmosfèric i també de l’oceà que fa més difícil la formació de gel a vores més meridionals de les superfícies glaçades.

 

Si el vols veure el nou vídeo de la NASA sobre l’evolució del gel àrtic, clica a sobre:

També a Groenlàndia s’accelera la fusió de la capa de gel

groenlandia

La fusió de la capa de gel de Groenlàndia, està accelerant l’enfosquiment de la superfície i en conseqüència un ALBEDO menor (1), per tant hi ha una retenció major de l’energia del sol i més gel es converteix en aigua que incrementa el nivell del oceà, tot plegat  entra en el que s’anomena una (re-alimentació positiva) es a dir una acceleració del procés de fusió

(1) El següent esquema pot ajudar a entendre l’efecte de l’ALBEDO en les diferents superfícies de la Terra. Un albedo 0,8 representa que un 80% de l’energia que arriba a la superfície retorna cap a l’espai, un de 0,2 vol dir que retorna un 20%

albedo

 

Si vols veure l’animació (feta per la  NASA) de l’evolució historica de la superfície gelada del oceà àrtic des de el 1980 al 2014, clica:  EVOLUCIÓ 

n_plot ice

 

 

 

Anuncis