TOT SOBRE LA COP-28 A DUBAI

COP-28. DARRER INFORME

Una setmana desprès de que acabes la COP-28 a Dubai, poder es moment de reflexionar sobre els resultats de la cimera que cada cop s’apropa més a un circ mediàtic en el que polítics magnats i lobbys del petroli (2400 representants d’aquest lobbys han estat presents) intenten amb cert èxit portar l’aigua al seu moli.

Pels organitzadors de la conferencia i els representants de molts estats vinculats o lligats a la producció de combustibles fòssils la reunió que ha convocat a casi 200 països i uns 70.000 delegats ONG’s i mitjans de comunicació, els acords finals “in extremis” han estat un èxit ja que s´ha fet per primera vegada referencia a la conveniència d’una transició per anar deixant aquests combustibles a fi d’evitar es efectes del canvi climàtic.

Aquest text final, que a totes llums és insuficient i de molt poc compromís, substitueix l’esborrany molt més explícit en el que es demanava l’eliminació gradual dels combustibles fòssils.

Fa temps que des de aquest web nosaltres denunciem la ineficàcia d’aquestes cimeres, fet que cada any es reafirma, el continu creixement de les emissions de CO2 desprès de 28 conferencies ens dona la raó.

El mèrit més gran de les COP, poder es el fet de ser capaç de reunir 200 estats en un fòrum per discutir un problema d’abast planetari, però aquest valor de convocatòria es converteix en fracàs quant els objectius que s’han aconseguit  en tants anys són molt minsos per no dir nuls.

COP-28. UN ACORD DE MINIMS. Incapaç de limitar l’escalfament a 1,5ºC

Damian Carrington, editor de medi ambient de “The Guardian” fa un primer anàlisi de l’acord Cop28 i què significa.

El text de final de la Cop28 ha estat rebut com a “històric”, per ser la primera crida de les nacions per a una “transició per deixar” els combustibles fòssils, i com a “feble i ineficaç” i que conté una “lletania d’escletxes” per la industria petrolera.

Observem de prop el text per escatir la veritat de l’assumpte.

Reducció de l’ús de combustibles fòssils

El text exposa el gran repte amb una claredat cristal·lina:

• Limitar l’escalfament global a 1,5 °C [per sobre dels nivells preindustrials] sense sobrepassar o limitar-se requereix reduccions profundes, ràpides i sostingudes de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle del 43% el 2030 i del 60% el 2035 en relació amb el nivell del 2019 i assolir zero carboni net. emissions de diòxid l’any 2050. [Els països] reconeixen encara més la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle profundes, ràpides i sostingudes d’acord amb les vies d’1,5C.

El problema és que les emissions de carboni no estan baixant com cal, sinó que continuen augmentant. Per tant, el text sobre l’acció és vital. L’esborrany anterior suggeria mesures que els països “podrien” prendre. L’acord final és una mica més fort i “demana” als països que facin el següent:

• Triplicar la capacitat d’energia renovable a nivell mundial i duplicar la taxa anual mitjana global de millores en eficiència energètica per al 2030.

Això és bo, però, a causa de les objeccions de la Xina i l’Índia, no aconsegueix quantificar els objectius. Això significa que els països podrien triar la línia de base que els convingui, soscavant l’objectiu.

• Accelerar els esforços cap a l’eliminació gradual de l’energia del carbó ininterrompuda.

Això no és més fort que el text de la Cop26 el 2021, que és decebedor, ja que el combustible fòssil més brut s’ha d’eliminar ràpidament. A continuació, al text de la decisió ve el paràgraf fonamental:

• Transició per anar deixant els combustibles fòssils (1) en els sistemes energètics, de manera justa, ordenada i equitativa, accelerant l’acció en aquesta dècada crítica, per assolir el zero net l’any 2050 d’acord amb la ciència.

(1) El primer esborrany parlava de eliminació o eliminació gradual dels combustibles fòssils

Per extraordinari que sembli, aquesta és la primera vegada que la causa principal de la crisi climàtica, els combustibles fòssils, es cita en un text de decisió en gairebé 30 anys de converses sobre el clima de l’ONU. Però la “transició d’allunyament” és més feble que la “eliminació progressiva”. Aquest últim va ser recolzat per 130 països però ferotgement oposat pels petroestats. Al món real, els combustibles fòssils s’estan eliminant gradualment i s’exploten molts camps nous. És la “transició fora” un senyal prou fort per aturar aquestes inversions? Probablement no, però almenys el sentit de la marxa està finalment clar.

 “Una lletania d’escletxes”

• Accelerar les tecnologies d’emissions zero i baixes, incloses, entre altres, tecnologies renovables, nuclears, de reducció i eliminació, com ara la captura i utilització i emmagatzematge de carboni (CCUS), especialment en sectors difícils de reduir, i la producció d’hidrogen amb baixes emissions de carboni.

Estats de combustibles fòssils com l’Aràbia Saudita van esforçar molt per incloure CCUS, ja que ho veuen com una manera de continuar amb el seu negoci lucratiu, amb les emissions atrapades i enterrades. Però la gran majoria de líders i científics veuen un paper extremadament limitat per a CCUS; és car, actualment lluny de l’escala requerida, i ni tan sols atrapa totes les emissions. La idea que pugui permetre que les empreses de combustibles fòssils continuïn com sempre és una “fantasia”, diu el cap de l’Agència Internacional de l’Energia.

