HA COMENÇAT LA CIMERA MUNDIAL DEL CLIMA COP-25 A MADRID

TEMPS D’ACTUAR, JA ESTÀ EN MARXA LA COP-25 A MADRID

La conferència té per lema “És temps d’actuar” i certament ja fa temps que hagueren hagut d’actuar més decididament, des de la conferència COP-21 de Paris de fa 4 anys fins avui les emissions de CO2 no han parat de créixer i cada cop ho fan a un ritme més elevat, es doncs evident que anem tard per assolir l’objectiu ZEO (Zero emissions de CO2) el 2050 i evitar superar la barrera de 1,5º C d’escalfament global, que és previsible que hi arriben el 2030. És doncs molt important que a Madrid s’arribi a acords potents que inicien el camí real de la descarbonització, Està molt clar que el temps s’esgota i la nova dècada en què entrarem aquest pròxim any serà decisiva pel planeta.

Els reptes de la conferència són molt importants, doncs haurien de posar en marxa definitivament els acords de Paris i les regles de funcionament. Amb les noves dades a la mà, s’han d’establir nous NDC (compromisos de reducció d’emissions) i aconseguir que les aportacions dels països més desenvolupats al Fons Verd que es van acordar a la cimera de Copenhaguen es facin realitat (100.000 Milions de $ el 2020)

Davant del comportament irresponsable d’alguns governants que menystenen la realitat del que ja està passant i s’entesten a negar el canvi climàtic, aquestes conferències són també necessàries per donar la veu a la societat civil i posar en evidència els països que no fan els esforços compromesos i necessaris per evitar el col·lapse del planeta.

La COP-25 contempla un gran espai (Zona Verda) on es farà una conferència alternativa on  les diferents ONG’s, entitats i organitzacions mediambientals, tenen estants divulgatius i es faran mes de 500 actes paral·lels oberts a tots els participants. El divendres dia 6 també hi ha  prevista una gran marxa pel clima al centre de Madrid.

La jove activista Greta Thunberg que ja ha arribat a Lisboa després de creuar l’Atlàntic, té previst participar a la conferència oficial i a diferents actes alternatius com la Marxa pel Clima.

Els participants a la conferència, especialment els governants, farien bé en prendre seriosament el clam en què cada cop més fort, tant les generacions més joves com les més veteranes, demanen passar ja de les paraules a les accions.

ACC-Aturem el Canvi Climàtic, estarem a la COP-25, molt atents al que passi i és decideixi en aquesta conferència que se celebrà al recinte de la Fira de Madrid.

Per més informació us deixen un enllaç a a un article molt interessant del diari Públic:  Per entendre la cimera de Madrid

 


LA CIMERA DEL CLIMA TINDRÀ LLOC A MADRID

La conferència entre les parts COP-25 tindrà lloc finalment a Madrid del 2 al 13 de desembre, aquesta conferència neix amb moltes dificultats després que el president del Brasil Jair Bolsamaro, conegut negacionista del canvi climàtic, renuncies, a fer-la en el seu país, el relleu en l’organització de la conferència el va agafar el govern de Xile que recentment va renunciar a acollir l’esdeveniment pels greus disturbis socials que sacsejant el país. Davant aquesta situació el govern Espanyol va oferir a Xile traslladar la conferència a Madrid, finalment aquesta proposta es va aceptar, mantenint però la presidència de la conferència en el govern de Xile, tot plegat no és precisament un bon auguri de cara als resultats de la cimera.

Està previst que arribin a Madrid més de 25.000 visitants de quasi 200 països, de manera que l’organització de l’esdeveniment en un temps record d’un mes es un repte important.

Esperem que tots aquests entrebancs no afectin el desenvolupament de la COP-25 de Madrid que tindria com a objectiu activar definitivament els acords de París que han d’entrar en vigor el 2020.

  

En els 30 anys de lluita contra el canvi climàtic mai com ara la gent i els mitjans de tot el Món havien estat tan interessats, preocupats i fins i tot mobilitzats pels riscos i les conseqüències que l’escalfament de la Terra està provocant.

 

 

LLUNY DELS OBJECTIUS DELS ACORDS DE PARÍS.Comença la cimera sobre el clima de Nova York

Certament les dades que tenim, especialment les relatives a les emissions de CO2 no són gaire optimistes respecte al futur i tot fa pensar que la cimera de Nova York, malgrat les bones intencions d’alguns líders polítics, amb notables absèncias com les dels negacionistes Trump i Bolsamaro i el baix compromís de Rússia i la Xina,  difícilment adreçarà la situació, el més probable és que el gran forat existent entre les intencions i les accions segueixi eixamplant-se.

Potser el més important que quedarà d’aquesta cimera serà les importants protestes al carrer i l’al·legat que la jove activista Greta Thumberg representant a cents de milions de joves de tot el Món, a fet als polítics assistent i als absents, acusant-los d’inoperants, els va dir a la cara:

“Jo no hauria de ser aquí, hauria de ser a l’altra banda de l’oceà de tornada a l’escola”  “M’heu robat els somnis i la infància amb les vostres paraules buides, encara així soc una afortunada, la gent sofreix, mor, ecosistemes sencers estan col·lapsant, estem al principi d’una extinció massiva i tot el que sabeu fer es parlar de diners i de contes de fades sobre el creixement econòmic, ¿Com us atreviu?”   “El meu missatge és que us estarem vigilant”

Tanmateix, si hi ha un bri d’optimisme pel futur del planeta amb relació a l’emergència climàtica en què ens veiem immersos, es en la conscienciació creixent que sobre els riscos de l’escalfament global, està tenint aquest moviment de joves i també una gran part de la societat. Mai al Món hi havia hagut tanta preocupació ni s’havia  parlat tant i a tants llocs sobre el canvi climàtic com s’està fent avui.

Sens dubte seran els moviments civils amb les seves reivindicacions i les seves protestes els que podem fer moure els polítics de les intencions cap als fets.

LES ONADES DE CALOR NO SON FENOMENS LOCALS, Greenland i l’Àrtic també les pateixen

Les estacions científiques permanents i l’observació per satèl·lit permeten tenir dades fiables del que passa dia a dia a les grans masses de gel com són Antàrtida, l’Àrtic i Groenlàndia, pel que fa a aquestes dos últimes les dades processades demostren com l’onada de calor registrada a casa nostra i a tota Europa l’última setmana de juliol es va propagar cap al nord i va afectar sensiblement les condicions del gel àrtic i de la capa de gel que cobreix Groenlàndia, els sensors MODIS del satèl·lits de la NASA aixi com les mesures fetes a l’estació danesa situada al punt més alt de l’illa “Summit Camp” revelen que més del 60% de la superfície total de gel va patir un cert grau de fusió així com una acceleració d’aquest fenomen durant els dies 31 de juliol i els primers dies d’agost.

Summit Camp està situada sobre el gel, a 3200 metres, en el punt més alt de Groenlàndia. El lloc esta somes a temperatures extremes que van des de -50ºC a -10ºC. i el lloc habitat més pròxim està a 460 km de distància.

La capa de gel que cobreix aproximadament el 80% de la superfície de l’illa, té gruixos variables que arriben als 3000 metres, amb un volum total 2.900.000 km3 és la segona masa de gel de la Terra, es calcula que la fusió d’aquest gel comportaria un increment del nivell del mar de fins a 7 metres

Pels glaciòlegs és molt preocupant veure com cada cop més durant els estius i especialment quant es produeixen onades de calor a l’hemisferi nord, augmenta considerablement la superficie de gel que entra en fusió.

Tot plegat està provocant que la neu acumulada durant l’estació freda no compensi el volum de gel que es desfà desguassant en forma d’aigua a l’oceà ni les constants pèrdues de massa de les geleres. El mapa mostra la pèrdua de massa de gel entre el 2006 i el 2017 i la gràfica l’evolució de la fusió del gel en giga tones i el seu equivalent en mm d’increment del nivell del mar.

Mes informació:  polarportal.dk

Hem sigut testimonis directes, veient com a finals de juliol una onada de calor originada en el Nord d’Àfrica castigava durament gran part d’Europa i com uns dies desprès, aquest escalfament arribava a Groenlàndia provocant un augment de l’extensió i del ritme de fusió de la seva immensa capa de gel. Aquestes dades demostren un cop més que quan parlem de canvi climàtic estem davant d’un fenomen global que no té fronteres.

 

 

 

 

6.- ELS INDICADORS CLIMATICS. L’escalfament global ja ha començat

ELS CIENTÍFICS DE TOT EL MÓN HO TENEN CLAR

El 95% dels especialistes en clima i ciències de la Terra de tot el Món coincideixen en afirmar que el canvi climàtic és una realitat, encara hi ha, però, alguns negacionistes que intenten desvirtuar aquesta certesa amb falses i tergiversades opinions i articles que no es poden defensar ni amb les dades ni amb els fets que les avançades tecnologies disponibles avui ens permeten tractar i avaluar.

No perdrem el temps en desmuntar les teories negacionistes, que la mateixa evolució dels fets i el coneixement s’encarreguen de rebatre, de manera que anirem directe a exposar els indicadors climàtics que ens permeten de forma fefaent veure i entendre on som i cap on anem.

ELS INDICADORS GLOBALS DE REFERÈNCIA.

Els dos indicadors més globals i genèrics per avaluar el canvi climàtic son “La temperatura mitjana global ”  i  “La concentració de CO2 a l’atmosfera” dels que ja hem parlat en els capítols 1 i 3.

Així i tot volem remarcar que a l’enorme quantitat de dades de temperatura per mesura directa, que des de fa més de 150 anys es recullen, hem de sumar les dades de temperatura oceàniques a distintes profunditats que des de fa dècades es recullen a tots els mars del planeta, si considerem que al planeta el 71% de la superfície són mars i oceans podem comprendre també la importància que aquestes mesures marines tenen en la quantificació de la temperatura mitjana global de la Terra.

 

Especialment interessant és el programa de mesuraments marins ARGO, que mitjançat més de 4000 boies intel·ligents connectades en xarxa via satèl·lit mesuren la temperatura i salinitat dels oceans a diferents profunditats.

Amb relació a les mesures de CO2,  com ja hem explicat anteriorment la preocupació pels gasos emesos a l’atmosfera comença amb les investigacions d’alguns científics a la 2ª part del segle XIX en plena revolució industrial i l’ús del carbó com a principal recurs energètic, no obstant aquestes mesures no es van sistematitzar i centralitzar fins ala anys 80 del segle XX amb les observacions i tractament de les dades precises a 4 estacions de mesura situades a llocs idonis des del punt de vista atmosfèric: Barrow (Alaska), Manua Loa (Hawai), Samoa (Pacific Sud) i Antàrtica (Pol Sud geogràfic).

