En què consisteix el fracking:
En extreure gas que hi ha a les capes subterrànies de les roques sedimentàries (shales) mitjançant fissures provocades amb una tecnologia complexa i molt intrusiva pel territori on s’aplica.
Es fan perforacions molt profundes instal·lant tubs, fins a la capa de roques susceptible de ser explotada, llavors la perforació continua horitzontal al llarg de les roques. Un cop feta la instal·lació, s’injecta aigua, sorra i productes químics a molta pressió , per facilitar la fractura de la roca i posterior extracció de l’aigua barrejada amb el gas, el tractament per separar el gas es fa a la superfície.
Tot plegat és una activitat relativament nova, de la que no hi han fets estudis de riscos seriosos, però que ja saben que produeix contaminació dels terrenys i dels aqüífers i aigües subterrànies que envolten les zones on es fan les operacions de fracking.
A continuació presentem un esquema d’aquest procés.
El mite del gas natural com a solució al canvi climàtic
Des de diferents fons s’ha estes que el gas natural pot ser l’energia pont entre el carbó i i les energies netes com la solar o eòlica, tanmateix la NASA ha publicat recentment un estudi en que contradiu aquesta afirmació, en el mateix informe estableix una correlació directa entre l’increment de la producció de gas especialment des del “boom” del fracking que la última dècada ha tingut lloc als EEUU i el corresponent increment de metà a l’atmosfera.
El metà és un gas d’efecte hivernacle que té 80 vegades més capacitat per retenir la calor que el CO2 de manera que encara que quantitativament te un paper menor, depenent de com incrementem l’emissió d’aquest gas el seu efecte pot ser molt negatiu amb la lluita contra el canvi climàtic i l’escalfament del planeta.
Observacions realitzades localment i per satèl·lit a les zones de EEUU on es perfora per obtenir el gas han donat a conèixer (vegeu gràfica) que des del 2006 s’ha produït un notable increment de metà a l’atmosfera. Aquest metà, emes a l’atmosfera, prové de les fuites, de l’alliberació dels excessos i crema de gas i altres incidències inherents al procés d’obtenció, tractament i transport del gas i com el cas del CO2 se suma a altres fonts antropogèniques d’emissió con són les granges d’animals, la crema de deixalles o les plantacions extensives d’arròs, així i tot es calcula que l’aportació més gran de meta a l’atmosfera es deu als processos relacionats amb els combustibles fòssils i especialment a l’expansió del fracking
Per tot plegat, podem concloure que a part dels riscos ambientals inherents sobre les zones on es perfora i tracta el gas, el fracking està molt lluny de ser una solució contra el canvi climàtic, ans el contrari, si altres països segueixen el camí dels Estats Units aviat serà un accelerador d’aquest canvi.
No obstant algunes institucions i estats estan en contra com és el cas de la UE que en un estudi del Parlament Europeu, conclou que el fracking no és un mitja sostenible i no estan prou estudiats els efectes sobre les persones i el medi.
El Tribunal Constitucional Espanyol, ha suspès una llei de la Generalitat de Catalunya que prohibia la utilització del fracking a Catalunya.
ACC-Aturem el Canvi Climatic 