COP-27. DECEBEDORA, RESUM DELS “ACORDS I NO ACORDS”

Els combustibles fòssils surten vius de la COP-27, cimera en la que l’únic acord destacable és crear una -comissió- per pagar els danys i pèrdues de països pobres afectats pels fenòmens climàtics.

La COP-27 d’Egipte ha acabat amb uns acords signats in extremis en temps de descompte. La veritat és que a la vista de com han acabat les COP’s precedents i de com està la situació geopolítica al Món era poc esperable que els líders polítics de prop de 200 països en un atac de responsabilitat envers el futur del nostre planeta acordessin mesures per reduir de forma efectiva les emissions de GEH, es a dir per aturar l’escalfament global.

A continuació intentaren exposar de forma breu la nostra opinió sobre aquesta cimera.

Transcurs de la cimera: El primer que diu molt poc a favor d’aquesta cimera és que després de 12 dies de reunions i negociacions, hagés de ser en les ultimes dotze hores i ja a la pròrroga quan han estat capaços d’arribar a un acord de mínims.

Danys i pèrdues: Aquest concepte que és ven com un gran past endavant, no es nou doncs ja va sortir en anteriors COP’s, i s’ha introduït en aquesta per la pressió exercida per la UE en aquest sentit, fins i tot amb amenaces dels 27 de la UE d’abandonar la cimera. Tanmateix, l’acord sols preveu crear una comissió per presentar d’aquí un any, en la propera cimera, com s’implantaria aquest acord. Cal recordar que la promesa de fa sis anys de 100.000 dòlars anuals per ajudar als països en desenvolupament per fer adaptació i transició energètica encara esta a l’aire.

Combustibles fòssils:  El “lobby” del petroli i el carbó presents a la cimera s’ha encarregat amb èxit d’evitar que en els acords finals és faci referència a la necessitat urgent d’aturar l’explotació i consum de combustibles fòssils causants principals de les emissions de CO2 a l’atmosfera, com deia el representant de la UE en Frans Timmermans “Tot el que fem en finançament o amb ajudes a l’adaptació no serveix de res si no avancem en la reducció gradual dels combustibles fòssils”.

Límit d’escalfament de1,5ºC: Ningú creu que sigui possible evitar sobrepassar aquest límit, tot i així en l’acord final encara es manté, poder, més per no descafeïnar l’acord, que per convenciment, ja que ser realista i augmentar aquest límit en el document final seria un clar retrocés respecte al que ja es va introduir en la COP-26 a Glasgow.

Compromisos de reducció d’emissions: No s’especifica l’obligació d’augmentar els compromisos establerts anteriorment pels països, de cara a aconseguir retallar les emissions de GEH un 43% el 2030.

Atenen al comentat, des de el nostre observatori poden valorar aquesta COP de Sharm el Sheikh (Egipte) com una cimera decebedora, tant en la forma com ha anat com en els resultats obtinguts, creiem que en el temps de descompte i sense rigor s’ha forçat un acord que contràriament a algunes declaracions interessades no representa cap avanç en la lluita contra el canvi climàtic. L’única novetat relativa a la creació d’una comissió per estudiar el fons de danys i pèrdues és més que res una declaració d’intencions, que vista la trajectòria d’anteriors resolucions té poca credibilitat.

Donades les circumstàncies tal com deien en el nostre article COP 27- EGIPTE. Que son les COP, perquè serveixen?s poder seria un bon moment per modificar el format d’aquestes cimeres.

Foto: El ministro de Exteriores egipcio, Sameh Shukri, presidente de la COP. (EFE/Rosa Soto)

Hemos perdido mucho tiempo

Timmermans lamentó que se ha perdido “mucha velocidad desde Glasgow“. ”

Foto: Frans Timmermans. (EFE/Olivier Hoslet)
Foto: Los países productores de petróleo están bloqueando la COP27 (Reuters)

LA COP-27 S’ALLARGA UN DIA

Davant la falta d’acords tancats entre les parts, les negociacions s’allarguen com a mínim fins demà dissabte, els esculls estan fonamentalment en el fons de finançament de les pèrdues i danys dels països en desenvolupament que han patit desastres climàtics i en els compromisos d’emissions dels diferents estats.

L’allargament de la cimera és quelcom habitual i no sorprèn ningú, quedem doncs a l’espera dels acords finals i de qui els subscriu.

Mentrestant hem pogut saber que la UE estaria d’acord en el nou fons de pèrdues i danys sempre que més països prou rics i també grans emissors com la Xina, Aràbia Saudita o Qatar contribuïssin a aquest fons, també exigeix que la reducció d’emissions sigui efectiva i es presentin els compromisos reals de reducció que molts països encara no ho han fet.

La part negativa és que en l’esborrany filtrat no apareixen referencies clares ni compromisos de reducció de l’explotació del carbó, petroli i el gas

Tampoc queda clar el manteniment de l’escalfament global dins el límit de 1,5º C.

Com ha passat en cada cimera de la COP, haurem d’esperar que surti el text definitiu per fer una valoració de tot plegat.

 

 

COP-27. No anem bé

Què ha passat avui a Cop27

Extracte del bloc COP-27 de: “The Guardian”

Després d’un dia marcat per les negociacions estancades, el president de la Cop27 lamenta les lentes negociacions dient que alguns països no aborden la urgència de la crisi climàtica.

Sembla molt que la conferència està superada, ja que l’esborrany del text potser serà el més inflat i confús que hem vist mai en una cimera COP, fins i tot Shoukry (President de la cimera) va admetre que les coses no estaven anant prou bé.

  • El president de Cop27, el ministre d’Afers Exteriors d’Egipte, Sameh Shoukry, va dir que estava molt preocupat pel lent progrés de les negociacions i va emetre un missatge sever als delegats del país. “Si bé algunes de les discussions [han estat] constructives i positives, d’altres no reflecteixen la necessitat d’avançar col·lectivament per abordar la gravetat i la urgència de la crisi climàtica”, va declarar.
  • El secretari general de l’ONU, António Guterres, era d’una opinió similar. Aviat de la cimera del G20 a Bali, va advertir que el temps s’acabava, tant per a les converses a Sharm el-Sheikh com per al planeta. “El rellotge climàtic avança i la confiança segueix erosionant-se”, va dir. El seu veredicte dijous al vespre va ser greu: “Hi ha clarament un trencament de la confiança al nord i al sud, i entre les economies desenvolupades i emergents”. Però va instar els països a seguir intentant trobar un terreny comú. “Aquest no és el moment d’assenyalar el dit. El joc de la culpa és una recepta per a la destrucció mútuament assegurada”
  • El nou president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, es va reunir amb líders indígenes i va dir el que molts han estat pensant a Cop: que els més afectats per l’emergència climàtica no estan representats en aquestes negociacions. Va dir que no va poder representar totes les opinions a la sala dels líders indígenes. Va parlar de les reunions del G20 i de la seva sensació que no es va dir res dels problemes de la societat civil durant aquestes. “La gent pobre no existeix a l’agenda, no existeix a la seva agenda… Comunitats indígenes, comunitats negres… sindicats”, va dir.
  • Ellie Goulding ens va escriure un missatge: no tots els dies tens una estrella del pop al bloc Cop27! Va exigir que els grups de pressió dels combustibles fòssils fossin prohibits, acusant-los de segrestar els procediments.
  • Els països en desenvolupament van exigir que s’arribés a un acord a Egipte per establir un mecanisme de finançament per pagar-los les pèrdues i danys. Sherry Rehman, ministra del canvi climàtic del Pakistan, en representació del G77, va dir que les negociacions es trobaven en un “moment crucial”. Rehman va dir que s’ha de trobar un punt en comú i prendre una decisió política aquesta setmana. “Estem dient que ens doneu un missatge polític que tots estem disposats a tirar endavant això com a comunitat de nacions”, va dir. Però va dir que una sortida dels països més vulnerables als impactes del canvi climàtic era prematura. “Ara estem en la mala herba de les negociacions. No surto de les negociacions. Intento treballar al voltant d’ells”
  • La gran notícia va ser que es va publicar l’esborrany del text de la portada de Cop, tot i que és probable que canviï significativament en els propers dies. Molts van quedar decebuts amb el document voluminós i confús, que alguns van qualificar com “més una llista de la compra que un esborrany de text”. Alok Sharma del Regne Unit, Frans Timmermans de la UE i Steven Guilbeault del Canadà van anar a veure el president de Cop27, Sameh Shoukry, dient-li que hi havia massa buits.