 

A partir de llavors les mesures s’han diversificat, tant  quan a mitjans tecnològics com a punts de mesurament arribant a tenir una àmplia cobertura com ens indica el mapa que presentem més avall.

Paral·lelament a aquests avenços, es van desenvolupar  xarxes de recollida i tractament de dades com la  “Global Greenhouse Gas Reference Network” depenent del NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration), que malgrat l’arribada de Trump al poder segueix  essent la més important del Món en la investigació atmosfèrica i oceànica.

Per tot plegat i si incloem les investigacions paleoclimàtiques relatives al CO2 podem afirmar que avui en dia tenim una molt bona imatge de l’evolució i tendència d’aquests paràmetres vitals per la salut del planeta.

 

ALTRES INDICADORS

A part dels indicadors de referència esmentats a l’apartat anterior, els científics han centrat també les seves observacions i estudis en una sèrie de fenòmens físics , naturals o induïts per l’home que amb l’escalfament global del planeta estan evolucionen i modificant el seu comportament i els efectes que tenen sobre les poblacions d’éssers vius, els ecosistemes i les morfologies dels territoris afectats.

Entre els més importants volem destacar els següents:

Fenòmens físics i morfològics.

.- La pujada del nivell del mar

.- La disminució de l’extensió de gel de l’àrtic i l’antàrtica.

.- La retracció de les glaceres de muntanya.

.- Els corrents oceànics i la salinitat estan patín canvis

Fenòmens climàtics extrems

.- L’increment de la durada, freqüència i intensitat de les ones de calor

.- La persistència de les sequeres.

.- La intensitat dels huracans i inundacions.

Fenòmens Biològics

.- La modificació de la duració dels cicles estacionals

.- La pèrdua de biodiversitat i d’hàbitats inclosos els dels humans

.- La modificació dels cicles fenològics de les espècies vegetals i animals.

.- L’increment de les migracions climàtiques.

Tots aquests fenòmens i les alteracions conseqüents, no són prediccions de cara a un futur més o menys llunyà, ans el contrari són efectes del canvi climàtic que ja estan passant en el present i són observats i avaluats per científics i especialistes.

En el següent capítol, tractarem d’explicar amb detall aquests els esmentats fenòmens

EL TRACTAMENT DE LES DADES

Val a dir que en tots els casos l’anàlisi de dades no es pot basar en fets puntuals o únics, si no en series de dades el més gran possibles i en les tendències i repeticions d’aquestes, un fenomen de pluges intenses per si mateix no és una dada rellevant si no es contextualitza, s’analitza i es compara amb altres fenòmens similars, això explica la cautela que els científics tenen abans de validar noves dades o de qualificar un  fenomen específic dins d’una tipologia determinada.

 

En aquest sentit es pot afirmar que l’estudi del canvi climàtic és una especialitat molt transversal en la que cal que tenir en compte tots els factors que intervenen en les distintes condicions climàtiques així com les interrelacions que hi ha entre aquests factors i els efectes que desencadenen i la seva evolució en el temps.

Existeixen diferents models climàtics utilitzats per avaluar el clima i la seva evolució futura, son molt complexos i requereixen ordinadors amb una gran capacitat de tractament de dades, la millora de les tecnologies d’observació amb l’ús de satèl·lits i sensors d’alta precisió així com el desenvolupament de nous algoritmes de càlcul ha permès millorar notablement les projeccions del nostre futur climàtic.

A continuació presenten esquemàticament com treballa un model climàtic global.

EUROPA ENS MULTA PER INACCIÓ DAVANT LA CONTAMINACIÓ

LAMENTABLE

Des de la Comissió Europea han denunciat Espanya, especialment Madrid i Barcelona per l’incompliment dels límits establerts de contaminació atmosfèrica NO2, PM10, OZO, És vergonyós que davant un problema recurrent, ben conegut i greu per la salut de les persones (la contaminació mata). Hagi de venir Europa a estirar-nos les orelles. Els polítics i les administracions a més de tenir paraules i plans, han d’aplicar accions amb diligència.

Text extret de l’avaluació, apartat 13. IMPACTE EN SALUT-

Si s’utilitza com a indicador de la contaminació de l’aire els nivells de NO2, la mortalitat atribuïble
a l’excés de contaminació entre el 2010 i el 2017 va ser de promig del 7% en majors de 30 anys,
el que representa 961 morts cada any. El valor màxim el vam tenir l’any 2010, amb una mitjana
anual de 42 µg/m3 de NO2 i una mortalitat atribuïble del 8% (1.224 morts) (figura 56). La mortalitat
atribuïble mínima va ser en el 2014 (5%, 734 morts), per una mitjana anual de 33 µg/m3
de NO2.
L’any 2017 va tenir una mitjana anual de 36 µg/m3 de NO2, 2 µg/m3 més alta que l’any anterior, amb un total de 929 morts
el que suposa 113 morts prematures més.

si volsveure l’avaluació complerta, clica:  Informe complet

 

  

CANVI CLIMATIC: L’empremta humana.

El Diumenge 21 de Juliol a les 21:57

El programa “30 minuts” de TV3 acaba temporada amb una reflexió sobre el canvi climàtic i l’emergència climàtica en què ens trobem. “Canvi climàtic: l’empremta humana” és una aproximació a la idea que la intervenció humana sobre el planeta és tan decisiva com ho van ser els grans canvis geològics de la història de la Terra i que pot, fins i tot, ser més irreversible per a la continuïtat de la humanitat que els fenòmens geològics que han anat canviant el planeta. NO US HO PERDEU.

Un grup de geòlegs es va inventar, fa uns anys, una paraula per definir l’era en què més impacte està tenint sobre la Terra i en el clima l’acció de l’home: l’antropocè.

Els científics que van batejar amb aquest neologisme la hipotètica era geològica que estem vivint, no es posen gaire d’acord a l’hora de fixar el seu inici. Uns afirmen que comença al segle XVII amb la Revolució Industrial i altres ho situen en l’explosió de la primera bomba atòmica, el 1945, a Nou Mèxic.

Aquesta “època de la humanitat” es caracteritza per ser el període més càlid que ha viscut el planeta des de fa, almenys, 5.000 anys.

Cap a la fi de l’última glaciació, en el període de l’holocè, també es va viure una època càlida força llarga, però després d’aquest període, les temperatures van anar baixant fins a tocar fons a la “petita era glacial”, el període fred que va del segle XVII a començaments del XIX. La baixada global va ser d’1,3 graus. Els últims 200 anys, la temperatura del planeta ha augmentat de manera similar i la comunitat científica preveu que l’increment seguirà i pot superar un grau i mig i arribar fins i tot a dos graus d’augment global, i això, apunten, pot canviar el clima d’una manera dràstica i irreversible.

Que l’activitat humana genera efectes massius a nivell mundial és un fet constatat, malgrat els negacionistes climàtics, que atribueixen l’escalfament del planeta a un cicle natural més.

Aquests negacionistes, influents i amb el suport, ara mateix, dels governs d’algunes de les grans potències mundials (els EUA, la Xina, Rússia, el Brasil..), es mostren molt escèptics amb el mètode científic que vol provar el canvi climàtic amb fets objectivament verificables. Volen evitar, o si més no retardar, les accions acordades en les cimeres sobre canvi climàtic, creant dubtes o fent afirmacions que influeixin en l’opinió pública i, de retruc, en els governs que haurien d’implementar els acords.

Durant aquest antropocè hem vist i veurem l’extinció massiva d’espècies provocada per la nostra acció, i l’augment de malalties lligades a la contaminació de l’atmosfera i de les aigües i el sòl. Els efectes d’aquesta pujada de temperatura faran impossible qualsevol tipus de vida en alguns llocs del planeta, per desertització o per inundació, i això ja està provocant el desplaçament de poblacions cap a altres llocs: són els refugiats climàtics.

A la Terra hi vivim, ara mateix, 7.700 milions de persones, i aquesta explosió demogràfica no es preveu que s’aturi, com a mínim a curt i mitjà termini. Els gasos d’efecte hivernacle contribueixen a l’escalfament global, però també augmenten l’acidificació de l’atmosfera pel diòxid de carboni i, com a conseqüència, dels oceans: afecten de manera irreversible moltes espècies marines. Estem exposant la natura a un estrès en el mateix moment que n’augmentem la producció per abastir una població insaciable, i per fer-ho desforestem selves com les del Brasil i Indonèsia, els dos grans pulmons del planeta.

Perquè continuï sent possible la vida dels 9.000 milions de persones que serem d’aquí res, caldrà que, més aviat que tard, canviem radicalment les formes de producció agrícola i ramadera, que optem per una mobilitat diferent, menys contaminant, que deixem de fer servir combustibles fòssils i aprofitem les noves tecnologies que hem creat. En definitiva, que canviem radicalment i per sempre la nostra manera de viure i de consumir. No es tracta de salvar el medi natural com si fos una cosa aliena a nosaltres, perquè nosaltres també som medi natural.

Un reportatge d’Alexander Oey

Imatge, Maarten Kramer

Una producció de VPRO

DECLARACIONS D’EMERGENCIA CLIMÀTICA

L’ajuntament de Barcelona ha creat la  taula d’emergencia climàtica que pretén dinamitzar amb accions concretes i urgents les mesures establertes en el Pla Clima de Barcelona. Es vol que el gener del 2020 amb algunes de les mesures ja en marxa i amb màxima participació ciutadana es declari a Barcelona l’emergència climàtica, aquesta declaració està en línia en altres que s’han fet des d’universitats i institucions governamentals d’altres països com és el cas del Parlament Europeu, d’Escòcia, del Parlament Britànic, de la ciutat de Nova York o de la mateixa Generalitat de Catalunya.

 

Malgrat la bona intenció i el cert impacte de sensibilització cap al problema de l’escalfament global aquesta iniciativa d’abast mundial, pot convertir-se en paper mullat si no hi ha un veritable pas endavant en la implantació d’accions urgents i concretes a tots els nivells per descarbonitzar el planeta.  Els científics ho estan advertint, els fets climàtics i les dades són cada cop més negatives, el CO2 ha arribat a 415 ppm. i el temps de reacció s’esgota.

