Las ciutats amb el seu trafic motoritzat, les calefaccions, els aires condicionats i el reste de serveis que ofereix als ciutadans son unes grans consumidores d’energia i també emisores de gasos a l’atmosfera, es per això que a l’ambit metropolita de les grans ciutats s’origina una bombolla de calor que eleva la temperatura 2 o 3 graus per sobre de la temperatura que en les mateixes condicions atmosfèriques es dona fora de l’aglomeració urbana.
Durant les onades de calor, les elevades temperatures que comporta se sumen al efecte de la bombolla, de manera que l’ambient, depenen de les condicions d’humitat i vent pot ser asfixiant, aquestes situacions es reflecteixen quan es disposa de les dades amb ingresos als hospitals i fins i tot amb un increment de la mortalitat.
Els primers afectats per aquesta situació, són els mateixos ciutadans que la pateixen amb, conseqüències prou conegudes per la salut, especialment de les persones amb patologies respiratòries o cardiovasculars, tambe durant els episodis de calor extrem estan més exposats a patir problemes com els cops de calor o deshidratacions severes.
Les condicions de molts dels habitatges de les ciutats, que no reuneixen les mínimes condicions d’habitabilitat empitjoren la capacitat de molts veïns -sempre els mes desfavorits econòmicament- de defensar-se de la calor, tota aquesta població vulnerable es veu tanmateix avocada a tenir greus problemes de salut.
L’escalfament global sabem que ens porta onades de calor més freqüents i intenses, les ciutats, doncs, tenen un doble repte, per un costat han de prendre accions urgents per reduir la contaminació i emissions (Mitigació ) i per l’altra endegar processos d’adaptació d’acord amb els riscos que el canvi climàtic representa per les seves poblacions i infraestructures. Cada ciutat ha d’afrontar aquests reptes des del coneixement de les característiques del territori i les xarxes i connexions que fan possible el funcionament de les infraestructures i serveis urbans.
Algunes ciutats europees i americanes estan començant a prendre mesures per reduir les seves petjades de carboni i al mateix temps adaptar-se als riscos i conseqüències que sens dubte el canvi climàtic agreujarà.
La organització C-40 Cities que aplega la majoria de grans ciutats del Mon.
Els últims set anys, del 2015 al 2021, han estat els més calorosos que s’han registrat. Els pics de temperatura que amenacen la vida observats en els darrers mesos a l’Índia, el Pakistan, l’Àsia oriental i el sud d’Europa i l’onada de calor inusualment intensa i d’inici de temporada d’aquesta setmana als Estats Units són un signe nefast del que vindrà a mesura que el món s’escalfa. .
Cada any, les temperatures cada cop més abrasadores posen milions de persones en risc de patir malalties relacionades amb la calor i es cobren la vida de milers d’altres. Les persones que viuen a les ciutats són les més afectades perquè les zones urbanes són més càlides que el camp dels voltants i s’escalfen a causa del canvi climàtic. Les persones amb més risc ja són vulnerables: la gent gran i aïllada, els nadons, les dones embarassades, les persones amb malalties preexistents i els pobres urbans, que sovint treballen a l’aire lliure o viuen i treballen en edificis sense aire condicionat ni ventilació adequada.
Però les morts per onades de calor no són inevitables. Cinc mil milions de persones viuen en llocs propensos a les onades de calor i on els sistemes d’alerta primerenca poden predir-les abans que es produeixin.
“Les onades de calor són els assassins silenciosos del canvi climàtic, però no cal que ho siguin”, diu Francesco Rocca, president de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (IFRC). “La majoria de les onades de calor es preveuen amb dies o setmanes d’antelació, donant temps suficient per actuar aviat i informar i protegir els més vulnerables. La bona notícia és que hi ha accions senzilles i de baix cost que les autoritats poden prendre per evitar morts innecessàries per calor”.
