COP 26 A GLASGOW. Una oportunitat per avançar

A partir del 31 d’Octubre i fins al 12 de Novembre se celebra al “The Scottish Event Campus” de Glasgow la conferència mundial sobre el clima que organitza les Nacions Unides COP 26

Hi han moltes expectatives `posades en aquesta reunió de representants de més 190 països, que a causa de la pandémia va ser suspesa l’any 2020. La realitat, però, no és gaire optimista, ja que fins ara els resultats d’aquestes conferències des  que es van firmar els acords de París són molt minsos, tanmateix la situació climàtica és tan greu que no volem perdre l’esperança que es pugui avançar en els compromisos de reducció d’emissions. Seguirem amb atenció el que passi a Glasgow.

Els principals objectius de la conferència, són segons explica la mateixa organització són:

1. Assegurar el zero net global d’emissions a mitjans de segle, per mantenir l’escalfament global per sota dels 1,5 graus.

Es demana als països que presentin objectius ambiciosos de reducció d’emissions pel 2030 i que s’alineïn amb l’arribada al zero net a mitjan segle.

Per complir aquests objectius, els països hauran de:

.- Accelerar l’eliminació progressiva del carbó
.- Reduir la desforestació
.- Accelerar el canvi a vehicles elèctrics
.- Fomentar la inversió en energies renovables.

2. Adaptar-se per protegir les comunitats i els hàbitats naturals
El clima ja canvia i continuarà canviant fins i tot a mesura que reduïm les emissions, amb efectes devastadors.

A la COP26 hem de treballar junts per permetre i animar els països afectats pel canvi climàtic a:

.- Protegir i restaurar els ecosistemes
.- Construir defenses, sistemes d’alerta i infraestructures resistents i agricultura per evitar la pèrdua de cases, mitjans de vida i fins i tot vides

3. Mobilitzar les finances
Per complir els nostres primers dos objectius, els països desenvolupats han de complir la seva promesa de mobilitzar almenys 100.000 milions de dòlars en finançament climàtic l’any 2020.

Les institucions financeres internacionals han de jugar el seu paper i hem de treballar per desencadenar els bilions de finançament del sector privat i públic necessaris per garantir el zero net global.

4. Treballar junts
Només podem afrontar els reptes de la crisi climàtica treballant junts.

A la COP26 hem de:

Finalitzar el Reglament de París (les normes detallades que fan operatiu l’Acord de París)
accelerar l’acció per fer front a la crisi climàtica mitjançant la col·laboració entre governs, empreses i la societat civil.

 

LAST GENERATION. Activistes contra el canvi climàtic en vaga de fam a Berlin

Sis joves activistes de l’autoanomenat grup “last generation” van començar una vaga de fam a finals d’agost als jardins del Reichstag de Berlín, protestant per la falta de compromís dels polítics en la lluita contra l’escalfament global del planeta.

 

Dos dels joves han estat temporalment hospitalitzats, i dos del joves segueixen encara en vaga de fam. La candidata del partit Die Grüne (els verds alemanys), és l’única que ha anat a veure’ls i ha parlat amb ells demanan-los que aturin la vaga que posa en perill la seva vida. Avui les eleccions al Reichstag revelaran la força que aquest partit -amb gran suport dels joves- té entre la societat alemanya.

El que passi a Alemanya és important doncs es un dels motors d’Europa i també un dels grans emissors de CO2.

MANI, NO A L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT.

Malgrat l’aturada del projecte que proclamen des de Madrid, la gent ha omplert el carrer per dir amb veu forta i clara que no vol l’ampliació de l’aeroport ni altres infraestructures. A part de malmetre el territori i el medi natural, en plena emergència climàtica projectes d’aquest tipus incrementen sensiblement les emissions de CO2 i són una irresponsabilitat política cap a la societat que viu amb angoixa les conseqüències del canvi climàtic.

La Marina Garcés ho ha dit amb aquestes paraules: Gràcies, polítics, per no haver vingut a la manifestació.

ACC-Aturem el Canvi Climàtic hem estat a la mani, si us interessa us deixem un reportatge fotogràfic .

 

 

 

 

 

 

L’AMPLIACIÓ DEL PRAT ATURADA. !!!De moment.

L’acord que el govern de l’estat i el de la Generalitat van signar per sorpresa a principis d’agost per ampliar l’aeroport, sense obrir un autèntic debat i sense consens ni social ni polític, sembla que va i ve segons els interessos i picabaralles dels responsables polítics.

Per tot plegat i ates que el projecte pot reobrir-se en qualsevol moment, els organitzadors de la manifestació contra l’ampliació mantenen la convocatòria.

Així que si no esteu d’acord amb el projecte ni en la manera de fer dels promotors, Demà 19 de setembre a les 12:00 podeu sumar-vos a la manifestació que es fa al Carrer Tarragona de Barcelona, al tram que va de Plaça espanya fins a Plaça dels Països Catalans.

 

Més informació relacionada:

AMPLIACIÓ DEL PRAT, APROVACIÓ AMB “TRAÏDORIA I NOCTURNITAT”

L’AMPLIACIÓ DEL PRAT. Necessitat o especulació?

EL DELTA DEL LLOBREGAT. La seva biodiversitat en perill

HEATHROW LONDON, NO S’AMPLIA. I BARCELONA?