Creiem fermament, que les ciutats estan cridades a ser el motor de canvi en la lluita contra el canvi climàtic i per això mateix, donem la benvinguda a qualsevol iniciativa com la creació de l’esmentada taula en la qual també participarem, tanmateix, una declaració, per si mateix, no garanteix un avanç real cap els objectius previstos. Quedem a l’espera de veure com s’estructura i com s’impulsen des de l’ajuntament i els organismes competents les necessàries actuacions per fer efectiva aquesta emergència climàtica.

5.- ELS ACORDS MUNDIALS. Massa lents i poc efectius

Els conceptes canvi climàtic i escalfament global són relativament nous, tot i que importants científics del segle XIX com el físic francès Joseph Fourier, el també físic irlandès John Tyndall o  el químic suec Swante Arrenhius (a la foto) ja van investigar els efectes dels gasos sobre la temperatura del planeta.

En Tyndall, per exemple ja el 1861 va afirmar que els gasos de l’atmosfera eren com una manta que els feia més importants per la vida dels vegetals a Anglaterra que la roba d’abrigar pels seus habitants, d’alguna manera ens estava parlant del que avui coneixem com a “efecte hivernacle”

1ª CONFERÈNCIA DE LA TERRA, ESTOCOLM – 1972. NEIX EL CONCEPTE CANVI CLIMÀTIC

Malgrat aquests avançats i precursors científics, faria falta encara molt de temps perquè el Món prengués consciència de la problemàtica que afecta el clima del planeta i no seria fins al 1972 a Estocolm durant la 1ª conferència sobre la Terra que a la declaració final apareix el terme “canvi climàtic” en el context de les recomanacions als estats per estar atents als efectes que les activitats humanes poden tenir sobre el clima. És també a partir d’aquesta conferència que es crea la UNEP (United Nations Enviromental program) que neix amb  la missió de liderar i coordinar esforços per conservar i millorar el medi ambient.

Pocs anys després el 1975 el científic americà Wallace Broecker en un article científic publicat a la revista Science sobre el canvi climàtic introduïa en el seu títol el terme  “escalfament global”   http://science.sciencemag.org/content/189/4201/460

Tot i així aquests termes van quedar encara restringits en els àmbits dels fòrums científics o especialitzats en el clima, sense arribar a popularitzar-se. Seria encara uns  anys més tard quan el 1988 de la mà de les Nacions Unides i en coincidència amb la preocupació generalitzada del forat de la capa d’ozó, que es va crear l’IPCC (International Panel on Climate Change), un fòrum de discussió per analitzar el canvi climàtic i l’escalfament global. És a partir d’aquest esdeveniment que la comunitat internacional comença a tenir un cert interès pels temes mediambientals i pel canvi climàtic, agafant aquest terme el significat que avui en dia té  i es reconegut a tot el Món.

CIMERA DE RIO – 1992

El següent esdeveniment important en aquesta cursa, va ser la 2ª conferència de la Terra coneguda com la cimera de Rio celebrada en aquesta població del Brasil el 1992 en la que es va establir un acord marc per estabilitzar la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera que seria signat posteriorment per 158 estats.

 

PROTOCOL DE KIOTO – 1997 (2005)

No seria però, fins a 5 anys més tard que el desembre de 1997 es faria un pas important per reduir les emissions de diòxid de carboni, quan durant la 3ª cimera pel clima celebrada a Kyoto (Japó) es va establir  un protocol en que els països industrialitzats es comprometien en una sèrie de mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Tanmateix, cal destacar que no seria fins al febrer del 2005 -Atenció 8 anys més tard- que l’acord entraria en vigor amb la ratificació de 184 països, i l’absència de EEUU i Canada. Aquest desfàs tan gran ens dóna una idea de les dificultats que la lluita contra el canvi climàtic té per avançar davant les                           salvaguardes dels estats.

Un dels acords més important del protocol va ser l’entrada en funcionament del mercat d’emissions de carboni, en el que les empreses que tenen assignats uns drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle establerts per llei, podem comprar o vendre en funció de les seves necessitats aquests drets a altres empreses que tinguin excés o manca de drets d’emissió.

OBAMA IMPULSA LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

El 2008 amb l’arribada de Barak Obama a la presidència d’EEUU (País que emet mes emissions per càpita del Món), aquest reintegra Estats Units amb decisió als esforços internacionals en la lluita contra el canvi climàtic. Xina s’afegeix també aquest corrent.

Els anys que segueixen va augmentant lentament la preocupació i el compromís dels països en la problemàtica de l’escalfament global i es consolida el lideratge de Nacions Unides que continua impulsant cimeres internacionals, conferències i estudis que des de l’IPCC i amb dades fefaents confirmen la realitat del canvi climàtic.

CONFERÈNCIA DE PARÍS – 2015

Malgrat tots els esforços, s’avança molt lentament i no serà però fins el Desembre del 2015 que a París se celebra la Conferència entre les parts COP-21 en la que es prenen acords importants i es dóna un impuls a la lluita contra l’escalfament del planeta. Els acords són subscrits per 195 estats i són ratificats el novembre de l’any següent per un conjunt de països que representa més del 55% de les emissions mundials, entren en vigor a partir d’aquesta data. Lamentablement amb l’arribada al poder el 2016, del negacionista D.Trump, els EEUU es retirarien del tractat de París.

Fig. 5.6  Conferència de Paris COP-21    Font: Ernest Fiestan

Els acords contemplen múltiples objectius i compromisos dels quals volem destacar els següents:

.- Objectiu d’evitar superar en 2ºC la temperatura mitjana global de la Terra respecte als valors existents abans de la revolució industrial, sembla un objectiu minso però és molt ambiciós si tenim en compte que actualment ja estem pràcticament un grau per sobre.

.- Compromís voluntari de més de 180 pisos per reduir les emissions en un horitzó del 2025-2030

.- Establiment de mecanismes de revisió i verificació dels avenços dels diferents països en les reduccions d’emissions compromeses.

.- Creació d’un fons verd consistent en 100.000 milions de dòlars per ajudar als països més pobres a afrontar el canvi climàtic i treballar en la transició energètica.

MOLTES EXPECTATIVES PERÒ POCS AVENÇOS

Després de la posada en marxa dels acords de París, i malgrat les bones expectatives, no hi ha hagut grans avenços en la reducció d’emissions, ans el contrari en el global del Món s’han incrementat especialment els anys 2017 i 2018 i sobretot degut a importants creixements de països com la Xina o els EEUU.

Cal dir que la decisió de Donald Trump d’abandonar els acords de Paris tampoc han afavorit els esforços de molts altres països en aquesta carrera contra l’escalfament del planeta, no obstant la majoria de països signants dels acords mantenen els seus compromisos la qual cosa fa pensar que encara hi ha esperança de poder acomplir els objectius de reducció d’emissions previstos pel 2050 i no superar els 2ºC a finals de segle.

4.- EL CLIMA. Determinant per la vida i la diversitat.

QUE ÉS EL CLIMA. Hi ha moltes definicions pel clima, de forma senzilla podríem dir que és:

El conjunt de condicions ambientals i atmosfèriques que caracteritzant una determinada zona geogràfica

Es pot parlar de clima local, regional, o de determinades zones del planeta. Es basa en la mitjana de grans sèries de dades i mesures durant llargs períodes de temps de les diferents variables i fenòmens atmosfèrics, el perfil cíclic d’aquestes dades valorat en termes anuals defineix el clima de cada zona o regió. Per exemple si parlem que a Barcelona hi ha clima Mediterrani litoral estem dient que el clima és en general suau i temperat, els estius són moderadament calorosos, els hiverns no són molt freds i les pluges són irregulars.

És important no confondre el clima amb el temps atmosfèric que són las condicions meteorològiques i atmosfèriques que es donen en un curt període de temps (dies) i en un lloc (població, regió, etc.) determinat, ve donat per una sèrie de variables con son la temperatura la pressió atmosfèrica, la força i direcció del vent, la humitat, la nuvolositat, etc.  mesurades en el moment o curt període que estem considerant.

ELS CLIMES DE LA TERRA

          Fig.4.1. El Sàhara. Foto: Smithsonian Magazin                             Fig.4.2. Selva Tropical. Foto: Paul4innovating

Hi ha diverses classificacions dels tipus de clima atenen els factors dominants  en cada zona o àrea geogràfica, no entrarem aquí en la descripció de tots aquests climes, però sí que volem fer referència a les 5 principals zones climàtiques en què dividim el planeta, les quals vénen donades pels factors còsmics:

.- La latitud de la Terra que tal vegada determina el grau d’inclinació dels rajos solars sobre la superfície de la Terra (està clar que com més perpendiculars arriben a la superfície més calor aporten) essent la zona equatorial on més forta és la radiació.

.- La trajectòria lleugerament el·líptica del cicle anual de la terra al voltant del Sol amb combinació amb  la inclinació de l’eix de rotació (determinants en les variacions estacionals en els dos hemisferis)

El següent diagrama ens mostra aquestes grans zones climàtiques.

                          Fig.4.3. Els climes de la Terra. Diagrama: jordimuletamengual

Dins d’aquestes zones geogràfiques dominants, en el planeta tenim molts tipus de clima amb una distribució molt variable segon les zones, aquestes diferències de clima a més dels esmentats factors còsmics vénen donades per els diferents factors atmosfèrics i geogràfics dominants en cada zona com poden ser, la distribució de terres i mars, els corrents marins i atmosfèriques dominants, l’orografia i fins i tot les actuacions humanes massives i prolongades. Tot plegat comporta una gran varietat de climes,  alguns afecten  vastes zones de la terra i altres som molt locals afectant petits territoris.

A continuació us deixem, un mapa mundi, en el que es representa la distribució geogràfica dels diferents tipus de clima que es poden trobar al Món. Podem observar com en una determinada zona climàtica conviuen climes marcadament diferenciats com poden ser el clima mediterrani, el desèrtic, el continental o l’oceànic.

Fig. 4.4.Distribució dels climes. Mapa: Xtec

EL CLIMA, UN FACTOR DETERMINANT

Al llarg de la història de la Terra, els cataclismes geològics però també en gran mesura el clima ha estat determinant pel modelatge de la superfície de la Terra és a dir la biosfera, els seus ecosistemes i l’evolució de les espècies que els han anat poblant, en aquest sentit l’home en la seva ocupació  de tots els racons del planeta ha tingut sempre en compte el clima en els seus assentaments, els que han estat situats en llocs amb un clima més benigne han prosperat i perdurat més que els que ho van fer en llocs de clima extrem o sever. Tanmateix l’esperit aventurer, explorador i la voluntat d’explotar certes riqueses naturals ha portat l’home a instal·lar  i desenvolupar grans assentaments en llocs de climatologia adversa que ha transformat a la seva conveniència, moltes vegades en contra de les condicions i riscos naturals dels enclavaments escollits.

