LA CRISI CLIMÀTICA A L’ÀFRICA. Una situació dramàtica

Des del món occidental veiem el canvi climàtic com un procés que ens afectarà en major o menor mesura, però en realitat la preocupació és relativa i ens recordem de què és un greu problema planetari quan hi ha episodis que ens afecten directament, com ha estat el cas de les calorades de l’estiu.

Els països pobres i en vies de desenvolupament especialment a l’Àfrica viuen l’escalfament  global d’una altra manera molt més dramàtica.

En Kamali, un immigrant que vivia a Barcelona fa temps va comentar “A Catalunya malgrat la sequera, obres l’aixeta i tens aigua, a Etiòpia quan un pou s’asseca has de caminar 20 o 30 km per trobar un altre pou amb aigua“.

Avui volem fer una mirada a les terribles conseqüències que el canvi climàtic està tenint per moltes zones del continent africà que amenacen la salut i de les persones, la seguretat alimentària i hídrica i el desenvolupament socioeconòmic a l’Àfrica.

L’informe Estat del clima a l’Àfrica, una publicació coordinada per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), mostra com l’augment de les temperatures i del nivell del mar, els patrons de precipitació canviants i el clima més extrem, són una amenaça creixent per a la salut, la seguretat alimentària i hídrica i el desenvolupament socioeconòmic a l’Àfrica amb grans impactes associats a l’economia i sectors sensibles com l’agricultura.

 

Us resumim part de l’informe:

LES AFECTACIONS

Temperatura

La taxa d’augment de la temperatura a l’Àfrica, aproximadament +0,3 °C per dècada entre 1991 i 2021, és més ràpida que la mitjana mundial.

Precipitació, sequeres, plagues

Les pluges africanes són molt variables i estan influenciades per factors oceànics com El Niño, o La Niña,.

Etiòpia, Kenya i Somàlia van experimentar el fracàs de les pluges anuals de (abril-maig-juny) i les pluges de (octubre-novembre-desembre), cosa que va provocar una sequera multi-estacional excepcional.

Condicions més seques del normal, van prevaler a bona part de les regions del nord i l’est d’Àfrica, Nigèria, el sud-oest del Camerun, el Txad central i el sud de la RDC, a l’est d’Angola, el nord de Botswana, Zàmbia, Zimbabwe, Malawi, el centre de Moçambic i zones aïllades al llarg de la costa de Sud-àfrica i Madagascar.

Entre octubre i desembre de 2021, es va estimar que al voltant de 23,7 milions de persones al Sahel i l’Àfrica occidental estaven en crisi alimentaria.

També el 2021 la regió del Gran Sud de Madagascar es va enfrontar a la seva pitjor sequera des de 1981, deixant la població a la vora de la fam durant tot l’any. Per empitjorar les coses, un brot de cuc militar a la tardor va contribuir a la pèrdua del 60% de les collites. Al mateix temps, la llagosta malgaixa va infestar més de 48.000 hectàrees de terra, afectant molt negativament els cultius fora de temporada plantats anteriorment.

El Sudan del Sud va experimentar el tercer any consecutiu d’inundacions extremes.

Nigèria va experimentar pluges d’alta intensitat que van provocar inundacions a moltes parts del país que van contribuir a la propagació del còlera.

El cicló tropical Eloise va tocar terra el 19 de gener del 2021 al nord de Madagascar i es va traslladar a Moçambic com a tempesta de categoria 2.

Grans Llacs

Àfrica acull diversos llacs importants, com ara el llac Victòria i el llac Txad. El seguiment continu d’aquests llacs és primordial, ja que tenen implicacions crucials per al sector agrícola, el desenvolupament socioeconòmic, la salut dels ecosistemes i la biodiversitat del continent.

 

El llac Txad es troba a prop del desert del Sàhara, limitant amb el Txad, el Camerun, Nigèria i el Níger. La seva superfície total s’ha reduït un 90%, passant de 25 000 km2 als anys 60 a 1350 km2 als anys 2000.

La reducció del llac ha anat acompanyada d’una reducció de l’àrea de terres cultivables i llocs de pastura, una disminució de la producció de peix, una pèrdua de biodiversitat i, per tant, el deteriorament dels mitjans de vida de la població a la conca del llac Txad.

Per altra banda, el llac Victòria que és el llac d’aigua dolça més gran del continent, abasta zones de Kenya, Tanzània i Uganda. Aproximadament el 80% de la recàrrega del llac prové de la pluja directa i només el 20% de l’abocament de la conca, és a dir, els canvis en el nivell de l’aigua reflecteixen principalment els patrons de precipitació que s’estan reduint.

Glaceres

Encara que sembli estrany tres serralades d’Àfrica acullen glaceres: el massís del mont Kenya (Kenya), les muntanyes Rwenzori (Uganda) i el Kilimanjaro (Tanzània).

