LA DESFORESTACIÓ, NO TE ATURADOR

Els interessos econòmics de governs i multinacionals, van per davant de l’emergència climàtica, malgrat la pandèmia, l’any passat es va continuar amb la desforestació massiva.

Us deixem un article de “The Guardian” molt il·lustratiu del problema:

La destrucció implacable de la selva tropical continua malgrat la promesa de la Cop26.
Els tròpics van perdre 11,1 milions d’hectàrees de coberta arbòria el 2021,  segons el World Resources Institute (Patrick Greenfield, 28 d’abril de 2022)

Gent de la tribu Mura en una zona desforestada de la selva amazònica, Brasil, 2019. Fotografia: Ueslei Marcelino/Reuters

Segons dades recents, les selves tropicals verges es van tornar a destruir a un ritme implacable el 2021, cosa que va generar la preocupació que els governs no compleixin un acord Cop26 per aturar i revertir la desforestació a finals de la dècada.

Des de l’Amazònia brasilera fins a la conca del Congo, els tròpics van perdre 11,1 milions d’hectàrees de coberta arbòria l’any passat, inclosos 3,75 milions d’hectàrees de bosc primari crític per limitar l’escalfament global i la pèrdua de biodiversitat.

També, els boscos boreals, principalment a Rússia, van experimentar una pèrdua rècord el 2021 a causa de la pitjor temporada d’incendis forestals a Sibèria des que van començar els registres, segons noves dades de la Universitat de Maryland publicades a través de Global Forest Watch.

Els experts van qualificar la pèrdua continuada de boscos com un desastre que accelera  l’escalfament global i van dir que els 143 governs que es van comprometre a aturar i revertir la pèrdua de boscos l’any 2030 a la Cop26 celebrada a Glasgow, havien de complir amb urgència el seu compromís.

Desforestació a la selva d’Ituri al nord-est de la República Democràtica del Congo. Photograph: Hugh Kinsella Cunningham/EPA

De la selva tropical primària que es va perdre el 2021 -alliberant l’equivalent a les emissions anuals de combustibles fòssils de l’Índia- el 40% va desaparèixer al Brasil, i la República Democràtica del Congo, Bolívia, Indonèsia i el Perú formaven la resta dels cinc primers països.

Malgrat la pèrdua persistent de boscos, els experts van assenyalar signes d’esperança en les noves xifres. Indonèsia va reduir la pèrdua de bosc primari per cinquè any consecutiu després de l’acció del govern sobre l’oli de palma, la gestió dels incendis i un pla climàtic nacional actualitzat que va comprometre el país a convertir-se en un embornal de carboni per al 2030.

Malàisia també ha reduït la pèrdua de bosc primari en els darrers anys, i els experts van assenyalar els exemples de Gabon i les Guyanes, que han tingut taxes molt baixes de pèrdua de bosc durant les dues últimes dècades.

Rod Taylor, el director global del programa de boscos del World Resources Institute (WRI), que va compilar l’informe, va dir que, encara que les taxes globals de pèrdua de boscos semblaven aplanades, havien de disminuir dràsticament perquè el món assoleixi els objectius climàtics.

“Quan mireu les estadístiques interanuals que no canvien, podríeu concloure que realment no ofereixen un titular digne de notícia. Però quan es tracta de la pèrdua de boscos tropicals primaris, les taxes obstinadament persistents es relacionen amb el clima, la crisi d’extinció i el destí de molts  pobles indígenes. Les altes taxes de pèrdua continuen malgrat les promeses de països i empreses”, va dir Taylor.

Els incendis forestals, l’augment de les temperatures i la neteja del terreny estan afectant la resiliència dels boscos d’arreu del món. Els avisos apunten a parts de l’Amazònia que corren el perill de convertir-se de selva tropical a sabana. Segons les xifres, hi va haver un augment especialment preocupant de la desforestació a l’Amazones occidental del Brasil, relacionat amb la neteja a gran escala per fer pastures de bestiar al llarg de les carreteres existents.

Els boscos i especialment els tropicals a part de ser els grans embornals de CO2 del planeta, són  grans reserves de biodiversitat, la seva preservació i fins i tot la restauració, hauria de ser una prioritat per part de la comunitat internacional, si no s’atura la desforestació les conseqüències ecològiques i climàtiques seran encara pitjors del que ja es preveu.

EL CO2 NO TE ATURADOR. Nou rècord històric

L’organització CO2-earth que vigila la concentració d’aquest gas d’efecte hivernacle a l’atmosfera ens ha donat les següents dades registrades a l’observatori de referència a Mauna Loa  a Hawaii

Feb 14, 2022:  421.59 ppm        Abr. 18, 2022: 420.49 ppm        Abr. 16, 2021: 418.37 ppm

Segons aquesta organització aquests registres són els més alts mai registrats a la Terra en milions d’anys.

Com hem comentat moltes vegades en aquest web, aquestes dades són dolentes, però el més preocupant és la tendència que com mostra la següent gràfica, segons l’Agència Internacional de l’ Energia, un cop superada la pandemia les emissions globals generades pel consum energètic han tornat a pujar un 6% establint un nou rècord mundial.

SOS CLIMATIC DE LA ONU

L’ONU alerta que cal fer caure les emissions dràsticament, a partir del 2025

TV3 ha emès en el TN migdia un interesant clip informatiu que fa esment a la dramàtica crida de les nacions unides per reduir per tots els mitjans possibles les emissions de CO2 a l’atmosfera. Si voleu veure el clip, clica sobre la imatge.

TV3: Al darrer informe de l’IPCC denuncien que les emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’última dècada són les més altes de tota la història de la humanitat. Reconeixen que se n’ha alentit el creixement, però no n’hi ha prou. Calen reduccions dràstiques. Si no, no es podrà limitar l’escalfament global del planeta a un grau i mig. L’electrificació renovable és la clau per reduir emissions. I un dels aspectes positius és que s’han abaratit un 85% els costos de l’energia solar i l’eòlica, des del 2010.

LA ANTÀRTIDA ENS HA DONAT UN ENSURT

El passat més de mars a l’Antàrtida i l’Àrtic s’han registrat temperatures molt altes. Els científics sorpresos per aquest estrany fenomen creuen que es pot deure a un  desplaçament inusual i molt temporal dels grans corrents atmosfèrics dominants al planeta. L’estació d’investigació Concòrdia situada al Dome C de l’altiplà Antàrtic, va registrar temperatures de -11,5 ºC uns 38 ºC per sobre de les normals per aquesta època de l’any.

 

Certament, és molt possible que sigui així, però no hem d’oblidar que els pols fa temps que són considerats uns HOT SPOTS  del planeta perquè els increments de temperatura i la disminució de l’extensió del gel fa anys que demostren que estan patint un escalfament sense precedents.

També és un fet l’increment dels col·lapses i les separacions de grans plataformes de gel marí (Ice shelves) a l’Antàrtida com va ser el trencament de l’enorme Larson-C (De la mida de la província de Girona el 2017) o el que ha passat també a l’Antàrtida el passat mes de març coincidint amb aquest episodi de calor extrema en què a la zona de la glacera Conger, situada a l’est del continent a col·lapsat una plataforma de gel de 1200 Km2 (la mida de la ciutat de Roma) que ha donat llocs a milers d’icebergs (alguns força grans, fins a 100 km2) que ja van a la deriva per l’oceà.

Imatge: Evolució de la plataforma de gel Conger (Antàrtida) entre el 22 de febrer i el 21 de març (NASA Earth Observatory)

 

El trencament de parts més o menys grans d’aquestes plataformes i conseqüent formació d’icebergs és un fet que els glaciòlegs considerant normal en la dinàmica dels gels àrtics o antàrtics. El que és preocupant és la freqüència i magnitud en què aquestes plataformes flotants col·lapsen o fins i tot es desintegren a l’Antàrtida.

L’Antàrtida com l’Àrtic representen un veritable termòmetre per la salut del planeta, el que passa en aquests freds i remots territoris té una relació directa amb l’escalfament global de la Terra i ens dóna una valoració de la magnitud i velocitat en què aquest escalfament s’està produint, és per això que els científics es miren cada cop amb més atenció les dades que els satèl·lits i les estacions polars ens ofereixen d’aquestes terres i mars glaçats.

Graphing Sea Ice Extent in the Arctic & Antarctic. scied.ucar.edu:

Fins fa poc la comunitat científica estava molt preocupada per la constant pèrdua d’extensió del gel àrtic que es va observant des de fa dècades. Últimament, però, la preocupació es centra en l’Antàrtida, ja que les conseqüències que comportarà la fusió del gel seran dramàtiques per la resta del planeta (pujada del nivell del Mar, pèrdua d’ecosistemes, més escalfament global)

Des de, ACC- Aturem el Canvi Climàtic seguirem amb molt interès el que passa a l’Antàrtida i als oceans.

 

 

 

LA ZBE DE BARCELONA, ES NECESSARIA?

Cada cop més ciutats estan implantant ZBE (Zona de Baixes Emissions) o peatges d’entrada a les seves àrees metropolitanes , independentment del color polític que tingui el consistori, qualsevol mesura per impedir l’entrada de vehicles a les ciutats sempre tindrà detractors, el que no s’acaba d’entendre és l’intervencionisme de la justícia en temes com aquest quan està demostrat científicament i amb dades, els nocius efectes que té la contaminació sobre la salut de les persones.

La pregunta que ens fem és: Si trobaríem admissible que els responsables polítics, coneixedors de les greus conseqüències d’aquesta contaminació i tenint al damunt una denúncia de la UE per la mala qualitat de l’aire a Barcelona, no fessin res per reduir els nivells de contaminació de la ciutat, no estaríem llavors en un cas de delicte per negligència contra la salut pública.

Arran de la sentència contra la ZBE de Barcelona que ha dictat el TSJC, altres ciutats europees com Londres, París, Roma o Milà s’han posicionat públicament contra l’esmentada sentència, més de 200 ciutats europees tenen implantades ZBE, ja que considerant aquestes zones una eina important en la defensa de la salut dels ciutadans.