 

 

NOU CURS ESCOLAR. Expliquem el canvi climàtic

El passat dilluns va començar un nou curs escolar, la pandèmia encara no ha acabat però sembla que aquest serà un curs una mica més normalitzat i presencial, fet important per la necessària socialització dels alumnes.

 

Creiem també que aquest curs hem de recuperar l’interès que abans de la Covid-19 tenien els escolars per la crisi climàtica, molts d’ells ja sabem que en un futur molt proper, seran els més afectats, si no hi ha una actuació ferma per reduir l’escalfament global provocat per les activitats humanes.

 

Tanmateix, les escoles, si encara no ho fan, haurien d’incorporar de forma adaptada a les diferents edats escolars la màxima informació sobre el que és, que representa i quines conseqüències té l’escalfament global del planeta, també dels drets dels infants a poder seguir gaudint de la natura i dels recursos bàsics que estan avui amenaçats i que s’ha de canviar per aturar o mitigar els efectes que ja comencen a ser visibles en molts llocs del Món.

RECURSOS EDUCATIUS:

Les claus per entendre el canvi climàtic

unicef-educa-npnd-guia-curs-canvi-climatic-drets-infancia-CAT (7).pdf

Video: Encara hi som a temps?

Laboratori per entendre el canvi climàtic

IDA, UN HURACÀ MOLT ESPECIAL

Estem acostumats a les notícies d’huracans que colpejant les costes dels sud-est dels Estats Units amb més o menys força, alguns tan terribles com el Katrina que va ocasionar més de mil víctimes el 2005,  el que sorprèn de l’huracà Ida és el seu comportament (veieu el Mapa) doncs després de toca la costa a prop de Nova Orleans el passat 30 d’agost i passejar-se sembrant destrucció més de 2000 km durant quatre dies per diversos estats va arribar a Pennsilvania i Nova York amb una força extraordinària que ha causat moltes víctimes i estralls.

El comportament normal dels huracans és que perdin força quant s’endinsen a terra ferma i no disposen de la massa d’aigua de mar que els alimenta, no ha estat el cas de l’Ida, que malgrat baixar de categoria a tempesta tropical ha mantingut una enorme força, circumstància que s’haurà d’estudiar amb rigor.

Us deixem un vídeo de la cadena ABC perquè veieu la fúria en que aquest Huracà va passar sobre Nova York.

En pocs dies en llocs molt llunyans i escales ben diferents (Alcanar-Nova Orleans) hem vist com l’escalfament global dels mars i oceans, encara que amb diferents patrons geogràfics, ens condueix a un mateix escenari de risc climàtic.

ALCANAR, UN COP MÉS EL MEDITERRANI COLPEJA AMB FORÇA.

El que ha passat a Alcanar (252 litres per m2) és tan sols la continuació d’un seguit d’episodis climatològics extrems en forma de pluges torrencials que a conseqüència de l’escalfament del mar cada cop són més presents al Mediterrani. Per sort aquest cop no hi ha hagut víctimes, encara que els danys a infraestructures i béns ha estat notable. Les imatges parlen per si soles.

   

   

   

Si voleu podeu accedir a l’informe complet sobre que està passant al Mediterrani clicant:

INFORME: EL MEDITERRANI. Un mar cada cop més càlid.

 

 

 

L’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC. Una necessitat urgent.

El Panel Intergovernamental d’experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha emès un comunicat previ al seu Sisè Informe d’Avaluació IE-6, en el que entre altres afirmacions dóna per fet que hi ha una intensificació del canvi climàtic i que serà impossible mantenir l’increment de temperatura global del planeta per sota dels 1,5ºC o fins i tot dels 2ºC en les pròximes dècades.

Això ens porta directament a la necessitat de desenvolupar urgentment mesures d’adaptació dels territoris a les conseqüències -ja presents- derivades de l’escalfament global, aquest no és un tema que ens afectarà en el futur més o menys llunyà, la realitat ens mostra que estem ja patint els efectes del canvi climàtic, és per això que ciutats, regions, institucions i fins i tot estats d’arreu del Món estan declarant “l’emergència climàtica”, alguns experts i mitjans especialitzats ja parlen obertament de “crisi climàtica”.

Per tot plegat, volem incidir en els conceptes de MITIGACIÓ, ADAPTACIÓ i RESILIÈNCIA que sens dubte tindran un enorme protagonisme en el context del canvi climàtic.

MITIGACIÓ:

Les NNUU defineixen la mitigació del canvi climàtic com les actuacions humanes destinades a reduir les fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle o per millorar els magatzems naturals de CO2 com són principalment els boscos.

També són accions de mitigació aquelles que es dediquen a reduir les emissions mitjançant un ús més eficient de l’energia i altres recursos.

ADAPTACIÓ:

És el conjunt d’actuacions necessàries per poder conviure amb els múltiples riscos i impactes que està provocant el canvi climàtic, implica una gran quantitat de mesures o actuacions que podem reduir en diferents categories com: Mesures de caràcter polític, tecnològiques i estructurals, de canvis d’ús, activitat o localització, de vigilància i previsió, de risc distribuït i compartit.

Aquestes actuacions d’adaptació, com estem veient recentment fins i tot al nostre territori són absolutament necessàries si volem preservar les estructures socials i ecosistemes que estan en perill i s’han de prendre a escala global, regional, local i fins i tot de comunitats o entitats socials.