Els animals i les plantes però, no tenen els recursos de l’espècie humana per lluitar i defensar-se de les condicions climàtiques adverses i encara que algunes espècies desenvolupen mecanismes d’adaptació, aquests són lents i insuficients per afrontar la  magnitud i rapidesa dels canvis en el clima que en algunes zones geogràfiques s’estan produint i que afecten tant les seves variables fenològiques i biològiques com la capacitat per alimentar-se. En aquest sentit moltes espècies d’animals estan avançant les seves estacions de cria o d’altres intenten sobreviure emigrant cap a zones més fredes.

Fig. 4.5. Barrera de coral d’Australia                                       Fig. 4.6. El Linx Iberic

Els vegetals, afectats també per aquests canvis, intenten adaptar-se modificant els seus períodes de floració i foliació i també desplaçant  la seva ubicació geogràfica cap a latituds més al nord o altituds més elevades.

 

Així i tot, una llarga llista d’espècies més fràgils i vulnerables com el cas de les barreres de coral, els óssos polars o diferents aus i peixos no poden adaptar-se i estan en seriós perill d’extinció degut al canvi en el clima en els seus habitats naturals.

Val a dir també, que el clima i les seves variacions son tant determinants que fins i tot poden alterar la mateixa la morfologia de grans zones geogràfiques com esta passant a l’àrtic amb la disminució de la superficie de la capa de gel, la desaparició de les glaceres de muntanya o l’expansió dels deserts.

 

Fig. 4.7. Extensió de l’àrtic respecte la mitjana                     Fig. 4.8. La glacera de l’Aneto.

3.-ELS GASOS D’EFECTE HIVERNACLE.

En generem més dels que el planeta pot absorbir.  

L’ATMOSFERA.

L’atmosfera terrestre és un gran mantell que envolta la Terra, té una altura d’uns 10.000 kms, i està composta de diferents capes que s’estratifiquen en alçada, encara que les que tenen més influencia en el clima de la Terra són:

L’Estratosfera, que va dels 12 km fins als 50 km, és on es troba la capa d’ozó que ens protegeix de la radiació solar d’ona curta ultraviolada que és molt perjudicial pels éssers vius, recordem com per culpa de l’ús massiu d’un component propel·lent dels esprais (Els clorofluorocarbonis o CFC’s) a finals del segle passat es va produir l’anomenat forat d’ozó.

La Troposfera, que va des de la superfície fins als 12 km, és la capa que interacciona més amb la terra i conte la majoria de gasos que esmentem a continuació així com el vapor d’aigua,  núvols  i les partícules en suspensió. Tanmateix a la troposfera és on es donen els corrents i fenòmens atmosfèrics que condicionen la meteorologia i el clima de les distintes zones de la Terra.

L’atmosfera doncs i especialment la troposfera, podem dir que és la part gasosa del planeta i per tant forma part d’aquest. Està composta per una barreja de gasos entre els quals destaquen el Nitrogen (78,08% del total), l’Oxigen (20,95%), l’Argó (0,93), el Diòxid de Carbó (0,03%), el Vapor d’aigua (variable) i altres gasos com l’Heli, Xenó, Hidrogen, etc. que representen el 0,01% restant.

Podem afirmar per tant, que el 99% de l’atmosfera és una barreja de Nitrogen i Oxigen, tanmateix el CO2 malgrat que sols representa un 0,03%, com veurem, té una importància vital en l’equilibri tèrmic entre la Terra i l’atmosfera.

EL CO2

Aquest gas també anomenat diòxid de carboni és un compost químic  incolor format per 2 àtoms d’oxigen units a 1 de carboni, està present de forma natural en el planeta, com hem dit és troba a l’atmosfera, però també a la terra, als oceans i a les masses forestals i vegetals que conformen un gran embornal i magatzem de CO2, ja que aquests, gràcies al seu sistema de creixement i mitjançant el procés de fotosíntesi, absorbeixen i fitxen CO2 i expulsen oxigen a l’atmosfera, altres processos com la respiració animal inclosa la humana o la descomposició de matèria orgànica també produeixen CO2-

EL GEL, UN TESTIMONI MOLT VALUÓS

Els científics de paleontòloga climàtica, mitjançant l’anàlisi de les bombolles de gas atrapades en els llargs cilindres de gel extrets de l’antàrtica i de l’àrtic han pogut determinar el contingut de CO2 en períodes de fins un milió d’anys enrere. Com podem veure en la gràfica de la figura 3.3 dels últims 400.000 anys els resultats demostren que les concentracions de CO2 durant aquest període s’han mantingut per sota de 300 ppm excepte a partir del segle XIX on creix de forma exponencial per arribar el dia d’avui a més de 400 ppm, la segona gràfica (Figura 3.4) que agafa els últims mil anys ens ofereix en detall aquesta creixent evolució del CO2 a partir del gran desenvolupament industrial.

 

 CO2 levels measured at Vostok, Antarctica (blue); Law Dome, East Antarctica (purple); and Mauna Loa, Hawaii (red).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Evolució del CO2 els últims 1000 anys; CO2 earth via CDIAC

L’EFECTE HIVERNACLE

L’efecte hivernacle, rep aquest nom, perquè el CO2 té sobre la superfície del planeta Terra, el mateix efecte que un hivernacle té sobre les plantes que es conreen al seu interior o sigui un increment de la temperatura. El CO2 es un gas molt estable i té una vida mitjana de més de 500 anys de manera que es va acumulant a l’atmosfera incrementant progressivament la seva concentració, també té la propietat d’atrapar i reflectir  en totes direccions la radiació d’ona llarga que emet la Terra  (infrarojos), això fa que part d’aquesta radiació torna cap a la superfície de la Terra escalfant-la.

Certament, si a l’atmosfera no hagueren gasos com el CO2, ni vapor d’aigua ni partícules en suspensió la Terra seria molt mes freda i pràcticament inhabitable, la temperatura global de la superfície del planeta cauria uns 40ºC i passaria de una mitjana global de 15ºC a entre -25ºC o -30ºC. Tanmateix l’increment i acumulació addicional de CO2 d’origen antròpic que les activitats de l’home genera té l’efecte contrari, incrementant lenta però inexorablement la temperatura de tots els hàbitats de l’esfera terrestre.

La manera d’aturar l’efecte acumulatiu del CO2 induït per l’activitat humana és reduir les emissions de gasos que aquestes activitats produeixen com a conseqüència principalment de l’ús de combustibles fòssils com el carbó, petroli i gas natural, però també serà necessari un canvi en els models de vida i actuacions d’una part del Món que està posant en perill la pròpia capacitat natural del planeta per absorbir de forma natural el CO2 excedent, com entre altres, és el cas que encara avui està passant de la desforestació de grans zones de bosc tropical.

De moment ho deixem, però en posteriors capítols seguirem parlant de les causes i les conseqüències de l’augment de gasos d’efecte hivernacle.

———-<>———–

2.- LA TERRA. Un gran i fràgil equilibri.

UNA LLARGA HISTÒRIA

El sistema solar es va formar fa 4500 milions d’anys com a conseqüència del col·lapse de la “Solar Nebula” un enorme i dens núvol de pols còsmica i gas que les forces gravitacionals i les múltiples col·lisions van modela aquest magnífic sistema que ens acull.

Figura 2.1: Recreació de la formació del sistema solar. NASA

El planeta Terra des de la seva formació ha passat per diferents períodes on s’han alternat etapes de gran activitat sísmica i volcànica, de llargues glaciacions, amb la formació dels oceans i dels continents,  l’explosió de la vida vegetal i animal, i extincions massives d’espècies, tot plegat ha esdevingut de forma molt lenta dins de l’escala de temps geològica al llarg d’aquests milers de milions d’anys fins a configurar el planeta tal com avui el coneixem.

El Sol, els planetes, i la Terra entre ells, són com un gegant i precís mecanisme de rellotgeria que gràcies a les forces de gravetat, rotació i translació que incideixen sobre ells, determinen la successió del dia i la nit, els mesos, les estacions i en conseqüència esdevenen vitals per la vida i la continuïtat de les espècies i dels ecosistemes que conformen la biosfera del nostre planeta.

 

EL FACTOR HUMÀ. (L’Antropocè)

Els primers humans apareixen, dins aquesta explosió i evolució de la vida, fa uns 2 milions d’anys, molt recentment, si ho comparem amb els 4500 milions d’anys de la història de la Terra, alguns autors anomenen aquesta era com l’Antropocè

Tanmateix, la seva aparició i activitats que inicialment no van tenir gran transcendència en el medi natural, a partir de la revolució industrial, fa sols uns 250 anys, amb l’ús massiu del carbó i el petroli i com a conseqüència de la seva combustió s’incrementa progressivament l’emissió de gasos a l’atmosfera que alteren la composició natural de la mateixa i que pel seu efecte sobre la superfície de la Terra són anomenats gasos d’efecte hivernacle, dels quals parlarem amb detall en un altra capítol.

EL BALANÇ ENERGÈTIC DE LA TERRA

El Sol amb la seva superfície que està a més de 5700 ºC de temperatura emet la seva energia en forma de radiació electromagnètica d’ona curta que viatja per l’espai a 300.000 km/segon fins a la Terra situada a uns 150 milions de km, aquesta radiació incideix sobre l’atmosfera i la superfície continental i oceànica  del planeta i part de la mateixa és reflectida per l’efecte de l’albedo cap a l’espai exterior. Per altra banda la Terra com tots els cossos que estan a una temperatura superior a 0 ºK (-273 ºC) emet també des de la seva superfície molta energia en forma de radiació d’ona llarga, que en part queda retinguda a l’atmosfera i en part retorna a l’espai exterior. Figura 2.2: Esquema simplificat del balanç energètic de la Terra. Mètode

Figura 2.2: Esquema simplificat del balanç energètic en el planeta Terra.  Font: Mètode, U de V

Per tot plegat, sense entrar en el farragós càlcul quantitatiu i atenen a l’energia que el planeta com a conjunt format per l’atmosfera i la terra, reben i emeten, podem afirmar que l’energia que arriba de l’espai es compensa amb la que surt, mantenint el balanç energètic del planeta a cero, es a dir en un equilibri tèrmic.

No cal dir que qualsevol variació en aquest complex equilibri energètic com pot ser l’alteració de la composició atmosfèrica, pot comportar un escalfament o refredament de greus conseqüències.