COP-27. EDITORIAL DE “THE GUARDIAN”, Compartit a més de 20 països

Aquest editorial que crida a l’acció dels líders mundials sobre la crisi climàtica s’ha publicat avui per més de 30 mitjans

“Imposar un impost sobre el clima als gegants dels combustibles fòssils, demanen els grups de mitjans”

No hem posat imatges perquè volem potenciar el missatge de les paraules d’aquest comunicat que us convidem a llegir íntegrament.

The Guardian view on Cop27: this is no time for apathy or complacency

EDITORIAL Dimarts, 15 de novembre de 2022 a les 06:00 (Traducció al català):

El canvi climàtic és un problema global que requereix la cooperació entre totes les nacions. És per això que avui més de 30 diaris i organitzacions de mitjans de més de 20 països han pres una visió comuna sobre el que cal fer. El temps s’acaba. En lloc de sortir dels combustibles fòssils i dedicar-se a l’energia neta, moltes nacions riques reinverteixen en petroli i gas, no aconsegueixen reduir les emissions amb prou rapidesa i regategen l’ajuda que estan disposades a enviar als països pobres. Tot això mentre el planeta es precipita cap al punt de no retorn, on el caos climàtic es fa irreversible.

Des de la cimera climàtica Cop26 de les Nacions Unides a Glasgow fa 12 mesos, els països només han promès fer una cinquantena part del que es necessita per mantenir-se en el bon camí per mantenir les temperatures dins dels 1,5 ºC dels nivells preindustrials. Cap continent ha evitat desastres meteorològics extrems aquest any: des d’inundacions al Pakistan fins a onades de calor a Europa i des d’incendis forestals a Austràlia fins als huracans als EUA. Tenint en compte que es van produir a partir de temperatures elevades d’uns 1,1 °C, el món pot esperar que vingui molt pitjor.

A mesura que moltes nacions busquen reduir la seva dependència de Rússia, el món està experimentant una “febre de l’or” per a nous projectes de combustibles fòssils. Aquestes es consideren mesures de subministrament temporals, però corren el risc de bloquejar el planeta en danys irreversibles. Tot això subratlla que la humanitat ha d’acabar amb la seva addicció als combustibles fòssils. Si les energies renovables fossin la norma, no hi hauria emergència climàtica.

Les persones més pobres del món patiran el pes de la destrucció causada per la sequera, el desglaç de les plaques de gel i els mals cultius. Per protegir aquests grups de la pèrdua de vides i mitjans de subsistència caldrà diners. Els països en desenvolupament, diu un informe influent, necessiten 2.000 milions de dòlars anuals per reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle i fer front al desglossament climàtic.

Els països rics representen només una de cada vuit persones al món avui en dia, però són responsables de la meitat dels gasos d’efecte hivernacle. Aquestes nacions tenen una clara responsabilitat moral d’ajudar. Les nacions en desenvolupament haurien de rebre prou diners en efectiu per fer front a les perilloses condicions per les quals van crear poc, sobretot quan s’aproxima una recessió global.

Les nacions riques haurien de complir la promesa de fons compromesos anteriorment, com ara els 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020, per indicar la seva serietat. Com a mínim, cal promulgar un impost extraordinari sobre els beneficis combinats de les companyies de petroli i gas més grans, estimat en gairebé 100.000 milions de dòlars els primers tres mesos de l’any. Les Nacions Unides van tenir raó en demanar que els diners en efectiu s’utilitzin per donar suport als més vulnerables. Però aquesta taxa només seria el començament. Les nacions pobres també tenen deutes que fan impossible recuperar-se després de desastres relacionats amb el clima o protegir-se dels futurs. Els creditors haurien de ser generosos a l’hora de cancel·lar els préstecs per a aquells que estan en primera línia de l’emergència climàtica.

Aquestes mesures no necessiten esperar una acció internacional coordinada. Els països podrien implementar-los a nivell regional o nacional. Les emissions acumulades d’una nació han de ser la base de la seva responsabilitat d’actuar. Tot i que el finançament privat pot ajudar, la responsabilitat recau en els grans emissors històrics d’aconseguir els diners.

Resoldre la crisi és la lluna dels nostres temps. Arribar a la Lluna va tenir èxit en una dècada perquè s’hi van dedicar grans recursos. Ara cal un compromís similar. Però una crisi econòmica ha reduït la voluntat a la despesa dels països rics i el planeta corre el risc de quedar atrapat en la dependència dels combustibles fòssils per una acció de rereguarda de les grans empreses. Tanmateix, durant la pandèmia, els bancs centrals de tot el món van ajudar a la despesa dels estats comprant bons dels seus propis governs. Els bilions de dòlars necessaris per fer front a l’emergència ecològica exigeixen un pensament igual de radical.

No és temps per a l’apatia o la complaença; la urgència del moment és sobre nosaltres. La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic ha de tractar sobre el poder de l’argument, no l’argument del poder. La clau per mantenir el consens a Egipte és no deixar que les disputes sobre el comerç i la guerra a Ucraïna bloquegin la diplomàcia global del clima. El procés de l’ONU pot no ser perfecte. Però ha proporcionat a les nacions un objectiu per salvar el planeta, que s’ha de perseguir a la Cop27 per evitar un risc existencial per a la humanitat.

Anar a l’article original: The Guardian view on Cop27

 

COP-27. Avançament dades 2022 segons GLOBAL CARBON PROJECT

INFORME PRESENTAT PER GLOBAL CARBON PROJECT” Durant la COP-27

El CO₂ és el gas d’efecte hivernacle més important que provoca el canvi climàtic induït per l’home. Tot i que altres GEH són més potents per molècula per escalfar el planeta que el CO₂, la gran quantitat d’emissions de CO₂ de les activitats humanes i el fet que algunes de les emissions romanen a l’atmosfera durant centenars o milers d’anys, fa que el CO₂ sigui el repte més gran per combatre. canvi climàtic.

Les concentracions atmosfèriques de CO₂ van assolir les 407 parts per milió el 2018, aproximadament un 46% més que els nivells preindustrials, i la concentració més alta dels últims 800.000 anys i probablement dels últims 2 milions d’anys. Igualment sense precedents és la velocitat amb què el CO₂ s’ha acumulat a l’atmosfera durant l’era industrial a unes 10 vegades més ràpid que en qualsevol moment dels últims 66 milions d’anys.

El diagrama següent mostra el balanç entre les emissions que l’activitat humana envia a l’atmosfera i les que el planeta mitjançant els oceans i els boscos pot absorbir, no cal fer gaires càlculs per entendre que aquest desequilibri es insostenible.

Emissions de CO2 per combustibles fossils
Les dades preliminars per al 2022 mostren un augment de les emissions de CO2 fòssils respecte al 2021 del +1,0% (rang del 0,1% a l’1,9%) a nivell mundial, impulsat principalment pel creixement de l’ús de petroli a causa del repunt de l’aviació des de la pandèmia COVID-19.

Les emissions del 2020 van disminuir un 5,4% respecte als nivells del 2019 a causa de les mesures de COVID-19.

Emissions regionals de combustibles fòssils
Es preveu que les emissions per al 2022 disminuiran a la Xina i a la Unió Europea, però augmenten als Estats Units, l’Índia i la resta del món.

Les emissions de CO2 fòssils van disminuir a 24 països durant la dècada 2012-2021 mentre les seves economies van créixer. En conjunt, aquests 24 països contribueixen al voltant d’una quarta part de les emissions mundials de CO2 fòssils.

es emissions antropogèniques totals de CO2 (canvi fòssil i d’ús del sòl) assoleixin els 40,6 GtCO2 el 2022, lleugerament per sobre del seu nivell de 2021 de 40,2 GtCO2, però encara per sota del nivell de 2019 de 40,9 GtCO2.

