ELS MIL·LENARIS SEQUOIES GEGANTS DE NORD-AMERICA ES MOREN

La Terra ens parla amb el seu llenguatge.

És a dir, mitjançant la natura ens manifesta els problemes que els seus ecosistemes estan patín.

The Guardian exposa en dos articles recents la mort dels éssers vius més grans del planeta: Las sequoies gegants anomenats “Monarchs” (90 o 100 m d’alçada) que han viscut més de 3000 anys desafiant tota mena de calamitats naturals en els boscos nord-americans encarats a l’oceà Pacífic, segons la Dra. Christy Brigham, cap de gestió de recursos i ciència dels parcs nacionals de Sequoia i Kings Canyon a Sierra Nevada (Califòrnia) es moren a causa de la fatal combinació de la persistent sequera (2012-2016), els reiterats focs i la malèfica acció d’un escarabat barrinador que s’aprofita d’aquestes circunstancies de debilitat dels sequoies per atacar-los fins la seva lenta però inexorable caiguda.

Les esmentades circunstàncies no sols afecten les sequoies gegants, segons informa el web del Yosemite National Parc   més de 120 milions d’arbres han mort en els boscos de les muntanyes que formen la magnifica Sierra Nevada.

També a casa nostra

No és casualitat que al Maresme una espècie molt més humil pero emblemàtica de les nostres costes com es el Pi Pinyoner, tal com publicaven en el nostre apartat dedicat a la sequera , estigui també patín una situació similar amb milers de pins que afectats per un fort estres hídric pateixen també a invasió d’uns escarabats anomenats Tomicus que estan fent estralls en els verds i bonics boscos d’aquesta comarca mediterrània.

Deien que no és casualitat, perquè l’origen d’aquests problemes no és altre que l’escalfament global del planeta que és manifesta amb diverses alteracions dels sistemes que conformen la biosfera i que en el cas que ens ocupa és ni més ni menys que la coberta forestal o boscos, un dels més importants quan al seu paper com a embornal de CO2, habitat d’una gran biodiversitat o  barrera contra l’erosió i desertificació

Podríem, parlar de molts altres casos en què la natura  expressa els seus desajustes deguts a l’activitat humana, ho anirem fent, ara, sols volem apel·lar a la teoria de sistemes i reforçar la idea que en tots els ecosistemes, els processos naturals, físics o químics que els controlen, poden deixar de funcionar quan activitats massives alienes al mateix procés, com son moltes de les que fem els humans, fan que se superin els límits que controlen el bon funcionament del sistema.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s