EL RETROCÉS DE LES GLACERES

Les glaceres de muntanya són un dels indicadors més fidedignes del canvi climàtic, la seva retirada i pèrdua de gruix de gel és constant i s’està accelerant en les últimes dècades en totes les regions muntanyoses del planeta

Les glaceres del Món, en 50 anys han perdut prop de 10.000 giga-tones de gel, els científics consideren que aquest desglaç ha provocat per si mateix un augment del nivell del mar de 27 cm durant aquest període de temps.

El glaciòleg Michael Zemp de la universitat de Zurich ha estimat que en l’actualitat cada any es perden un total de 335.000 milions de tones de gel, equivalent a un increment d’1 mm del nivell del mar. Tanmateix l’aportació que les glaceres fan l’increment del nivell dels oceans tot i ser un problema d’abast global no és l’únic risc que comporta el cada cop més ràpid i continu retrocés de les geleres.

Concretament i en el cas de les geleres de muntanya, i especialment als Andes on s’estan fonent ràpidament, comporta una reducció important del cabal dels rius durant l’estiu que afecta els camperols de les valls i fins i tot al subministrament d’aigua potable per les grans poblacions de la plana o la costa. També representa un gran perill, la formació de grans llacunes en els espais buits que deixen les glaceres quan es fonen i es retiren.

El trencament del mur de detritus que forma la llacuna o una caiguda de part de la glacera sobre la llacuna pot comporta una gran riuada d’aigua sobre les terres i els pobles situats aigües avall. En alguns d’aquests llacs s’hi han instal·lat amb grans dificultats tubs i bombes per drenar les llacunes i evitar el risc d’inundacions.

 


Cada cop les glaceres de muntanya son mes petites

glaciar2Foto: WGMS

Les Glaceres de muntanya estan perden massa de gel de forma alarmant, segons el World Glacier Monitoring Service, que té des de fa 30 anys, 40 glaceres vigilades de forma permanent i 130 controlades estacional-ment a tot el mon. Aquestes amplies i valuoses dades, indiquen de forma inapel·lable que la reducció  d’extensió i gruix esta incrementan-se en els últims anys arribant el 2015 a representa 18,5 m.w.e. (metres d’alçada d’aigua equivalent)

Fig2_2014

Com es pot veure a partir de l’any 2000 la disminució del gruix de les glaceres s’accelera casi el doble en pèrdua de gel per any. Aquestes dades referents al retrocés de les glaceres son una evidencia científica de la realitat del canvi climàtic.

per saber mes clica: WGMS

 

 

 

 

I al Pirineu, en vint i cinc anys no quedaran glaceres

11
Fotos: Jordi Camins

El glaciòleg Jordi Camins ens explica a la revista del Centre Muntanyenc de Sant Cugat: Al Parc Natural Posets-Maladeta, tenim la zona glacial  més extensa dels Pirineus, l’any 1985 vaig catalogar-hi 31 cossos glacials (glaceres i congestes de gel); en tres dècades se n’han extingit 10 i uns altres 7 són al límit de fer-ho. Ja no queda gel glacial, o en alguns casos únicament petites restes inconnexes, a les glaceres d’Alba, Cregüenya, Llosars, Oriental i Occidental de Salenques, Perdiguero, Lliterola, Tusse de Remunyé, etc. La glacera de Corones ha estat la darrera que, aferrada al pic d’Aneto, s’ha mantingut activa al vessant sud dels Pirineus, però durant l’estiu del 2011 els signes d’activitat ja no s’hi van poder apreciar i ara ha passat a la catalogació de “congesta de gel”.

Si voleu veure l’article complert cliqueu:

Glaceres dels Pirineus, el final de la seva història

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s