RESILIÈNCIA:

Podem dir de forma senzilla que la resiliència. és la capacitat dels individus, comunitats, institucions, empreses i ecosistemes que conformen una ciutat o territori per sobreviure, adaptar-se i créixer enfront de desastres naturals o socials.

CAL PASSAR A L’ACCIÓ

Davant d’aquesta realitat i atenen al que ja està passant, els governs i institucions locals i regionals tenen l’obligació d’endegar de forma urgent estudis i plans d’actuació que protegeixin les persones i les infraestructures dels riscos climàtics que afecten o poden afectar els seus territoris.

Dintre de les actuacions a realitzar i a acusa a la gran concentració de persones i activitats de tota mena, les ciutats jugaran cada cop més un important paper en la lluita contra el canvi climàtic. Moltes ciutats del Món estan endegant plans per fer front a les conseqüències de la pujada del nivell del mar i els fenòmens climàtics extrems, però també les zones rurals i agràries han de prevenir els riscos derivats de l’escalfament climàtic que poden afectar en diverses formes els seus hàbitats i formes de vida.

Tanmateix, moltes platges, així com els deltes de l’Ebre i del Llobregat estan amenaçats per aquests riscos, fins i tot el front marítim de Barcelona es veurà seriosament afectat davant aquest fenomen. El 3er informe sobre el canvi climàtic a Catalunya fa esment d’aquests riscos i de la necessària adaptació d’estructures i actuacions de defensa de determinades zones costaneres, seria bo que en alguns casos es comencessin a implantar les mesures de defensa.

Com es desprèn del comentat, hi ha molta feina a fer, i no es pot deixar de banda, doncs com hen pogut comprovar recentment la inacció davant dels riscos climàtics comporta la pèrdua de moltes vides i la degradació del territori.

COMUNICAT DE PRENSA DEL IPCC
Ginebra, 9 d’agost de 2021
El canvi climàtic es generalitzat, ràpid i se está intensificant
si el vols llegir clica: Informe

 

 

PERQUÈ NO AVANCEM EN LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

Els científics ja fa a prop de 50 anys que ens van advertint que l’activitat humana està afectant de forma important el clima del planeta.

El 1972 a Estocolm durant la 1ª conferència sobre la Terra, a la declaració final apareix el terme “canvi climàtic” en el context de les recomanacions als estats per estar atents als efectes que les activitats humanes poden tenir sobre el clima. Pocs anys després el 1975 el científic americà Wallace Broecker en un article científic publicat a la revista Science sobre el canvi climàtic introduïa en el seu títol el terme  “escalfament global”

S’han celebrat 25 conferències internacionals entre les parts (COOP) centenars de reunions i s’han fet infinitat d’informes.

Estem veient com els fenòmens climàtics extrems i les seves dramàtiques conseqüències estan ja afectant àmplies zones del planeta.

Llavors ens preguntem: Perquè no som capaços d’aturar el canvi climàtic.

La resposta no és fàcil, en una primera aproximació podem certament, donar la culpa als estats per la manca de polítiques ambicioses i la minsa reacció davant la generació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, també tenen gran responsabilitat els lobbys petroliers que intenten incondicionalment i amb un cert èxit mantenir el seu negoci.

No obstant això, hi ha també un factor molt important que d’alguna manera s’ha afegeix a les esmentades raons de base i que resideix en el comportament humà, ens referim a la tendència entre els humans a relativitzar i fins i tot ignorar allò que malgrat tenir una enorme informació no afecta el nostre entorn més immediat ni la nostra manera de viure.

Tanmateix aquesta actitud tan generalitzada, es totalment errònia, doncs tots sabem que igual que està passant amb la pandèmia, la crisi climàtica pel seu caràcter global tampoc té fronteres i d’una forma o altra  ens acabarà afectant a tots.

Caldria esperar però, que les evidencies cada cop mes properes i dramàtiques de l’escalfament, esdevinguin un catalitzador cap una major preocupació de la ciutadania i una exigència de la societat que obligui els governs a actuar de forma ràpida i contundent per enfrontar l’enorme repte que tenim al davant.

PERQUÈ NO AVANCEM EN LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC.

Els científics ja fa a prop de 50 anys que ens van advertint que l’activitat humana està afectant de forma important el clima del planeta.

El 1972 a Estocolm durant la 1ª conferència sobre la Terra, a la declaració final apareix el terme “canvi climàtic” en el context de les recomanacions als estats per estar atents als efectes que les activitats humanes poden tenir sobre el clima. Pocs anys després el 1975 el científic americà Wallace Broecker en un article científic publicat a la revista Science sobre el canvi climàtic introduïa en el seu títol el terme  “escalfament global”

S’han celebrat 25 conferències internacionals entre les parts (COOP) centenars de reunions i s’han fet infinitat d’informes.

Estem veient com els fenòmens climàtics extrems i les seves dramàtiques conseqüències estan ja afectant àmplies zones del planeta.

Llavors ens preguntem: Perquè no som capaços d’aturar el canvi climàtic.

La resposta no és fàcil, en una primera aproximació podem certament, donar la culpa als estats per la manca de polítiques ambicioses i la minsa reacció davant la generació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, també tenen gran responsabilitat els lobbys petroliers que intenten incondicionalment i amb un cert èxit mantenir el seu negoci.