Alguns autors tracten la Terra com si en el seu conjunt fos un organisme viu que pot patir problemes que posin en perill la seva continuïtat, en aquest sentit considerant que l’increment de la temperatura, com hem vist en el capítol anterior, de la mateixa manera que afecta les persones, animals i plantes també afecta la salut global del planeta, de forma que com mes s’incrementi la temperatura més irreversibles seran els danys que patirà la Terra.

LA TEORIA DE SISTEMES I LA TERRA

En qualsevol cas, des del punt de vista del canvi climàtic no es pot fer una mirada curta o local sobre una zona o part determinada del planeta, ans el contrari és necessari observar la Terra i la seva evolució en el seu conjunt, i veure-la com un  súper sistema complex d’abast global en què tots els sistemes, i components estan interrelacionats, de manera que el que passa en un determinat sistema o en una zona geogràfica té a mig o llarg plac conseqüències per altres sistemes i també pel conjunt del planeta.

En aquest sentit podem afirmar que la Teoria de Sistemes és totalment aplicable al funcionament i evolució del nostre planeta, hi ha molts treballs acadèmics que desenvolupen àmpliament aquesta teoria, donada la complexitat del tema, no creiem oportú exposar aquí el  detall de cap d’aquests estudis, però sí que volem posar un exemple d’un diagrama que il·lustra clarament la complexitat i l’enorme interacció d’alguns dels sistemes que conformen aquest fantàstic planeta anomenat Terra.

Figura 2.3: La Terra com un sistema

Val a dir que com a sistema complex a més de les interaccions entre components i sistemes es produeixen una sèrie de fenòmens que per les seves característiques  dinàmiques tenen un efecte amplificador produint-se una acceleració del mateix procés i de les seves conseqüències.

Com a exemple podem citar el cas de la fusió dels gels àrtics on es pot veure com per l’increment de la temperatura global de l’àrtic, la superfície de gel disminueix, la superfície de l’oceà conseqüentment augmenta, aquesta, molt més fosca, absorbeix el 70% de l’energia que arriba i la temperatura del mar s’incrementa, tal vegada, amb l’aigua més calenta les vores de les plaques de gel que arriben al mar es trenquen i desfan més ràpidament de manera que hi ha menys superfície de gel, d’aquesta manera es produeix una re-alimentació i amplificació del fenomen, que queda patent en les imatges de satèl·lit realitzades les últimes dècades.

———–<>———-

1.- LA TEMPERATURA. Una variable molt important.

PERQUÈ ÉS TAN IMPORTANT LA TEMPERATURA.

La temperatura es defineix com la magnitud que determina el grau de calor que té un determinat cos o materia, s’expressa normalment en graus centígrads (ºC) o també en graus Kelvin i en graus Fahrenheit i es mesura mitjançant termòmetres.

Diem que és una variable molt important perquè intervé de forma decisiva en la majoria de processos naturals o artificials que coneixem, inclosos tots els referents a les diverses formes de vida del planeta.

La temperatura, a més, acostuma a ser critica en gran nombre d’aquests processos. El cas més a prop el tenim en nosaltres mateixos, tots sabem que el nostre cos té una temperatura basal que es troba en un valor de 36,5 ºC i tothom a vist com a vegades la temperatura del nostre cos s’eleva a 38 o 39 graus la qual cosa fa que ens trobem bastant malament i d’aquest procés en diem que tenim febre.

Sabem que això respon al fet que estem patim una malaltia o que alguna part del nostre organisme no està funcionat bé, la qüestió és que en sols 2 ºC per sobre de la temperatura normal del nostre cos ja notem una disminució de les nostres capacitats o funcions.

Si la nostra temperatura basal encara s’enfila més i arriba a 40 i fins a 41ºC ens trobem molt malament, per sobre de 41 ºC podem arribar a la pèrdua de consciència, danys irreversibles  i fins i tot a la mort.

Veiem per tant com una diferència de 4ºC en la nostra temperatura basal esdevé vital per la nostra existència, de la mateixa manera i en diferents graus la resta d’éssers vius siguin animals o plantes estan condicionats a unes determinades temperatures de supervivència i a uns límits que no poden superar si volen reeixir.

En relació a altres tipus de processos més físics o industrials,  on la temperatura és determinant  poden fer referència a un fet que és també ben conegut, és el cas dels diferents estats de l’aigua, en funció de la temperatura en què es troba. Tots hem vist com un bassal d’aigua que és manté en forma liquida quan la temperatura està per sobre 0ºC comença a convertir-se en gel quan la temperatura baixa per sota d’aquest valor i també hem comprovat en les nostres cuines com l’aigua que escalfem en un pot comença a bullir exactament als 100ºC.

Tot plegat pot semblar molt elemental, però creiem que ens permet visualitzar de forma clara és d’important la variació -ni que sigui mínima- de la temperatura en tot el que passa a la biosfera i fins i tot a la mateixa existència del planeta.

LA TEMPERATURA GLOBAL DE LA TERRA

Com hem dit el planeta no és aliè a les variacions de temperatura per això fa anys els científics mesuren i calculen la temperatura global mitjana del planeta Terra, és un valor mitjà de totes les dades de temperatura recollides en milers d’estacions meteorològiques i boies de mesura distribuïdes per totes les zones terrestres i marítimes del Món. Tractades convenientment i contrastades amb les dades contínues recollides per diferents satèl·lits, això dóna una certa fiabilitat als valors que s’utilitzen en la constatació de l’escalfament global que està experimentant la Terra així com de la distribució geogràfica de l’escalfament.

La temperatura tanmateix com veurem més endavant en detall es una de les variables meteorològiques i climàtiques mes important i caracteritza fortament determinats llocs o regions, per això i en general, quan anem a un lloc per primera vegada, una de les principals informacions que volem tenir és si es tracta d’un lloc fred, molt fred o càlid.

Per tot plegat es pot entendre que la temperatura sigui el principal indicador que els científics han adoptat per avaluar  el grau i la tendència en el canvi climàtic i també per fitxar el valor límit global a partir del qual difícilment es podran fer marxa enrere en les condicions climàtiques adverses. Avui en dia els estudis més recents del grup d’experts de les nacions unides ens indiquen que si sobrepassem els 2 graus centígrads, les conseqüències podem ser tràgiques per moltes espècies, inclosa la humana i pels ecosistemes de la Terra. A la següent gràfica podem veure l’evolució de la variació o anomalia de la temperatura global del planeta des de 1880.

La temperatura juntament amb altres aspectes climàtics és un factor important, en com al llar de l’any es regulen també els cicles fenològics (reproducció, hibernació, creixement, migracions i altres manifestacions) que els éssers vius experimenten al llarg de la seva vida. L’observació de la natura ens permet copsar com l’increment de les temperatures a determinades àrees del planeta esta ja actualment modificant els esmentats cicles i en conseqüència els hàbits d’animals i plantes

Sense dubte seguirem parlant de la temperatura i els seus efectes, en els capítols següents podrem entendre perquè puja la temperatura global, parlarem de l’efecte hivernacle i d’altres fenòmens que tenen la temperatura com a principal protagonista

LES CLAUS PER ENTENDRE EL CANVI CLIMÀTIC.

Malgrat que encara hi ha alguns que neguen la realitat, el canvi climàtic s’ha convertit en un dels principals problemas al que s’enfronta la humanitat, des de aquest espai del web volem explicar de forma fácil que es el canvi climàtic, perquè esta passant i quines son les conseqüències immediates i futures pel planeta Terra.

 

En las fitxes que anem publicant trobareu les claus i que us permetran copsar la magnitud del problema.

1.-LA TEMPERATURA. Una variable molt important.

 

Diem que és una variable molt important perquè intervé de forma decisiva en la majoria de processos naturals o artificials que coneixem, inclosos tots els referents a les diverses formes de vida del planeta.

Per anar a la fitxa clica: AQUI

LA GRAN BARRERA DE CORAL D’AUSTRÀLIA EN PERILL.

Amb més de 2600 km de longitud és considerada com un dels ecosistemes vius més grans del planeta, aquests últims anys, a causa de l’escalfament dels oceans està blanquejant i morint lentament i perdent la bellesa i biodiversitat que acull, una part ja es irrecuperable i l’única solució per salvar la resta és aturar el canvi climàtic.

Si voleu veure més fotos de la barrera de coral, clica: National Geografic,

Els corals com a essers vius necesiten nutrients i els obtenen d’unes petites algues anomenades Zooxantel·les que a mes segons quina especie d’alga els cobreixi, li proporcionen aquests bonics i variats colors. L’increment de la temperatura de l’aigua oceànica i la seva acidificació fan que aquestes algas desapareixien fent que el coral quedi completament blanc deixant veure la seva estructura calcárea.

Els corals afectats es poden recuperar molt lentament si les condicions de temperatura i acidez de l’aigua retornen a condicions normals, degut al canvi climàtic el que està passant es que cada cop hi ha mes esculls de coral afectats que no es refan, perquè abans de recuperar les algues que els nutren un següent escalfament els torna a afectar fins que amb el temps moren definitivament.

Als esculls de coral tenen el seu habitat prop del 25 % de les especies marines del planeta, en conseqüència, tot plegat porta a la desaparició de moltes d’aquestes especies, de manera que la biodiversitat marina es veurà seriosament afectada si no revertim la situació.

 

El AIMS (Australian Institut of Marine Science) fa anys que estudia de forma sistemàtica la barrera de coral, a l’ultim informe emes el 2018 exposa que les cobertes de  coral s’estan perdent degut als efectes acumulatius de l’escalfament i altres episodis climàtics extrems que son mes freqüents i més intensos. Les dades recollides en els diferents esculls indiquen que a la zona nord de la gran barrera de coral ha perdut al voltant del 50% coberta.

Si vols veure un vídeo que exposa molt clarament el que està passant, clica a sobre.

 

 

8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Si bé el canvi climàtic afecta tot el planeta i els seus habitants, el seu impacte es distribueix de manera desigual. Les persones més vulnerables són aquelles més desafavorides –en múltiples termes: econòmics, socials, culturals, polítics. Les dones són majoria entre aquests col·lectius i, com a tals, en pateixen de primera mà i de forma accentuada els efectes negatius. A la vegada, són minoria entre els qui dibuixen les estratègies climàtiques i energètiques mundials. Cal accentuar la perspectiva de gènere en la lluita contra el canvi climàtic, de manera que homes i dones hi contribueixin per igual amb noves propostes que fomentin la igualtat de gènere i el desenvolupament sostenible. (Sandra Gonzalez. CCCBLAB)

 

 

GRETA THUNBERG. Lidera el moviment dels escolars contra el canvi climàtic

GRETA THUNBERG, una noia Sueca de 16 anys s’ha convertit en un símbol de la lluita contra el canvi climàtic, les seves denuncias del comportament irresponsable dels mandataris mundials han donat la volta al mon mobilitzant arreu els escolars en la defensa del planeta i el seu futur.
Mireu el vídeo de la seva intervenció a la pasada conferencia sobre el canvi climatic de Katowice COPP-24

ECONOMIA CIRCULAR. Un concepte nou basat en el vell principi de l’aprofitament dels materials i recursos

L’economia circular és una noció que de fet ve estretament lligada a l’ample concepte de la sostenibilitat, però més focalitzat en la producció i generació de residus.

