BIODIVERSITAT I CANVI CLIMÀTIC. Conferencia a Montreal

Aquests dies s’està celebrant a Montreal (Canadà) la Convenció de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica (CDB) és una reunió internacional que cada deu anys reuneix representants d’arreu del món. Els participants establiran nous objectius i desenvoluparan un pla d’acció per a la natura durant la pròxima dècada. Aquesta conferència se centrarà a protegir la natura i aturar la pèrdua de biodiversitat a tot el món.

A continuació us deixem aquest text extret de la web de la CBD: si voleu anar a la web de la convenció, cliqueu: Convenció

“EL CANVI CLIMÀTIC ÉS UN FACTOR IMPORTANT I CREIXENT DE LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT AL PLANETA

Els esforços per protegir i restaurar els hàbitats no només beneficien la biodiversitat sinó que també ofereixen mesures rendibles i provades per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic.

L’escalfament global actual ja està afectant espècies i ecosistemes de tot el món, especialment els ecosistemes més vulnerables com els esculls de corall, les muntanyes i els ecosistemes polars. A més, té impactes en els serveis ecosistèmics dels quals depenen els mitjans de vida de les persones, com ara les pluges i la fertilitat del sòl, que són essencials per a la producció agrícola. La salut humana, animal i vegetal es veu afectada per l’augment de la transmissió de malalties transmeses per vectors.

Els ecosistemes com els boscos, les terres de pastura, les terres de conreu, les torberes i els aiguamolls representen dipòsits de carboni importants a nivell mundial. La seva conservació, restauració i ús sostenible s’inclouen com a part de moltes contribucions previstes determinades a nivell nacional i, per tant, és un element crític per al compliment de l’Acord de París en virtut de la Convenció Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic, un compromís global per a la mitigació de perills. canvis en la temperatura atmosfèrica i el sistema climàtic de la Terra.

La biodiversitat i els ecosistemes saludables també són un recurs important per augmentar la resiliència i reduir els riscos i danys associats als impactes negatius del canvi climàtic. Poden servir com a amortidors naturals contra el clima i els esdeveniments meteorològics extrems, com ara els patrons canviants de pluges, sequeres, tempestes i altres desastres. Els sistemes de producció diversificats i integrats ofereixen més opcions d’adaptació a un clima canviant. Els sistemes de producció basats en ecosistemes redueixen la dependència dels inputs sintètics i les emissions associades de gasos d’efecte hivernacle.

La cria de varietats vegetals, races ramaderes i peixos resistents a la sequera, la sal i les malalties serà important per garantir la seguretat alimentària en l’avanç del canvi climàtic.”

Des de la nostra modesta finestra d’observació, no creiem que aquesta conferencia, com les altres que s’han fet les últimes dècades serveixin per aturar l’alarmant pèrdua de biodiversitat que les activitats humanes estan provocant (Es parla de la sexta gran extinció d’espècies), tanmateix, es bo que se’n parli i que d’alguna manera existeixi un fòrum que intenti avançar en els objectius de protegir la biodiversitat.

La conferència actual té una sèrie d’objectius entre els que destaca el no gens menyspreable de protegir i conservar el 30% de la superfície terrestre i marítima del planeta, veurem si algun d’aquests objectius es reflecteixen en els acords finals de la conferència i si els compromisos establerts son fiables o acaben en paper mullat com ve sent habitual.

Més informació: COP15: 4 claves de la cumbre de biodiversidad en su recta final (La Marea)

LA DESFORESTACIÓ, NO TE ATURADOR

Els interessos econòmics de governs i multinacionals, van per davant de l’emergència climàtica, malgrat la pandèmia, l’any passat es va continuar amb la desforestació massiva.

Us deixem un article de “The Guardian” molt il·lustratiu del problema:

La destrucció implacable de la selva tropical continua malgrat la promesa de la Cop26.
Els tròpics van perdre 11,1 milions d’hectàrees de coberta arbòria el 2021, segons el World Resources Institute (Patrick Greenfield, 28 d’abril de 2022)

Gent de la tribu Mura en una zona desforestada de la selva amazònica, Brasil, 2019. Fotografia: Ueslei Marcelino/Reuters

Segons dades recents, les selves tropicals verges es van tornar a destruir a un ritme implacable el 2021, cosa que va generar la preocupació que els governs no compleixin un acord Cop26 per aturar i revertir la desforestació a finals de la dècada.

