ÉS POSSIBLE UNA BARCELONA MÉS VERDA?

LA PANDÈMIA I L’URBANISME TÀCTIC.

Durant la pandèmia els ciutadans de Barcelona han notat un cert alleujament del tràfic i de la contaminació atmosfèrica que especialment al districte de l’Eixample supera històricament els límits establerts en partícules i NO2.

PM-10 NO2

L’Ajuntament per tal de donar més espai als vianants i bicicletes ha reduït en alguns carrers i cruïlles els carrils dedicats als vehicles, mitjançant el que han anomenat “urbanisme tàctic” i que bàsicament consisteix a pintar parts d’aquests carrers i cruïlles amb franges de colors i instal·lar blocs amb diverses formes que volen tenir una funció de separació del tràfic rodat respecte a les noves zones de vianants.

De fet L’Ajuntament porten anys desenvolupant el programa de superilles amb un relatiu èxit i certa acceptació, sobretot pel que fa a les últimes actuacions del barri de Sant Antoni que vol servir de model per noves ordenacions en altres zones de la ciutat i que ha sigut d’alguna manera font d’inspiració per futures actuacions.

L’urbanisme tàctic neix arran de la pandemia i s’ha fet servir en moltes ciutats d’Europa i Amèrica, a Barcelona ha generat molta controvèrsia entre urbanistes i usuaris de la via pública i s’ha generat una certa crítica quan al disseny, els materials, colors i elements utilitzats, així com als resultats obtinguts. Certament algunes de les actuacions realitzades, com l’ampliació de les terrasses de bars amb separadors de formigó tipus autopista pintats de groc, tot i que responen a la voluntat de donar més espai amb un mínim de seguretat, són percebudes per la ciutadania com un “nyap” a la via pública, poder hauríem de posar una mica en valor l’objectiu de la mesura d’emergència que no és altra que ajudar a la restauració en plena pandèmia,

De fet, en aquest cas com veiem sovint estem davant de la dicotomia entre disseny i funcionalitat, que no sempre coincideixen, i menys quan s’actua o es dissenya contra rellotge, tot i així la provisionalitat d’aquestes mesures permeten tot i mantenir els objectius esmenar els errors i millorar el disseny.

NOUS EIXOS I CRUÏLLES VERDES PER US DELS VIANANTS

Aquests dies ha sortit a la llum com a ampliació del programa de les superilles un pla de l’ajuntament de BCN per dotar el districte de l’eixample de més espais verds recuperats de les vies que ocupen els vehicles (A Barcelona, el vehicle privat fa un 26% dels desplaçaments però ocupa el 60% de l’espai públic). El pla contempla la creació d’una xarxa d’eixos verds i cruïlles reconvertides en places per l’ús preferent dels ciutadans.

Cada cruïlla reconvertida en plaça representa guanyar 2.000 metres quadrats d’espai verd i públic pel vianant

La proposta sembla agosarada, però des del nostre punt de vista, i pensant en què el benestar i la salut de les persones és el principi bàsic que ha de presidir i prioritzar l’acció municipal, creien que és un pla necessari per la ciutat i que s’ha d’aplicar amb criteris de participació ciutadana i de sostenibilitat i també com es mereix Barcelona amb el bon disseny que embelleix molts dels espais públics de la ciutat.

Haurem de seguir amb cura el desenvolupament d’aquest programa, però creiem que si el superposem amb el ja molt avançat pla de recuperació de patis interiors d’illa (hi han 48 a Barcelona) i poguéssim presentar el plànol resultan al creador de l’eixample Ildefons Cerda, l’enginyer quedaria satisfet, tot i veure les destrosses ja realitzades al seu pla inicial.