No obstant això, hi ha també un factor molt important que d’alguna manera s’ha afegeix a les esmentades raons de base i que resideix en el comportament humà, ens referim a la tendència entre els humans a relativitzar i fins i tot ignorar allò que malgrat tenir una enorme informació no afecta el nostre entorn més immediat ni la nostra manera de viure.

Tanmateix aquesta actitud tan generalitzada, es totalment errònia, doncs tots sabem que igual que està passant amb la pandèmia, la crisi climàtica pel seu caràcter global tampoc té fronteres i d’una forma o altra  ens acabarà afectant a tots.

Caldria esperar però, que les evidencies cada cop mes properes i dramàtiques de l’escalfament, esdevinguin un catalitzador cap una major preocupació de la ciutadania i una exigència de la societat que obligui els governs a actuar de forma ràpida i contundent per enfrontar l’enorme repte que tenim al davant.

QUE ES LA COOP 26 DE GLASGOW

UNFCCC: “COP26 és l’edició de 2021 de la conferència anual sobre canvi climàtic de les Nacions Unides. COP significa Conferència de les Parts. Cada any, els líders mundials es reuneixen per prendre decisions importants sobre com la humanitat afronta el canvi climàtic. Al novembre, el Regne Unit acollirà la reunió d’aquest any: la COP26, la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. La COP26 serà un moment decisiu: el canvi climàtic és un perill clar i present per a totes les persones i per al nostre planeta. Les conseqüències de l’augment de les temperatures en el món real ja són massa visibles.

La COP26 és la cimera més gran que el Regne Unit ha organitzat i és l’esdeveniment climàtic més important des de la COP21, la conferència climàtica de les Nacions Unides de 2015 que va resultar en l’Acord de París.

La Cimera COP26 és el moment perquè les nacions presentin plans ambiciosos per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.”

Creiem que és també una de les últimes oportunitats que tenim per aturar l’escalfament global del planeta mitjançant acords mundials per reduir de  forma dràstica i urgent les emissions de gasos d’ efecte hivernacle causades per l’activitat humana, principal causant del canvi climàtic.

Seguirem amb interès i val a dir-ho amb cert escepticisme els preparatius i desenvolupament de la conferència que se celebrarà del 31 Octubre al 12 Novembre del 2021 a The Scottish Event Campus (SEC) de Glasgow, UK.

Lloc oficials de la UNFCCC:  https://unfccc.int/es/process-and-meetings/conferences/conferencia-sobre-el-cambio-climatico-en-glasgow.

OBJECTIUS DE LA CIMERA PEL CLIMA COOP 26 DE GLASGOW

OBJECTIUS (UNFCCC) 

https://www.globalcarbonproject.org/carbonbudget/20/visualisations.htm

L’ESCALFAMENT GLOBAL A TV3, Una informació “chapeau”

TV3 de forma inèdita va obrir el telenotícies migdia d’ahir (9-8-2021) amb una completa informació, que reflecteix amb bastant encert la situació del planeta davant l’escalfament global. És important que els mitjans públics es facin ressò que l’emergència climàtica és una realitat. 

Si us interessa i us preocupa el que esta passant amb el clima, cliqueu sobre les fotos per veure els clips que us ofereixen una àmplia visió del problema a què ens enfrontem.

L’últim informe de l’ONU sobre canvi climàtic urgeix a actuar perquè ja hi ha efectes irreversibles.

Catalunya no s’escapa dels efectes del canvi climàtic

Científics i experts valoren l’informe sobre el canvi climàtic de l’IPCC

 

AMPLIACIÓ DEL PRAT, APROVACIÓ AMB “TRAÏDORIA I NOCTURNITAT”

Al Maig de 2019 el Govern de Catalunya va declarar l’emergència climàtica.

Enmig d’un indiscutible empitjorament de l’escalfament global que colpeja moltes zones del planeta inclòs el nostre País,  la generalitat amb una manca de transparencia i d’esquena a entitats ambientals, ajuntaments i diferents associacions, de forma precipitada ha pactat amb l’estat l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Des d’aquest web no acostumen a prendre opcions polítiques, i seguim amb aquesta línia, però volem fer una pregunta als partits que donen suport al govern: ERC, JUNTS, CUP, teniu alguna cosa a dir?

L’ajuntament del Prat ha publicat una declaració, i el seu alcalde reclama la compareixença del President de la Generalitat per donar explicacions del pacte sobre l’aeroport del Prat anunciat sobtadament pel Govern.

SUMEU-VOS A LA DECLARACIÓ   #NiUnPamMes

 

TORNEM A PARLAR DEL CANVI CLIMATIC?

A finals del 2019 en aquest web érem optimistes perquè arreu del Món el Canvi Climàtic era motiu de preocupació, els mitjans en parlaven cada dia i moltes administracions locals i  governs declaraven l’emergència climàtica en un acte simbòlic d’adhesió a la lluita contra l’escalfament global, Lamentablement tot just començar el 2020, va esclatar la Covid-19 i aquesta pandèmia que es va propagar molt ràpidament, com no podia ser d’altra manera  va concentrar tots els esforços públics i privats en la lluita contra la Covid i en l’obtenció i administració de les vacunes.