Eliminació de CO2 pels embornals naturals terrestres i oceànics
Els embornals de CO2 terrestres i oceànics combinats van continuar ocupant al voltant de la meitat (53% durant l’última dècada) del CO2 emès a l’atmosfera, malgrat l’impacte negatiu del canvi climàtic.

El dipòsit de CO2 oceànic va ser de 10,5 GtCO2 anuals durant la dècada 2012-2021 (26% del total d’emissions de CO2), amb una estimació preliminar similar de 10,5 GtCO2 per al 2022.

El dipòsit de CO2 terrestre va ser d’11,4 GtCO2 anuals durant la dècada 2012-2021 (29% de les emissions totals de CO2), 1,4 GtCO2 anuals més gran que durant la dècada del 2000, amb una estimació preliminar de 2022 d’uns 12,4 GtCO2.

El canvi climàtic va reduir l’absorció de CO2 per part dels oceans i els embornals terrestres en un 4% i un 17%, respectivament, durant la dècada 2012-2021.


La cimera es troba en l’impàs de les negociacions i es difícil preveure l’abast dels acords i compromisos que sortiren d’aquesta COP-27. Tanmateix les dades que ens arribant segueixen sent alarmants i una vegada més desitgem més que esperem que els líders mundials estiguin a l’alçada del repte que pel planeta té l’escalfament accelerat del planeta.

 

 

 

COP-27. De moment Bla, Bla, Bla

Com en totes les COP’s precedents i ja en van 27, estem encara en la fase dels discursos dels líders polítics en el que tot són bones intencions, propostes més o menys interessades i compromisos difusos, o sigui la fase que l’activista Greta Thumberg va definir amb gran encert com “bla, bla, bla”

Tanmateix, els que traspua de l’agenda aprovada i de les manifestacions dels líders es que els diners seran els grans protagonistes d’aquesta cimera, els països pobres reclamen les ajudes de 100.000 milions de dòlars per la transició energètica promeses en els acords de París fa set anys que no s’han fet efectives, Malgrat aquest incompliment, s’ha incorporat a l’agenda un nou artefacte econòmic  que es coneix com a pèrdues i danys climàtics  que encara s’ha d’avaluar, aprovar i veure com s’implementa, ja que sense mecanismes d’obligatorietat pot acabar sent paper mullat.

Just en el 3er dia de conferència, comencen les negociacions a porta tancada entre països, organitzacions supranacionals i institucions. Haurem d’esperar uns dies per veure com evolucionen aquestes negociacions.

Aquesta COP-27 neix aquest any amb el “handicap” de la guerra d’Ucraïna que encara que a tot arreu es diu que no hauria d’interferir amb les negociacions, tothom sap també que és una enorme ombra que plana sobre els encara tímids esforços internacionals per evitar l’escalfament global. No obstant alguns especialistes afirmen que aquesta guerra està fent veure a molts països la necessitat urgent de deixar de banda la dependència energètica dels combustibles fòssils i centrar els esforços en les energies renovables, mentrestant però, moltes centrals de carbó tornen a funcionar, està doncs per veure com evolucionarà la situació.

En tot cas creiem que la tragèdia humana que representa aquesta i totes les guerres no fa res més que sumar conseqüències dramàtiques a la situació climàtica que viu el planeta des de fa dècades.

Estarem atents al que es pugui filtrar de les sales de negociacions, especialment la dels “peixos grossos” que segueixen marcant el pas de la lluita contra el canvi climàtic.

Mentrestant estem veien que malgrat els esforços del govern egipci per evitar-ho els grups d’activistes especialment els més joves, han començat a fer sentir la seva veu.

 

COP-27.Que son les perdues i danys climàtics

Gran contradicció: Els països africans i subdesenvolupats dels altres continents són els que menys emissions de GEH (3 o 4%) han fet i per tant, han contribuït molt poc a l’escalfament global del planeta i en canvi, són juntament amb les illes del Pacífic els que més estan patint els seus efectes.

Aquesta flagrant injustícia ha portat als organitzadors de la COP a reclamar compensacions a aquests països per pèrdues i danys climàtics

Què és la pèrdua i el dany?
Les pèrdues i els danys són els costos econòmics i no econòmics irreversibles tant dels esdeveniments meteorològics extrems com ara huracans, onades de calor, sequera i incendis forestals, com dels desastres climàtics d’inici lenta com l’augment del nivell del mar i el desglaç de les glaceres. el que es vol és responsabilitzar els principals contaminadors de combustibles fòssils pel dolor i el sofriment que ja ha causat la crisi climàtica, a més d’assegurar finançament climàtic per a la mitigació i l’adaptació i per ajudar les nacions en desenvolupament a preparar-se per al que vindrà.

Articles relacionats: LA CRISI CLIMÀTICA A L’ÀFRICA. Una situació dramàtica

La COP-27, comença amb retard

Segons ens explica “The Guardian”

La cimera sobre el clima de la Cop27 de l’ONU ha començat amb retard després que els delegats s’enfrontessin a última hora de dissabte a la nit i diumenge al matí sobre què s’hauria de parlar a la conferència.

Al centre del desacord hi havia la qüestió de les pèrdues i els danys, que es refereix a les conseqüències devastadores de la ruptura climàtica que pateixen els països més pobres i vulnerables, i com ajudar-los.

Els delegats no van poder posar-se d’acord sobre si i com s’haurien d’inscriure les pèrdues i els danys a l’agenda de la cimera de dues setmanes a Egipte, a la qual assistiran 196 països, 45.000 persones i 120 líders mundials.

Els debats sobre l’ordre del dia van començar a les 15.00 hores de dissabte, van continuar fins passada la 1.00 hores sense resolució, i finalment es van acabar diumenge al matí.

L’inici programat a les 10 del matí es va retardar per hores i els delegats estaven preocupats perquè la polèmica obertura indiqui una conferència conflictiva. “Això serà una negociació  difícil”, va dir un negociador al Guardian.

Finalment, l’ordre del dia va incloure debatre “assumptes relacionats amb els acords de finançament que responen a pèrdues i danys associats als efectes adversos del canvi climàtic, inclòs un enfocament de com abordar les pèrdues i els danys”.

Les ONG van agrair la resolució. Ani Dasgupta, presidenta del World Resources Institute, va dir: “Les nacions vulnerables han demanat incansablement ajuda per fer front als impactes climàtics alarmants i perjudicials que tenen poca responsabilitat de causar. Avui, els països han superar un primer obstacle històric per reconèixer i respondre a la crida de finançament per abordar pèrdues i danys cada cop més greus”.

Article complet en angles a The Guardian: Cop27 gets off to delayed start after tussle over agenda for talks

Articles relacionats:  Que son les COP, perquè serveixen?

LA CRISI CLIMÀTICA A L’ÀFRICA. Una situació dramàtica (INFORME)

Des del món occidental veiem el canvi climàtic com un procés que ens afectarà en major o menor mesura, però en realitat la preocupació és relativa i ens recordem de què és un greu problema planetari quan hi ha episodis que ens afecten directament, com ha estat el cas de les calorades de l’estiu.

Els països pobres i en vies de desenvolupament especialment a l’Àfrica viuen l’escalfament  global d’una altra manera molt més dramàtica.

Anar a l’INFORME: LA CRISI CLIMÀTICA A L’ÀFRICA

LA CRISI CLIMÀTICA A L’ÀFRICA. Una situació dramàtica

Des del món occidental veiem el canvi climàtic com un procés que ens afectarà en major o menor mesura, però en realitat la preocupació és relativa i ens recordem de què és un greu problema planetari quan hi ha episodis que ens afecten directament, com ha estat el cas de les calorades de l’estiu.

Els països pobres i en vies de desenvolupament especialment a l’Àfrica viuen l’escalfament  global d’una altra manera molt més dramàtica.

En Kamali, un immigrant que vivia a Barcelona fa temps va comentar “A Catalunya malgrat la sequera, obres l’aixeta i tens aigua, a Etiòpia quan un pou s’asseca has de caminar 20 o 30 km per trobar un altre pou amb aigua“.