L’Institut de Salut Global de Barcelona davant la sentència judicial també es posiciona:

La mala qualitat de l’aire és un problema cronificat a les nostres ciutats i, de manera molt particular, a la ciutat de Barcelona. Els diversos estudis que hem anat publicant des de fa més d’una dècada ens han permès estimar la magnitud de l’impacte de la contaminació atmosfèrica sobre la salut: a Barcelona es produeixen cada any més de 500 morts prematures, més de 2.000 casos de malaltia severa i més de 1.000 casos d’asma infantil. A diferència del que passava dècades enrere, ara sabem que millorar la qualitat de l’aire augmenta l’esperança de vida, millora el desenvolupament de diversos òrgans del cos en creixement, com el pulmó, i redueix la prevalença de malalties cardiorespiratòries, així com de casos de certs tipus de càncer. I també sabem que no existeix un nivell de contaminació per sota del qual no es produeixin efectes en les persones. Per tant, des d’aquest punt de vista, no es tracta d’una simple millora: es tracta d’una emergència de salut humana”

—Cal ser realistes i clars, o reduïm el tràfic de vehicles de les ciutats

o la salut dels ciutadans s’anirà deteriorant–

 

 

 

EL SOL, EL NOSTRE ESTEL, ENS DONA ENERGIA I VIDA

COSMO CAIXA, ha obert fa uns dies una exposició sobre el Sol, aquest astre que al centre del nostre sistema solar i per mitja de les forces gravitatòries, controla, des de fa 4600 milions d’anys, com un gegantí mecanisme de rellotgeria, les orbites i el moviment del seus planetes. La Terra amb tots els seus meravellosos ecosistemes i els essers vius que els habiten depèn absolutament d’aquest estel que els Grecs vam anomenar Hèlios.

Lamentablement els humans amb la nostra activitat depredadora, estem malmeten el balanç energètic que durant tant de temps ha permès a la Terra aprofitar-se i a la vegada protegir-se del Sol. 

Si teniu una estona, us recomanen fer una visita a aquesta exposició, més info: El Sol, CosmoCaixa 

 

LA GURRA D’UCRAÏNA I EL CANVI CLIMÀTIC

Les conseqüències més greus de la guerra d’Ucraïna són les morts i desolació que la invasió russa està causant en aquest territori, el gènere humà no té límits amb la seva capacitat per destruir, i alguns líders polítics autàrquics no dubten en utilitzar la seva potència militar amb raons geoestratègiques que no tenen cap justificació.

 

La guerra, però, a part de l’increment directe d’emissions i del risc nuclear que comporta, té també danys col·laterals que es fan difícil exposar davant de tanta barbàrie, ens referim al fet que l’agressió de Rússia i les conseqüències energètiques que comporta, posen en perill el consens internacional i els plans i compromisos de molts països per la reducció d’emissions degudes a l’ús de combustibles fòssils.

Les incerteses en el subministrament de gas, així com els alts preus derivats del conflicte bèl·lic faran encara més complexa la transició energètica cap a energies renovables, ja que l’ús del carbó, petroli i el gas del fracking poden resultar altre cop atractius per molts països que tenen o compren aquests recursos.

Tot plegat fa pensar que els objectius -ja prou qüestionats pels científics-per limitar l’escalfament global del planeta a un màxim de 1,5 o 2ºC es veuran seriosament amenaçats.

Per descomptat que no volem posar el canvi climàtic per davant del drama humà que viu Ucraïna, però des d’aquest lloc web tampoc podem ignorar les conseqüències també dramàtiques que per la humanitat tindrà -de fet, ja està tenint- l’escalfament del planeta, que ben segur empitjoraran amb l’esclat d’aquesta guerra que no hagués hagut de començar mai.

<Després de la pandemia, la guerra, i després que? fins on som capaços d’autodestruir-nos>

 

 

 

 

22 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

L’AIGUA, EL RECURS MÉS PREUAT DEL PLANETA

L’aigua és una molècula molt simple, dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen -H2O- aquesta simplicitat i les seves característiques -és l’únic element que es troba de forma natural en els tres estats de la matèria: líquid, sòlid i gasos

 

El 71% de la superficie del planeta és aigua, aquesta, vista des de l’espai, ha donat a la Terra el bonic nom de Planeta Blau.

Tanmateix de tota aquesta aigua (1.370 trilions de litres) un 97 % és aigua oceànica i tan sols un 3% es aigua dolça continental i d’aquesta sols un 0,4 % és aigua liquida superficial directament aprofitable per l’home, és doncs. fàcil entendre perquè hem de considerar l’aigua com un recurs escàs que alguns ja han batejat com l’or blau.

A més, l’aigua està geogràficament molt mal repartida, de manera que en alguns llocs hi ha molta i es malbarata en altres no en tenen ni pels usos més bàsics.

L’escalfament global i el maltractament que fem amb l’abocament de  deixalles i vessaments tòxics als rius i mars empitjora la situació.

—Cada gota d’aigua es una gota de vida pel planeta—

 

 

Més informació sobre l’aigua anar a : L’AIGUA. Un recurs escàs

 

LA TRANSICIÓ ENERGETICA, ES POT ACONSEGUIR ?

La transició energètica és el necessari procés de canvi en els models de producció, distribució i consum d’energia perquè deixin d’utilitzar combustibles fòssils i es basin en energies renovables que no emetin gasos d’efecte hivernacle principals causants de l’escalfament global.

Això que definim en tres línies, és realment molt difícil d’aconseguir, ja que el Món està acostumat a fer servir el carbó, el petroli i el gas com a fons primàries d’energia (vegeu gràfica) i molts països no poden o no volen fer la transició al ritme que seria necessari.

No fa falta ser especialista en energia per veure que substituir les energies fòssils -avui encara representen prop del 80%- per renovables és un repte enorme, que malgrat els objectius dels diferents governs, difícilment és farà realitat aquest segle.

A Catalunya la transició energètica  es presenta també molt complicada, ja que s’han perdut molts anys sense fer pràcticament avanços en la implantació de renovables de manera que  i actualment  tot just arribem al 20% del total d’energia consumida.

Del total de l’energia primària consumida a Catalunya, un 46% ha estat petroli, un 24,5% nuclear i un 22,9% gas natural. Les energies renovables han suposat un 5,4% de l’energia primària consumida a Catalunya.

Pel que fa a la generació elèctrica a Catalunya el 2020 va generar un 19,8% de l’electricitat que consumin amb fons d’energia primària renovables -hidràulica, eòlica fotovoltaica, biomassa- mentre que a Espanya la generació amb renovables va ser d’un 46,6%

No fa falta ser un especialista per veure l’enorme dificultat que té Catalunya per aconseguir cumplir els objectius que venen marcats per la UE i que exigeixen que el 2030 la generació elèctrica a Catalunya sigui un 50% d’origen renovable.

El marc europeu també exigeix que les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) lligades principalment a la producció d’electricitat, transport i indústria, el 2030 siguin un 55% menys que les que teníem el 1990, les emissions a Catalunya el 2020 malgrat que la meitat de l’energia elèctrica es de producció nuclear (no produeixen GEH), van ser de 38,5 milions de tones, una quantitat molt similar a les del 1990, de manera que en 8 anys hauríem de reduir les emissions totals en 21,2 milions de tones (55%). propòsit també difícil de complir.

No cal dir que la transició energètica és absolutament necessària per aturar el canvi climàtic, però és igualment necessari ser realistes i assumir que si volem aturar l’escalfament del planeta, haurem de prendre mesures per reduir les nostres despeses energètiques, el nivell de consum energètic per càpita actual, especialment en els països desenvolupats es totalment insostenible i ens portara amb molta probabilitat a un increment de la temperatura mitjana global del planeta per sobre dels 2ºC en la propera dècada.

A continuació us deixo unes dades que parlen per si soles:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/quins-plans-hi-ha-perque-catalunya-sigui-autosuficient-en-energia/video/6139369/

 

 

 

 

SEGONS TOTES LES DADES, EL CANVI CLIMÀTIC VA A PITJOR.

Lamentablement, després de la terrible pandèmia que encara no hem deixat del tot, els poderosos polítics que governen al Món ens tenien preparat un altre ensurt, per raons geopolítiques de difícil justificació han muntat una nova guerra, aquest cop Rússia ha envaït Ucraïna amb un acte que sols pot portar mort i desolació com tantes altres que hi ha hagut i encara hi ha a molts racons del Planeta. Alguna cosa falla en aquest tan debatut ordre mundial quan uns pocs personatges sinistres poden fer tant mal a tantes famílies i ciutadans, que sols pretenen treballar i viure en pau.

Malgrat la rabiosa actualitat de les notícies d’aquesta i de totes les guerres, aquests dies ha sortit a la llum el 6è. informe que l’IPCC (International Panel for Climate Change) en el que ens presenta una acceleració de l’escalfament global i les seves conseqüències per la Humanitat, sense ànim de voler fer un paral·lelisme, ja que són contextos molt diferents, també en aquest cas, la incompetència dels que detenten el poder i la seva inacció davant l’amenaça global portarà el patiment a molta població que ja avui en dia pateix els fenòmens climàtics adversos en els seus territoris.

El telenotícies migdia de TV3 ha inclòs un interessant clip de breus minuts, sobre el que ens diuen els experts.

Si el vols veure, clica sobre la imatge:

TV3: El grup d’experts de l’ONU pel canvi climàtic ha presentat avui un nou informe que dibuixa un panorama desolador. L’últim que havia fet és de fa 8 anys i reconeixen que la velocitat i els danys que està provocant la crisi climàtica són pitjors del que preveien. La manera d’afrontar-ho no és nova: calen accions urgents per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i recuperar els ecosistemes.

 

9.- QUE ÉS LA BIOSFERA. La sisena extinció d’espècies ja ha començat

QUE ES LA BIOSFERA

Hi ha moltes definicions per la Biosfera, una d’elles bastant encertada és la de l’IEC:

Part de la Terra en què es desenvolupen els organismes vius, que comprèn la regió inferior de l’atmosfera, els mars, les capes més exteriors del sòl i les coves subterrànies.

A nosaltres però ens agrada definir-la com un gran puzle desplegat al voltant de la Terra, en què les peces representen les distintes formes de vida que poblen el planeta, la figura final es forma quan totes elles encaixen i es desdibuixa a mesura que es perden o deixen d’encaixar.