Tanmateix, durant aquest any i mig llarg, com a conseqüència de l’increment del CO2 a l’atmosfera que ja ha arribat a una concentració record de 418,9 ppm, l’escalfament global del planeta ha continuat augmentant. Han estat, no obstant els aiguats que han causat estralls a Bèlgica i Alemanya i els boscos que cremen arreu els que han tornat ha revifar la preocupació per la crisi climàtica que ja afecta moltes zones del planeta.

Des de la nostra humil opinió, creiem que és necessari començar a veure la realitat de la situació en que ens trobem i  assumir que aquesta dècada no podem aturar l’escalfament global de la Terra,

El principal motiu és que no hi ha prou determinació entre els governs del Món, per prendre les mesures dràstiques necessàries per reduir sensiblement les emissions de CO2, hem de saber que el CO2 que cada dia enviem a l’atmosfera queda retingut durant 300 a 500 anys, de manera que cada molècula se sumarà a les existents contribuint durant moltes generacions a l’efecte hivernacle causant de l’escalfament.

Els fenòmens climàtics com les pluges torrencials, les onades de calor, els focs salvatges, la fusió de les geleres, i la pèrdua de platges són alguns dels efectes del canvi climàtic que ja estem patint. Cal doncs, entomar a tots els nivells la realitat climàtica que ens toca viure i endegar urgentment accions de mitigació i adaptació als esmentats riscos climàtics.

 

 

El lema de la Coop-25 celebrada a Madrid -segurament l’únic bo que ens va deixar la conferencia, deia “TEMPS PER ACTUAR”, avui, quasi dos anys més tard i amb la vista posada a la Coop-26 que es celebrarà a Glasgow, podem dir que el lema és més viu que mai, doncs com hem exposat, mentre  nosaltres fem estudis, conferències, compromisos i declaracions, l’escalfament global i les seves conseqüències no s’aturen, ans el contrari s’acceleren.

 

 

 

UN ALTRE FOC, ARA AL MONTGRÍ. Un estiu dur pels bombers

Aquest estiu es presenta complicat, les altes temperatures junt amb l’estrès hídric acumulat als boscos converteix les masses forestals en un autèntic polvorí que pot explotar davant qualsevol negligència humana o natural

Des d’aquí volem destacar la lluita dels bombers que en circumstàncies tan difícils arrisquen la seva vida per aturar els focs  que cremen molt despresa per l’elevada càrrega de combustible que la vegetació representa.

Des d’aquí volem destacar la lluita dels bombers que en circumstàncies tan difícils arrisquen la seva vida per aturar els focs  que cremen molt despresa per l’elevada càrrega de combustible que la vegetació representa.

Precisament un dels punts en què la majoria d’especialistes estan d’acord és en la necessitat de lluitar contra el foc reduint aquesta càrrega mitjançant una gestió eficaç del bosc i el  sotabosc abans que arribi la temuda temporada d’incendis.

Els que trepitgem el país a peu seguint camins i senders que travessant boscos de tota mena podem observar amb inquietud la sequera persistent que els arbres i matolls de certes zones del territori ens mostren, però el que més ens  preocupa és veure munts de vegetació i brancatge tallat i abandonat que s’acumula en alguns boscos, fins i tot paratges o parcs naturals.

Cada arbre que crema, a part de destruir un paisatge i degradar un ecosistema natural, deixa de contribuir a la reducció de CO2 tan necessària per aturar l’escalfament global, seria doncs important que les administracions locals i els governs posessin els mitjans i legislació oportuna per fer efectiva una bona gestió dels boscos tan públics com privats, això no evitaria els incendis premeditats, però el que si faria és facilitar als bombers la seva feina i reduir la intensitat i extensió dels focs.

FOCS SALVATGES. Una nova generació de focs

El recent foc del Cap de Creus originat segons les primeres investigacions dels agents rurals per una burilla llançada des d’un vehicle (quina mena d’individu pot fer un acte criminal com aquest) a la bonica carretera que uneix Llança i Port de la Selva es un dels molts focs originats per la ma de l’home, lamentablement no serà l’últim, ja que els irresponsables malfactors estan arreu.

És però necessari que entenguem que com esta passant a tot el Món ( Siberia, canada; California, Australia) els incendis forestals degut a l’escalfament global derivat del canvi climàtic seran cada cop més intensos i difícils de controlar,

Segons Marc Castellnou, màxim responsable del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), “estem davant de la sisena generació d’incendis. Són incendis sota la influència del canvi climàtic. Ja no és el pyrocumulonimbus capaç de generar una tempesta de foc. El repte és superior. Incendis com els d’Austràlia són capaços d’esborrar del mapa un ecosistema global en tan sols una estació: una primavera, un hivern, un estiu. Aquests focs canvien no només el paisatge, també l’economia, la distribució de la societat, la qualitat de vida. Ho intuíem i sabíem que aquesta podia ser l’evolució, no esperàvem, però, que avancés tan de pressa

Més infos en aquest web:

MÉS FOCS, MÉS INTENSOS, MES INCONTROLABLES.

AUSTRALIA. Uns focs mai vistos

FOCS A CALIFÒRNIA. El canvi climàtic els intensifica.