Subvencionar els combustibles fòssils que impulsen la calefacció global s’ha comparat amb abocar gasolina al foc: el carbó, el petroli i el gas reben 7.000 milions de dòlars anuals en suport, és a dir, 13 milions de dòlars per minut.

• Eliminar els subsidis ineficients als combustibles fòssils que no aborden la pobresa energètica o les transicions justes, tan aviat com sigui possible.

Aquesta és la primera vegada que una crida d’aquest tipus apareix en una decisió global de l’ONU, però “ineficient” es considera una paraula de mostela que permet a les nacions fer en gran part el que vulguin. El G20 va prometre el mateix el 2009, sense cap avenç fins ara.

• Reconeix que els combustibles de transició poden tenir un paper a l’hora de facilitar la transició energètica alhora que garanteixen la seguretat energètica.

Aquesta és la victòria més gran per a la indústria dels combustibles fòssils: gairebé equival a una píndola de verí a l’acord. Es legitima la crema de gas sobre la base que és menys contaminant que el carbó, tot i que el gas natural liquat (GNL) pot ser fins i tot pitjor que el carbó a causa de les fuites de metà. Val la pena assenyalar que els EUA, el major productor mundial de petroli i gas, planeja una gran expansió de GNL. El temps dels combustibles de transició ja ha passat; les renovables són més barates, més ràpides i més segures.

El que no hi ha

El que falta al text és tan important com el que hi ha, sobretot pel que fa a les finances. Es necessiten diners per generar energia neta (mitigació), preparar comunitats vulnerables per augmentar els impactes climàtics (adaptació) i per a la recuperació després de desastres (pèrdues i danys). El text reconeix que es necessitaran bilions de dòlars d’inversió, però no proporciona xifres sobre què es proporcionarà i quan. Sense finançament, parla d’acció climàtica és barat.

Un pla global d’adaptació, segons la l’ONU, va ser la màxima prioritat per a alguns dels països més vulnerables. Però el text és feble i manca d’especificitats.

COP-28. ESBORRANY D’ACCORD DECEBEDOR.

Des de la designació de Dubai com a seu del la COP, em mostrat poca confiança en el resultat d’aquesta cimera, les ultimes noticies que ens arribant justificant aquesta desconfiança.

L’últim esborrany d’acord presentat per la presidència de la COP-28 ha substituït el text que demanava l’eliminació o eliminació gradual dels combustibles fòssils per un text ambigu favorable als països productors i lobbys del petroli que diu: Reduir el consum i la producció de combustibles fòssils de forma equitativa, ordenada i justa, per aconseguir arribar al net zero (emissions nul·les), abans o al voltant del 2050, d’acord amb el que estableix la ciència.

Els defensors del clima critiquen l’esborrany que demana “reduir” l’ús de combustibles fòssils, i el consideren un pas enrere respecte a propostes anteriors.

“Aràbia Saudita i altres nacions productores de combustibles fòssils han fet marxa enrere. Finalment, el que estem contemplant és un llenguatge que només parla de reduir el consum i la producció de combustibles fòssils. Això és inacceptable. Nosaltres, com a societat civil, rebutgem el text, perquè ja estem immersos en una emergència climàtica”, assenyalava Harjeet Singh, responsable d?Estratègia Política Global de Climate Action.

COP-28. L’HORA DE LA VERITAT

Després de l’èxit inicial de l’acord del fons per (Loss & Damages) pèrdues i danys -que veurem fins on arriba el seu acompliment-, i quan falten 4 dies per que acabi la COP-28 el que esta en joc es el text final que s’hauria de aprovar, l’escull principal està en que el text reculli o no l’eliminació gradual dels combustibles fòssils, a nosaltres ens sembla increïble que encara puguin haver dubtes sobre aquesta necessitat urgent de reduir i eliminar -ni que sigui de forma gradual- la producció i us de combustibles derivats del carboni.

De fet estem convençuts que el que impera en realitat es el conjunt d’interessos econòmics dels països productors i els lobbys empresarials del petroli que s’oposen a qualsevol acció o simplement menció a la reducció dels combustibles fòssils que han estat i segueixen sent un enorme i productiu negoci.

A hores d’ara hi ha uns 100 països que voldrien incloure el compromís de eliminació gradual, però molts països, grans emissors de CO2, com la Xina i Índia a més de la majoria de països productors estan en contra de parlar d’eliminació en l’esborrany del text finals dels acords.

Es sabut que per aconseguir limitar l’escalfament global del planeta a 1,5ºC  per sobre de la mitjana preindustrial -acordat a la cimera COP-26 de Glasgow -es necessari reduir les emissions de CO2 en almenys un 40% el 2030, objectiu avui per avui impossible de complir si no deixem d’extreure i cremar petroli, carbó i gas.

Qualsevol solució tecnològica o industrial de captació i emmagatzematge de CO2 com les que defensen determinats països no poden ni de bon tros apropar-se a les necessitats de reducció d’emissions.

En realitat el tema es molt senzill, o anem deixant d’emetre CO2, o l’escalfament del planeta seguirà augmentant mes despresa del que es preveia, les dades i la realitat climàtica son incontestables.     

COP-28. EL PRESIDENT DE LA CONFERENCIA FA COMENTARIS NEGACIONISTES