Certament, els ecosistemes i les espècies que hi viuen,  mantenen l’equilibri biològic del planeta, quan un ecosistema es degrada les espècies que el formen (l’home inclòs) pateixen, la seva població es redueix i fins i tot desapareix, tanmateix, aquesta degradació afecta també altres especies i ecosistemes que són interdependents.

GRANS EXTINCIONS D’ESPÈCIES.

Des de la formació de la Terra fa 4500 milions d’anys i l’aparició dels primers bacteris fa 3400 milions d’anys, els esdeveniments catastròfics naturals que han ocorregut en les distintes eres geològiques i la pròpia evolució dels ecosistemes i les espècies han provocat enormes canvis en las formes de vida incloent grans explosions de vida com la que va acorrer a l’era Paleozoica (fa més de 500 milions d’anys) o enormes extincions com la que va esborrar del planeta els dinosaures i moltes altres especies (fa uns 65 milions d’anys).

Durant la història de la Terra hi ha hagut cinc grans extincions massives. En les últimes dècades la població de les espècies salvatges està patint el que es coneix com la sisena gran extinció, aquest cop provocada per una sola espècie, l’Homo sapiens, aquesta, fa uns 200.000 anys competia amb les altres espècies amb un cert equilibri però gràcies a la seva intel·ligència i habilitats va evolucionar ràpidament fins arribar a ser la espècie dominant en el planeta i abocant les altres espècies a l’extinció.

PERQUÈ PERDEM BIODIVERSITAT

L’actual declivi de les espècies tant animals com vegetals es deu principalment a dues raons,  ambdues d’origen antropogènic:

1) L’acció directa de l’home sobre el medi natural.

2) El canvi climàtic.

Dins de la primera, hem de destacar les activitats humanes que afecten directament els ecosistemes terrestres i marins són entre d’altres els focs i la desforestació massiva amb finalitats agrícoles, la dessecació de zones humides, els tractaments químics de la terra, l’extracció incontrolada de minerals i altres recursos, la urbanització excessiva del territori, l’abocament de residus en els rius i oceans, la sobrepesca, la contaminació atmosfèrica i moltes més activitats que deterioren els hàbitats naturals.

La segona raó esmentada, es a dir l’escalfament global provocat pel canvi climàtic es degut com bé sabem al CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle que l’ús de combustibles fòssils en les activitats industrials i de transport emeten a l’atmosfera, de manera que són també imputables a les activitats humanes. En aquest cas el canvi tan rapid del clima en diferents zones del planeta fa que moltes espècies no siguin capaces d’adaptar-se i entrin en fase d’extinció o intentin desplazarse, molts cops sense èxit, cap a zones on puguin viure i reproduir-se. Tanmateix, l’escalfament global accelerat, és també cada cop amb més intensitat responsable de la degradació directa i massiva dels grans ecosistemes que acull la majoria d’espècies.

Veiem doncs que el canvi climàtic originat per l’activitat humana és un vector que impacta directament en l’equilibri de forces que actuen en el sistema Terra, La biosfera, que acull totes les formes de vida existents al planeta és veu enormement afectada per l’escalfament global.

La pèrdua de biodiversitat tant vegetal com animal es un fet contrastat que la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) té perfectament acotat, afirmant que la població de vida salvatge al Món ha caigut una mitjana del 68% amb relació a la que hi havia el 1970.

La gran diferència entre els canvis originats pels esdeveniments naturals, i els que en aquests últims 200 anys estem provocant els humans, a part de les diferents escales de temps en què succeeixen uns i altres, és la rapidesa en què aquests últims estan afectant la vida del planeta,

ÍNDEX PLANETA VIU

   Per mesurar aquesta pèrdua de biodiversitat l’organització WWF publica el Living Planeta Index que des de fa anys elaboren experts de tot el món que han mesurat els canvis a les poblacions de milers d’espècies animals, des de comptar el nombre de nyus a la sabana, fins a rastrejar el moviment dels tapirs a les càmeres de la selva amazònica. Els científics reuneixen aquesta informació en una base de dades i l’analitzen per obtenir l’Índex Planeta Viu (IPV). L’IPV només utilitza dades d’espècies que han estat monitorades durant almenys 2 anys i registrades des de la dècada de 1970 en endavant. Actualment, l’IPV és capaç de vigilar el que està passant a més de 21 mil poblacions de mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos. Les tendències que els científics observen en aquestes dades, els permet treure conclusions sobre la salut dels ecosistemes més amplis.

L’Índex del Planeta Viu global de 2020 mostra una caiguda mitjana del 68% de les poblacions d’espècies de vertebrats controlades entre 1970 i 2016.

Les dades es recullen de gairebé 4.000 fonts, utilitzant tecnologia cada cop més sofisticada, com ara dispositius d’àudio per controlar els sons dels insectes; drons i etiquetatge per satèl·lit per fer un seguiment de les poblacions en moviment; i fins i tot tecnologia blockchain per fer un seguiment de l’impacte de la recol·lecció en les poblacions salvatges.

REFLEXIÓ FINAL

Com a resum final d’aquest capítol volem afirmar que la biodiversitat del planeta està en perill i la sisena extinció d’espècies ja ha començat. A causa de l’activitat depredadora humana, al puzle que representa la biosfera li comencen a faltar moltes peces, i les conseqüències ja són visibles en bona part de la Terra i seran molt més greus si no som capaços de respectar els ecosistemes i les especies que compartim el planeta.

 

 

 

1.5º, 2º, 3º C ??? EL 2040, 2050, 2100 ???. Un missatge equivocat

Des de la ciència, i des de moltes institucions mitjançant informes, estudis, declaracions i conferències internacionals els experts fan projeccions i parlem sovint de l’escalfament global en termes d’increments previstos de la temperatura mitjana global pel 2040, 2050 o 2100 i les seves conseqüències climàtiques.

 

Sense contradir les dades fefaents que suporten totes aquestes projeccions ni els mateixos informes, creiem que en el seu conjunt envia a la societat un missatge equivocat perquè d’alguna manera ens indueix a veure el problema de l’escalfament com una cosa encara llunyana, que amb el temps i certes tecnologies fins i tot podria arribar a tenir una solució.

Creiem, que a hores d’ara, és absolutament necessari que des d’aquest vessant científic, com també des dels mitjans i les administracions, es deixi de parlar del canvi climàtic com un problema a mig i llarg termini i es tracti com una greu emergència global que ja ens afecta de ple.

Les dades que avui ens ofereixen les avançades tecnologies de mesura i vigilància són irrefutables i en consonància amb els efectes del canvi climàtic que són ja perfectament visibles en moltes parts del planeta.

  

Des de la nostra humil perspectiva d’observadors i divulgadors creiem que s’ha produït un canvi de paradigma en el que el més important no es saber quan arribarem als 1,5º a 2º o a 3º centígrads d’increment de la temperatura mitjana, si no que podem fer per obligar als respectius governs i responsables polítics a prendre de forma efectiva les mesures i accions perfectament conegudes i definides per mitigar el canvi climàtic.

En aquest sentit, no cal mirar les projeccions ni els estudis, sabem que cada gram adicional de CO2 que emetem a l’atmosfera, cada arbre tallat, cada molècula de metà que aportem a l’aire empitjora la situació i fa més difícil aturar l’escalfament.

Alguns moviments de joves i escolars ja fa temps que amb les seves mobilitzacions interpel·len polítics i governs exigint mesures per evitar la degradació del planeta que els hi estem deixant, tanmateix ells no tenen prou capacitat per forçar els canvis necessaris i es requereix que tota la societat reaccioni i els faci costat.

DANYS COL·LATERALS DE LA PANDEMIA

Portem dos anys de pandèmia i això ha fet estralls en la vida de les persones, l’economia i també en el comportament de la societat i la seva salut mental. Tanmateix, a part d’aquestes conseqüències que tots hem observat i patit, la persistència i gravetat de la Covid, com no podia ser d’altra manera ha bolcat tota l’atenció i esforços de la humanitat a la lluita contra el virus, això ha comportat danys col·laterals no tan visibles però molt rellevants, com és l’aparcament o oblit d’altres greus problemes a què s’enfronta el Món entre ells el canvi climàtic.

Segurament aquesta priorització d’esforços i mitjans eren inevitables donada la virulència de les diferents soques i onades del SARS-CoV-2, així i tot, seria bo no menystenir l’enorme repte que l’escalfament global significa pel planeta i les espècies que l’habitem.

El que ha passat amb la Covid hauria també de servir com a referent per com actuar en aquests altres riscos globals que ja ens afecten, es fa difícil entendre com és possible que davant el perllongat clam dels científics, les evidencies i dades climàtiques aclaparadores i tenint un ampli coneixement de quines son les mesures per fer-hi front, siguem incapaços de posar en marxa les actuacions i  mecanismes que poden reduir o aturar les conseqüències d’aquest repte planetari imminent que representa el canvi climàtic.

Entren en un nou any en que tots desitgem deixar enrere el malson pandèmic, tan de bo sigui així, caldria però, que fos també l’any en què la societat torni a veure la lluita contra el canvi climàtic com una prioritat inajornable i com un deure vers les generacions que venen al darrere i que malgrat la seva preocupació i mobilització a tot el Món, no son escoltades pels poders públics i polítics que tal vegada com diuen els joves no deixa de ser un: Bla. Bla . Bla.

 

 

 

DON’T LOOK UP (No mires arriba)

Aquests dies s`ha estrenat la pel·lícula: No mires arriba “Don’t Look Up” dirigida per Adam Mckay.

 

La pel·lícula ens presenta una història d’una estudiant d’astronomia Kate Dibiasky (Jennifer Lawrence) i el seu tutor de doctorat Randall Mindy (Leonardo DiCaprio) que descobreixen un cometa amb una trajectòria que impactarà la Terra amb una certesa del 99,7%.

A partir d’aquest relat la pel·lícula traça amb enginy i certes dosis d`humor una sàtira i parodia plena de matisos que mostra el poder de les xarxes, els negacionismes barats, la superficialitat, la  estupidesa i la incapacitat del populisme polític imperant en la societat actual, de donar resposta a la crisi climàtica i banalitzar els greus efectes que tindrà sobre el planeta.

