En generem més dels que el planeta pot absorbir.
L’ATMOSFERA.
L’atmosfera terrestre és un gran mantell que envolta la Terra, té una altura d’uns 10.000 kms, i està composta de diferents capes que s’estratifiquen en alçada, encara que les que tenen més influencia en el clima de la Terra són:
L’Estratosfera, que va dels 12 km fins als 50 km, és on es troba la capa d’ozó que ens protegeix de la radiació solar d’ona curta ultraviolada que és molt perjudicial pels éssers vius, recordem com per culpa de l’ús massiu d’un component propel·lent dels esprais (Els clorofluorocarbonis o CFC’s) a finals del segle passat es va produir l’anomenat forat d’ozó.
La Troposfera, que va des de la superfície fins als 12 km, és la capa que interacciona més amb la terra i conte la majoria de gasos que esmentem a continuació així com el vapor d’aigua, núvols i les partícules en suspensió. Tanmateix a la troposfera és on es donen els corrents i fenòmens atmosfèrics que condicionen la meteorologia i el clima de les distintes zones de la Terra.
L’atmosfera doncs i especialment la troposfera, podem dir que és la part gasosa del planeta i per tant forma part d’aquest. Està composta per una barreja de gasos entre els quals destaquen el Nitrogen (78,08% del total), l’Oxigen (20,95%), l’Argó (0,93), el Diòxid de Carbó (0,03%), el Vapor d’aigua (variable) i altres gasos com l’Heli, Xenó, Hidrogen, etc. que representen el 0,01% restant.
Podem afirmar per tant, que el 99% de l’atmosfera és una barreja de Nitrogen i Oxigen, tanmateix el CO2 malgrat que sols representa un 0,03%, com veurem, té una importància vital en l’equilibri tèrmic entre la Terra i l’atmosfera.
EL CO2
Aquest gas també anomenat diòxid de carboni és un compost químic incolor format per 2 àtoms d’oxigen units a 1 de carboni, està present de forma natural en el planeta, com hem dit és troba a l’atmosfera, però també a la terra, als oceans i a les masses forestals i vegetals que conformen un gran embornal i magatzem de CO2, ja que aquests, gràcies al seu sistema de creixement i mitjançant el procés de fotosíntesi, absorbeixen i fitxen CO2 i expulsen oxigen a l’atmosfera, altres processos com la respiració animal inclosa la humana o la descomposició de matèria orgànica també produeixen CO2-
EL GEL, UN TESTIMONI MOLT VALUÓS
Els científics de paleontologia climàtica, mitjançant l’anàlisi de les bombolles de gas atrapades en els llargs cilindres de gel extrets de l’antàrtica i de l’àrtic han pogut determinar el contingut de CO2 en períodes de fins un milió d’anys enrere. Com podem veure en la gràfica de la figura 3.3 dels últims 400.000 anys els resultats demostren que les concentracions de CO2 durant aquest període s’han mantingut per sota de 300 ppm excepte a partir del segle XIX on creix de forma exponencial per arribar el dia d’avui a més de 400 ppm, la segona gràfica (Figura 3.4) que agafa els últims mil anys ens ofereix en detall aquesta creixent evolució del CO2 a partir del gran desenvolupament industrial.
CO2 levels measured at Vostok, Antarctica (blue); Law Dome, East Antarctica (purple); and Mauna Loa, Hawaii (red).
Evolució del CO2 els últims 1000 anys; CO2 earth via CDIAC
L’EFECTE HIVERNACLE
L’efecte hivernacle, rep aquest nom, perquè el CO2 té sobre la superfície del planeta Terra, el mateix efecte que un hivernacle té sobre les plantes que es conreen al seu interior o sigui un increment de la temperatura. El CO2 es un gas molt estable i té una vida mitjana de més de 500 anys de manera que es va acumulant a l’atmosfera incrementant progressivament la seva concentració, també té la propietat d’atrapar i reflectir en totes direccions la radiació d’ona llarga que emet la Terra (infrarojos), això fa que part d’aquesta radiació torna cap a la superfície de la Terra escalfant-la.
Certament, si a l’atmosfera no hagueren gasos com el CO2, ni vapor d’aigua ni partícules en suspensió la Terra seria molt mes freda i pràcticament inhabitable, la temperatura global de la superfície del planeta cauria uns 40ºC i passaria de una mitjana global de 15ºC a entre -25ºC o -30ºC. Tanmateix l’increment i acumulació addicional de CO2 d’origen antròpic que les activitats de l’home genera té l’efecte contrari, incrementant lenta però inexorablement la temperatura de tots els hàbitats de l’esfera terrestre.
La manera d’aturar l’efecte acumulatiu del CO2 induït per l’activitat humana és reduir les emissions de gasos que aquestes activitats produeixen com a conseqüència principalment de l’ús de combustibles fòssils com el carbó, petroli i gas natural, però també serà necessari un canvi en els models de vida i actuacions d’una part del Món que està posant en perill la pròpia capacitat natural del planeta per absorbir de forma natural el CO2 excedent, com entre altres, és el cas que encara avui està passant de la desforestació de grans zones de bosc tropical.
De moment ho deixem, però en posteriors capítols seguirem parlant de les causes i les conseqüències de l’augment de gasos d’efecte hivernacle.
EL METÀ. Es també un potent gas d’efecte hivernacle
Tos sabem que el CO2 és el gas d’efecte hivernacle (GHC), principal causant de l’escalfament global, les seves molècules retingudes a l’atmosfera durant més de 400 anys retenen els rajos infrarojos que emet la Terra i provocant el seu escalfament.
Tanmateix hi ha un altre gas que cada cop està incrementant més el seu efecte en l’esmentat escalfament, ens referim al gas metà (CH4) que tot i que la permanència a l’atmosfera és menor (uns 10 anys de mitjana) el seu potencial quant a retenidor de calor és unes 80 vegades superior al CO2 considerant un període de 20 anys, la qual cosa el converteix també en un important GEH.
El gas metà, s’emet a l’atmosfera principalment per les activitats agrícoles/ramaderes (42%), pels processos de fugues de gas en la mineria, producció i transport dels combustibles fòssils (36%), i pel tractament i crema de residus orgànics (18%). Aquestes emissions segons les dades recollides en els últims 50 anys han experimentat un important creixement especialment en les últimes dècades.
Davant la necessitat de reduir urgentment l’increment de la temperatura que està experimentant el planeta, recents estudis han determinat que la reducció de les emissions de metà per l’activitat humana podria ajudar a mantenir l’increment de la temperatura mitjana global del planeta dins dels 1,5ºC que demanen els acords i l’informe dels experts del panel intergovernamental del canvi climàtic.
L’informe Global Methane Assessment realitzat per Climate and Clean Air Coalition i les NNUU, afirma que és factible reduir abans del 2030, les emissions de metà un 60%, aturant les operacions de ventejar i les fugues de les instal·lacions petroleres i de gas, i un 35% amb un millor tractament i reducció dels residus orgànics que van als abocadors. Les emissions degudes a la ramaderia serien més difícils de reduir, tot i així consideren possible arribar a un 25% amb millors practiques agropecuàries i sobretot impulsant canvis en la dieta dels humans.
Per tot plegat els autors de l’informe consideren que davant les dificultats que es preveuen en la reducció global del CO2 la reducció del metà emes en aquestes dècades properes podria ajudar significativament a conseguir els objectius dels acords de Paris.
-PER ATURAR EL CANVI CLIMATIC SERÀ NECESSARI ACTUA EN TOTS ELS FRONTS POSSIBLES-
ACC-Aturem el Canvi Climatic 