 

 

INUNDACIONS A ALEMANYA. El canvi climàtic colpeja el cor d’Europa

Impressionant reportatge fotogràfic de “El Pais” sobre les inundacions provocades per una gota freda a l’oest d’Alemanya.

Les autoritats Alemanyes atribueixen aquesta tragèdia que ha causat més de 150 persones mortes i centenars de desaparegudes a les condicions atmosfèriques que propicia el canvi climàtic.

Si vols veure totes les fotos, clica: Reportatge El Pais

 

TORNEN LES ONADES DE CALOR

Tot just fa uns dies que ha arribat l’estiu i la calor s’està fent insuportable en algunes zones de l’hemisferi nord, el cas de la costa oest del Canadà i els EEUU ha saltat a les notícies per la seva virulència.

A la província de British Columbia del Canadà, els serveis judicials han reportat 719 morts sobtades l’última setmana, el triple del que seria normal en aquesta època de l’any, les mateixes fonts assenyalen l’onada de calor que ha batut rècords (47 ºC) com  causa d’aquest excés de mortalitat.

Els serveis de salut de Vancouver i  confirmen que mai havien vist tants ingressos hospitalaris i morts per cop de calor com en els últims dies.

A més, a conseqüència d’una certa sequera i les altes temperatures el servei de bombers informa que aquest cap de setmana s’han declarat a la zona més de 170 incendis forestals alguns d’ells amb risc d’afectar poblacions.

 

La Columbia Britànica queda molt lluny, però les onades de calor son un fenomen climàtic extrem que amb l’ajuda de l’escalfament global del planeta, afectarà (ja està passant) cada cop, més zones de la Terra, un d’aquests “Hot Spots” és ben a prop, ens referim al Mediterrani que pateix un escalfament més acusat que la mitjana del planeta, recents episodis viscuts de calor extrema en son testimoni.

Sense voler ser alarmista, i independentment de la lluita contra el canvi climàtic que ja és una urgència mundial, si volem protegir les poblacions vulnerables de les onades de calor, els governs i municipalitats han d’activar amb ràpidament mesures per ajudar a les persones a superar les previsibles i reiterades situacions de temperatura extrema que sens dubte ens afectaran.

Els habitants de les ciutats pateixen doblement el risc de patir un cop de calor o deshidratació extrema, ja que a les condicions d’alta  temperatura degudes a l’embossament d’aire calent (ona de calor) han d’afegir el conegut efecte d’illa de calor que experimenten les conurbacions urbanes.

Davant d’aquesta situació es necessari i urgent establir una xarxa amplia i efectiva de refugis climàtics i fer una campanya d’informació que arribi a tota la població i que incentivi el seu ús. Complementàriament  s’hauria de posar marxa un sistema de voluntariat que durant els episodis de calor tingui cura de les persones vulnerables especialment aquelles d’elevada edat que viuen soles.

Més informació sobre les onades de calor:

acc-aturemelcanviclimatic.com/ones-de-calor

 

EL CO2 DESBOCAT

El CO2, segueix desbocat i ens indica clarament que no estem fent prou per frenar l’escalfament global. Amb les dades de la taula que presentem i veien que estem arribant a una concentració de 420 ppm podem percebre la gravetat de la situació, amb aquesta tendència difícilment es podran assolir els objectius de París.

Mitjana setmanal CO

  Mauna Loa Observatory | NOAA-ESRL

Comparativa a 1 any  i 10 anys  

Dates

 

CO2 atmosfèric       

Ultima setmana 

Maig 30 – Juny 5, 2021

419.55 ppm

1 Any enrere 

Maig 30 – Juny 5, 2020

417.46 ppm

10 Anys enrere

Maig 30 – Juny 5, 2011

394.43 ppm

posat al dia : Juny 7, 2021

 

L’AMPLIACIÓ DEL PRAT. Necessitat o especulació?

El “Lobby” econòmic de Catalunya i algunes institucions han posat l’ampliació de l’aeroport del Prat a la palestra informativa i ho presenten com una necessitat vital pel desenvolupament del País, per altra banda actors socials i fins i tot els promotors del projecte, reconeixen la necessitat de protegir el medi natural i especialment els espais naturals del Delta del Llobregat que certament són importants reductes de biodiversitat.

Darrere aquesta contradicció no hi ha sols la defensa d’un espai protegit que pertany a la xarxa Natura 2000 tutelat per la UE, el projecte d’ampliació ens porta necessàriament a l’etern dilema de com compaginar el creixement econòmic amb la greu crisi climàtica i la imperiosa urgència de reduir les emissions de CO2 per aturar l’escalfament global.

Sabem que el transport aeri és una important font d’emissions, ja que emet fins a 9 vegades més CO2 (192 grams per KM i passatger) que l’AVE (23 grams per km i passatger).

Sabem que per aquesta raó el govern francès ha decidit prohibir els vols locals que es puguin fer en tren amb dues hores i mitja o menys temps, la qual cosa estalviaria una important emissió de CO2.

Espanya té una de les xarxes de TGV més gran del món que a més està infrautilitzada, ens preguntem per què no s’aplica una política similar a Espanya?

No entrarem a valorar les bondats econòmiques del projecte d’AENA perquè malgrat les múltiples veus d’experts no deixen de ser projeccions o especulacions que no tenen en compte factors especialment volàtils com les crisis globals, les futures tendències de reducció de vols, les  normatives ambientals europees de control d’emissions o fins i tot l’evolució de la crisi climàtica i les seves conseqüències, que poden diluir les brillants expectatives de creixement de l’aeroport.