 

Us deixo un interessant article sobre la pel·lícula publicat pel científic climàtic Dr. Peter Kalmus a THE GUARDIAN:

Sóc un científic del clima, Don’t Look Up, captura la bogeria que veig cada dia.

“Una pel·lícula sobre un cometa que es precipita cap a la Terra i ningú no hi fa res? Sembla exactament a la crisi climàtica. Parlant com a científic climàtic que fa tot el possible per despertar la gent i evitar la destrucció planetària, puc dir que és la pel·lícula més precisa sobre la terrorífica manca de resposta de la societat a la crisi climàtica que he vist.

Els científics estan essencialment sols amb aquest coneixement, ignorats i enllumenats per la societat. El pànic i la desesperació que senten reflecteixen el pànic i la desesperació que senten molts científics del clima. En una escena, Mindy hiperventila en un bany; en un altre, Diabasky, a la televisió nacional, crida “No ho tenen prou clar? Tots estem al 100% segur que morirem!”  Això és el que se sent avui en ser un científic del clima.

Els dos astrònoms reben una audiència de 20 minuts amb el president (Meryl Streep), que s’alegra de saber que l’impacte no és tècnicament segur al 100%. Sopesant l’estratègia electoral per sobre del destí del planeta, decideix “asseure’s i avaluar”. Desesperats, els científics van a un programa matinal nacional, però els presentadors de televisió fan lleugeresa la seva advertència (que també es veu eclipsada per una història de ruptura de celebritats).

A hores d’ara, científics de tot el món confirmen la col·lisió imminent amb el cometa. Després que els vents polítics canviïn, la presidenta inicia una missió per desviar el cometa, però canvia d’opinió a l’últim moment quan un donant multimilionari (Mark Rylance) l’insta a fer-ho amb el seu propi pla per guiar-lo cap a un aterratge segur, utilitzant l’ús no provat. tecnologia, per tal de reclamar els seus metalls preciosos. La portada d’una revista esportiva pregunta: “El final és a prop. Hi haurà un Super Bowl?”

 

Però aquesta no és una pel·lícula sobre com respondria la humanitat davant un cometa que mata planetes; és una pel·lícula sobre com la humanitat respon a l’avaria climàtica que mata el planeta. Vivim en una societat en la qual, malgrat el perill climàtic extraordinàriament clar, present i empitjorant, més de la meitat dels membres republicans del Congrés encara diuen que el canvi climàtic és un engany i molts més volen bloquejar l’acció, i en la qual la plataforma oficial del Partit Demòcrata encara consagra subvencions massives a la indústria dels combustibles fòssils

alhora que a la cimera COP 26;  els líders mundials diuen que el clima és una “amenaça existencial per a la humanitat”  s’expandeix la producció de combustibles fòssils; en què els principals diaris encara publiquen anuncis de combustibles fòssils i les notícies climàtiques són habitualment eclipsades pels esports; en què els empresaris impulsen solucions tecnològiques increïblement arriscades i els multimilionaris venen la fantasia absurda que la humanitat només pot traslladar-se a Mart.

Després de 15 anys treballant per augmentar l’urgència climàtica, he arribat a la conclusió que el públic en general, i els líders mundials en particular, subestimen la rapidesa, greu i permanent que serà la ruptura climàtica i ecològica si la humanitat no es mobilitza. Potser només falten cinc anys perquè la humanitat gasti el “pressupost de carboni” restant per mantenir-se per sota d’1,5 graus centígrads d’escalfament global a les taxes d’emissions actuals: un nivell d’escalfament que no estic segur que sigui compatible amb la civilització tal com la coneixem. I només poden passar cinc anys abans que la selva amazònica i una gran capa de gel antàrtica passin punts d’inflexió irreversibles.

El sistema terrestre s’està trencant ara amb una velocitat impressionant. I els científics del clima s’han enfrontat a una tasca de comunicació pública encara més insuperable que els astrònoms de Don’t Look Up, ja que la destrucció del clima es desenvolupa al llarg de dècades: un llamp ràpid pel que fa al planeta, però glacialment lent pel que fa al cicle de notícies. – i no és tan immediat i visible com un cometa al cel.

Tenint en compte tot això, descartar Don’t Look Up com a massa obvi podria dir més sobre la crítica que la pel·lícula. És divertit i aterridor perquè transmet una certa veritat freda que els científics del clima i altres que entenen tota la profunditat de l’emergència climàtica estan vivint cada dia. Espero que aquesta pel·lícula, que mostra còmicament com de difícil és trencar amb els patrons de comportament vigents, realment ajudi a modificar-los”

Peter Kalmus és un científic del clima i autor de Being the Change: Live Well and Spark a Climate Revolution

POTENTS TORNADOS ARRASEN POBLACIONS Al EEUU

Els tornados són fenòmens meteorològics molt perillosos i força corrents en zones d’inestabilitat on es produeixen xocs de masses d’aire calent i fred, el centre i sud d’Estats Units és un dels llocs del planeta on aquests fenòmens son més freqüents i intensos causant sovint destrucció i fins i tot víctimes.

La serie de 40 tornados que es van desencadena entre els passats 10 i 11 de desembre van provocar  prop de 100 víctimes i es consideren els més catastròfics de les últimes dècades.

Com els huracans, els tornados estan classificats segons la seva intensitat i la força destructora i poden arribar a Força 5 amb vents de fins a 550 km/h. i tenen una trajectòria erràtica que fa molt difícil establir per on passarà exactament.

La següent infografia ens mostrà com és forma un tornado.

Mapa dels tornados del EEUU del passat 10 de desembre:

Quins factors es van unir al Mit West per provocar una cadència de tornados tan gran?

L’article a THE CONVERSATION (traduït de l’anglès) ens explica perquè es va donar aquesta situació tan anòmala.

El 10 de desembre, un poderós sistema de tempestes es va apropar al centre dels Estats Units des de l’oest. Mentre que el sistema va aportar neu intensa i condicions relliscades a l’oest més fred i al nord del mig oest, el sud estava gaudint d’una calor gairebé rècord, deguda al’ l’aire càlid i humit que fluïa cap al nord des del golf de Mèxic.

El sistema de tempestes va introduir aire fred i dens a la regió, que va interactuar amb l’aire càlid, creant condicions atmosfèriques inestables. Quan les masses d’aire fred i càlid xoquen, l’aire càlid menys dens s’eleva cap a nivells més freds de l’atmosfera. A mesura que aquest aire càlid es refreda, la humitat que conté es condensa en núvols i pot formar tempestes.

Quan aquesta inestabilitat es combina amb una cisalla del vent important (vents que canvien de direcció i velocitat a diferents altures de l’atmosfera), pot crear una configuració ideal per a que es produeixin forts temporals rotatius.

Podeu veure la destrucció en aquest vIdeo del New York Times

8.- ELS OCEANS. IMMENSOS I TAL VEGADA FRÀGILS

Els oceans, amb més del 70 % de la superfície de la Terra i un volum de 1.332 milions de kilòmetres cúbics d’aigua (segons els últims càlculs), són el factor més determinant de les condicions climàtiques que es donen a la Terra. Tanmateix, els oceans, seguint la tendència del planeta també s’escalfen, No és cap presumpció, és una realitat que posen de manifest les dades recollides per prop de 4000 boies del que repartides per tots els oceans, transmeten via satèl·lit la temperatura i Ph de l’aigua a diferents profunditats fins a un centre de tractament de dades que les registra i valida.


LES AIGÜES SUPERFICIALS SOM MÉS ÀCIDES

El CO2 que provoca aquest escalfament com s’explica a: L’ESCALFAMENT DELS OCEANS TAMBÉ S’ACCELERA a més de la pujada del nivell del mar i la major intensitat d`huracans i tempestes té una conseqüència molt menys coneguda però tant o més dramàtica pel  futur del planeta com és l’acidificació de les aigües oceàniques superficials. Aquesta es produeix a causa de que la superfície oceànica absorbeix un 25% de les emissions de CO2 a l’atmosfera que produeixen les activitats humanes, fent que el Ph de l’aigua baixi (com més baix més àcid). Al mateix temps la major acidificació dificulta la formació de carbonat de calci (CaCO3)

LA BIODIVERSITAT DELS OCEANS EN PERILL

Aquesta reducció dels carbonats tal vegada comporta greus problemes per la biodiversitat marina perquè moltes espècies com els mol·luscos, crustacis, corals i molt altres microorganismes necessiten el carbonat pel desenvolupament  dels seus esquelets, closques i també la seva reproducció. És especialment greu la enorme afectació que l’acidificació té sobre el fitoplàncton, ja que aquest està a la base de la cadena tròfica alimentària marina. Les dades disponibles ens indiquen que les últimes dècades l’àcides augmenta més ràpidament i està afectant ja nombroses especies.

Els científics donen molta importància a aquest procés d’acidificació dels oceans per les següents raons ja apuntades:

Greu afectació directa sobre ecosistemes marins importants com son les barreres i esculls de coral que serveixen d’habitat natural a múltiples especies.

Decreixement considerable de la població de les espècies que necessiten el carbonat de calci pel seu creixement i reproducció com són els equinoderms, els crustacis, els mol·luscos i sobretot el plàncton que com ja hem comentat està a la base de la cadena alimentaria marina.

El següent vídeo de CosmoCaixa resumeix en uns minuts el problema de l’acidificació de les aigües marines:


LA CONCENTRACIÓ DELS RESIDUS PLÀSTICS EN EL MEDI MARÍ

Aquest problema encara és més vergonyós per la consciència humana, perquè demostra fins a quin punt els nostres hàbits de consum en poques dècades estan deteriorant tots els ecosistemes del planeta, fins i tot els immensos mars i oceans que veuen intoxicades les seves aigües amb residus de tota mena en gran part fets en materials plàstics.

Aquests materials (bosses, ampolles, gots, coberts, malles, canyes, joguets, etc.) conformen una llista interminable que per les seves característiques un cop als mars i oceans i portat per els corrents acaben contaminant totes les aigües del planeta, creant fins i tot les anomenades illes de plàstic que es formen a alta mar.