Des de l’Amazònia brasilera fins a la conca del Congo, els tròpics van perdre 11,1 milions d’hectàrees de coberta arbòria l’any passat, inclosos 3,75 milions d’hectàrees de bosc primari crític per limitar l’escalfament global i la pèrdua de biodiversitat.

També, els boscos boreals, principalment a Rússia, van experimentar una pèrdua rècord el 2021 a causa de la pitjor temporada d’incendis forestals a Sibèria des que van començar els registres, segons noves dades de la Universitat de Maryland publicades a través de Global Forest Watch.

Els experts van qualificar la pèrdua continuada de boscos com un desastre que accelera l’escalfament global i van dir que els 143 governs que es van comprometre a aturar i revertir la pèrdua de boscos l’any 2030 a la Cop26 celebrada a Glasgow, havien de complir amb urgència el seu compromís.

Desforestació a la selva d’Ituri al nord-est de la República Democràtica del Congo. Photograph: Hugh Kinsella Cunningham/EPA

De la selva tropical primària que es va perdre el 2021 -alliberant l’equivalent a les emissions anuals de combustibles fòssils de l’Índia- el 40% va desaparèixer al Brasil, i la República Democràtica del Congo, Bolívia, Indonèsia i el Perú formaven la resta dels cinc primers països.

Malgrat la pèrdua persistent de boscos, els experts van assenyalar signes d’esperança en les noves xifres. Indonèsia va reduir la pèrdua de bosc primari per cinquè any consecutiu després de l’acció del govern sobre l’oli de palma, la gestió dels incendis i un pla climàtic nacional actualitzat que va comprometre el país a convertir-se en un embornal de carboni per al 2030.

Malàisia també ha reduït la pèrdua de bosc primari en els darrers anys, i els experts van assenyalar els exemples de Gabon i les Guyanes, que han tingut taxes molt baixes de pèrdua de bosc durant les dues últimes dècades.

Rod Taylor, el director global del programa de boscos del World Resources Institute (WRI), que va compilar l’informe, va dir que, encara que les taxes globals de pèrdua de boscos semblaven aplanades, havien de disminuir dràsticament perquè el món assoleixi els objectius climàtics.

“Quan mireu les estadístiques interanuals que no canvien, podríeu concloure que realment no ofereixen un titular digne de notícia. Però quan es tracta de la pèrdua de boscos tropicals primaris, les taxes obstinadament persistents es relacionen amb el clima, la crisi d’extinció i el destí de molts pobles indígenes. Les altes taxes de pèrdua continuen malgrat les promeses de països i empreses”, va dir Taylor.

Els incendis forestals, l’augment de les temperatures i la neteja del terreny estan afectant la resiliència dels boscos d’arreu del món. Els avisos apunten a parts de l’Amazònia que corren el perill de convertir-se de selva tropical a sabana. Segons les xifres, hi va haver un augment especialment preocupant de la desforestació a l’Amazones occidental del Brasil, relacionat amb la neteja a gran escala per fer pastures de bestiar al llarg de les carreteres existents.

Els boscos i especialment els tropicals a part de ser els grans embornals de CO2 del planeta, són grans reserves de biodiversitat, la seva preservació i fins i tot la restauració, hauria de ser una prioritat per part de la comunitat internacional, si no s’atura la desforestació les conseqüències ecològiques i climàtiques seran encara pitjors del que ja es preveu.

EL DELTA DEL LLOBREGAT. La seva biodiversitat en perill

L’Àrea Metropolitana de Barcelona amb més de 3.200.000 habitants, saturada d’habitatges, naus logístiques i infraestructures de tota mena que donen servei a la gran metròpoli, és una de les zones amb més densitat de població d’Europa. Així i tot, entremig de tot aquest batibull, amagats entre l’aeroport i el mar encara queda algun tresor com és el Delta del Llobregat. Si teniu l’oportunitat us recomanem una passejada pels Espais Naturals del Delta del Llobregat on quedareu sorpresos per el paisatge i la biodiversitat que amaga aquest petit territori. Si esteu interessats podeu trobar Itineraris i més informació a: El Delta del Llobregat.