Tanmateix el projecte té una transcendència tan gran que no és acceptable que la decisió sigui basada en criteris únicament de creixement econòmic, i és també absolutament necessari un enfocament social, ambiental i que a més posi sobre la taula els compromisos, objectius i legislacions climàtiques de les quals tan parlant les institucions i governs, no tot si val en nom del creixement del PIB.

 

EL DELTA DEL LLOBREGAT

PAISATGE VERSUS RENOVABLES. Un nou dilema

Les últimes setmanes s’està generant a Catalunya un nou debat que té moltes i variades arestes que afecten a la població, el territori i les administracions locals i autonòmiques.

No sabem com evolucionarà el debat, però el que si sabem és que Catalunya ha estat 10 anys pràcticament aturada quan a la transició cap a energies renovables, fet que ens ha situat a la cua en producció d’energia eòlica (5,8% d’energia elèctrica produïda) i fotovoltaica(1,1% del total), veieu taula de l’Idescat al final. Molt per darrere de la resta d’Espanya i de la majoria d’estats europeus.

El debat ha sorgit quan s’han començat a conèixer els projectes en tràmit d’aprovació emparats amb el decret llei de la Generalitat d’impuls de les energies renovables del 2019.

Des de llavors s´han presentat multituds de projectes d’instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics per a diferents zones del país que preveuen una potència total de prop de 10.000 Mw.

Certament, aquests projectes, com passa en altres països i regions tenen un impacte visual sobre el paisatge i el territori i diferents actors locals i entitats estan  expressant el seu rebuig a aquests projectes i demanen un model alternatiu de desplegament de les renovables.

Com tots podem intuir la problemàtica es complexa i difícil de resoldre sense una voluntat ferma per part de tots els actors d’arribar a acords que permetin avançar cap a les energies lliures de CO2 que és el màxim responsable de l’escalfament global.

Els objectius de reducció d’emissions pel 2030 i 2050 es basen en gran part en la transició energètica cap a les renovables, és per tant imperatiu desenvolupar de forma decidida i el més ràpid possible aquestes energies en tot el país.

Evidentment les opcions per fer-ho han de passar necessàriament per uns criteris de racionalitat envers una certa protecció del territori i una distribució equitativa de les instal·lacions en la geografia del país, no és admissible que les actuacions caiguin majoritàriament en les mateixes comarques.

També és necessari que tot l’esforç productiu renovable no recaigui en les zones rurals, és molt important que les àrees urbanes i industrials aportin fins al màxim possible la seva capacitat de producció renovable aprofitant terrats, zones de pàrquing i altres espais adients per generar energia, al cap i a la fi, són els que més energia consumeixen.

L’administració ha de tenir un paper impulsor i també regulador en el desplegament energètic evitant les grans actuacions especulatives i vetllant per una descentralització i per una implantació que protegeixi l’activitat agrària i minimitzi els impactes sobre el territori.

Per altra banda és necessari assumir que la transició energètica és un objectiu irrenunciable si volem tenir alguna possibilitat d’aturar el canvi climàtic i tothom d’una o altra manera haurà de fer certes renúncies i adaptacions dels seus interessos.

El debat està servit, la pregunta és: serem capaços d’avançar i resoldre aquesta disjuntiva.

 

RESUM TAULA: Producció d’energia elèctrica. 2016-2020
Institut d’Estadística de Catalunya
Unitats: GWh.
2016 2017 2018 2019 2020
Energies no renovables 37.476,70 39.343,80 35.397,90 39.897,40 36.329,70
Nuclear 24.704,40 25.252,00 21.935,30 24.586,50 24.900,50
Energies renovables 7.842,20 7.683,30 9.101,60 7.632,30 8.985,50
Hidràulica 4.230,90 3.879,60 5.505,00 3.655,60 5.447,60
Eòlica 2.735,40 2.885,50 2.767,40 3.152,70 2.637,20
Fotovoltaica 418,9 428,9 400,2 451,5 484,1
Total producció bruta 45.318,90 47.027,10 44.499,50 47.529,70 45.315,20

Si vols veure la taula completa clica:  https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=50

 

 

 

EL METÀ. Es també un potent gas d’efecte hivernacle

Tos sabem que el CO2 és el gas d’efecte hivernacle (GHC), principal causant de l’escalfament global, les seves molècules retingudes a l’atmosfera durant més de 400 anys retenen els rajos infrarojos que emet la Terra i provocant el seu escalfament.

Tanmateix hi ha un altre gas que cada cop està incrementant més el seu efecte en l’esmentat escalfament, ens referim al gas metà (CH4) que tot i que la permanència a l’atmosfera és menor (uns 10 anys de mitjana) el seu potencial quant a retenidor de calor és unes 80 vegades superior al CO2 considerant un període de 20 anys, la qual cosa el converteix també en un important GEH.

El gas metà, s’emet a l’atmosfera principalment per les activitats agrícoles/ramaderes (42%), pels processos de fugues de gas en la mineria, producció i transport dels combustibles fòssils (36%), i pel tractament i crema de residus orgànics (18%). Aquestes emissions segons les dades recollides en els últims 50 anys han experimentat un important creixement especialment en les últimes dècades.