Podríem dir que l’economia circular és aquella que demana aplicar criteris de reducció de recursos naturals no renovables i d’aprofitament dels residus generats en la producció, utilització i consum de productes i serveis, de manera que mitjançant un disseny apropiat combinat amb l’ús de materials adequats els productes i/o materials, quan acaben el seu cicle de vida puguin ser reciclats i reutilitzats generant al final del cicle el mínim de residus.

La famosa regla de les tres “R” REDUIR, RECICLAR, REUTILITZAR, expressa de forma molt clara aquest concepte que cada cop es va introduint en més força en la nostra societat.

L’economia circular és una estratègia local/global que té per objectiu reduir tant l’entrada dels materials com la producció de deixalles, per tant la seva aplicació ve molt lligada, com a principals generadors de residus, a la gestió, governança i estils de consum de les ciutats, en aquest sentit el paper de les urbs i el compromís de la gent en els hàbits de consum seran decisoris en la implantació d’aquesta economia que hauria d’anar substituint l’actual model imperant d’economia lineal on matèries primeres, la producció i el consum formen una cadena oberta que comença amb un enorme ús de recursos i acaba en grans abocadors de residus.

Val a dir que el concepte d’economia circular cada cop és més popular i universal i es va ampliant de la má de la sostenibilitat amb noves aportacions que van tenint més acceptació entre la població, un dels més exitosos és el “sharing” o compartició que ha començat en l’ús de vehicles i està expandint-se ràpidament cap altres branques de l’activitat humana especialment a les ciutats.

L’economia circular és aplicable a tot mena d’activitat productiva i de consum independentment de la dimensió de la cadena productiva, des de les grans plantes de reciclatge fins a la fabricació de petits objectes de consum els mètodes per aplicar-la son múltiples i han d’adaptar-se a la tipologia dels materials, energia, maquinàries, i altres particularitats del procés productiu específic de la indústria, taller o explotació que vol entrar en aquest sistema circular.

Es poden posar molts exemples d’economia circular, un d’ells podria ser perfectament una fàbrica de forns microones on l’energia prové de plaques fotovoltaiques, les matèries primeres, bàsicament xapa metàl·lica d’alumini o ferro que arriba d’una empresa de recuperació i refosa de materials, materials plàstics procedents del reciclatge, cables elèctrics fabricats a partir de coure recuperat i reciclat, embalatges de cartró reciclat i un llarg etcètera.

Certament  encara estem a les beceroles d’aquesta tendència, però també és cert que cada vegada hi ha més empreses, distribuïdors i institucions que esperonats per la creixent conscienciació social d’una part dels consumidors, comencen a aplicar tècniques i criteris d’economia circular.

   

Tanmateix per aconseguir que aquesta tendència arribi a tenir un impacte important en la reducció de l’ús dels recursos i la generació de residus és necessari un gran esforç per part dels diferents actors que intervenen en la producció i sobretot una major implicació i exigència dels consumidors que sens dubte seran els motors d’aquest canvi.

Un exemple clar de l’esforç i la transversalitat de les actuacions en el camí cap a l’economia circular és l’estat de Califòrnia als EEUU on des de fa anys estan transitant cap a l’objectiu de reducció de residus mitjançant la combinació de legislació, tecnologia, compromís empresarial i conscienciació social que ha permès al govern estatal endega un programa anomenat CalRecycle que te per objectiu el reciclatge del 75 % de residus generats l’any 2020.

Cal també ressaltar que l’adopció progressiva i global de l’economia circular per part d’empreses, institucions, ciutats i consumidors és una forma efectiva en la lluita contra el canvi climàtic i contra la degradació del medi ambient.

COOP-24, KATOWICE. Una oportunitat perduda

La cimera pel clima que s’ha fet a Katowice, Polònia, ha acabat amb una certa frustració pels pobres resultats aconseguits amb comparació amb les expectatives que s’havien posat sobre la taula. Diem oportunitat perduda perquè avui la lluita contra el canvi climàtic és una cursa contra rellotge i cada any, cada cimera que passa és una oportunitat per impulsar mesures més ambicioses en aquesta carrera tan important pel futur del planeta.

Els organitzadors presumeixen d’haver aconseguit aprovar el reglament que regirà per tirar endavant els acords de Paris, certament no és gens fàcil posar d’acord a 196 països en com afrontar el major repte global que d’humanitat té al seu davant, així i tot el full de ruta acordat segueix essent una mena de recomanacions de com implementar els acords i unes normes de transparència per fer el seguiment de què faran els estats per acomplir els seus compromisos de reducció d’emissions.

Els advertiments de la comunitat científica sobre les dramàtiques conseqüències de superar el 2 º C d’escalfament global del planeta i la demanda que recull l’últim informe del IPCC (Panel Internacional sobre el Canvi Climàtic), per tal d’anar més enllà i no superar els 1,5º C, no han estat suficients per aconseguir que els mandataris reunits a la cimera es comprometessin en unes reduccions més ambicioses de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que són la clau de volta per fer front als efectes negatius que l’augment de la temperatura tindrà en tots els ecosistemes de la Terra.

 

Lluny d’incorporar l’informe del IPCC amb la rotunditat en que els científics expressen les seves preocupacions per un futur immediat, alguns països del lobby del petroli i el carbó capitanejats per EEUU i l’Aràbia Saudí han volgut desacreditar el treball i han aconseguit reduir la contundència  de l’informe en el document de l’acord final de la cimera.

Com passa sovint, sempre es pot fer una lectura positiva dels acords, i aquesta no és altra que comprovar que malgrat l’abandonament dels acords de Paris per part de Trump i la poca implicació d’alguns estats, no hi ha hagut una desbandada i la gran majoria de països del Món mantenen el seu compromís amb la lluita contra el canvi climàtic.

  

Certament molts dels polítics no estan a l’alçada del que la ciència i la realitat climàtica els presenta  i tampoc del que la gent espera dels seus mandataris per afrontar aquest repte global, com deien però, en la nostra publicació El canvi climàtic, on som i cap on anem cal pensar que malgrat la poca disposició d’algúns estats, el context econòmic actual favorable a les renovables, la implicació de moltes institucions regionals i locals i la creixent conscienciació social poden revertir la situació.

A PUNT DE FER TARD. Especial Sense Ficció de TV3 sobre el canvi climatic

Amb motiu de la cimera del clima de Katowice, TV·3 va programar, A punt de fer tard” (“Before the Flood”), on Leonardo DiCaprio viatja arreu del món per conèixer els efectes de l’escalfament global.  Encara que TV3 no ha penjat el vídeo en el seu web, si no heu vist el documental o voleu tornar-lo a veure, clica sobre la imatge. 

Leonardo DiCaprio, actor oscaritzat i missatger de les Nacions Unides pel canvi climàtic des de l’any 2014, viatja als cinc continents i a l’Àrtic per presenciar els efectes del canvi climàtic de primera mà. Les companyies de carburants fòssils als Estats Units, les illes del Pacífic que desapareixeran en un futur pròxim o l’alarmant desglaç de l’Àrtic són alguns dels escenaris del seu recorregut. Leonardo DiCaprio fa expedicions amb científics i s’entrevista amb polítics de lluiten contra la inacció. També descobreix una campanya de desinformació orquestrada per poderosos interessos amb l’objectiu de confondre els ciutadans sobre la urgència de la crisi climàtica.

“Com a actor, em guanyo la vida fingint. Interpreto personatges de ficció que sovint resolen problemes ficticis. I crec que la humanitat ha enfocat el canvi climàtic de la mateixa manera.”, Leonardo DiCaprio

Estem a temps de revertir aquest procés? Com es podria aconseguir?

Cimera pel canvi climàtic COP 24 a Katowice (Poland)

  

A partir del dia 2 de desembre i fins al 14 se celebra a Katowice (Polònia) la COP 24, conferència de les Nacions Unides contra el canvi climàtic, a la mateixa s’ha d’abordar com donar un impuls als acords de París del 2015.

Es vol analitzar les contribucions dels estats en la reducció d’emissions i fer balanç i actualitzar els compromisos adquirits per les nacions en la lluita contra el canvi climàtic. És pretén establir una mena de normes d’aplicació o reglament que els països hauran de seguir per fer avançar aquests compromisos cap als objectius definits a París i Marràqueix.

Per altra banda la conferència ha de negociar l’ampliació i mobilització de 100.000 milions de dòlars per finançament de la lluita contra el canvi climàtic en els paisos en desenvolupant a partir del 2020.

Tot plegat, una feina feixuga en què donades les circumstàncies polítiques mundials, amb importants representants negacionistes del canvi climàtic com Trump i Bolsamaro, no serà fàcil arribar a acords d’abast global. En qualsevol cas és necessari treballar internacionalment i cal confiar en el compromís que moltes grans potencies tenen per evitar que l’escalfament del planeta superi els 2º C.

Des de ACC-Aturem el Canvi Climàtic estarem atents a l’evolució d’aquesta cimera.

Més informació sobre la conferencia: COP 24 Katowice

 

 

FOCS A CALIFÒRNIA. El canvi climàtic els intensifica.

Aquest estat, com Catalunya té un clima mediterrani amb hiverns relativament freds i plujosos, estius càlids i secs i tardors i primaveres suaus amb força variabilitat. Els últims estius a Califòrnia degut al canvi climàtic han estat més càlids i més llargs, provocant un estres hídric que ha fet dels boscos i la vegetació un combustible propagador del foc. Els forts vents reescalfats anomenats de Santa Ana o del Diable procedents dels deserts han fet la resta.

  

La urbanització desmesurada en zones d’alt risc i la gran quantitat de construcció en fusta esta provocant la destrucció de milers de vivendes i la mort de més de 30 persones i 200 desapareguts

 

 

 

MARXA PEL CLIMA A BARCELONA

BARCELONA HA ACOLLIT LA MARXA PEL CLIMA

Hem estat a la marxa, hem caminat pel clima del planeta amb molta, molta gent. Els, nens, mares, pares, joves i grans, han fet el recorregut amb alegria al ritme de les batucades. La imaginació dels diferents col·lectius amb els seus cartells, pancartes i andròmines de denúncia ha donat colorit a la marxa i ben segur que també ha despertat consciències entre la població que ha seguit el seu recorregut.