Malgrat l’interès que aquests espais tenen per la preservació de la biodiversitat i el medi natural La Generalitat i l’Estat no han complert els seus compromisos per mantenir i protegir els espais enfront de la degradació i pressió que fa anys que arrossega el delta i han rebut un seriós advertiment de la comunitat UE perqué amb caràcter urgent es prenguin les mesures i actuacions correctores compromeses.

El Delta del Llobregat amb més de 360 especies d’ocells catalogats forma part de la xarxa Natura 2000 i es un lloc de reces molt important per les aus migratòries en els seus recorreguts entre Àfrica i Europa.

A continuació si voleu, podeu veure un vídeo emes per TV3 on es denuncia aquesta lamentable situació, clica sobre la imatge:

Les abelles en perill d’extinció, però no son les úniques.

En els últims anys els apicultors i també científics de tot el Món estan detectant una disminució de la població d’abelles, milions d’abelles a escala mundial abandonen els seus ruscs sense deixar rastre, per no tornar mai, les causes s’estan investigant però apunten cap a diversos orígens, tots ells relacionats en les activitats humanes, els canvis extensius en usos del sol, la utilització de certs pesticides i el canvi climàtic, són entre altres els principals factors del declivi d’aquests insectes que en algunes regions ha arribat a la reducció d’un 40 % de la seva població.

Albert Einstein va dir que “si les abelles desapareixen del Planeta,a l’home li quedarien sols 4 anys de vida” pot semblar exagerat, però il·lustra l’enorme feina que aquests insectes pol·linitzadors fan per la producció alimentaria mundial. Fruites, verdures, fruits secs i moltes espècies vegetals depenen del treball incansable i perfecta organització de les abelles.

Per altra banda la mel que produeixen les espècies d’abelles domesticades (apis mellifera) és un aliment important que a més té moltes propietats que són bones per la salut de les persones.

Si voleu podeu veure el vídeo de Bartomeulabs que us presentem a continuació pot semblar una mica infantil, però esta ben fet i es molt instructiu)

Cliqueu a sobre per visionar-lo

En tot cas, les abelles no són un cas aïllat en el problema de les espècies amb perill d’extinció, sols a la península Ibèrica hi ha més de 10 espècies animals emblemàtiques en perill d’extinció entre les que podem destacar l’ós bru, el gall fer, el linx, l’àliga ibèrica, el trencalòs, etc. ni cal dir que ho hem exposat en altres entrades d’aquest web, les especies amenaçades al Món són moltíssimes i en graus de risc elevat, com és el cas de La Girafa .

L’home en les seves activitats que afecten els diferents habitats de la biosfera està accelerant la pèrdua de biodiversitat i està portant el planeta cap a una nova extinció massiva d’espècies, deguda principalment a la incapacitat de molts animals a adaptar-se a la velocitat en que es produeixen els canvis del clima i dels entorns naturals en els que viuen. Una dada: segons WWF, en el Món, des de 1970 s’ha produït un descens de més del 50 % en el numero de peixos, mamífers, ocells, rèptils i altres especies que poblen la Terra.

Si esteu interessats podeu descarregar-vos l’informe de clica: Living Planet Report 2018 Risk and resilience in a new era

LA GRAN BARRERA DE CORAL D’AUSTRÀLIA EN PERILL.

Amb més de 2600 km de longitud és considerada com un dels ecosistemes vius més grans del planeta, aquests últims anys, a causa de l’escalfament dels oceans està blanquejant i morint lentament i perdent la bellesa i biodiversitat que acull, una part ja es irrecuperable i l’única solució per salvar la resta és aturar el canvi climàtic.

Si voleu veure més fotos de la barrera de coral, clica: National Geografic,

Els corals com a essers vius necesiten nutrients i els obtenen d’unes petites algues anomenades Zooxantel·les que a mes segons quina especie d’alga els cobreixi, li proporcionen aquests bonics i variats colors. L’increment de la temperatura de l’aigua oceànica i la seva acidificació fan que aquestes algas desapareixien fent que el coral quedi completament blanc deixant veure la seva estructura calcárea.