Els plàstics un cop al mar es degraden en funció del temps, la forma i la seva composició, alguns arriben a tenir una vida al mar de més de 500 anys, molts s’acaben esmicolant en partícules molt petites (microplàstics). Els principals materials plàstics són:

  • PET o PETE (tereftalat de polietilè).
  • HDPE (polietilè d’alta densitat).
  • PVC (policlorur de vinil).
  • LDPE (polietilè de baixa densitat).
  • PP (Polipropilè).
  • PS (Poliestirè).
  • Altres plàstics.

El següent article de la revista Springer Nature exposa amb molt detall els efectes dels microplàstics.

Effect of microplastics in water and aquatic systems

By: Issac, M.N., Kandasubramanian, B. Effect of microplastics in water and aquatic systems.

Extracte traduït al Català:

L’abocament creixent de plàstics als recursos hídrics fa que les restes generin partícules microscòpiques anomenades microplàstics. La mida reduïda del microplàstic facilita la seva ingesta per part dels organismes aquàtics, donant lloc a l’acumulació de residus nocius, pertorbant així les seves funcions fisiològiques. Els microplàstics són abundants i presenten una alta propensió a interrelacionar-se amb l’ecosistema, alterant així la flora i la fauna biogèniques. Al voltant del 71% de la superfície terrestre està ocupada per oceans, que contenen el 97% de l’aigua terrestre. El 3% restant està present com a aigua a estanys, rierols, glaceres, casquets glacials i com a vapor d’aigua a l’atmosfera. Els microplàstics poden acumular contaminants nocius de l’entorn actuant així com a vectors de transport; i alhora pot filtrar productes químics (additius). Els plàstics a l’entorn marí a causa dels processos mecànics i fotoquímics accelerats per les ones i la llum solar, es degraden i es  converteixen en estelles i petits trossets fins a formar micro/nanopartícules. Els microplàstics es diferencien pel color i la densitat, tenint en compte el tipus de polímers, i generalment es classifiquen segons els seus orígens, és a dir, primaris i secundaris. Al voltant del 54,5% dels microplàstics que suren a l’oceà són polietilè, i el 16,5% són polipropilè, i la resta inclou clorur de polivinil, poliestirè, polièster i poliamides. El polietilè i el polipropilè a causa de la seva menor densitat en comparació amb els flotadors d’aigua marina i afecten les superfícies oceàniques mentre que els materials de major densitat s’enfonsen afectant el fons marí. En aquest article es revisen els efectes dels residus plàstics en l’aigua i els sistemes aquàtics de diverses bibliografies i sobre com la COVID-19 s’ha convertit en un motiu de contaminació per microplàstics.

 

Anar a l’article sencer: https://link.springer.com/article/10.1007/s11356-021-13184-2

Les Dades de la contaminació per plàstics, ens ajuden a valorar la magnitud del problema. 

– Cada any, el món fa servir 500.000.000.000 de bosses de plàstic

– Cada any, almenys 8 milions de tones de plàstic acaben en els oceans,

l’equivalent a la descàrrega d’un camió d’escombraries cada minut.

– En l’última dècada, produïm més plàstic que en tot el segle passat.

– 50% del plàstic que fem servir és d’un sol ús .

– Vam comprar 1 milió d’ampolles de plàstic per minut.

– El plàstic constitueix el 10% de tots els residus que generem.

– Per fer-ho encara més greu el plàstic té un període de desintegració molt llarg

Més informació sobre la problemàtica dels residus plàstics:

https://es.greenpeace.org/ca/trabajamos-en/consumismo/plasticos/como-llega-el-plastico-a-los-oceanos-y-que-sucede-entonces/

 

Les solucions  a aquests problemes de contaminació plàstica dels mars son ben conegudes i es podrien aplicar en relativament poc de temps, però com en molts altres aspectes els interessos de les indústries manufactureres i alimentaries són molt potents i les lleis per fer canviar els sistemes de producció i comercialització son molt tímides i del tot insuficients, cal dons apel·lar a la consciencia de la gent i començar a canviar certs hàbits de compra i consum que incrementan l’ús del plàstic.

 

 

LA BATALLA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC ÉS LLIURÀ A LES CIUTATS

Cada cop està més clar que la lluita contra el canvi climàtic s’està lliurant a les aglomeracions urbanes, les ciutats són el lloc on viu prop del 60 % de la població mundial i seguirà creixent. En conseqüència per la pròpia concentració d’habitants i per les activitats que es duen a terme, les ciutats són les grans generadores de contaminants, CO2 i residus.

Els primers afectats per aquestes emissions i contaminació són els mateixos ciutadans que la pateixen amb conseqüències prou conegudes per la salut especialment de les persones amb patologies respiratòries o cardiovasculars, tambe a les grans ciutats  per l’efecte d’illa de calor els seus habitants durant els episodis de calor extrem estan més exposats a patir problemes com els cops de calor o deshidratacions severes.

Tanmateix, les metròpolis i grans ciutats grans consumidores d’energia són en gran mesura responsables de l’escalfament global i no hi haurà possibilitat d’aturar l’increment de temperatura sense un canvi radical amb els models de funcionament d’aquestes immenses urbs.

Les ciutats, doncs, tenen un doble repte, per un costat han de prendre accions urgents per reduir la contaminació i emissions (Mitigació ) i per l’altra endegar processos d’adaptació d’acord amb els riscos que el canvi climàtic representa per les seves poblacions i infraestructures. Cada ciutat ha d’afrontar aquests reptes des del coneixement de les característiques del territori i les xarxes i connexions que fan possible el funcionament de les infraestructures i serveis urbans.

Algunes ciutats europees i americanes estan començant a prendre mesures per reduir les seves petjades de carboni i al mateix temps adaptar-se als riscos i  conseqüències que sens dubte el canvi climàtic agreujarà.

L’organització C40 Cities, ens ofereix aquest article sobre els processos d’adaptació de les ciutats:

Les ciutats s’enfronten a riscos creixents com a conseqüència del canvi climàtic. Moltes es troben en llocs d’alt risc, com ara costes, planes al·luvials o illes, i la majoria s’enfronta a una amenaça de perills climàtics que va més enllà de l’experiència passada. L’entorn construït de les ciutats també pot agreujar-ne els impactes. Una part de l’augment de risc climàtic ja s’ha produït a causa de les emissions existents, i els riscos seran molt pitjors si les mesures per mitigar el canvi climàtic no arriben a limitar l’escalfament a 1,5 °C. Per protegir les vides i els mitjans de subsistència dels residents urbans, les ciutats han d’adaptar-se i millorar-ne la resistència als impactes climàtics actuals i futurs.

Per ajudar les ciutats a navegar per les nombroses opcions i estratègies d’adaptació disponibles, aquest informe identifica i explica 15 accions d’alt potencial en cinc riscos climàtics -calor extrema, sequera, incendis forestals, inundacions interiors i inundacions costaneres- i les que poden ajudar les ciutats a crear una resiliència sistèmica. L’informe també identifica tres missatges clau:

Les solucions basades en la naturalesa són fonamentals per a l’adaptació i comprenen algunes de les accions més atractives tant pel seu impacte en la reducció de riscos com per viabilitat. Les solucions basades a la natura inclouen la plantació d’arbres als carrers, la gestió de les conques fluvials, les solucions de drenatge urbà blau i verd i les barreres costaneres basades a la natura. Les solucions basades en la natura solen tenir beneficis que van més enllà de l’adaptació, com ara el segrest de carboni, la salut i el benestar, i la prosperitat econòmica.
Les ciutats han d’invertir en accions que augmentin la resiliència de manera sistèmica, com a base per adaptar-se a perills específics i immediats. La resiliència sistèmica inclou l’augment de la consciència dels riscos climàtics físics, la incorporació del risc als processos de la ciutat, l’optimització de la resposta d’emergència i la millora dels programes financers i d’assegurances.
Finalment, aquest informe és una crida a lacció dirigida. En un món amb recursos limitats, en prioritzar les accions més eficaces i factibles en les estratègies d’adaptació, les ciutats es poden centrar a executar-les bé i crear l’impuls per fer-ne més.
Les 15 accions d’alt potencial, que inclouen la inversió en infraestructures com les barreres costaneres, així com les accions de comportament com els programes de comportament de conservació de l’aigua, es mostren a continuació.

clica per ampliar

Focused Adaptation: A strategic approach to climate adaptation in cities

 

 

DESPRÉS DE GLASGOW QUE?

La cimera de Glasgow va ocupar durant dues setmanes totes les portades de diaris i mitjans audiovisuals del Món, milers  d’especialistes, observadors i centenars de responsables polítics i organitzacions es van desplaçar fins a la bonica ciutat escocesa amb l’objectiu d’avançar en la lluita contra l’escalfament del planeta -poder no tots anaven amb aquesta intenció- i la voluntat de mantenir viva l’esperança de limitar l’increment global de temperatura a 1,5ºC.

 

El cas és que després de tant rebombori i tanta expectació deu dies després de la finalització de la cimera Glasgow és història i apenes queda un record i algunes declaracions de bones intencions retingudes en uns papers que anomenem acords

.

 

Després de 26 edicions i davant els magres resultats, poder seria bo replantejar-se el format d’aquestes COP que mobilitzant tants recursos i personal, són incapaces d’adoptar les accions i mesures efectives que la urgència dels esdeveniments climàtics reclamen.

Tanmateix, independentment de cimeres, acords i compromisos polítics poc fiables, l’escalfament global continua accelerant-se i els seus efectes es deixen sentir cada cop amb més intensitat arreu del planeta.

Us deixem un resum de l’informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM)

INFORME PROVISIONAL: ESTAT DEL CLIMA 2021:

Ginebra, 31 d’octubre de 2021 (OMM) – Les concentracions rècord de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i la calor acumulada associada han impulsat el planeta cap a un territori inexplorat, amb repercussions de gran abast per a les generacions actuals i futures, segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM)

Els darrers set anys estan en el camí per ser els set més càlids de la història, segons l’informe provisional de l’OMM sobre l’estat del clima global 2021, basat en dades dels nou primers mesos del 2021. Un esdeveniment temporal de refredament “La Niña” a principis del any significa que s’espera que el 2021 sigui “només” el cinquè al setè any més càlid registrat. Però això no nega ni inverteix la tendència a llarg termini de l’augment de les temperatures.