Avui volem fer una mirada a les terribles conseqüències que el canvi climàtic està tenint per moltes zones del continent africà que amenacen la salut i de les persones, la seguretat alimentària i hídrica i el desenvolupament socioeconòmic a l’Àfrica.

L’informe Estat del clima a l’Àfrica, una publicació coordinada per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), mostra com l’augment de les temperatures i del nivell del mar, els patrons de precipitació canviants i el clima més extrem, són una amenaça creixent per a la salut, la seguretat alimentària i hídrica i el desenvolupament socioeconòmic a l’Àfrica amb grans impactes associats a l’economia i sectors sensibles com l’agricultura.

 

Us resumim part de l’informe:

LES AFECTACIONS

Temperatura

La taxa d’augment de la temperatura a l’Àfrica, aproximadament +0,3 °C per dècada entre 1991 i 2021, és més ràpida que la mitjana mundial.

Precipitació, sequeres, plagues

Les pluges africanes són molt variables i estan influenciades per factors oceànics com El Niño, o La Niña,.

Etiòpia, Kenya i Somàlia van experimentar el fracàs de les pluges anuals de (abril-maig-juny) i les pluges de (octubre-novembre-desembre), cosa que va provocar una sequera multi-estacional excepcional.

Condicions més seques del normal, van prevaler a bona part de les regions del nord i l’est d’Àfrica, Nigèria, el sud-oest del Camerun, el Txad central i el sud de la RDC, a l’est d’Angola, el nord de Botswana, Zàmbia, Zimbabwe, Malawi, el centre de Moçambic i zones aïllades al llarg de la costa de Sud-àfrica i Madagascar.

Entre octubre i desembre de 2021, es va estimar que al voltant de 23,7 milions de persones al Sahel i l’Àfrica occidental estaven en crisi alimentaria.

També el 2021 la regió del Gran Sud de Madagascar es va enfrontar a la seva pitjor sequera des de 1981, deixant la població a la vora de la fam durant tot l’any. Per empitjorar les coses, un brot de cuc militar a la tardor va contribuir a la pèrdua del 60% de les collites. Al mateix temps, la llagosta malgaixa va infestar més de 48.000 hectàrees de terra, afectant molt negativament els cultius fora de temporada plantats anteriorment.

El Sudan del Sud va experimentar el tercer any consecutiu d’inundacions extremes.

Nigèria va experimentar pluges d’alta intensitat que van provocar inundacions a moltes parts del país que van contribuir a la propagació del còlera.

El cicló tropical Eloise va tocar terra el 19 de gener del 2021 al nord de Madagascar i es va traslladar a Moçambic com a tempesta de categoria 2.

Grans Llacs

Àfrica acull diversos llacs importants, com ara el llac Victòria i el llac Txad. El seguiment continu d’aquests llacs és primordial, ja que tenen implicacions crucials per al sector agrícola, el desenvolupament socioeconòmic, la salut dels ecosistemes i la biodiversitat del continent.

 

El llac Txad es troba a prop del desert del Sàhara, limitant amb el Txad, el Camerun, Nigèria i el Níger. La seva superfície total s’ha reduït un 90%, passant de 25 000 km2 als anys 60 a 1350 km2 als anys 2000.

La reducció del llac ha anat acompanyada d’una reducció de l’àrea de terres cultivables i llocs de pastura, una disminució de la producció de peix, una pèrdua de biodiversitat i, per tant, el deteriorament dels mitjans de vida de la població a la conca del llac Txad.

Per altra banda, el llac Victòria que és el llac d’aigua dolça més gran del continent, abasta zones de Kenya, Tanzània i Uganda. Aproximadament el 80% de la recàrrega del llac prové de la pluja directa i només el 20% de l’abocament de la conca, és a dir, els canvis en el nivell de l’aigua reflecteixen principalment els patrons de precipitació que s’estan reduint.

Glaceres

Encara que sembli estrany tres serralades d’Àfrica acullen glaceres: el massís del mont Kenya (Kenya), les muntanyes Rwenzori (Uganda) i el Kilimanjaro (Tanzània).

Kilimanjaro                                                    Mont Kenia

Tanmateix, el canvi climàtic ha tingut conseqüències profundes per a aquestes glaceres. Des de 1880, les glaceres africanes s’han anat reduint a menys del 20% de la seva extensió. Si prevalen les taxes de retirada actuals, el mont Kenya i les muntanyes Rwenzori es desglaçaran a la dècada de 2030 i el mont Kilimanjaro una dècada més tard, convertint-los en les primeres serralades a perdre completament les glaceres a causa del canvi climàtic antropogènic.

El motiu de la considerable recessió de les glaceres a l’Àfrica oriental és una disminució de la quantitat i la freqüència de les nevades, que tenen el seu origen notablement en els patrons alterats de la temperatura de la superfície del mar.

Pujada del nivell del mar

Des de principis de la dècada de 1990, el nivell del mar s’ha mesurat habitualment a escala mundial i regional mitjançant satèl·lits altímetres d’alta precisió.

La taxa d’augment no és uniforme geogràficament, principalment com a resultat de l’expansió tèrmica oceànica no uniforme i les variacions regionals de salinitat.

El nivell del mar s’ha mesurat a 12 regions costaneres d’Àfrica des del gener de 1993 fins a l’agost de 2021. En general, la taxa d’augment del nivell del mar al voltant d’Àfrica és superior a la mitjana mundial.

CONSEQÜÈNCIES DRAMÀTIQUES

Tot plegat està tenint unes greus conseqüències per la població entre les que volem destacar:

.- Agricultura, seguretat alimentària i fam

L’any 2021, les sequeres creixents i les grans inundacions agreujades per conflictes prolongats, i desacceleració econòmica així com els impactes persistents de la pandèmia de la COVID-19, van impulsar la fam i la desnutrició a tot Àfrica. Tots aquests factors posen en perill la seguretat alimentària i dificulten el progrés de l’Àfrica cap al compliment del compromís d’arribar a la fam zero.

L’Àfrica oriental, especialment Etiòpia, Somàlia i Kenya, es va enfrontar a una llarga sequera excepcional a causa de tres estacions de pluges consecutives per sota de la mitjana.

L’efecte de les estacions de pluges fallides acumulades combinat amb l’augment dels conflictes polítics endèmics a la regió amb el consegüent desplaçament de població , les restriccions de COVID-19 i els alts preus dels aliments van impedir la disponibilitat i l’accés als aliments, deixant més de 58 milions de persones d’Àfrica oriental en una inseguretat alimentària aguda.

.- Desplaçaments de població

Els refugiats i els desplaçats interns  a l’Àfrica es troben en primera línia de l’emergència climàtica. Molts viuen en “punts calents” climàtics, on normalment no tenen els recursos per adaptar-se a un entorn cada cop més hostil. Això també pot agreujar les tensions preexistents entre comunitats que depenen de recursos cada cop més escassos, aprofundir les desigualtats existents  especialment les desigualtats de gènere i consolidar encara més la pobresa, comprometent així la consecució de múltiples ODS a Àfrica. +info sobre els desplaçaments a l’Àfrica: La mayoría de africanos no emigra donde usted (quizá) piensa (El País)

POLÍTIQUES I ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

Gran contradicció: Els països africans són els que menys emissions de GEH (2 o 3%) han fet i per tant, han contribuït molt poc a l’escalfament global del planeta i en canvi, són juntament amb les illes del Pacífic els que més estan patint els seus efectes.

Malgrat això 53 països africans han presentat NDC (Contribucions determinades a nivell nacional) , tal com exigeix ​​la resposta global al clima definida en  l’Acord de París.

L’agricultura i la seguretat alimentària, l’aigua, la salut i la reducció del risc de desastres són les àrees de màxima prioritat per a l’adaptació. Tanmateix, el 80% dels països africans necessiten el suport financer de la comunitat internacional. Àfrica necessita entre 7 i 15 mil milions de dòlars anuals a l’any fins al 2030 per millorar l’adaptació al canvi climàtic.