Els corals afectats es poden recuperar molt lentament si les condicions de temperatura i acidez de l’aigua retornen a condicions normals, degut al canvi climàtic el que està passant es que cada cop hi ha mes esculls de coral afectats que no es refan, perquè abans de recuperar les algues que els nutren un següent escalfament els torna a afectar fins que amb el temps moren definitivament.

Als esculls de coral tenen el seu habitat prop del 25 % de les especies marines del planeta, en conseqüència, tot plegat porta a la desaparició de moltes d’aquestes especies, de manera que la biodiversitat marina es veurà seriosament afectada si no revertim la situació.

El AIMS (Australian Institut of Marine Science) fa anys que estudia de forma sistemàtica la barrera de coral, a l’ultim informe emes el 2018 exposa que les cobertes de coral s’estan perdent degut als efectes acumulatius de l’escalfament i altres episodis climàtics extrems que son mes freqüents i més intensos. Les dades recollides en els diferents esculls indiquen que a la zona nord de la gran barrera de coral ha perdut al voltant del 50% coberta.

Si vols veure un vídeo que exposa molt clarament el que està passant, clica a sobre.

EL CANVI CLIMÀTIC i LA FENOLOGIA

Definició: La fenologia és la branca de la ciència que estudia els ritmes i relacions de les espècies vegetals i animals amb els canvis estacionals i del clima.

Arreu del Món tan a petita com a gran escala els científics estan observant el desplaçament en el temps i l’espai dels esdeveniments vitals que regeixen en els regnes animals i vegetals com poden ser la floració de plantes, la durada de les hibernacions, la foliació dels boscos o les migracions de les aus entre altres manifestacions de la natura.

La modificació i evolució en el temps d’aquests ritmes vitals que es donen en la vida natural, són tanmateix indicadors del canvi climàtic i els seus efectes sobre la biodiversitat i els ecosistemes.

El continuat desplaçament en la distribució geogràfica de les zones d’hàbitat de moltes espècies és un altre indicador de com l’escalfament global afecta la vida en el planeta.

Aquestes modificacions climàtiques que afecten els hàbitats i fenologia de les especies, supera en molts casos les capacitats d’adaptació d’aquestes a les noves condicions i les porta indefectiblement cap a l’extinció

Tenim la primavera pràcticament a sobre i aquest és un bon temps per observar la natura i comprovar com l’escalfament global està repercutint en la vida i comportament de les espècies. Sols cal escoltar als pagesos de tota la vida com l’entranyable Josep que lamentablement ens va deixar l’estiu passat, i ens explicava amb tot detall com havia vist en els últims anys avançar-se entre dues setmanes i un més les floracions i maduracions dels cirerers que eren la seva passió.

SOM NATURA al Museu de Ciències Naturals de BCN. (Fòrum)

De Gener a Novembre del 2019

Interessant exposició sobre la biodiversitat del planeta i la responsabilitat que els humans tenim vers la conservació de les espècies inclosa la nostra. Les nostres activitats estan provocant canvis irreversibles en l’equilibri dels ecosistemes del planeta, tots podem fer alguna cosa per aturar aquesta degradació.

Horaris preus i +info: SOM NATURA

La girafa, El mamífer més alt del món està amenaçat

La població mundial d’aquest característic animal de la sabana ha disminuït a prop d’un 40 % en els últims 30 anys arribant el 2015 a menys de 98.000 individus quan el 1985 eren més de 150.000. Davant la gravetat de la situació la IUCN (International Union for Conservation of Nature) ha declarat aquests animals dins la categoria d’espècie vulnerable, nivell que precedeix a la declaració d’en perill d’extinció. El canvi climàtic i l’activitat humana, estan posant en perill milers d’espècies, seria realment una barbaritat deixar que aquest extraordinari animal com està ja passant amb moltes altres espècies, desapareguin del planeta

Més de 20.000 espècies estan en perill d’extinció

L‘os polar, i l’orangutan de Sumatra són dos dels casos mès coneguts i mediàtics, però en els ecosistemes terrestres i marítims hi han molts més dels que ningú parla però que tal vegada son importantíssims en el manteniment de la biosfera del planeta. EL canvi climàtic està accelerant de forma dramàtica la desaparició de espècies i habitats.