L’augment del nivell del mar global es va accelerar des del 2013 fins a un nou màxim el 2021, amb l’escalfament i l’acidificació dels oceans continuats.

L’informe combina aportacions de múltiples agències de les Nacions Unides, serveis meteorològics i hidrològics nacionals i experts científics. Destaca els impactes sobre la seguretat alimentària i el desplaçament de la població, perjudicant ecosistemes crucials i soscavant el progrés cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible. Es va fer públic en una conferència de premsa el dia d’obertura de les negociacions sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides, la COP26.

“L’informe provisional de l’OMM sobre l’estat del clima mundial 2021 es basa en les darreres evidències científiques per mostrar com el nostre planeta està canviant davant els nostres ulls. Des de les profunditats de l’oceà fins als cims de les muntanyes, des de la fusió de les glaceres fins a esdeveniments meteorològics extrems implacables, els ecosistemes i les comunitats d’arreu del món estan sent devastats. La COP26 ha de ser un punt d’inflexió per a les persones i el planeta”, va dir el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres.

“Els científics tenen clar els fets. Ara els líders han de ser igual de clars en les seves accions. La porta està oberta; les solucions hi són. La COP26 ha de ser un punt d’inflexió. Hem d’actuar ara, amb ambició i solidaritat, per salvaguardar el nostre futur i salvar la humanitat”, va dir Guterres en un comunicat en vídeo.

“Va ploure, en lloc de nevar, per primera vegada al cim de la capa de gel de Groenlàndia. Les glaceres canadenques van patir un desglaç ràpid. Una onada de calor al Canadà i parts adjacents dels EUA va empènyer les temperatures a gairebé 50 °C en un poble de la Colúmbia Britànica. Death Valley, Califòrnia, va assolir els 54,4 °C durant una de les múltiples onades de calor al sud-oest dels Estats Units, mentre que moltes parts del Mediterrani van experimentar temperatures rècord. La calor excepcional va anar sovint acompanyada d’incendis devastadors”, va dir el secretari general de l’OMM, el professor Petteri Taalas.

“El que plou durant els  mesos de pluja, van caure en l’espai d’hores a la Xina i algunes parts d’Europa van patir inundacions greus, que van provocar desenes de víctimes i milers de milions de pèrdues econòmiques. Un segon any consecutiu de sequera a l’Amèrica del Sud subtropical va reduir el cabal de poderoses conques fluvials i va afectar l’agricultura, el transport i la producció d’energia”,

“Els esdeveniments extrems són la nova norma”, segons el professor Taalas. “Hi ha una creixent evidència científica que alguns d’aquests porten la petjada del canvi climàtic induït per l’home”.

“A l’actual ritme d’augment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle, veurem un augment de la temperatura a finals d’aquest segle molt per sobre dels objectius de l’Acord de París d’1,5 a 2 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials”

L’informe provisional de l’estat del clima 2021 es publica a l’inici de les negociacions de l’ONU sobre el canvi climàtic, COP26, a Glasgow. Proporciona una instantània dels indicadors climàtics com les concentracions de gasos d’efecte hivernacle, les temperatures, el clima extrem, el nivell del mar, l’escalfament dels oceans i l’acidificació dels oceans, la retirada de les glaceres i la fusió del gel, així com els impactes socioeconòmics.

Es tracta d’un dels informes científics emblemàtics que informa en les negociacions i que es va presentar al pavelló de la Ciència acollit per l’OMM, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic i l’Oficina Meteorològica del Regne Unit. Durant la COP26, l’OMM ha llançat la Coalició per a l’aigua i el clima per coordinar l’acció sobre l’aigua i el clima, i el Fons de finançament d’observacions sistemàtiques per millorar les observacions i les previsions meteorològiques i climàtiques que són vitals per a l’adaptació al canvi climàtic.

“ACORDS” PRINCIPALS

 

+informació sobre els acords de la COP 26: ccma.cat/324/la-cop26-ultima-un-acord-imperfecte

 

FINALITZA LA CIMERA DE GLASGOW. Una paraula resum el resultat: Decepció

Després de dotze dies d’intenses negociacions la COP 26 s’han hagut de  prolongar un llarg dia més del previst per la impossibilitat de les delegacions d’arribar a un acord en el text final.

Lamentablement hem vist que després de negociar diferents esborranys, ja en el temps de descompte i amb les delegacions ja pràcticament exhaustes, els representants de la Índia amb un cert suport de la Xina han esmenat l’últim esborrany consensuat rebaixant la menció a la necessitat d’eliminar progressivament l’ús del carbó i els subsidis als combustibles fòssils per especificar simplement una reducció.

Independentment d’aquest canvi sobtat que no es poca cosa (el Lobby del carbó i el petroli es deu fregar les mans), la cimera ha estat decebedora per la seva manca d’ambició i concreció en mesures i accions a curt termini que siguin coherents amb l’emergència climàtica que viu el planeta. Tampoc ha sigut capaç d’avançar en el finançament dels països pobres per la transició energètica i fer front als riscos climàtics que ja pateixen.

Sabíem que era difícil, pero hi havia certes esperances que Glasgow donaria un impuls a la lluita contra el canvi climàtic, no ha estat així doncs el resultat no deixar de ser més del mateix, una declaració de bones intencions i passar la pilota a la pròxima conferència (ja en portarem 27) d’Egipte el 2021.

Ens agradaria veure, com els líders mundials que avui són incapaços d’avançar amb fermesa contra l’escalfament global,  explicaran als milions de joves angoixats pel futur del planeta, que en el seu moment no van saber, o  millor dit voler, assumir la seva responsabilitat en el moment en què encara era possible.

Tot i que els acords fan referencia als objectius (poc creïbles per no ser vinculants) de reduir les emissions un 45% el 2030 i a Zero Net de carboni el 2050, la voluntat expressada reiteradament de mantenir l’escalfament per sota dels 1,5º C s’esvaeix per moments i cada cop més des de l’àmbit científic es veu un objectiu impossible.

Per resumir-ho en una frase podem dir que:

EL TEXT I ACORDS SIGNATS NO ESTAN A L’ALTURA DE LA CRISI CLIMÀTICA QUE JA COLPEJA EL PLANETA.

QUE ESTA PASSANT A GLASGOW

SEGUIM LA COP-26


EL MOMENT DE LA VERITAT A GLASGOW

Sembla que després de 12 dies de converses i negociacions entre delegacions de prop de 200 països, està costant molt arribar a la redacció del text de l’acord final de la cimera. No és cap novetat, doncs totes les COP´s acabant igual, amb els països intentant portant l’aigua al seu molí. Teníem esperances que davant la `greu situació d’emergència climàtica hi hauria una mica més de consens però pel que estem veient no és així.

Estem pendents que avui dissabte, surti el text firmat per les delegacions, que molts observadors preveuen ja clarament com insuficient tant pel que fa als compromisos d’emissions i la limitació de l’ús de combustibles fòssils com pel finançament de la transició energètica dels països pobres.

Sense restar mèrit a la conferència (Sabem que no és fàcil posar d’acord a tants països en temes tan transcendents) hem de dir que lamentablement les expectatives creades entorn d’aquesta edició no es correspondran amb els acords que avui es preveu signar. Estarem pendents del text final, tanmateix algunes declaracions  no ajuden a l’esperança.

BBC NEWS. “El ministre de Medi Ambient de l’Índia, Bhupender Yadav, va dir a la reunió que “el consens segueix sent esquivant”.

En una referència aparent a la crida del text per eliminar gradualment el carbó, va dir: “Apuntar a qualsevol sector en concret no és necessari. Cada país arribarà a zero net segons les seves circumstàncies nacionals”.

“Els països en desenvolupament tenen dret a la seva part justa del pressupost mundial de carboni i tenen dret a l’ús responsable dels combustibles fòssils”, va afegir.

També es va oposar a les propostes per acabar amb les “subvencions ineficients als combustibles fòssils”: beneficis financers que es proporcionen als productors de petroli, gas i carbó.”

 


EL LOBBY DEL CARBO I DEL PETROLI VOL AIGUALIR LA CIMERA DEL CLIMA

Glasgow, Escòcia (CNN) S’entén que més de 100 companyies de combustibles fòssils han enviat 500 delegats i observadors a les converses sobre el clima de la COP26 a Glasgow, Escòcia, més que cap altre país a la cimera, segons el grup de campanya mediambiental Global Witness.

El grup va analitzar la llista provisional de l’ONU d’assistents corporatius nomenats i va trobar que almenys 503 persones vinculades amb empreses de carbó, petroli i gas eren a la conferència. L’ús de combustibles fòssils és el principal motor del canvi climàtic provocat pels humans.
La llista incloïa persones directament afiliades a empreses de combustibles fòssils, com Shell, Gazprom i BP, així com els assistents com a membres de delegacions i grups que actuen en nom de la indústria dels combustibles fòssils.

“La presència de centenars d’aquells que se’ls paga per impulsar els interessos tòxics de les empreses contaminants de combustibles fòssils, només augmentarà l’escepticisme dels activistes climàtics que veuen aquestes converses com una prova més de la vacil·lació i el retard dels líders mundials”, va dir Murray Worthy, de la campanya de gas. líder de Global Witness.
“L’envergadura del repte que hi ha per davant significa que no hi ha temps perquè ens desviïn amb el rentat ecològic o les promeses corporatives sense sentit que no s’ajustin al compliment. És hora que els polítics demostrin que es prenen seriosament per acabar amb la influència dels grans contaminants en la presa de decisions polítiques i comprometre’s amb un futur on les veus d’experts i activistes tinguin el protagonisme”.
El Canadà, Rússia i el Brasil van ser alguns dels països que van registrar membres de la indústria dels combustibles fòssils per a l’assistència.


MANIFESTACIONS A TOT EL MÓN, THE GUARDIAN ENS PRESENTA UN RECULL.