La comunitat internacional en els acords de Paris es va comprometre a aportar 100.000 milions de dòlars per ajudar als països pobres en els seus processos d’adaptació,

Les sequeres i les inundacions són els tipus de perill més preocupants per a les parts africanes. En els darrers 50 anys, els perills relacionats amb la sequera han cobrat la vida de més de mig milió de persones i han provocat pèrdues econòmiques de més de 70.000 milions de dòlars i milers de morts a la regió.

El canvi climàtic, la manca de serveis de distribució i sanejament així com d’estructures sanitàries, està tenint un impacte creixent al continent africà, afectant amb més força als més vulnerables i contribuint a la inseguretat alimentària, el desplaçament de la població i l’estrès sobre els recursos hídrics.

 

NEGACIONISTES DEL CANVI CLIMÀTIC. Encara en queden

DIMARTS 1 DE NOVEMBRE A LES 22:05, a TV3 el programa Sense Ficció ha emes el documental

“Negacionistes del canvi climàtic”

És la història d’un gran engany:  la d’una operació massiva de manipulació de l’opinió pública destinada a qüestionar i ridiculitzar l’amenaça de la crisi climàtica. Una operació dissenyada i finançada per la indústria petroliera durant els últims trenta anys per convèncer el món que la ciència s’equivoca

El 1988, el món estava disposat a actuar contra el canvi climàtic. Les grans empreses petroleres van detectar l’escalfament global, però, en lloc d’actuar, van engegar una campanya que ha desviat la lluita contra el canvi climàtic.

Si vols, el pots veure clicant:

Una campanya que ha aconseguit ajornar durant dècades les mesures urgents per salvar el planeta. Com ho ha fet?  Desmobilitzant, desinformant i adormint una opinió pública a la qual deia el que volia sentir: Escalfament global? “No hi ha dades que ho demostrin”. Canvi climàtic? “El clima sempre ha tingut oscil·lacions”. Efecte hivernacle? “Siguem seriosos, sisplau”. Una amenaça contra la vida al planeta? “Falòrnies apocalíptiques escampades pels comunistes”. La versió espanyola en seria la famosa frase de l’expresident Mariano Rajoy: “Tinc un cosí físic que diu que si no podem saber el temps que farà demà a Sevilla, com hem de saber què passarà d’aquí 300 anys?”

 

 

 

COP 27- EGIPTE. Que son les COP, perquè serveixen?

Les COP (Conference of the Parts), són les conferències que organitza les Nacions Unides sobre el canvi climàtic es van celebrant des del 1995 i aquest any es fa la 27 edició de la COP a  Sharm el-Sheikh (Egipte) durant els dies 6 al 18 de novembre del 2022.

En teoria, aquestes conferències, que acullen representants de tots els països del Món, experts, organitzacions no governamentals, activistes i institucions relacionades amb el medi i el clima, haurien de servir per endegar estratègies i actuacions per aturar el canvi climàtic, hi ha hagut conferències com la de Paris de l’any 2015 que van representar un pas endavant quan a acords internacionals per descarbonitzar el planeta, definint calendaris i compromisos dels diferents països, però també hi ha hagut moltes que han passat sense cap resultat o acord.

BREU HISTÒRIA DE LES CIMERES PEL CLIMA

Lamentablement malgrat l’elevat nº de conferencies fetes fins ara, i els acords que s’han anat signant els resultats obtinguts quan a la reducció d’emissions de GEH és molt minso, i la concentració de CO2 a l’atmosfera segueix incrementant-se, i en conseqüència l’escalfament global no s’atura.

La majoria d’experts coincideixen en afirmar que els últims mesos, a causa de la situació econòmica mundial i especialment a la guerra d’Ucraïna, la manca d’accions efectives per part de molts països fa impossible acomplir l’objectiu de limitar l’escalfament global -tal com es defineix en els acords de París- a 1,5ºC. Donada l’acceleració actual de l’escalfament del planeta respecte al que estava previst en les projeccions del IPCC, és dona per fet que a aquest grau i mig s’arribarà en els pròxims cinc anys.

Tot plegat, creiem que els pocs resultats aconseguits, han portat a una manca de confiança de la gent en la utilitat d’aquestes cimeres, la mostra la tenim en el poc interès que la COP-27 ha despertat en els mitjans, les xarxes i les institucions.

Val a a dir, però, que en el Món que vivim tan contradictori i geo-políticament complex és meritori i necessari el fet de reunir representants de 200 països al voltant d’una taula per parlar de com fer front al canvi climàtic, poder, el que és urgent és canviar el format d’aquestes conferències de manera que les resolucions i acords tinguin un caràcter més resolutiu i de compliment obligat, objectiu que reconeixem és difícil d’implementar.

Encara que les esperances d’aconseguir avanços en la pròxima COP 27, siguin minses, des d’aquesta web seguirem la conferència i us mantindrem informats.

Més info a:

ELS ACORDS MUNDIALS. Massa lents i poc efectius

Llistat de conferencies COP

 

 

 

 

 

ESTIU 2022. UNA CALORADA QUE RECORDAREM (Informe)

Som a la tardor astronòmica i sense la pressió ambiental que la calor intensa imposa potser és un bon moment per fer un balanç com ha estat aquest estiu des d’un punt de vista climàtic i de salut.

Totes les agències coincideixen en definir l’estiu del 2022 com extremadament càlid essent a nivell d’Europa un nou record d’ençà que es tenen dades. Mitjançant el següent enllaç Beteve ens ofereix un resum de l’informe de Copèrnicus (Programa Europeu per l’observació del planeta)

https://beteve.cat/medi-ambient/europa-estiu-record-calor-2022/

Catalunya no s’ha deslliurat d’aquesta prolongada canícula i a patit en moltes zones i durant molts dies temperatures extremes que han superat els 43ºC, el que converteix aquest estiu també en el més càlid des que es tenen registres, amb temperatures que han arribat a estar 5ºC per sobre de la mitjana dels últims 50 anys.

A tall informatiu us deixem algunes dades extretes del Meteocat.

Onada de calor del 18 al 21 de maig: 38,5ºC a Castellbisbal i a la Selva, record de Catalunya en un mes de maig

Onada de calor del 15 al 18 de juny: 43ºC a la Ribera d’Ebre, mes de 40ºC de màxima durant 4 dies seguits a diversos llocs de Catalunya.

Onada de calor del 15 al 25 de Juliol: 43,6 a Vinebre , entre 38 i 42ºC a molts llocs de Catalunya

Onada de calor del 3 al 15 d’agost: Temperatures entre 35 i 40ºC de forma continuada a grans zones de Catalunya.

Amb tot, l’important que està passant, es la tendència dels fets i dades, ja que durant les últimes dècades tal com els experts han advertit les ondes de calor i les temperatures extremes a l’estiu són més freqüents, més extenses territorialment i més persistents.

Les conseqüències d’aquesta situació són prou conegudes:

Riscos per la salut: Amb una mortalitat en augment deguda a cops de calor, agreujament de les malalties respiratòries i cardiovasculars o fins i tot accidents laborals. Segons el “sistema de monitorización de la mortalidad diaria por todas las causas (MoMo)”, elaborat pel “Instituto de Salud Carlos III (ISCIII)”, s’estima que a Catalunya entre el mesos de Maig a Agost s’han produït 579 morts atribuïbles a les altes i extremes temperatures.

Increment dels Incendis: Augmenten el nº d’incendis i l’agressivitat dels mateixos, més de 6.000 Has a Catalunya i 248.000 a tota Espanya, essent el país de la Unió Europea més afectat per incendis forestals.

Sequeres: Tot i que la sequera ve de llarg i no pot ser directament atribuïble a les altes temperatures de l’estiu, aquest fet, venint d’un estrès hídric acumulat, agreujat per una primavera seca i un mes de maig molt calorós ens ha portat a la situació d’escassetat d’aigua actual. en el seu conjunt els embassaments de Catalunya estan a menys del 40% de la seva capacitat.

Temperatura del mar: Com a efecte de l’escalfament global del planeta, tots els mars i oceans estan escalfant-se, el Mediterrani, però és un dels que ho fa més ràpidament, aquest estiu em tingut temperatures de record que els propis banyistes han constatat, amb temperatures superficials que arran de costa han arribat a 29/30ºC, 3/4 ºC per sobre de la mitjana.

