7.2.-ELS FENÒMENS CLIMÀTICS EXTREMS. (Huracans, ones de calor, inundacions, focs salvatges)

Fenòmens climàtics com els huracans, fortes calors, sequeres, inundacions o incendis forestals hi han hagut sempre arreu del planeta, Però quan parlem de fenòmens extrems ens referim als que en les ultimes dècades es presenten cada com amb més intensitat i mes freqüència, fet que els climatòlegs i especialistes en el canvi climàtic veuen amb preocupació perquè les anàlisis i estudis que s’han fet indiquen inequívocament que es deuen en gran part a l’escalfament global que pateix la Terra i que afecta en molta mesura l’elevació de temperatura de mars i oceans.

En aquesta fitxa volem fer un repàs de quins son aquests fenòmens que estan causant greus estralls en moltes zones del planeta.

HURACANS I TEMPESTES TROPICALS.

Són fenòmens meteorològics de gran activitat tempestuosa, acompanyada de ventades poderosíssimes, que castiguen les zones properes als tròpics i equador. Segons la velocitat del vent, hi ha cinc categories d’huracans, d’acord amb l’escala Saffir-Simpson (veieu la taula adjunta). En els de la categoria 1, generalment poc virulents, els vents bufen a una velocitat que oscil·la, aproximadament, entre els 120 i els 150 km/h, però en els de la categoria 5, ultrapassen els 250 km/h. Els efectes causats pels d’aquesta categoria poden ser devastadors i assolar els territoris per on passen.

 

 

 

 

 

 

 

 

La formació dels huracans depèn, almenys, de diversos factors, temperatura de la mar càlida, invasió d’aire fred a les capes altes de l’atmosfera, humitat elevada, vents calents prop de la superfície marítima i tempesta preexistent. Aquests factors es donen a les zones tropicals on es combinen i amplifiquen la tempesta, que es desplaça circularment i que pot atènyer unes dimensions gegantines. El remolí es forma pel moviment de rotació de la terra.

Al centre mateix d’aquest remolí hi ha l’anomenat ull, té un diàmetre que fluctua, generalment, entre els trenta quilòmetres i els seixanta, si bé n’hi ha que poden fer-ne més de dos-cents. Contra allò que podríem pensar, l’ull de l’huracà és un espai de calma relativa, que va d’arran de mar al capdamunt de l’huracà, i que pot ultrapassar els quinze quilòmetres d’alçada; un espai sense precipitació ni núvols, que contrasta amb la zona que l’envolta, les parets de l’ull, d’una gran activitat tempestuosa. Les dades recollides en el gran huracà Harvey que va ocasionar molts danys el 2017 a Texas ens indiquen que un increment de 0,5 ºC en la temperatura de l’ oceà, provoca un augment d’un 3% de la humitat atmosfèrica i en conseqüència la carrega d’aigua de l’huraca es major, i les inundacions resultans son més intenses i sostingudes en el temps.

ELS MONSONS

El Monsó és un fenomen climàtic de tipus estacionari que produeix intenses i sostingudes pluges entre els mesos de Juny i Setembre a diverses zones del planeta especialment al Sud-est Asiàtic.

El Monsó és un fenomen climàtic de tipus estacionari que produeix intenses i sostingudes pluges entre els mesos de Juny i Setembre a diverses zones del planeta especialment al Sud-est Asiàtic. Es produeixen per la diferència de temperatures entre la terra (continent) i l’oceà durant el canvi d’estacions. A l’estiu la terra s’escalfa, l’aire ascendeix i el seu lloc l’ocupa l’aire més fresc procedent de l’oceà que ve carregat d’humitat (fenomen similar a les marinades Mediterrànies), aquests vents humits al trobar les muntanyes de les serralades sud-asiàtiques, ascendeixen formant grans nuvolades que acabant provocant enormes pluges i inundacions sobre amplis territoris

GOTES FREDES I INUNDACIONS

Tambe de forma més local com es el cas del Mediterrani es produeixen fenòmens d’alta intensitat de pluja com son son les fortes tempestes produïdes per la formació de les anomenades gotes fredes cada cop més freqüents al Mediterrani. En general es donen a la tardor quan la temperatura del mar és més calenta i són conseqüència de la irrupció d’una borrasca o gota freda que se situa davant les costes, agafa aire molt humit del Mediterrani i el transporta cap a la costa on les muntanyes actuen com a barrera i provoca les fortes precipitacions que desborden les lleres dels rius i rieres, moltes d’elles seques la major part de l’any.

Les dades i anàlisis dels experts confirmen que les temperatures a la regió mediterrània han pujat 1,4 ºC per sobre dels registres de final del segle XIX el que suposa uns 0,4 ºC mes que l’increment global del planeta.

