6.- ELS INDICADORS CLIMATICS. L’escalfament global ja ha començat

ELS CIENTÍFICS DE TOT EL MÓN HO TENEN CLAR

El 95% dels especialistes en clima i ciències de la Terra de tot el Món coincideixen en afirmar que el canvi climàtic és una realitat, encara hi ha, però, alguns negacionistes que intenten desvirtuar aquesta certesa amb falses i tergiversades opinions i articles que no es poden defensar ni amb les dades ni amb els fets que les avançades tecnologies disponibles avui ens permeten tractar i avaluar.

No perdrem el temps en desmuntar les teories negacionistes, que la mateixa evolució dels fets i el coneixement s’encarreguen de rebatre, de manera que anirem directe a exposar els indicadors climàtics que ens permeten de forma fefaent veure i entendre on som i cap on anem.

ELS INDICADORS GLOBALS DE REFERÈNCIA.

Els dos indicadors més globals i genèrics per avaluar el canvi climàtic son “La temperatura mitjana global ”  i  “La concentració de CO2 a l’atmosfera” dels que ja hem parlat en els capítols 1 i 3.

Així i tot volem remarcar que a l’enorme quantitat de dades de temperatura per mesura directa, que des de fa més de 150 anys es recullen, hem de sumar les dades de temperatura oceàniques a distintes profunditats que des de fa dècades es recullen a tots els mars del planeta, si considerem que al planeta el 71% de la superfície són mars i oceans podem comprendre també la importància que aquestes mesures marines tenen en la quantificació de la temperatura mitjana global de la Terra.

 

Especialment interessant és el programa de mesuraments marins ARGO, que mitjançat més de 4000 boies intel·ligents connectades en xarxa via satèl·lit mesuren la temperatura i salinitat dels oceans a diferents profunditats.

Amb relació a les mesures de CO2,  com ja hem explicat anteriorment la preocupació pels gasos emesos a l’atmosfera comença amb les investigacions d’alguns científics a la 2ª part del segle XIX en plena revolució industrial i l’ús del carbó com a principal recurs energètic, no obstant aquestes mesures no es van sistematitzar i centralitzar fins ala anys 80 del segle XX amb les observacions i tractament de les dades precises a 4 estacions de mesura situades a llocs idonis des del punt de vista atmosfèric: Barrow (Alaska), Manua Loa (Hawai), Samoa (Pacific Sud) i Antàrtica (Pol Sud geogràfic).

 

A partir de llavors les mesures s’han diversificat, tant  quan a mitjans tecnològics com a punts de mesurament arribant a tenir una àmplia cobertura com ens indica el mapa que presentem més avall.

Paral·lelament a aquests avenços, es van desenvolupar  xarxes de recollida i tractament de dades com la  “Global Greenhouse Gas Reference Network” depenent del NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration), que malgrat l’arribada de Trump al poder segueix  essent la més important del Món en la investigació atmosfèrica i oceànica.

Per tot plegat i si incloem les investigacions paleoclimàtiques relatives al CO2 podem afirmar que avui en dia tenim una molt bona imatge de l’evolució i tendència d’aquests paràmetres vitals per la salut del planeta.

 

ALTRES INDICADORS

A part dels indicadors de referència esmentats a l’apartat anterior, els científics han centrat també les seves observacions i estudis en una sèrie de fenòmens físics , naturals o induïts per l’home que amb l’escalfament global del planeta estan evolucionen i modificant el seu comportament i els efectes que tenen sobre les poblacions d’éssers vius, els ecosistemes i les morfologies dels territoris afectats.

Entre els més importants volem destacar els següents:

Fenòmens físics i morfològics.

.- La pujada del nivell del mar

.- La disminució de l’extensió de gel de l’àrtic i l’antàrtica.

.- La retracció de les glaceres de muntanya.

.- Els corrents oceànics i la salinitat estan patín canvis

Fenòmens climàtics extrems

.- L’increment de la durada, freqüència i intensitat de les ones de calor

.- La persistència de les sequeres.

.- La intensitat dels huracans i inundacions.

Fenòmens Biològics

.- La modificació de la duració dels cicles estacionals

.- La pèrdua de biodiversitat i d’hàbitats inclosos els dels humans

.- La modificació dels cicles fenològics de les espècies vegetals i animals.

.- L’increment de les migracions climàtiques.

Tots aquests fenòmens i les alteracions conseqüents, no són prediccions de cara a un futur més o menys llunyà, ans el contrari són efectes del canvi climàtic que ja estan passant en el present i són observats i avaluats per científics i especialistes.

En el següent capítol, tractarem d’explicar amb detall aquests els esmentats fenòmens

EL TRACTAMENT DE LES DADES

Val a dir que en tots els casos l’anàlisi de dades no es pot basar en fets puntuals o únics, si no en series de dades el més gran possibles i en les tendències i repeticions d’aquestes, un fenomen de pluges intenses per si mateix no és una dada rellevant si no es contextualitza, s’analitza i es compara amb altres fenòmens similars, això explica la cautela que els científics tenen abans de validar noves dades o de qualificar un  fenomen específic dins d’una tipologia determinada.

 

En aquest sentit es pot afirmar que l’estudi del canvi climàtic és una especialitat molt transversal en la que cal que tenir en compte tots els factors que intervenen en les distintes condicions climàtiques així com les interrelacions que hi ha entre aquests factors i els efectes que desencadenen i la seva evolució en el temps.

Existeixen diferents models climàtics utilitzats per avaluar el clima i la seva evolució futura, son molt complexos i requereixen ordinadors amb una gran capacitat de tractament de dades, la millora de les tecnologies d’observació amb l’ús de satèl·lits i sensors d’alta precisió així com el desenvolupament de nous algoritmes de càlcul ha permès millorar notablement les projeccions del nostre futur climàtic.

A continuació presenten esquemàticament com treballa un model climàtic global.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s