  

No sabem el que passarà l’estiu que ve, en qualsevol cas els últims informes científics coincideixen en un diagnòstic: l’escalfament del planeta s’està accelerant i supera les projeccions i estimacions fetes pel Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC per les sigles en angles). Tampoc les condicions geopolítiques mundials actuals no permeten ser optimista quant a la reducció efectiva de gasos d’efecte hivernacle.

En aquesta tessitura, és necessari que des de tots els àmbits públics i privats es prenguin mesures urgents de preparació i adaptació a les noves condicions climàtiques per evitar o reduir els efectes de les altes temperatures sobre les persones, els animals i els ecosistemes.

 

ARA SI, EL CANVI CLIMATIC ENS PREOCUPA

Després de que aquest estiu tòrrid, les onades de calor, la sequera i els intensos focs han ocupat l’actualitat durant setmanes, el canvi climàtic i les seves conseqüències han estat el tema més recurrent a tots els mitjans de comunicació i fins i tot en les converses de la gent.

Una de les característiques de la societat moderna és que ens costa afrontar un situació adversa fins que no ens afecta de ple, llavors ens carreguem de bones intencions i projectes de futur que  s’obliden o es posposen quan superem ni que sigui provisionalment els problemes.

L’escalfament global es un problema planetari que fa temps que es manifesta a diverses zones del Món en diferents intensitats i formes (sequeres excepcionals a l’Àfrica, illes engolides pel mar a Oceania, enormes i salvatges focs, temperatures altíssimes a l’Àrtic i altres fenòmens climàtics severs), tambe els científics ens demostren des de fa temps en les dades contrastades a la mà l’evolució negativa de les variables climàtiques (temperatura de les terres continentals i dels oceans, concentració de CO2 a l’atmosfera, pèrdua de gel als pols i glaceres, etc.).

Malgrat tota aquesta informació i coneixement acumulat des de fa decennis ha de venir un estiu tan càlid i sufocant com el que estem passant als països mes avançats d’Europa i Amèrica del Nord perquè de forma generalitzada prenguem consciencia que el canvi climàtic és una realitat, que ja ens afecta de forma directa.

A partir d’aquesta percepció social dels riscos que l’increment de la temperatura té per la vida de les poblacions i els ecosistemes que conformen la biosfera, es fa necessària una reflexió profunda del l’ús que els humans fem dels recursos d’aquest planeta i de la forma com els utilitzem.

Lamentablement, la capacitat que el ciutadà comú té de capgirar la situació és molt limitada perquè l’estructura de governança del Món depèn de polítics i governs que posen per davant de la sostenibilitat i salut del planeta els seus interessos geo-estratègics i un mal entes progrés basat quasi exclusivament en el creixement econòmic.

L’única opció que li queda al ciutadà -si té la sort de viure en un país democràtic- és manifestar el seu malestar quant te l’ocasió i utilitzar el seu vot de forma coherent amb aquesta preocupació per les conseqüències de l’escalfament global.

 

 

LES RESTRICCIONS ENERGETIQUES. Són necessàries?

Les mesures per reduir la despesa energètica són impopulars, però sens dubte són necessàries i segurament a mesura que l’escalfament global augmenti, s’hauran d’aplicar en més àmbits de l’activitat humana.

És molt contradictori que amb una situació d’emergència climàtica i amb unes emissions de CO2 que no paren de créixer, en molts països sobretot els més desenvolupats es malbaratin recursos com l’aigua o l’energia.

Les imatges de: United States at Night. Courtesy: DMSP and NASA i The European Union Institute for Security Studies (EUISS). Ens dóna una idea de la quantitat d’energia que consumin.

També és lamentable que hagi sigut una guerra com la d’Ucraïna, la que amb les dificultats pel subministrament de gas hagi desencadenat aquestes restriccions, quan tots sabem que amb el model de consum actual, estem gastant més recursos de què el planeta és capaç de regenerar.

Com volem aturar l’efecte hivernacle, que causa l’alta concentració de CO2 a l’atmosfera -ja esta per sobre dels 420 ppm-, sense reduir d’una o altra manera el nostre consum energètic i emissions de gasos. Les grans multinacionals del comerç, el transport i els lobbys energètics no deixaran de promocionar el consum a tots els nivells, és el seu negoci.

La disjuntiva és clara, seguim amb la mateixa dinàmica malgastadora i consumista, malgrat que sigui precís per compensar la manca de gas, posar en marxa de nou les centrals de carbó i fuel , o de forma responsable assumint tant individualment com col·lectivament que les mesures d’estalvi energètic son necessàries, ja que si les seguíssim de forma massiva podrien ajudar a reduir les emissions de CO2.

Certament amb aquestes mesures no hi ha prou per aturar l’escalfament global, pero podria ser un pas endavant i una bona manera de conscienciar-nos amb un dels majors problemes al que s’enfronta la humanitat.

—–Tots podem fer alguna cosa per aturar l’escalfament del planeta——

 

 

EL MEDITERRANI, 5ºC PER SOBRE DEL QUE SERIA NORMAL

L’any passat des de aquest web vam publicar un informe sobre l’escalfament del Mediterrani (INFORME: EL MEDITERRANI. Un mar cada cop mes càlid), on exposàvem les característiques i història d’aquest mar i es feia una anàlisi dels severs episodis de pluges torrencials i les seves causes.

L’escalfament global i particularment les onades de calor d’aquests mesos de juny i juliol han portat el Mediterrani occidental a temperatures de l’aigua fins a 30º C en algunes zones del llevant peninsular, això representa 5 o 6º C per sobre de la temperatura mitjana dels últims 100 anys.

La meteorologia és una ciencia complexa que amb tots els avanços tecnològics i els molt afinats models predictius, té sempre un elevat grau d’incertesa que fa difícil la previsió a mitjà i llarg termini. el que si disposem és de llargues series de dades històriques que ens donen una certa perspectiva i capacitat per creuar dades i intentar fer-se una idea del que pot passar.

Aquest coneixement acumulat i les dades de temperatura del Mediterrani que estem registren actualment, ens neguiteja, precisament per la gran capacitat d’evaporació que un mar tan calent acumula, sabem que això és la primera i principal condició perquè en un moment donat, si les restants circumstàncies atmosfèriques (pressió i temperatura en alçada) es presenten,  es produeixi una gran tempesta o fins i tot una gota freda també coneguda com: DANA (Depressió Aillada en Nivells Alts). En qualsevol cas les conseqüències d’aquets fenòmens són prou conegudes i temudes pels que vivim al voltant d’aquest mar.

 

LA CALOR MATA. Al juliol 180 morts a Catalunya

L’onada de calor deixa 180 morts a Catalunya durant el juliol i 2176 a tota Espanya

Aquestes dades són estimacions realitzades pel sistema de “monitorización de la mortalidad diaria por todas las causas (MoMo)” que ha desenvolupat l’institut de salut Carlos III (ISCIII). La seva metodologia, es basa en la comparativa de les morts diàries amb una base de dades de morts diàries de 10 anys, i amb altres variables diàries com la temperatura, la població per grups d’edat (mètode de càlcul). L’estimació de morts degudes a la temperatura es calcula com a l’excés de defuncions amb relació a les morts observades en els mateixos dies durant els 10 anys de la base de dades, corregida si és el cas per esdeveniments anòmals que s`hagin donat.

Segons aquestes estimacions el juliol 2022 hauria estat el més mortífer des que es recullen dades pel que fa a defuncions degudes a la calor.

Quan disposem de les dades reals de morts i d’ingressos hospitalaris duran els dies d’onades de calor, com ha passat en anteriors episodis de calor extrema, podrem veure l’afectació real.

Les dades disponibles de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en els seus informes anuals fins al 2021, recull les correlacions dels decessos diaris a quatre hospitals de referencia (Vall Hebron, Sant Pau, Clínic i del Mar) amb les temperatures màximes i mínimes diàries,  quan s’emeti l’informe de 2022 podrem veure la incidencia de la temperatura en l’increment de defuncions.