Us deixem un recull de fotografies de la marxa

  

 

 

 

+ info sobre el canvi climàtic:

https://acc-aturemelcanviclimatic.com/

 

 

 

 

 

 

El dissabte 10 de Novembre a les 12:00 a Arc de Triomf prendrem els carrers!
Ho farem amb una colorida, diversa i creativa marxa per a demanar una acciò contundent i immediata davant l’actual crisi climàtica.

 

Per què? 

El canvi climàtic és cada any més visible. No podem continuar desplaçant aquest problema al futur. Davant d’una ineficaç política global que es nega a assumir el que verdaderament implica aquesta crisi, és la nostra responsabilitat actuar a escala local. Afrontar aquesta crisi ens ofereix una oportunitat per transformar la ciutat on vivim perquè pugui adaptar-se millor als impactes i mitigar les causes d’aquesta crisi global. (text: marxa pel clima)

 

Marxa

El 10 de Novembre prendrem els carrers amb una gran Marxa pel Clima. La data es tria en el context de la trobada internacional de ciutats pel clima (C40), el 13 i 14 de Novembre de 2018. Amb aquesta marxa volem expressar d’una banda la preocupació de la ciutadania pel canvi climàtic i, d’altra, la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica. La problemàtica del canvi climàtic va més enllà de l’ecologia: ens parla de la capacitat col·lectiva de sobreviure en una planeta cada vegada més inestable. Aquest planeta no té sortida d’emergència.(text: marxa pel clima)

 

 

+info: Marxa pel clima

JAIR BOLSAMARO. Un nou entrebanc en la lluita contra el canvi climàtic.

La selva Amazònica amb més de 5.500.000 km2 de superfície forestal, és un dels embornals de CO2 més efectius del planeta, gran part d’aquesta selva tropical es troba al Brasil, tanmateix, les polítiques mediambientals que dugui a terme aquest estat, tenen un caràcter global i són vitals en la lluita contra el canvi climàtic.

La victòria de Jair Bolsamaro a les últimes eleccions brasileres, les declaracions en campanya d’aquest líder així com la seva trajectòria política fan preveure un retrocés en la defensa de l’Amazònia. La seva intenció d’integrar el ministeri de Medi Ambient en el d’Agricultura i relaxar la legislació de protecció de les selves i els natius que les habiten és un primer pas per  augmentar encara més la desforestació i expandir els monocultius per la indústria alimentària internacional i biocombustibles.

Desprès de Trump, destacat negacionisme del canvi climàtic, l’ascens al poder de Bolsamaro al Brasil, pot significar un altre cop en la carrera per complir els acords de París i evitar l’escalfament del planeta per sobre dels 2º C establerts.

És lamentable veure com al mateix temps que s’observa una major preocupació dels ciutadans de molts països pels riscos i efectes del canvi climàtic, nous polítics de potències mundials com Trump i el mateix Bolsamaro, esdevenen un fre en la lluita per salvar el planeta de les conseqüències negatives del canvi climàtic.

Caldrà estar atent a com evoluciona la política mediambiental del Brasil.

 

   

 

 

THE ZONE OF HOPE. Fes un viatge al futur i viu les conseqüències del canvi climàtic.

Si encara no l’heu vist, us aconsello que aneu a veure l’exposició The Zone of Hope, que Aigües de Barcelona ha instal·lat al Reial Cercle Artístic de Barcelona. Es podrà visitar fins al 20 de gener del 2019.

L’exposició ens presenta en un format de realitat virtual molt dinàmic i impactant que et transporta pels diferents escenaris que els ciutadans de Barcelona i Catalunya ens trobaren en un futur no gaire llunyà si no actuem decididament per aturar l’escalfament global que ja és patent en el nostre planeta.

Des del principi l’experiència ens agrada pel seu enfocament didàctic i per l’acurada combinació d’efectes sensorials reals amb la més avançada tecnologia de immersió virtual que juntament amb el so i explicacions en off ens fa viure en primera persona les sensacions i emocions que els efectes del canvi climàtic produiran en les futures generacions.

 

Un dels problemes de la lluita contra el canvi climàtic es que malgrat l’evidència científica i fins i tot l’increment dels esdeveniments i fenòmens climàtics extrems que ja ens afecten, una part de la ciutadania i també institucions, encara no és conscient de la gravetat de la situació ni dels riscos que comporta. Per això mateix aquesta iniciativa d’Aigües de Barcelona té un gran valor com a eina de difusió d’aquests riscos i la necessitat de reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Amb tot, també es dóna un missatge d’esperança fen esment a l’oportunitat que la humanitat  (encara que no per molt temps)  tenim de canviar el comportament i corregir l’enorme petjada ecològica sobre el planeta blau.

No us ho perdeu, aneu a veure-la, estic segur que no us deixarà indiferents. Us deixem un vídeo per animar-vos

Més informació i reserves: The Zone Of Hope

 

EL CANVI CLIMÀTIC, ON SOM I CAP ON ANEM . No tot són males notícies.

CATASTROFISME O REALITAT

La realitat es tossuda i contínuament els esdeveniments i les dades s’encarreguen  de mostra-la, de manera que malgrat els esforços d’alguns en negar-ho, el canvi climàtic es perfila com un problema global que ja és present, però que té una clara tendència a empitjorar en un futur no massa llunyà.

Sovint, per manifestacions com aquesta, als especialistes del canvi climàtic ens apliquen el qualificatiu de catastrofistes, que el que volem, és tenir un cert protagonisme atiant el fantasma de la por. Res més lluny de la realitat, la veritat és que l’únic que es pretén és conscienciar la societat en el seu conjunt d’un problema que requereix, tal com es va presentar a la conferència de Paris, una acció mancomunada mundial que permeti rebaixar les previsions d’escalfament del planeta.

LES DARRERES DÈCADES. POCS AVENÇOS

El repàs dels últims anys, del protocol de Kyoto ençà no es pot dir que hagin estat positius en la lluita contra el canvi climàtic, doncs, a part de la posada en marxa del mercat mundial d’emissions de carboni, el resultat del qual es pot considerar molt minso, totes les variables climàtiques determinants com el CO2 a l’atmosfera, la temperatura global, l’extensió de les glaceres i el gel àrtic o la intensitat dels fenòmens climàtics extrems  han continuat creixent a un ritme que com la paleoclimatologia ens revela no s’havia donat en el milió d’anys enrere que les tècniques de mesurament ens han permès observar.

Aquesta situació d’inacció i estancament va tenir un punt d’inflexió el 2015 amb el fet sense precedents de l’aprovació per part de 190 països dels esmentats acords de Paris en els que es tenia com a principal i gens fàcil objectiu, limitar l’increment  de temperatura  global del planeta a finals de segle a un màxim de 2ºC respecte als nivells de temperatura existents abans de la revolució industrial.

 

El desplegament dels acords de Paris, lamentablement està essent molt lent i ple de dificultats com ara la retirada de l’acord dels EEUU, el segon país que més CO2 emet, tot i això l’acord va entrar en vigor el 2016 i es defensat per la majoria dels grans estats com una bona eina en la lluita contra l’escalfament global.

EL PRESENT, ES PERFILA UN NOU HORITZÓ

La situació actual es caracteritza per un ús encara massiu del carbó i combustibles fòssils en  molts països, especialment els que estan en vies de desenvolupament com la Xina o India amb un conseqüent increment global de la temperatura d’uns 0,9º centígrads i una concentració de CO2 a l’atmosfera d’uns 410 ppm , però també es distingeix, i això es molt positiu, per la constatació i admissió per una part cada cop més gran de la societat i un major nombre d’institucions, governs, regions, ciutats i corporacions  que el canvi climàtic és una realitat que cal afrontar decididament i mitjançant accions a tots nivells, la ciència te també molt a dir i a aportar en aquesta direcció.

 

Avui en dia la confluència d’aquesta major conscienciació social amb l’auge i abaratiment de les tecnologies relatives a energies netes està fent créixer a tot el Món, de forma exponencial les actuacions, projectes i legislacions favorables a les energies renovables i a l’estalvi energètic.

Les institucions de poder regional i local impulsen malgrat certa apatia per part de molts Estats els canvis en la producció i el consum energètics que precedeix la descarbonització de les activitats humanes.

EL FUTUR JA HA COMENÇAT, UN BRI D’ESPERANÇA

Podríem dir que el futur ja ha començat, doncs, la revolució energètica, que es marca com a objectiu aconseguir emissions zero de carbó ja esta en marxa. No serà fàcil ni molt ràpid però cada cop s’obren més finestres que permeten un bri d’optimisme de cara el futur.

Hi ha molts fets i exemples que abonen aquest moderat optimisme entre els que voldríem destacar-ne alguns.

  • El context econòmic actual està canviant de forma radical, la millora del rendiment dels equips que produeixen energia renovable així com la dràstica caiguda dels preus, especialment dels panels FV ha propiciat un canvi de paradigma en els sectors energètics, i del transport i que ja començant a veure com les àrees de negoci i les rendibilitats estan deixant el carbó i energies fòssils i passant a poc a poc però fermament cap a les renovables. Aquesta rendibilitat econòmica és molt important doncs estimula la inversió de capital privat d’empreses i corporacions cap a projectes més sostenibles que s’afegeixen a les inversions públiques que difícilment podrien per elles mateixes assolir la esmentada revolució energètica.

 

  • El sector del transport i automobilístic aposta decididament pels vehicles elèctrics en un procés encara incipient però creixent, les ciutats del Món estan renovant les seves flotes de transport públic per vehicles elèctrics, empreses logístiques estan incorporant furgonetes i camions elèctrics en la seva estructura de transport.

 

  • L’estat de Califòrnia als EEUU, amb la seva capacitat de legislar i prendre decisions pròpies, a favor de les energies netes, malgrat les descarades polítiques i lleis federals de Trump en contra de les renovables i a favor del Lobby del petroli i carbó, s’està convertint en la lluita contra el canvi climàtic, en un model a seguir per molts estats i regions del resta del Món, El governador de l’estat ha endegat i aprovat un pla anomenat SB100 que pretén aconseguir que en 25 anys tota l’energia elèctrica sigui produïda des de fons renovables, cal dir que Califòrnia ja està en el bon camí doncs avui en dia el 35% de l’electricitat ja procedeix de fonts renovables.

