Amb relació a la dramàtica sequera que tant afecta a Catalunya encara que algunes veus diguin que mirar enrere no serveix de res, nosaltres creiem que certament la solució no te caràcter retroactiu, però el que si que és bo, fer autocrítica i analitzar el que hem fet i no hem fet durant els últims anys i quina ha estat la gestió de la problemàtica climàtica i hídrica dels diferents governs de Catalunya dels darrers 15 anys, en un tema tant crític per la població i economia pel País.
La important sequera del 2007-2008 en que vam tenir que acabar portant aigua amb vaixells al port de Barcelona va ser un avis important del que les condicions climàtiques degudes a l’escalfament global ens portaria de manera recurrent -com aixi ha estat- un increment de onades de calor, records de temperatura, manca de pluges i temporals costaners.
Paradoxalment, malgrat que degut a aquell episodi de sequera del 2008 es van planificar una sèrie d’actuacions encaminades a incrementar els recursos hídrics i millorar les xarxes d’aigua, van arribar les pluges i els propòsits es van anar diluint. Han passat 15 anys, unes quantes legislatures i un ventall de governs de tots colors amb diferents consellers de Territori i Sostenibilitat, Acció climàtica, Medi ambient, etc. sense que cap d’ells es prengués seriosament la problemàtica de l’aigua que cada cop es feia mes patent, ni endegues inversions i mesures efectives per assegurar l’abastament.
Un informe del Portal de la sequera de la Generalitat de Catalunya de l’any 2019 deia:
Catalunya va viure un dels episodis més severs de sequera entre l’abril de 2007 i el maig de 2008. Durant aquest període, es van encadenar més de 16 mesos sense pluges destacables a les capçaleres dels rius catalans. Això va provocar que a partir del mes d’abril de 2007 s’activés el Decret de sequera (que va estar vigent fins el gener de 2009), quan les reserves dels embassaments de les conques internes estaven al voltant del 46%, durant els següents mesos es van anar reduint de manera lenta i progressiva les reserves dels embassaments.
La data més crítica es va assolir a finals de març de 2008, quan els embassaments del sistema Ter-Llobregat van arribar al voltant del 20% de les seves reserves i obrint la porta a restriccions i talls d’aigua en diversos usos.
La Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, va dur a terme diverses actuacions pal·liatives destinades a fomentar l’estalvi d’aigua i a garantir les demandes d’aigua, recuperar captacions i pous en desús, i avançar en la planificació hidrològica catalana actuacions com l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (Blanes), per duplicar la seva capacitat, entre d’altres.
L’arribada de les pluges durant els mesos de maig i juny de 2008 va provocar l’increment de les reserves, que van millorar el seu estat a finals del 2008 i va provocar la fi de la vigència del Decret de sequera.
Es per tota aquesta deixadesa dels nostres representants polítics, que estem avui amb una emergència difícil de solucionar, ja que les actuacions a fer necessiten un temps per projectar-se, adjudicar se, implantar-les i posar-les en servei i tot just estem encara negociant qui les paga.
Ho hem dit en aquesta web, la sequera es una greu conseqüència de la crisi climàtica que afecta greument les persones i també els ecosistemes. Les diferents institucions governamentals i els responsables de governs locals farien bé d’avaluar seriosament també altres conseqüències d’aquestes noves condicions climàtiques tan adverses.
<<<<<<<L’adaptació al canvi climàtic ha de ser una prioritat en la planificació d’actuacions>>>>>>
TV3. ESPECIAL SEQUERA; CANVI DE CICLE
La Núria Solé i el Pere Bosch comencen un viatge pels dos rius principals de les Conques Internes, el Ter i el Llobregat. Un recorregut per trobar les claus a aquest Canvi de Cicle. Si vols veure el reportatge clica sobre la imatge:
ACC-Aturem el Canvi Climatic 