Independentment de les dades, creiem que tots hem pogut copsar que aquest ha estat un juliol molt dur tant per la incidència de les onades de calor sobre la salut com pels devastadors incendis i la sequera que ja afecta l’aigua de boca en moltes poblacions.

Cal interpretar que aquesta situació, no és un fet puntual ni està circumscrit a la nostra area geogràfica si no que es tracta senzillament de les conseqüències de l’escalfament global del planeta que com reiteradament hem exposat en aquest web, ja es manifesta en múltiples escenaris a tot el Món.

ELS PITJORS ESCENARIS DEL CANVI CLIMÀTIC S’ESTAN CONFIRMANT

Sembla que quan a l’escalfament global, la gent, comencem a veure les orelles del llop, les successives onades de calor que sacsejant l’oest d’Europa, la sequera acumulada i els focs salvatges que cremen arreu estan d’alguna manera cambian la percepció que molta gent tenia què el canvi climàtic era una cosa que es manifestaria en un futur llunyà.

Els episodis reiterats de calor extrema amb afectacions brutals de focs sobre boscos i habitatges que hem vist en zones llunyanes com Califòrnia i Austràlia així com les persistents sequeres que colpejant moltes parts del planeta i molt especialment el corn d’Àfrica, sembla que comencen a mostrar-se a casa nostra, llavors es quan ens donem compte que estem, ja avui, davant de greus problemes, els quals si no prenen mesures urgents a escala global -com és reduir dràsticament les emissions de CO2 a l’atmosfera- augmentaran en intensitat i en freqüència superant en molt les projeccions fetes pels científics que els mateixos ja estan corregint.

Res del que passa és gratuït, la teoria de sistemes ens ensenya que quan un component important com l’atmosfera dins d’un sistema complex com és la Terra es desequilibra, el resta de components o subsistemes es veuen afectats i sacsejats en menor o major mesura fins que es produeix un nou però ben segur diferent equilibri o el que és molt pitjor, un període d’inestabilitat imprevisible.

No volem ser catastrofistes, però tampoc, de cap manera volem disfressar una realitat que des d’aquestes pàgines hem anat presentant i divulgant.

Lamentablement, els ciutadans de peu, no tenim la capacitat i poder tampoc la voluntat de capgirar la situació, i estem en mans d’uns governants i lobbys globals, pels quals salvar el planeta no és la seva prioritat.

articles relacionats:  La sequera 

                                MÉS FOCS, MÉS INTENSOS, MES INCONTROLABLES.

1.5º, 2º, 3º C ??? EL 2040, 2050, 2100 ???. Un missatge equivocat

EL CO2 SEGUEIX PUJANT. Nou rècord històric.

BARCELONA, CIUTAT O METROPOLI?

El debat es antic però últimament ha adquirit una nova dimensió, els problemes de mobilitat desprès de la pandèmia han tornat i podem afirmar que amb més força, les cues a les carreteres i autopistes, les afectacions ferroviàries i les restriccions derivades de les mesures per reduir la contaminació estan portan a institucions i ciutadans a preguntar-se ………….

La ciutat de Barcelona amb poc mes de 1,6 milions d’habitants representa la mitad de la població que viu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que agrupa 36 municipis amb mes de 3,2 milions d’habitants.

 

 

Com veiem en el mapa la ciutat de Barcelona està rodejada de grans poblacions con L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornella, etc., formant una trama urbana continua en la que és difícil saber quan entra o surts d’una determinada població, no obstant cada població te el seu ajuntament, amb la seva propia governança i les seves prioritats socials i polítiques, de manera que el mosaic resultant després de les eleccions és sempre força heterogeni i acolorit

 

L’Àrea Metropolitana de Barcelona vol compensar d’alguna manera la dificultat que l’esmentada disgregació comporta per planificar, endegar projectes i coordinar serveis, i de fet les seves competències van en aquesta direcció.

No obstant, després de molts anys de funcionar com a mancomunitat de municipis l’actual AMB va agafar cos jurídic el 2010 per una llei del Parlament de Catalunya.

 

L’AMB té competències en tres àmbits: ordenació del territori, urbanisme i infraestructures d’interès metropolità.

(Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Entitat del Medi Ambient i Entitat Metropolitana del Transport

 

 

Barcelona1.595.110 hab.100 km²   Hospitalet de Llobregat251.848 hab.16 km²   Badalona216.201 hab.22 km²   Santa Coloma de Gramanet116.765 hab.7 km²   Cornellá de Llobregat84.477 hab.7 km²   San Baudilio de Llobregat80.727 hab.22 km²   San Cugat del Vallés74.345 hab.48 km²   El Prat de Llobregat62.663 hab.31 km²   Viladecans61.718 hab.20 km²   Castelldefels58.955 hab.13 km²   Sardañola del Vallés57.758 hab.32 km²   Esplugas de Llobregat46.286 hab.5 km²   Gavá44.678 hab.31 km²   San Felíu de Llobregat42.273 hab.12 km   Ripollet35.661 hab.4 km²   San Adrián de Besós32.734 hab.4 km²   Moncada y Reixach32.111 hab.23 km²   San Juan Despí31.671 hab.6 km²Barberá del Vallés29.208 hab.6 km²San Vicente dels Horts27.106 hab.9 km²San Andrés de la Barca25.743 hab.6 km²Molins de Rey23.544 hab.16 km²San Justo Desvern15.391 hab.8 km²Badia del Vallés13.975 hab.1 km²Corbera de Llobregat13.133 hab.18 km²Castellbisbal11.540 hab.31 km²Pallejá10.819 hab.8 km²Montgat9.778 hab.3 km²Cervelló7.944 hab.22 km²Santa Coloma de Cervelló7.508 hab.7 km²Tiana7.417 hab.8 km²Begas5.898 hab.50 km²Torrellas de Llobregat4.974 hab.14 km²El Papiol3.781 hab.9 km²San Clemente de Llobregat3.631 hab.11 km²La Palma de Cervelló3.009 hab.5 km²

ALERTA PER ONADA DE CALOR. i ja va la tercera aquest any

Protecció Civil de la Generalitat activa l’alerta per onada de calor davant la previsió de temperatures extremes a partir de dimarts

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) preveu elevats valors de temperatura en un nou episodi de calor que es mantindrà al llarg de tota la setmana. Les conseqüències més directes d’aquesta situació de calor extrema són:

  1. PROBLEMES PER LA SALUT DE LES PERSONES, ESPECIALMENT LES MÉS VULNERABLES
  2. ELEVAT RISC D’INCENDI A TOT EL PAIS.

En gran part depèn del nostre comportament evitar o reduir aquest riscos, siguem solidaris i tinguem hem compte les següents recomanacions.

Més informació sobre les onades de calor: ONADES DE CALOR

TRAGEDIA ALS DOLOMITES, L’escalfament global afecte les glaceres de muntanya

La Marmolada és la muntanya més alta de les Dolomites amb els seus 3.343 m. d’altura té unes glaceres permanents a la seva part més alta que els muntanyencs han de creuar per arribar al cim, lamentablement, a causa de les altes temperatures registrades els últims dies una part de la glacera es va trencar provocant una allau de gel i roques que en la seva caiguda va agafar un grup d’alpinistes en la seva ruta cap al cim de la muntanya, de moment es comptabilitzen 7 morts, 5 desapareguts i diversos ferits.

Des d’aquest web hem exposat en diversos articles la fragilitat de les glaceres de tot el Món davant l’escalfament global del planeta que fa que perdin extensió i massa de gel, les dinàmiques i comportaments d’una glacera són diverses i depenen de molts factors com la propia morfologia, gruix, alçada, etc, tanmateix, el factor més desestabilitzador és l’increment de  temperatura  que provoca fusions elevades i incrementa força les corrents d’aigua que flueixen per sota el gel, aquesta circunstància juntament amb la formació dels seracs (profundes esquerdes en el gel) en molta probabilitat ha estat el que ha provocat la tragèdia de la Marmolada.

Més informació sobre les glaceres a : EL RETROCÉS DE LES GLACERES

Vídeo de l’allau de la Marmolada:

LISBOA 2022. CONFERENCIA SOBRE ELS OCEANS

Aquesta setmana se celebra a Lisboa la Conferencia de les NNUU sobre els oceans.