Abans de la temporada d’estiu a moltes parts del món, la FICR llança el seu primer Dia mundial d’acció per a la calor el 14 de juny, mobilitzant sucursals i socis en més de 50 ciutats per organitzar esdeveniments de conscienciació sobre maneres de reduir els impactes greus de la calor extrema.
L’IFRC també s’ha associat amb C40 Cities per demanar als funcionaris de la ciutat, els urbanistes i els residents de totes les regions del món a preparar-se per a onades de calor més perilloses i mortals.
“Les ciutats acostumades al clima calent s’han de preparar per a períodes encara més llargs de calor sofocant i les ciutats més fresques s’han de preparar per a nivells de calor extrema als quals no estan acostumats”, diu Mark Watts, director executiu de C40 Cities. “Des de Miami fins a Bombai i d’Atenes a Abidjan, els alcaldes de la nostra xarxa estan augmentant els espais verds, ampliant els programes de sostre fresc i col·laborant en accions de calor per millorar la resiliència a l’augment de la calor urbana. Però cal treballar molt més per reduir i gestionar els riscos a mesura que la crisi climàtica empitjora”.
La C40 Cool Cities Network dóna suport a les ciutats per incorporar el risc i la gestió de la calor en els seus plans d’acció climàtic, desenvolupar estudis de resiliència a la calor i desenvolupar, ajustar i mesurar els impactes de l’acció de mitigació de la calor, inclosa la refrigeració, l’ecologització i la gestió d’emergències. La xarxa ha realitzat tallers intensius sobre calor urbà i equitat, ha desenvolupat recursos per guiar els plans d’acció de calor i, durant els últims dos anys, ha donat suport a les ciutats per gestionar les crisis compostes de calor extrema juntament amb la pandèmia de COVID, centrant-se en l’abast de les poblacions vulnerables.
A tot el món, les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja s’enfronten al repte de la calor extrema: recolzant i millorant els plans d’acció locals i nacionals sobre la calor, difonent missatges al públic sobre seguretat tèrmica, consultant els més vulnerables, distribuint aigua, donant suport als serveis mèdics. serveis, identificant i instal·lant centres de refrigeració, i fins i tot ajudant a la gent a rehabilitar els seus habitatges per millorar l’ombra i reduir la calor. També estan ampliant la investigació sobre la calor a parts d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud que s’han passat per alt en el passat.
“La crisi climàtica està impulsant i intensificant la crisi humanitària a totes les regions del món”, diu Rocca. “Però quan les ciutats i les comunitats estan millor preparades, el clima extrem no ha de convertir-se en un desastre o una tragèdia”.
La “Caixa d’eines de refrigeració urbana” del C40 ofereix opcions per reduir les temperatures urbanes i reduir l’impacte de l’efecte de la calor urbana; l'”Eina de beneficis per a les ciutats resistents a la calor” ajuda els urbanistes i els responsables de la presa de decisions a quantificar els beneficis sanitaris, econòmics i ambientals de les accions d’adaptació.
Les opcions de refrigeració s’agrupen en sis categories:
.- Infraestructura verda, com ara arbres, cobertes verdes, passadissos verds i paviments permeables.
.- Infraestructures blaves, que inclouen fonts d’aigua potable, refrigeració d’aigua, piscines públiques, fonts i masses d’aigua.
.- Infraestructura grisa, com ara teulades fresques, ombrejat de façanes, pel·lícula solar per a finestres, paviments frescos i refrigeració passiva als edificis.
.- Comunicacions i divulgació, inclosos els centres de refrigeració, campanyes de divulgació i comunicació.
.- Política, que inclou directrius de disseny climàtic, pla de resposta d’emergència tèrmica, programes de bonificació d’impostos de refrigeració i regulacions sobre sostres verds i freds.
.- Desenvolupament urbà, com ara la geometria urbana i els materials de construcció.
C40 and IFRC urge cities to prepare for more dangerous and deadly heatwaves
ACC-Aturem el Canvi Climatic 