El Tifón (Huracà) Goni que avui ha arribat a les Filipines amb vents sostinguts de més de 275 km/h està sent el més intens del planeta del que portem d’any arribant a la categoria 5 dels huracans.
Els experts consideran que la inusitada potencia d’aquest Tifó es pot deure al fet que les aigües del Pacífic sud estan fins a 1,5 ºC per sobre del normal, Fa temps que els científics adverteixen que els fenòmens meteorològics o climàtics extrems estan augmentant en freqüència i intensitat a causa de l’escalfament global relacionat amb el canvi climàtic.
Veieu l’evolució del tifo Goni
Més informació sobre els huracans continua llegint ↓
Que és i com es forma un huracà
Els huracans són fenòmens meteorològics de gran activitat tempestuosa, acompanyada de ventades poderosíssimes. Segons la velocitat del vent, hi ha cinc categories d’huracans, d’acord amb l’escala Saffir-Simpson. En els de la categoria 1, generalment poc virulents, els vents bufen a una velocitat que oscil·la, aproximadament, entre els 120 i els 150 km/h, però en els de la categoria 5, ultrapassen els 250 km/h. Els efectes causats pels d’aquesta categoria poden ser devastadors i assolar els territoris per on passen.
La formació dels huracans depèn, almenys, de diversos factors, temperatura de la mar càlida, invasió d’aire fred a les capes altes de l’atmosfera, humitat elevada, vents calents prop de la superfície marítima i tempesta preexistent. Aquests factors es donen a les zones tropicals on es combinen i amplifiquen la tempesta, que es desplaça circularment i que pot atènyer unes dimensions gegantines. El remolí es forma pel moviment de rotació de la terra.
Al centre mateix d’aquest remolí hi ha l’anomenat ull, té un diàmetre que fluctua, generalment, entre els trenta quilòmetres i els seixanta, si bé n’hi ha que poden fer-ne més de dos-cents. Contra allò que podríem pensar, l’ull de l’huracà és un espai de calma relativa, que va d’arran de mar al capdamunt de l’huracà, i que pot ultrapassar els quinze quilòmetres d’alçada; un espai sense precipitació ni núvols, que contrasta amb la zona que l’envolta, les parets de l’ull, d’una gran activitat tempestuosa.
Atenent al comentat anteriorment i al procés de formació dels huracans, es pot afirmar sense dubtes, que com més temperatura té l’oceà en una zona determinada, quan es forma una tempesta tropical, més humitat es transfereix del mar a l’atmosfera i més carrega agafa l’huracà, incrementant la seva perillositat. Les dades disponibles ens indiquen, que la temperatura dels oceans s’està incrementant com a conseqüència de l’escalfament global, és per tant previsible que en un futur aquest fenòmens atmosfèrics extrems siguin cada cop més devastadors.
# Les tempestes tropicals i huracans.
Les tempestes tropicals Marcos i Laura s’han format al Golf de Mèxic i Carib pràcticament de forma simultània, un fet extraordinari que es dóna molt poques vegades. Segons el NHC (National Hurricane Center) en la seva trajectòria poden passar a convertir-se en Huracans amb conseqüències més tràgiques per les illes del Carib i les costes americanes. Seguirem amb atenció l’evolució d’aquests fenòmens.
Fa temps que els científics adverteixen que els fenòmens meteorològics o climàtics extrems estan augmentant en freqüència i intensitat a causa de l’escalfament global relacionat amb el canvi climàtic.
Els huracans i tempestes tropicals, són episodis atmosfèrics extrems que castiguen les zones properes als tròpics i equador molt sovint, els especialistes estan estudiant la correlació d’aquests fenomens amb la creixent temperatura dels oceans, l’anàlisi de les dades des de 1950 no permet encara afirmar de manera categòrica que la freqüència d’aquests huracans estigui incrementant-se per causes climàtiques però la majoria dels científics coincideixen en afirmar que la major intensitat de les tempestes estan directament relacionades amb l’escalfament de les aigües oceàniques.
Les característiques de l’huracà Harvey i els estralls que va ocasionar el 2017 a Texas, va obrir el debat. Segons va publicar The Guardian, un increment de 0,5 ºC en la temperatura de l’ oceà, provoca un augment d’un 3% de la humitat atmosfèrica. Per veure l’article, clica: It’s a fact: climate change made Hurricane Harvey more deadly
# Els monsons mes mortífers en els últims 40 anys al Sud-Est Asiàtic.
La coincidència d’aquest desastre humanitari amb l’huracà Harvey que ha afectat els EEUU, ha fet que hagi estat gairebé ignorat pels mitjans occidentals, tanmateix, les inundacions a Índia, Bangladesh i Nepal, han deixat 1.200 morts i milions de desplaçats es unes zones molt pobres i amb pots recursos per fer front a la devastació.
El Monsó és un fenomen climàtic de tipus estacionari que produeix intenses i sostingudes pluges entre els mesos de Juny i Setembre a diverses zones del planeta especialment al Sud-est Asiàtic. Es produeixen per la diferència de temperatures entre la terra (continent) i l’oceà durant el canvi d’estacions. A l’estiu la terra s’escalfa, l’aire ascendeix i el seu lloc l’ocupa l’aire més fresc procedent de l’oceà que ve carregat d’humitat (fenomen similar a les marinades Mediterrànies), aquests vents humits al trobar les muntanyes de les serralades sud-asiàtiques, ascendeixen formant grans nuvolades que acabant provocant enormes pluges i inundacions sobre amplis territoris
Si voleu veure l’article de la BBC Mundo, cliqueu: Article BBC
ACC-Aturem el Canvi Climatic 