Certament la pandèmia que afecta el Món, com altres que han ocorregut en el passat en diferents parts del planeta, requereix tots els esforços necessaris i possibles a nivells nacionals i internacionals per aturar la seva accelerada expansió i els ciutadans hem de seguir solidàriament les mesures que els especialistes ens adrecen.
En aquests dies, es fa difícil parlar d’alguna cosa que no sigui la crisi del coronavirus, tanmateix, hem d’intentar ocupar també les nostres ments angoixades i les nostres converses en altres temes i esdeveniments que malgrat l’emergència del Covid-19 continuen.
Nosaltres volem seguir parlant de la crisis climàtica, i ens preguntem: perquè la resposta individual, col·lectiva i governamental es tan diferent en una i altra crisi ?,
La resposta sembla molt evident, mentre que en el cas del virus tothom ho veu com un perill imminent, real i proper que ens pot afectar directament en qualsevol moment, en el cas de la crisis climàtica la societat la interpreta com un risc abstracte que tot i ser real es veu llunyà.
La crisi climàtica, lamentablement, per la seva naturalesa és un problema que s’està couen lentament i que està difuminada en l’espai i en el temps de manera que quan es produeixen incendis de magnitud mai vista a Australià, desapareixen illes al Pacífic o perdem milions de tones de gel a l’Àrtic, no ho veiem com un risc immediat per la nostra vida i totes les dades científiques, previsions i fins i tot el record de recents fenòmens climàtics adversos, que ja ens estan afecten, queden en un racó del nostre subconscient i seguim tan tranquils mantenint els nostres models de viure insostenibles per la supervivència del planeta.
Els mitjans tecnològics de què avui disposem ens permeten conèixer l’enorme destrucció dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat -també de vides humanes- que el canvi climàtic està representant pel planeta, així i tot nosaltres mirem cap a un altre cantó.
Saben que “amb la que està caient” potser no és moment per preocupar-nos d’aquest problema de l’escalfament global, però seria bo prendre nota dels esforços de tota mena i a tots nivells que es fan per parar la pandèmia i quan aquesta i les seves seqüeles econòmiques se superin, reflexionar sobre si també estem fent prou per evitar les catastròfiques conseqüències per la vida al nostre planeta d’incrementar 2ºC la temperatura del planeta.
No volem acabar sense fer una crida a respectar les recomanacions que les autoritats sanitàries ens fan, fins que es trobin els retro virals i vacunes adients l’única manera de frenar l’expansió del virus es posant dificultats a la seva transmissió entre persones, així doncs per solidaritat: Quedat a casa.
ACC-Aturem el Canvi Climatic 