La gent de gairebé tots els continents es va manifestar i concentrar dissabte per commemorar el Dia Mundial per la Justícia Climàtica, just quan la cimera sobre el canvi climàtic de Glasgow es troba a mig camí . Els activistes de les Filipines, vuit hores per davant del Regne Unit, ja havien acabat la seva manifestació mentre els manifestants es concentraven a Escòcia. També hi va haver concentracions a Corea del Sud, Indonèsia, Holanda i França. El braç belga d’Extinction Rebellion va ocupar un carrer de Brussel·les


MANIFESTACIÓ DE FRYDAYS FOR FUTURE. Menys Bla, Bla, Bla i mes accions.

Els joves cada cop estan més preocupats i fins i tot angoixats pel futur que els espera si no hi han mesures dràstiques per aturar l’escalfament global del planeta, els moviments juvenils pel clima estan creixent a tot el Món i com era d’esperar fan sentir la seva rabia a Glasgow

DW (Deusche Welle): “Uns 10.000 manifestants han participat en la marxa de Fridays for Future per Glasgow durant la cimera Cop26 

La protesta de Fridays for Future demana acció climàtica urgent, no promeses buides. Els joves manifestants estan marxant a Glasgow per demanar una acció immediata, justa i concreta dels líders mundials.

Als manifestants es va unir l’activista adolescent Greta Thunberg, que va demanar pressió pública mentre els líders negocien la resposta al canvi climàtic global.

L’activista juvenil pel clima Lauren McDonald, implicada en el moviment Stop Cambo (projecte de camp petrolier offshore), va denunciar el rentat verd a les reunions. “Hem d’eliminar els combustibles fòssils tan aviat com sigui possible. No sóc ingenu en el fet que això no passarà d’un dia per l’altre”, va dir. Però “el canvi no s’està produint prou aviat. Això és culpa dels governs al poder i dels consellers delegats de les indústries contaminants. Aquesta gent està frenant deliberadament el canvi”.

El periodista de DW, Ajit Niranjan, a Glasgow, va dir que hi havia una sensació d’ira entre els manifestants, però també esperança.

“Algunes de les persones amb qui hem parlat han assenyalat que sovint se senten com si fossin allà (en les negociacions) com a convidats simbòlics per representar els joves, però no tenen veu“,


PRIMERS ACORDS,UN PAS PER ATURAR LA DEFORESTACIO DEL PLANETA

The Guardian: “La cimera del clima de Glasgow va arribar a un primer acord sobre la lluita contra la desforestació. Al final d’aquesta dècada, la desforestació (i la degradació de la terra) hauria de ser història. Molts països, inclòs els Països Baixos, estan treballant per aconseguir aquest objectiu i han destinat milers de milions de dòlars.

Els països participants inclouen Brasil, Canadà i Indonèsia. És una bona notícia perquè els països participants controlen el 85 per cent de tots els boscos del món. Es tracta d’una àrea d’uns 34 milions de quilòmetres quadrats. Boris Johnson, el primer ministre britànic, acull la conferència COP26 sobre el canvi climàtic. Ell anomena l’acord “una fita per restaurar i protegir els boscos de la Terra”. Una àrea d’uns 27 camps de futbol ara es perd a causa de la desforestació cada minut.

Els països hauran de proporcionar fons substancials per complir aquesta promesa. Per ser exactes, es nessecitarant 10.200 milions d’euros de diners públics fins al 2025. A més, s’invertiran diners privats de 6.200 milions d’euros. Els Països Baixos, els Estats Units d’Amèrica, Alemanya, Noruega i algunes altres institucions filantròpiques també van acordar invertir 1,5 milions d’euros en els pobles indígenes per tal de preservar els boscos.

Més de trenta institucions financeres, entre elles gestores d’actius i asseguradores com Aviva, Schroders i Axa, han indicat que no volen invertir en activitats relacionades amb la desforestació. El mateix nombre de països volen acabar amb el comerç d’oli de palma, soja i cacau. Per poder conrear aquests productes s’estan talant molts boscos.”

Tambe et pot interessar: ELS BOSCOS, GRANS PULMONS DEL PLANETA


EALIANÇA PER REDUIR LES EMISSIONS DE METÀ. Un potent gas d’efecte hivernacle

Al capdavant d’una aliança de 90 països, inclòs per primera vegada el Brasil, Biden va proposar  dimarts noves mesures reguladores per limitar les emissions globals de metà en un 30% des dels nivells del 2020 a finals de la dècada.

L’aliança inclou dos terços de l’economia mundial i la meitat dels 30 principals països emissors de metà. La Xina, l’Índia i Rússia no s’han unit al pacte conegut com a Global Methane Pledge. (Compromisos globals de reducció de les emissions de metà)

 

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha presentat la seva declaració nacional durant el segon dia de la COP26  a Glasgow, 

La promesa es va anunciar per primera vegada al setembre, però des de llavors els funcionaris de Biden han estat treballant dur per augmentar el nombre de signants i l’impuls darrere de la promesa. Les propostes detallades dels EUA poden resultar ser un dels èxits duradors de la conferència sobre el clima Cop26 que se celebra a Glasgow.

Més informació sobre el gas Metà: EL METÀ. Es també un potent gas d’efecte hivernacle


EL CARBO, PROTAGONISTA DEL DIA A LA COP-26

FROM THE COP26 PRESS OFFICE: “El carbó s’està enviant a la història avui a la COP26, a mesura que els països, els bancs i les organitzacions s’allunyen del principal contribuent al canvi climàtic.

Una transició justa cap a l’energia neta i l’eliminació ràpida del carbó ha estat al centre de la Presidència de la COP26 com a part dels seus esforços per minimitzar l’augment de la temperatura d’acord amb l’Acord de París. L’amplitud dels compromisos a Glasgow avui al Dia de l’Energia indica que el món s’està avançant cap a un futur renovable.

Almenys 23 nacions han pres nous compromisos per eliminar l’energia del carbó, incloent Indonèsia, Vietnam, Polònia, Corea del Sud, Egipte, Espanya, Nepal, Singapur, Xile i Ucraïna. En una nova “Declaració de transició global del carbó a l’energia neta”, els països també es van comprometre a augmentar l’energia neta i garantir una transició justa lluny del carbó.

Els anuncis d’avui segueixen un col·lapse en el finançament del carbó, ja que les nacions desenvolupades han promès nou suport per ajudar els països en desenvolupament a fer la transició cap a l’energia neta.

Els bancs i les institucions financeres també van assumir compromisos històrics a la COP26 d’avui per acabar amb el finançament del carbó ininterromput, inclosos els principals prestadors internacionals com HSBC, Fidelity International i Ethos.”

Més informació: EL CARBO, L’enemic nº 1 del planeta.


 

COMENÇA LA CIMERA PEL CLIMA DE GLASGOW

La COP-26 ha estat inaugurada a  Glasgow amb la presència de governants i representants de mes de 200 nacions i tambe amb la important absència dels caps d’estat de la Xina i de Rusia (grans emissors de CO2) que alguns analistes veuen com un mal presagi de cara a les previsibles dures negociacions per aconseguir incrementar els compromisos de reducció  d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per evitar superar els 1,5ºC el 2050.

Aquest objectiu, no és impossible però és molt difícil d’assolir sense unes mesures dràstiques per reduir l’ús del carbó i el petroli la qual cosa sembla que no passarà en un futur immediat doncs hi ha molts països que no volen incrementar més els compromisos de reducció nacional (NDC) pactats en els acords de París que tanmateix avui en dia sabem que són  insuficients.

Tot plegat està creant una certa desconfiança entre els moviments que lluiten contra l’escalfament global que estan veient que probablement es deixarà passar un cop més l’oportunitat de prendre accions reals i efectives per aturar el canvi climàtic.

Caldrà seguir amb atenció com avança la conferència, però com sempre passa en aquestes cimeres, fins l’últim moment no sabrem l’abast de les resolucions i els acords signats. Esperem com va dir la Greta Thumberg, que no acabi tot en un ¡Blah, blah, blah¡

 

COP 26 A GLASGOW. Una oportunitat per avançar

A partir del 31 d’Octubre i fins al 12 de Novembre se celebra al “The Scottish Event Campus” de Glasgow la conferència mundial sobre el clima que organitza les Nacions Unides COP 26

Hi han moltes expectatives `posades en aquesta reunió de representants de més 190 països, que a causa de la pandémia va ser suspesa l’any 2020. La realitat, però, no és gaire optimista, ja que fins ara els resultats d’aquestes conferències des  que es van firmar els acords de París són molt minsos, tanmateix la situació climàtica és tan greu que no volem perdre l’esperança que es pugui avançar en els compromisos de reducció d’emissions. Seguirem amb atenció el que passi a Glasgow.

Els principals objectius de la conferència, són segons explica la mateixa organització són:

1. Assegurar el zero net global d’emissions a mitjans de segle, per mantenir l’escalfament global per sota dels 1,5 graus.

Es demana als països que presentin objectius ambiciosos de reducció d’emissions pel 2030 i que s’alineïn amb l’arribada al zero net a mitjan segle.

Per complir aquests objectius, els països hauran de:

.- Accelerar l’eliminació progressiva del carbó
.- Reduir la desforestació
.- Accelerar el canvi a vehicles elèctrics
.- Fomentar la inversió en energies renovables.

2. Adaptar-se per protegir les comunitats i els hàbitats naturals
El clima ja canvia i continuarà canviant fins i tot a mesura que reduïm les emissions, amb efectes devastadors.

A la COP26 hem de treballar junts per permetre i animar els països afectats pel canvi climàtic a:

.- Protegir i restaurar els ecosistemes
.- Construir defenses, sistemes d’alerta i infraestructures resistents i agricultura per evitar la pèrdua de cases, mitjans de vida i fins i tot vides

3. Mobilitzar les finances
Per complir els nostres primers dos objectius, els països desenvolupats han de complir la seva promesa de mobilitzar almenys 100.000 milions de dòlars en finançament climàtic l’any 2020.

Les institucions financeres internacionals han de jugar el seu paper i hem de treballar per desencadenar els bilions de finançament del sector privat i públic necessaris per garantir el zero net global.