Val a dir que aquesta “Rebel·lió” contra les politiques de Trump està quallant a un gran nombre d’estats, ciutats i fins i tot corporacions empresarials que fent cas omís de les directives negacionistes de Washington, mantenen i reforçant els seus plans de lluita contra el canvi climàtic, intentant assolir els reptes dels acords de París.

 

  • A Europa països i ciutats estan treballant de valent per reduir les seves emissions i complir els compromisos establerts en els acords de París i fins i tot avançar en el temps el seu compliment. Ciutats com Copenhaguen, Frankfurt, o Amsterdam estan fent uns grans esforços per reduir la seva petjada energètica i guanya en sostenibilitat. La nota negativa la donen els països mediterranis i al capdavant Espanya que malgrat tenir una elevada insolació, estan a la cua en potencia instal·lada i noves inversions en renovables.

CONCLUSIÓ

Com hem descrit en els apartats precedents, a partir dels acords de París i la nova sensibilització de la societat i les institucions envers les conseqüències ja presents del canvi climàtic, malgrat que amb les actuals emissions en alça dels gasos d’efecte hivernacle encara es veu molt difícil acomplir l’objectiu de no sobrepassar els 2º C a finals de segle, els esmentats fets, i actituds i tendències cap a l’anomenada descarbonització del planeta poden ser una finestra d’oportunitat per afrontar en més decisió i fermesa la lluita contra el canvi climàtic.

EXPOELECTRIC. Una oprtunitat per acostar-nos a la mobilitat sostenible

Torna a BCN en la seva 8ª edició. 

L’exposició, és celebrà el 6 i 7 d’Octubre a l’Arc del Triomf (Passeig Lluís Companys)

Organitzada per l’Institut Català d’Energia, l’Àrea Metropolitana de Barcelona,  l’Ajuntament de Barcelona, EnginyersBCN i la Diputació de Barcelona, vol apropar la gent al vehicle elèctric i al concepte de mobilitat sostenible amb zero emissions, molt important en la lluita contra l’escalfament global i el canvi climàtic.

 

L’exposició és d’entrada gratuïta, permetrà contemplar els últims avenços en vehicles i tecnologia de e-mobilitat, contactar amb marques i fabricants i amb un conjunt d’activitats lúdiques i divulgatives informa els ciutadans en les e-tecnologies. El seu missatge “Endolla’t, vine i gaudeix del vehicle elèctric” ens anima a visitar-la.  Tota la informació a: https://www.expoelectric.cat/

Com activitat paral·lela els dies 4 i 5 se celebren les e-jornades, una sèrie de conferències i col·loquis profesionals sobre la mobilitat elèctrica. més informació: https://www.expoelectric.cat/e-jornades/

5 DE JUNY, DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Instituït el 1972 per les Nacions Unides per conscienciar el món sobre la degradació ambiental causada per les activitats humanes i la necessitat de preservar la natura. Aquest any te el lema “Un planeta sense contaminació per plàstics”.

Des de  ACC-aturem el canvi climàtic, proposem que cadascú faci una reflexió sobre si esta fent tot el que de forma molt senzilla es pot fer per reduir l’ús dels articles de plàstic que contaminen la terra i els oceans.

 

Ben segur que amb una rapida mirada sobre els nostres hàbits de consum detectarem un bon número de petites accions que reduirien força la nostra aportació al munt de plàstic que generem. El full que presentem a l’esquerra és un exemple d’algunes de les coses que amb relativa facilitat és poden fer per reduir el volum de deixalles de plàstic.

 

     

  

Les Dades de la contaminació per plàstics, ens ajuden a valorar la magnitud del problema. 

– Cada any, el món fa servir 500.000.000.000 de bosses de plàstic

– Cada any, almenys 8 milions de tones de plàstic acaben en els oceans,

   l’equivalent a la descàrrega d’un camió d’escombraries cada minut.

– En l’última dècada, produïm més plàstic que en tot el segle passat.

– 50% del plàstic que fem servir és d’un sol ús .

– Vam comprar 1 milió d’ampolles de plàstic per minut.

– El plàstic constitueix el 10% de tots els residus que generem.

– Per fer-ho encara més greu el plàstic te un període de desintegració molt llarg

clica sobre les gràfiques per ampliar-les

 

TOTS PODEM FER ALGUNA COSA PER EL MEDI AMBIENT, TU TAMBÉ

Si vols consultar la guia per reduir els residus, clica a sobre –>    

Més informació sobre el problema dels plàstics en els oceans clica: ELS OCEANS, L’ÚLTIMA FRONTERA

   

 

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, (La fabrica del sol) BARCELONA + SOSTENIBLE organitza del 26 de Maig al 5 de Juny, la Setmana de la Sostenibilitat per inscripcions i veure les activitats clica:

SETMANA DE LA SOSTENIBILITAT

 

 

 

 

 

Presentació al CCCB del Pla Clima Barcelona 2018-2030

El passat 24 d’abril es va presentar l’ambiciós PLA CLIMA BARCELONA  2018-2030

 

Els eixos bàsics sobre els quals es fonamenta el Pla Clima són els següents:

1.LA MITIGACIÓ    2.L’ADAPTACIÓ I RESILIÈNCIA   3. LA JUSTÍCIA CLIMÀTICA    4.EL COMPROMÍS DE LA CIUTAT I L’IMPULS CIUTADÀ

El pla es presenta com un projecte integrador de totes les estratègies que estan en curs o en projecte tenen per finalitat reduir la petjada ecològica de la ciutat, reduint les emissions de GEH un 40% respecte a les del 2005 i millorar l’adaptació i resiliència de la ciutat respecte als riscos existents i previstos de l’escalfament global.

La ciència i les tecnologies disponibles, aplicades en àmbits com l’energia, el consum, el transport, els residus, l’habitatge o l’espai públic, tindran un paper important en el desenvolupament de les actuacions de mitigació dels efectes que el canvi climàtic tindrà sobre les persones i les infraestructures de la ciutat.

 

 

És molt interessant donar una ullada a aquest pla que presenta de forma clara i molt visual les problemàtiques i diferents actuacions de la ciutat davant del canvi climàtic.

Si estàs interessat, clica: Pla clima Barcelona

Si teniu un moment us recomanem,  mirar el curt però  didàctic vídeo de Barcelona + sostenible, sobre la ciutat i el canvi climàtic

 

 

 

 

Les ciutats, la resiliència davant els riscos climatics

 

Les ciutats jugaran cada cop més un important paper en la lluita contra el canvi climàtic. La resiliència urbana és la capacitat dels individus, comunitats, institucions, empreses i sistemes que conformen una ciutat per sobreviure, adaptar-se i creixa enfront de desastres naturals o socials. Moltes ciutats del Món estan endegant plans per fer front a les conseqüències de la pujada del nivell del mar i els fenòmens climàtics extrems.

 

Alguns projectes són gegantins com les grans comportes que estan construint en els braços de mar que comuniquen la llacuna de Venècia amb l’Adriàtic per evitar les freqüents inundacions que pateix la ciutat, o els murs i drenatges (Big.U) que la ciutat de Nova York está projectant a “Lower Manhattan” com a defenses contra l’increment del nivell del mar i els embats de fenòmens climàtics extrems com va ser l’huracà Sandy a l’octubre del 2012. Per la seva part Londres també ha fet grans esforços en la construcció d’unes encluses mòbils per evitar que el nivell del riu “Thames” creixi perillosament quan els forts temporals marítims  fan pujar el nivell del mar riu amunt.

 

  

Tanmateix les petites ciutats i determinades zones exposades al risc d’inundacions també estan desenvolupant plans d’actuació davant del continuat augment del nivell del mar. La Mediterrània i per tant Catalunya no es queda al marge d’aquest risc, Moltes platges, així com els deltes de l’Ebre i del Llobregat estan amenaçats per aquest perill, fins i tot el front marítim de Barcelona es veurà seriosament afectat davant aquest fenomen. El 3er informe sobre el canvi climàtic a Catalunya fa esment d’aquests riscos i de la necessària adaptació d’estructures i actuacions de defensa de determinades zones costaneres, seria bo que en alguns casos es comencessin a implantar les mesures de defensa.

 

ARGO, milers de sensors vigilant la temperatura dels oceans

Tot i que encara hi ha gent i fins i tot científics negacionistes del canvi climàtic, cada cop en tot el Món hi ha més països i institucions que dedicant  grans esforços a fer observacions, recopilar i estudiar dades i fer avaluacions sobre l’escalfament global i les seves conseqüències immediates i futures pel planeta.

Entre els molts projectes que estan en marxa, val la mena destacar l’anomenat programa ARGO, es tracta d’un pla de recol·lecció de dades de les aigües dels oceans que va iniciar-se el 1999 i avui en dia consta de prop de 4000 boies/sensors repartits pels diferents oceans. Controlades i connectades per satèl·lit capten informació de la temperatura i salinitat a diferents profunditats i envien les dades en temps real als centres mundials de tractament de dades que són d’ús lliure però que es gestionen globalment a França i EEUU.

El programa és fruit de la col·laboració de més de 30 estats que aporten diners i és responsabilitzant del control, manteniment i substitució de les boies, que tenen una vida mitjana de 4 anys i obliga als països participants a substituir unes 800 boies cada any.

 

Les boies que es deixen a la deriva poden modificar la seva flotabilitat de manera que es poden enfonsar a diferents profunditats  i reflotar fins a la superfície. Cada boia té un cicle de mesurament d’uns 10 dies (mireu la gràfica adjunta), el cicle comença a la superfície on està entre 6 i 12 hores i transmet posició i dades als satèl·lits, després descens fins a 1000 metres de profunditat on es manté a la deriva uns 9 dies, llavors descens de nou fins a uns 2000 metres, des d’on comença un ascens d’unes 6 hores on es registrà el perfil de temperatura i salinitat en funció de la profunditat, en arribar a la superfície transmet les dades i comença un nou cicle.

Com podeu deduir pel que hem exposat, aquest es un projecte molt complex, tant en el seu vessant tecnològic com en la seva gestió i representa un bon exemple de l’interès  de la comunitat internacional i científica en el coneixement del comportament i l’estat dels  oceans davant l’escalfament global, és ben sabut que el 70% de la superfície del planeta son mars i oceans i en gran mesura aquests determinaran i condicionaran el futur del planeta, de fet es pot afirmar que alguns problemes com l’acidificació, l’increment del nivell del mar, fenòmens extrems i d’altres ja són ben presents en molts llocs del Món.

 

Si vols saber més del programa de mesuraments, clica ARGO