L’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC. Una necessitat urgent.

El Panel Intergovernamental d’experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha emès un comunicat previ al seu Sisè Informe d’Avaluació IE-6, en el que entre altres afirmacions dóna per fet que hi ha una intensificació del canvi climàtic i que serà impossible mantenir l’increment de temperatura global del planeta per sota dels 1,5ºC o fins i tot dels 2ºC en les pròximes dècades.

Això ens porta directament a la necessitat de desenvolupar urgentment mesures d’adaptació dels territoris a les conseqüències -ja presents- derivades de l’escalfament global, aquest no és un tema que ens afectarà en el futur més o menys llunyà, la realitat ens mostra que estem ja patint els efectes del canvi climàtic, és per això que ciutats, regions, institucions i fins i tot estats d’arreu del Món estan declarant “l’emergència climàtica”, alguns experts i mitjans especialitzats ja parlen obertament de “crisi climàtica”.

Per tot plegat, volem incidir en els conceptes de MITIGACIÓ, ADAPTACIÓ i RESILIÈNCIA que sens dubte tindran un enorme protagonisme en el context del canvi climàtic.

MITIGACIÓ:

Les NNUU defineixen la mitigació del canvi climàtic com les actuacions humanes destinades a reduir les fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle o per millorar els magatzems naturals de CO2 com són principalment els boscos.

També són accions de mitigació aquelles que es dediquen a reduir les emissions mitjançant un ús més eficient de l’energia i altres recursos.

ADAPTACIÓ:

És el conjunt d’actuacions necessàries per poder conviure amb els múltiples riscos i impactes que està provocant el canvi climàtic, implica una gran quantitat de mesures o actuacions que podem reduir en diferents categories com: Mesures de caràcter polític, tecnològiques i estructurals, de canvis d’ús, activitat o localització, de vigilància i previsió, de risc distribuït i compartit.

Aquestes actuacions d’adaptació, com estem veient recentment fins i tot al nostre territori són absolutament necessàries si volem preservar les estructures socials i ecosistemes que estan en perill i s’han de prendre a escala global, regional, local i fins i tot de comunitats o entitats socials.

RESILIÈNCIA:

Podem dir de forma senzilla que la resiliència. és la capacitat dels individus, comunitats, institucions, empreses i ecosistemes que conformen una ciutat o territori per sobreviure, adaptar-se i créixer enfront de desastres naturals o socials.

CAL PASSAR A L’ACCIÓ

Davant d’aquesta realitat i atenen al que ja està passant, els governs i institucions locals i regionals tenen l’obligació d’endegar de forma urgent estudis i plans d’actuació que protegeixin les persones i les infraestructures dels riscos climàtics que afecten o poden afectar els seus territoris.

Dintre de les actuacions a realitzar i a acusa a la gran concentració de persones i activitats de tota mena, les ciutats jugaran cada cop més un important paper en la lluita contra el canvi climàtic. Moltes ciutats del Món estan endegant plans per fer front a les conseqüències de la pujada del nivell del mar i els fenòmens climàtics extrems, però també les zones rurals i agràries han de prevenir els riscos derivats de l’escalfament climàtic que poden afectar en diverses formes els seus hàbitats i formes de vida.

Tanmateix, moltes platges, així com els deltes de l’Ebre i del Llobregat estan amenaçats per aquests riscos, fins i tot el front marítim de Barcelona es veurà seriosament afectat davant aquest fenomen. El 3er informe sobre el canvi climàtic a Catalunya fa esment d’aquests riscos i de la necessària adaptació d’estructures i actuacions de defensa de determinades zones costaneres, seria bo que en alguns casos es comencessin a implantar les mesures de defensa.

Com es desprèn del comentat, hi ha molta feina a fer, i no es pot deixar de banda, doncs com hen pogut comprovar recentment la inacció davant dels riscos climàtics comporta la pèrdua de moltes vides i la degradació del territori.