4. Treballar junts
Només podem afrontar els reptes de la crisi climàtica treballant junts.

A la COP26 hem de:

Finalitzar el Reglament de París (les normes detallades que fan operatiu l’Acord de París)
accelerar l’acció per fer front a la crisi climàtica mitjançant la col·laboració entre governs, empreses i la societat civil.

 

LAST GENERATION. Activistes contra el canvi climàtic en vaga de fam a Berlin

Sis joves activistes de l’autoanomenat grup “last generation” van començar una vaga de fam a finals d’agost als jardins del Reichstag de Berlín, protestant per la falta de compromís dels polítics en la lluita contra l’escalfament global del planeta.

 

Dos dels joves han estat temporalment hospitalitzats, i dos del joves segueixen encara en vaga de fam. La candidata del partit Die Grüne (els verds alemanys), és l’única que ha anat a veure’ls i ha parlat amb ells demanan-los que aturin la vaga que posa en perill la seva vida. Avui les eleccions al Reichstag revelaran la força que aquest partit -amb gran suport dels joves- té entre la societat alemanya.

El que passi a Alemanya és important doncs es un dels motors d’Europa i també un dels grans emissors de CO2.

MANI, NO A L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT.

Malgrat l’aturada del projecte que proclamen des de Madrid, la gent ha omplert el carrer per dir amb veu forta i clara que no vol l’ampliació de l’aeroport ni altres infraestructures. A part de malmetre el territori i el medi natural, en plena emergència climàtica projectes d’aquest tipus incrementen sensiblement les emissions de CO2 i són una irresponsabilitat política cap a la societat que viu amb angoixa les conseqüències del canvi climàtic.

La Marina Garcés ho ha dit amb aquestes paraules: Gràcies, polítics, per no haver vingut a la manifestació.

ACC-Aturem el Canvi Climàtic hem estat a la mani, si us interessa us deixem un reportatge fotogràfic .

 

 

 

 

 

 

L’AMPLIACIÓ DEL PRAT ATURADA. !!!De moment.

L’acord que el govern de l’estat i el de la Generalitat van signar per sorpresa a principis d’agost per ampliar l’aeroport, sense obrir un autèntic debat i sense consens ni social ni polític, sembla que va i ve segons els interessos i picabaralles dels responsables polítics.

Per tot plegat i ates que el projecte pot reobrir-se en qualsevol moment, els organitzadors de la manifestació contra l’ampliació mantenen la convocatòria.

Així que si no esteu d’acord amb el projecte ni en la manera de fer dels promotors, Demà 19 de setembre a les 12:00 podeu sumar-vos a la manifestació que es fa al Carrer Tarragona de Barcelona, al tram que va de Plaça espanya fins a Plaça dels Països Catalans.

 

Més informació relacionada:

AMPLIACIÓ DEL PRAT, APROVACIÓ AMB “TRAÏDORIA I NOCTURNITAT”

L’AMPLIACIÓ DEL PRAT. Necessitat o especulació?

EL DELTA DEL LLOBREGAT. La seva biodiversitat en perill

HEATHROW LONDON, NO S’AMPLIA. I BARCELONA?

 

 

NOU CURS ESCOLAR. Expliquem el canvi climàtic

El passat dilluns va començar un nou curs escolar, la pandèmia encara no ha acabat però sembla que aquest serà un curs una mica més normalitzat i presencial, fet important per la necessària socialització dels alumnes.

 

Creiem també que aquest curs hem de recuperar l’interès que abans de la Covid-19 tenien els escolars per la crisi climàtica, molts d’ells ja sabem que en un futur molt proper, seran els més afectats, si no hi ha una actuació ferma per reduir l’escalfament global provocat per les activitats humanes.

 

Tanmateix, les escoles, si encara no ho fan, haurien d’incorporar de forma adaptada a les diferents edats escolars la màxima informació sobre el que és, que representa i quines conseqüències té l’escalfament global del planeta, també dels drets dels infants a poder seguir gaudint de la natura i dels recursos bàsics que estan avui amenaçats i que s’ha de canviar per aturar o mitigar els efectes que ja comencen a ser visibles en molts llocs del Món.

RECURSOS EDUCATIUS:

Les claus per entendre el canvi climàtic

unicef-educa-npnd-guia-curs-canvi-climatic-drets-infancia-CAT (7).pdf

Video: Encara hi som a temps?

Laboratori per entendre el canvi climàtic

IDA, UN HURACÀ MOLT ESPECIAL

Estem acostumats a les notícies d’huracans que colpejant les costes dels sud-est dels Estats Units amb més o menys força, alguns tan terribles com el Katrina que va ocasionar més de mil víctimes el 2005,  el que sorprèn de l’huracà Ida és el seu comportament (veieu el Mapa) doncs després de toca la costa a prop de Nova Orleans el passat 30 d’agost i passejar-se sembrant destrucció més de 2000 km durant quatre dies per diversos estats va arribar a Pennsilvania i Nova York amb una força extraordinària que ha causat moltes víctimes i estralls.

El comportament normal dels huracans és que perdin força quant s’endinsen a terra ferma i no disposen de la massa d’aigua de mar que els alimenta, no ha estat el cas de l’Ida, que malgrat baixar de categoria a tempesta tropical ha mantingut una enorme força, circumstància que s’haurà d’estudiar amb rigor.

Us deixem un vídeo de la cadena ABC perquè veieu la fúria en que aquest Huracà va passar sobre Nova York.

En pocs dies en llocs molt llunyans i escales ben diferents (Alcanar-Nova Orleans) hem vist com l’escalfament global dels mars i oceans, encara que amb diferents patrons geogràfics, ens condueix a un mateix escenari de risc climàtic.

ALCANAR, UN COP MÉS EL MEDITERRANI COLPEJA AMB FORÇA.

El que ha passat a Alcanar (252 litres per m2) és tan sols la continuació d’un seguit d’episodis climatològics extrems en forma de pluges torrencials que a conseqüència de l’escalfament del mar cada cop són més presents al Mediterrani. Per sort aquest cop no hi ha hagut víctimes, encara que els danys a infraestructures i béns ha estat notable. Les imatges parlen per si soles.

   

   

   

Si voleu podeu accedir a l’informe complet sobre que està passant al Mediterrani clicant:

INFORME: EL MEDITERRANI. Un mar cada cop més càlid.

 

 

 

L’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC. Una necessitat urgent.

El Panel Intergovernamental d’experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha emès un comunicat previ al seu Sisè Informe d’Avaluació IE-6, en el que entre altres afirmacions dóna per fet que hi ha una intensificació del canvi climàtic i que serà impossible mantenir l’increment de temperatura global del planeta per sota dels 1,5ºC o fins i tot dels 2ºC en les pròximes dècades.

Això ens porta directament a la necessitat de desenvolupar urgentment mesures d’adaptació dels territoris a les conseqüències -ja presents- derivades de l’escalfament global, aquest no és un tema que ens afectarà en el futur més o menys llunyà, la realitat ens mostra que estem ja patint els efectes del canvi climàtic, és per això que ciutats, regions, institucions i fins i tot estats d’arreu del Món estan declarant “l’emergència climàtica”, alguns experts i mitjans especialitzats ja parlen obertament de “crisi climàtica”.

Per tot plegat, volem incidir en els conceptes de MITIGACIÓ, ADAPTACIÓ i RESILIÈNCIA que sens dubte tindran un enorme protagonisme en el context del canvi climàtic.

MITIGACIÓ:

Les NNUU defineixen la mitigació del canvi climàtic com les actuacions humanes destinades a reduir les fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle o per millorar els magatzems naturals de CO2 com són principalment els boscos.

També són accions de mitigació aquelles que es dediquen a reduir les emissions mitjançant un ús més eficient de l’energia i altres recursos.

ADAPTACIÓ:

És el conjunt d’actuacions necessàries per poder conviure amb els múltiples riscos i impactes que està provocant el canvi climàtic, implica una gran quantitat de mesures o actuacions que podem reduir en diferents categories com: Mesures de caràcter polític, tecnològiques i estructurals, de canvis d’ús, activitat o localització, de vigilància i previsió, de risc distribuït i compartit.

Aquestes actuacions d’adaptació, com estem veient recentment fins i tot al nostre territori són absolutament necessàries si volem preservar les estructures socials i ecosistemes que estan en perill i s’han de prendre a escala global, regional, local i fins i tot de comunitats o entitats socials.

RESILIÈNCIA:

Podem dir de forma senzilla que la resiliència. és la capacitat dels individus, comunitats, institucions, empreses i ecosistemes que conformen una ciutat o territori per sobreviure, adaptar-se i créixer enfront de desastres naturals o socials.

CAL PASSAR A L’ACCIÓ

Davant d’aquesta realitat i atenen al que ja està passant, els governs i institucions locals i regionals tenen l’obligació d’endegar de forma urgent estudis i plans d’actuació que protegeixin les persones i les infraestructures dels riscos climàtics que afecten o poden afectar els seus territoris.

Dintre de les actuacions a realitzar i a acusa a la gran concentració de persones i activitats de tota mena, les ciutats jugaran cada cop més un important paper en la lluita contra el canvi climàtic. Moltes ciutats del Món estan endegant plans per fer front a les conseqüències de la pujada del nivell del mar i els fenòmens climàtics extrems, però també les zones rurals i agràries han de prevenir els riscos derivats de l’escalfament climàtic que poden afectar en diverses formes els seus hàbitats i formes de vida.

Tanmateix, moltes platges, així com els deltes de l’Ebre i del Llobregat estan amenaçats per aquests riscos, fins i tot el front marítim de Barcelona es veurà seriosament afectat davant aquest fenomen. El 3er informe sobre el canvi climàtic a Catalunya fa esment d’aquests riscos i de la necessària adaptació d’estructures i actuacions de defensa de determinades zones costaneres, seria bo que en alguns casos es comencessin a implantar les mesures de defensa.

Com es desprèn del comentat, hi ha molta feina a fer, i no es pot deixar de banda, doncs com hen pogut comprovar recentment la inacció davant dels riscos climàtics comporta la pèrdua de moltes vides i la degradació del territori.

COMUNICAT DE PRENSA DEL IPCC
Ginebra, 9 d’agost de 2021
El canvi climàtic es generalitzat, ràpid i se está intensificant
si el vols llegir clica: Informe