Aquest escalfament ha provocat segons les dades disponibles, un augment  de la temperatura superficial del mar d’entre 1,3 i 2 ºC segons la zona estudiada, aquest fet i les projeccions realitzades pels diferents escenaris del canvi climàtic del IPCC determinen la regió mediterrània com una zona calenta del planeta que pot arribar a un increment de 6 ºC a l’estiu.

Els ultims anys han sigut especialment durs amb temporals que com el Gloria han afectat diferents zones del litoral mediterrani peninsular i Calears

Si vols més informació sobre l’escalfament del Mediterrani clica:  https://acc-aturemelcanviclimatic.com/el-mediterrani-una-bomba-climatica-de-rellotgeria/

ONADES DE  CALOR

Es defineix com: Període de temps que pot anar de dies fins a setmanes en què es dóna un temps més calorós del normal en una àrea o zona geogràfica determinada.

Aquests últims anys estem vivint en pròpia pell aquest fenomen climàtic i molta gent està patint per culpa de les altes temperatures que s’enfilen fins a prop dels 40 ºC en molts llocs del Món. Això comporta riscos en la salut de les persones (cop de calor) i empitjorament de la qualitat de l’aire i  preocupa especialment les agencies de salut de tot el mon que veuen que durant els episodis de calor extrema és produeix un augment dels ingresos hospitalaris i de la mortalitat especialment entre la gent més gran i que té patologies severes.

Aquestes temperatures extremes estan afectan també a molts animals  que no tenen recursos per combatre aquestes calorades, cavalls salvatges, koales, cangurs,  ratpenats i altres espècies pateixen a conseqüència de la calor i la dificultat per trobar aigua, alguns estan morint deshidratats

L’escalfament global del planeta, comporta un increment de la freqüència i intensitat de les ones de calor a diferents zones de la Terra, per propia lògica, però tambe atenen les dades que els científics ja fa temps que recullen, podem relacionar directament l’increment de la freqüència i la durada de les ones de calor amb el canvi climàtic.

SEQUERES I FOCS SALVATGES

La sequera és un període extens de temps en el qual un territori pateix una deficiència en el subministrament d’aigua, generalment passa quan plou per sota del que és habitual. Aquest fenomen produeix, per tant, un desequilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i les necessitats dels ecosistemas amb  humans inclosos.

Aquest element del clima, juntament amb el seu antagònic, la pluviositat, són els que presenten una major dificultat pels científics estudiosos del canvi climàtic pel que fa a la predicció a mitjà i llarg terme per una àrea geogràfica determinada, tanmateix les dades analitzades indiquen que en extenses zones del planeta la sequera o estres hídric esta incrementan-se de forma dramàtica i l’escassetat d’aigua especialment a l’Àfrica esta esdevenint un focus de greus conflictes i un problema humanitari de primer ordre pel que fa a la pèrdua de collites i la fam.

FOCS SALVATGES

Com veieu en el mapa hi ha amplias zones en situació o alt risc de patir estres hídric o sequera de manera que es veuen afectats diferents continents i ecosistemes, una de les més dramàtiques conseqüències del estres hidric que pateixen els boscos i selvas és la proliferació en els últims anys, dels salvatges incendis forestals a tot el Món, essent cada cop més intensos, més grans i més incontrolables, situació que es veu agreujada pels incendis provocats de forma irresponsable per l’activitat humana.

Segons Marc Castellnou, màxim responsable del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), “estem davant de la sisena generació d’incendis. Són incendis sota la influència del canvi climàtic. Ja no és el pyrocumulonimbus capaç de generar una tempesta de foc. El repte és superior. Incendis com els d’Austràlia són capaços d’esborrar del mapa un ecosistema global en tan sols una estació: una primavera, un hivern, un estiu. Aquests focs canvien no només el paisatge, també l’economia, la distribució de la societat, la qualitat de vida. Ho intuíem i sabíem que aquesta podia ser l’evolució, no esperàvem, però, que avancés tan de pressa

Certament, la virulència d’alguns focs com els de Portugal el 2017, Califòrnia l’any , Austràlia durant el passat estiu austral o els de Sibèria l’any passat són mostres del que ens espera en el futur immediat, on en un ambient cada cop més càlid i amb les masses forestals patint un estres hídric perllongat, aquestes esdevenen veritables bombes incendiàries que els bombers tenen difícil controlar per l’enorme càrrega de foc i la velocitat de propagació que arriben a tenir.

Mes informació: https://acc-aturemelcanviclimatic.com/?s=incendis+forestals

Com a reflexió final d’aquest capítol dedicat al fenòmens climàtics extrems podem afirmar que no estem davant d’una projecció o previsió, ans el contrari estem davant d’una situació ben present en la que ja estem inmersos i que afecta els ecosistemes i la seva biodiversitat, provocant també un gran cost en vides humanes i infraestructures de tota mena.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s