Kilimanjaro                                                    Mont Kenia

Tanmateix, el canvi climàtic ha tingut conseqüències profundes per a aquestes glaceres. Des de 1880, les glaceres africanes s’han anat reduint a menys del 20% de la seva extensió. Si prevalen les taxes de retirada actuals, el mont Kenya i les muntanyes Rwenzori es desglaçaran a la dècada de 2030 i el mont Kilimanjaro una dècada més tard, convertint-los en les primeres serralades a perdre completament les glaceres a causa del canvi climàtic antropogènic.

El motiu de la considerable recessió de les glaceres a l’Àfrica oriental és una disminució de la quantitat i la freqüència de les nevades, que tenen el seu origen notablement en els patrons alterats de la temperatura de la superfície del mar.

Pujada del nivell del mar

Des de principis de la dècada de 1990, el nivell del mar s’ha mesurat habitualment a escala mundial i regional mitjançant satèl·lits altímetres d’alta precisió.

La taxa d’augment no és uniforme geogràficament, principalment com a resultat de l’expansió tèrmica oceànica no uniforme i les variacions regionals de salinitat.

El nivell del mar s’ha mesurat a 12 regions costaneres d’Àfrica des del gener de 1993 fins a l’agost de 2021. En general, la taxa d’augment del nivell del mar al voltant d’Àfrica és superior a la mitjana mundial.

CONSEQÜÈNCIES DRAMÀTIQUES

Tot plegat està tenint unes greus conseqüències per la població entre les que volem destacar:

.- Agricultura, seguretat alimentària i fam

L’any 2021, les sequeres creixents i les grans inundacions agreujades per conflictes prolongats, i desacceleració econòmica així com els impactes persistents de la pandèmia de la COVID-19, van impulsar la fam i la desnutrició a tot Àfrica. Tots aquests factors posen en perill la seguretat alimentària i dificulten el progrés de l’Àfrica cap al compliment del compromís d’arribar a la fam zero.

L’Àfrica oriental, especialment Etiòpia, Somàlia i Kenya, es va enfrontar a una llarga sequera excepcional a causa de tres estacions de pluges consecutives per sota de la mitjana.

L’efecte de les estacions de pluges fallides acumulades combinat amb l’augment dels conflictes polítics endèmics a la regió amb el consegüent desplaçament de població , les restriccions de COVID-19 i els alts preus dels aliments van impedir la disponibilitat i l’accés als aliments, deixant més de 58 milions de persones d’Àfrica oriental en una inseguretat alimentària aguda.

.- Desplaçaments de població

Els refugiats i els desplaçats interns  a l’Àfrica es troben en primera línia de l’emergència climàtica. Molts viuen en “punts calents” climàtics, on normalment no tenen els recursos per adaptar-se a un entorn cada cop més hostil. Això també pot agreujar les tensions preexistents entre comunitats que depenen de recursos cada cop més escassos, aprofundir les desigualtats existents  especialment les desigualtats de gènere i consolidar encara més la pobresa, comprometent així la consecució de múltiples ODS a Àfrica. +info sobre els desplaçaments a l’Àfrica: La mayoría de africanos no emigra donde usted (quizá) piensa (El País)

POLÍTIQUES I ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

Gran contradicció: Els països africans són els que menys emissions de GEH (2 o 3%) han fet i per tant, han contribuït molt poc a l’escalfament global del planeta i en canvi, són juntament amb les illes del Pacífic els que més estan patint els seus efectes.

Malgrat això 53 països africans han presentat NDC (Contribucions determinades a nivell nacional) , tal com exigeix ​​la resposta global al clima definida en  l’Acord de París.

L’agricultura i la seguretat alimentària, l’aigua, la salut i la reducció del risc de desastres són les àrees de màxima prioritat per a l’adaptació. Tanmateix, el 80% dels països africans necessiten el suport financer de la comunitat internacional. Àfrica necessita entre 7 i 15 mil milions de dòlars anuals a l’any fins al 2030 per millorar l’adaptació al canvi climàtic.

La comunitat internacional en els acords de Paris es va comprometre a aportar 100.000 milions de dòlars per ajudar als països pobres en els seus processos d’adaptació,

Les sequeres i les inundacions són els tipus de perill més preocupants per a les parts africanes. En els darrers 50 anys, els perills relacionats amb la sequera han cobrat la vida de més de mig milió de persones i han provocat pèrdues econòmiques de més de 70.000 milions de dòlars i milers de morts a la regió.

El canvi climàtic, la manca de serveis de distribució i sanejament així com d’estructures sanitàries, està tenint un impacte creixent al continent africà, afectant amb més força als més vulnerables i contribuint a la inseguretat alimentària, el desplaçament de la població i l’estrès sobre els recursos hídrics.

 

Advertisement

One thought on “LA CRISI CLIMÀTICA A L’ÀFRICA. Una situació dramàtica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s