Davant la necessitat de reduir urgentment l’increment de la temperatura que està experimentant el planeta, recents estudis han determinat que la reducció de les emissions de metà per l’activitat humana podria ajudar a mantenir l’increment de la temperatura mitjana global del planeta dins dels 1,5ºC que demanen els acords i l’informe dels experts del panel intergovernamental del canvi climàtic.

L’informe Global Methane Assessment realitzat per Climate and Clean Air Coalition i les NNUU, afirma que és factible reduir abans del 2030, les emissions de metà un 60%, aturant les operacions de ventejar i les fugues de les instal·lacions petroleres i de gas, i un 35% amb un millor tractament i reducció dels residus orgànics que van als abocadors. Les emissions degudes a la ramaderia serien  més difícils de reduir, tot i així consideren possible arribar a un 25% amb millors practiques agropecuàries i sobretot impulsant canvis en la dieta dels humans.

Per tot plegat els autors de l’informe consideren que davant les dificultats que es preveuen en la reducció global del CO2 la reducció del metà emes en aquestes dècades properes podria ajudar significativament a conseguir els objectius dels acords de Paris.

-PER ATURAR EL CANVI CLIMATIC SERÀ NECESSARI ACTUA EN TOTS ELS FRONTS POSSIBLES-

 

 

 

 

LES GLACERES ESTAN DESAPAREIXENT

Magnífic reportatge fotogràfic a “The Guardian” que posa de manifest la desaparició de diferents glaceres de tot el Món, és esgarrifós veure la seqüència de fotos que ens mostren com en algunes dècades s’han esvaït glaceres que havien estat immenses masses de gel.

Si teniu un minut doneu una ullada, veureu com aquest reportatge és una evidència dramàtica de què les conseqüències de l’escalfament global ja són evidents. clica:

https://www.theguardian.com/environment/2021/may/02/glaciers-in-retreat-tracking-the-decline-of-the-earths-rivers-of-ice

ELS LLIBRES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC. Un tema d’actualitat que ens afecta

Després d’una aturada obligada per la pandÈmia, a poc a poc el tema del medi natural, el canvi climàtic i l’escalfament global està tornant a l’actualitat, fins i tot els mandataris polítics prenen iniciatives positives, avui Dia de la Terra  comença una cimera virtual patrocinada pel president Biden i també avui Europa anuncia que vol reduir les seves emissions un 55 % el 2030. Tot plegat bones intencions que són importants, però que s’han de traduir en accions concretes perquè siguin efectives.

Estem a la diada de Sant Jordi, que aquest any podem celebrar una mica més obertament i molta gent està pensant a comprar un o més llibres, nosaltres des de ACC-Aturem el Canvi Climàtic, us volem animar a comprar algun llibre de l’àmplia oferta per a grans i petits que sobre aquesta temàtica podeu trobar a les llibreries. A continuació us deixem un recull:

   

      

      

     

 

BONA DIADA DE SANT JORDI

BIDEN CONVOCA UNA CIMERA VIRTUAL PEL CANVI CLIMÀTIC

Sembla que vol complir els seus compromisos de campanya i s’ha començat a moure en la lluita contra el canvi convocant una cimera virtual els dies 22 i 23 d’abril a la que ha convidat a 40 líders mundials entre ells els presidents de la Xina, Rússia, Alemanya, França, Gran Bretanya, Espanya.

 

La cimera ha de servir per buscar acords de cara a ser més ambiciosos en els compromisos de reducció d’emissions i acostar posicions de cara a la important Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic (COOP-26) que se celebrarà a Glasgow al novembre d’aquest any i que és considerada com molt important per aconseguir els objectius de mantenir l’increment de temperatura global del planeta per sota de 1,5ºC

Anar a l’article del Periódico:

Biden convoca 40 líders mundials per a una cimera del clima virtual

22 D’ABRIL: DIA DE LA TERRA.

Els últims anys estem veient com hi ha un dia internacional dedicat a moltes i diferents temàtiques o col·lectius que ocupen pràcticament tots els dies de l’any. Normalment sols ens fem ressò d’alguns d’ells, aquest és el cas del DIA de la TERRA instaurat fa 51 anys als EEUU i que ha arribat a tenir una certa repercussió a tot el Món. Tradicionalment aquest és un dia de mobilitzacions i activitats de tota mena en defensa del planeta, que han quedat restringides a l’esfera virtual per causa de la pandèmia.

Donades les circunstancies de confinament que segueixen condicionant l’activitat social, des de, ACC-Aturem el Canvi Climàtic, animen a tots els que ens segueixen, a reflexionar sobre com podem ajudar a millorar una mica la nostra relació amb aquest planeta que ens acull, ben segur que amb una ràpida mirada sobre els nostres hàbits de vida i de consum trobarem que podem fer alguna cosa.

En l’àmbit educatiu creiem que el dia de la Terra és també una oportunitat per fer alguna activitat per recordar als alumnes la importància de protegir i respectar aquesta variada biosfera que amb la seva varietat d’ecosistemes dona vida a tantes i tantes especies, entre elles la nostra.

Temas relacionats:

La Terra, un gran i fràgil equilibri

L’aigua un recurs escàs

Els boscos, grans pulmons del planeta

Els plàstics, un problema creixent