LA PROPAGACIÓ DEL CORONAVIRUS, Una aproximació Geogràfica

La mobilitat global una peça clau

La humanitat des de l’antiguitat ha viscut diferents pandèmies d’abast mundial amb conseqüències molt tràgiques.

La pandèmia de Covid-19 que ha provocat el virus Sars-Cov2, com alguns dels seus predecessors, també ha començat a l’Àsia i s’ha expandit de forma molt rapida per tot el Món, tanmateix presenta una geografia que no coincideix amb el patró de les ultimes epidèmies registrades al Món que generalment han afectat als països més pobres. En aquest cas la Geografia del virus presenta certes particularitats, si agafem un mapa del Món i observem l’evolució que està tenint l’epidèmia per tot el planeta ens crida l’atenció que la distribució del número de casos d’infectats i de víctimes  de moment és molt més elevat a l’hemisferi Nord on com podem comprovar es concentren més del 90% dels casos que hi ha a tot el Planeta.

Les dades disponibles actualment ja ens donen algunes pistes del perquè es dóna aquesta distribució planetària tan radical, Des de ACC-Aturem el Canvi Climàtic creiem que la resposta ve per diverses raons encara que les que tenen més pes són: per una banda que els fluxos de tràfic aeri i de persones entre Àsia meridional,  Europa  i Americà del Nord, és molt més intens que el que hi ha entre aquests continents i Àfrica, el mapa mundial de vols intercontinentals ens mostra aquesta gran diferencia.

Tràfic aeri al Món

Si comparem aquest mapa de vols aeris, amb el mapa mundial de la pandèmia del coronavirus podem comprovar com existeix una gran correlació en la distribució d’infectats i víctimes del Covid amb el de la mobilitat aèria mundial i també observem com Àfrica (de moment) queda molt al marge d’aquest enorme tràfic aeri intercontinental.

 Infecció per Covid-19 al Món

Las característiques demogràfiques són rellevants

L’altre vector important en la propagació del virus esta molt relacionat amb la demografia, concretament en les piràmides d’edat de la població dels diferents països del Món.

Es sabut com ens mostren les dades de “One World Data” per franges d’edat, que el virus afecta amb més gravetat a les persones més grans essent el percentatge del número de defuncions respecte al número d’infectats molt elevat, arribant en països com Espanya a un 23%,  en la banda de població superior als 70 anys la més afectada,  molt superior a les bandes d’edat inferiors.

 Víctimes respecte a casos confirmats

Coneixem que en els països en vies de desenvolupament, on l’edat mitjana de la població és molt baixa (a l’Àfrica la mitjana d’edat és de 20 anys i a Europa de 43 anys)  l’afectació del virus sobre la població és molt menor.

Piràmides d’edat de Nigeria i Espanya

La comparativa de les piràmides d’edat entre Nigèria i Espanya ens dóna una fidel imatge de com la mortalitat del virus que afecta les edats altes de la població ha de ser per força molt més letal a Espanya.

Com podem comprovar a sota, també el mapa de la mitjana d’edat per països del Món, comparat amb el d’afectació del coronavirus reflecteix una gran correlació, confirmant la rellevància de l’edat en la letalitat del virus.

Mitjana d’edat per països al Món

Infecció per Covid-19 al Món

Malgrat las mesures de confinament dels països desenvolupats més afectats i també les recents mesures dràstiques de tancament adoptades per diversos països menys desenvolupats, aquests últims (amb població molt jove que inicialment s’han vist poc afectats) lamentablement, es caracteritzen també per unes condicions sanitàries i de salubritat  molt precàries, de manera que tot i la dificultat de predir com evolucionarà la pandèmia en aquestes latituds és probable que el virus i les seves posibles mutacions faci que les infeccions vagin en augment entre les seves capes de població.

CONCLUSIÓ

Es un fet que el Sars-CoV2 té una capacitat de propagació molt rapida i molt potent, que afecta de forma més letal a la població més vulnerable com és la gent gran o amb patologies prèvies. També està demostrat que la interacció i mobilitat de les persones tant en l’àmbit  local com global és un vector important en la transmissió del virus i que el necessari confinament comportarà una crisi econòmica important d’abast mundial.

Com sempre passa en totes les crisis especialment les parts de la societat amb menys recursos i més vulnerables seran les que patiran més. Tot plegat farà necessari un gran esforç de reconstrucció econòmica i social per tornar als nivells de benestar anteriors, un esforç que en gran part haurà de venir de la mà del sector públic. Les nacions, els estats i les institucions internacionals com Europa ha de deixar de banda les polítiques neoliberals imperants al Món i han d’actuar per ajudar les societats a qui diuen representar.

Com a divulgadors del canvi climàtic i sent conscients que el que ara toca és encaminar tots els esforços en la lluita contra la pandèmia, ens preocupa també el futur amb el sentit que un cop superada l’emergència sanitària, ens oblidem de l’emergència climàtica, que en els últims mesos, finalment semblava que començava a calar com un greu problema a afrontar decididament entre grans parts de la societat que conforma la població del planeta.

Deixa un comentari