No s’esperen grans resultats ni compromisos importants d’aquesta cimera de 150 països, tanmateix, les converses que es mantenen són d’alguna manera un altaveu més de la situació de degradació que l’activitat humana comportà pels mars i oceans del planeta.

Els principals problemes derivats d’aquestes activitats són;

L’increment de la temperatura de les aigües que fa que cada cop els huracans i les tempestes siguin més potents i freqüents.

La pujada del nivell del mar que afecta ja a moltes illes i zones costaneres.

L’acidificació de les aigües que afecta moltes espècies marines i per tant la cadena tròfica.

La degradació de grans zones litorals per abocament de detritus i deixalles.

La pèrdua dels esculls de corals i les espècies que hi viuen.

La proliferació de residus de plàstic que tarden molts anys en degradar-se formant microplàstics que afecten a una gran part de peixos i mamífers marins.

Si voleu saber més sobre la importància que els oceans tenen pel planeta clica:

ELS OCEANS. IMMENSOS I TAL VEGADA FRÀGILS

EL BOSC A CATALUNYA. Molta feina per fer

El bosc és molt més que una comunitat més o menys extensa d’arbres d’una o altra espècie, els boscos amb la seva capacitat per absorbir CO2 i emetre oxigen, son els grans pulmons del planeta, a més conformen paisatges, sostenen la biodiversitat, eviten l’erosió del sol, configuren els climes locals i fins i tot ens ajuden en la nostra salut.

Els recents incendis a Catalunya ens porta a parlar dels nostres boscos:

EL BOSC A CATALUNYA

Com a gran part d’Europa, els boscos a Catalunya, no estan en una situació de risc, quant a la seva extensió, fonamentalment, pel fet que en l’últim segle el bosc ha anat ocupant progressivament els espais que l’abandonament de l’agricultura i l’èxode rural ha anat deixant lliures, tanmateix una gran part son boscos joves, molt densos, amatollats i mal gestionats, on la biodiversitat d’espècies ha caigut considerablement.

Els boscos considerats madurs i preservats són més aviat escassos i mancats d’una autentica protecció i de boscos verges o primigenis no en queden, podem dir doncs, que malgrat ser un país amb molta massa forestal, una gran part d’aquesta és de baixa qualitat.

 

No obstant, val a dir que tenim boscos molt bonics, força conservats i amb una gran varietat d’espècies, sobretot els que formen part de la xarxa d’espais naturals, de manera que qui vulgui gaudir del bosc ho pot fer sense necessitat de fer enormes desplaçaments, ben segur que a prop de casa tindrà algun parc amb una zona forestal que podreu visitar.

Les varietats de bosc a Catalunya és amplia, el clima mediterrani i el relleu muntanyós ha permès  que hi hagin arrelat moltes espècies que es reparteixen segons les seves característiques per tot el territori.

Tanmateix, la situació climàtica actual amb un escalfament global que s’accelera, estres hídric acumulat, onades de calor i molta carga tèrmica al sota bosc ens dona unes condicions idònies per la proliferació d’incendis del tipus que els bombers anomenen de sexta generació, és a dir de extrema dificultat en l’extinció.

Creiem que ja va sent hora que ens prenguem seriosament els conceptes de gestió forestal sostenible i prevenció integrada “Com diuen els especialistes forestals els focs s’apaguen a l’hivern”


Si us interessa i voleu veure el programa “30 minuts” de TV3 emes El passat 19 de juny dedicat a la Revolució forestal clica sobre la foto:

“Catalunya, una de les regions més boscoses d’Europa, desaprofita bona part del seu potencial com a productora de fusta i està plena de boscos abandonats que comporten un gran risc d’incendi”


EL BOSC ENS DÓNA MOLT, L’HEM DE RESPECTAR I ESCOLTAR

Crec que amb el que hem dit fins ara queden clar els beneficis i el pes que té el bosc per la salut de la mare Terra i la biosfera (conjunt d’animals i plantes que poblant el planeta). Els homes tenim la responsabilitat de gestionar i preservar aquesta riquesa natural.

Tanmateix i referint-nos als usos socials del bosc, podem afirmar que aquest ens aporta també nombrosos beneficis, el més important per la societat cada cop més urbanitzada, a part de la nostra passió per collir bolets i altres fruits del bosc, és la possibilitat de gaudir de la serenor i tranquil·litat d’una passejada pels camins i verals que s’endinsen en el bosc, i que ens donarà, el plaer de contemplar la bellesa cromàtica que alguns boscatges ens ofereixen segons quines èpoques de l’any o la  bonica gama de verds que les molses i el sotabosc humits ens ofereixen.

El bosc, si el sabem escoltar, ens parla, sols cal respectar-lo i tenir cura de les nostres actuacions. Defensar el bosc de les múltiples amenaces a que té de fer front es una obligació dels governs i de les institucions, però també nostra.

Cuidant el bosc, cuidem el planeta i ens cuidem a nosaltres mateixos

JA HI SOM, AMB L’ONADA DE CALOR TORNEN ELS FOCS.

L’onada de calor que patim amb temperatures per sobre dels 40ºC i l’estrès hídric acumulat als boscos, són els detonants més importants de la generació d’incendis forestals arreu de Catalunya. Tanmateix hi ha encara un factor que és també determinant, ens referim a la pobra gestió que es fa de les masses forestals, en la correcta gestió del bosc i dels matollars és on realment podem començar a lluitar contra aquests focs que l’escalfament global fa que siguin capa cop més habituals i més intensos.

La proliferació de grans incendis arreu del Món es un dels efectes del canvi climàtic, de manera que haurem d’esperar que continuïn produint-se de forma recurrent, en aquest sentit cal aplicar mesures contundents de prevenció i d’adaptació a les noves característiques dels focs i de l’estat del sistema forestal, altrament, com està passant en llocs com Califòrnia, les afectacions en superfície forestal, biodiversitat, bens i vides humanes, seran més grans i severes.

Els excel·lents tècnics forestals i bombers que tenim a Catalunya tenen una gran experiència i saben el que s’ha de fer en gestió i prevenció, el que fa falta és dotacions pressupostaries i plans d’actuació a curt i mitjà termini, en cas contrari l’extinció dels focs serà una tasca titànica.

Els Bombers de la Generalitat lluiten contra quatre incendis forestals aquest dijous. A més dels grans incendis d’Artesa de Segre, Castellar de la Ribera i Corbera d’Ebre hi ha un quart foc forestal a Lladurs, al Solsonès, a la mateixa comarca que l’incendi de Castellar. Més Informació: El Nacional.Cat.incendis-amenacen-catalunya

INFORMACIÓ RELACIONADA:

MÉS FOCS, MÉS INTENSOS, MES INCONTROLABLES.

FOCS A CALIFÒRNIA. El canvi climàtic els intensifica.

FOCS SALVATGES. Una nova generació de focs

Ones de Calor

ATENCIÓ, TENIM UNA FORTA ONADA DE CALOR. Consells a seguir

ONADES DE  CALOR: Es defineix com: Període que pot anar de dies fins a setmanes en què es dóna un temps més calorós del normal en una àrea o zona geogràfica determinada, també es caracteritza per que les nits les temperatures son superiors als 21/22 ºC essent considerades “nits tropicals”

Aquests últims anys estem vivint en pròpia pell aquest fenomen climàtic i molta gent està patint per culpa de les altes temperatures que s’enfilen fins a prop dels 40 ºC en molts llocs del Món. Això comporta riscos en la salut de les persones (cop de calor) i empitjorament de la qualitat de l’aire i  preocupa especialment les agencies de salut de tot el mon que veuen que durant els episodis de calor extrema és produeix un augment dels ingresos hospitalaris i de la mortalitat especialment entre la gent més gran i que té patologies severes.

Les previsions meteorològiques indican per els pròxims dies una forta pujada de les temperatures que es pot allargar fins a una setmana, es preveu que les temperatures s’enfilin en moltes comarques fins a més de 40ºC a la sombra, podem afirmar per tant que estem davant d’una onada de calor quant encara no hem arribat a l’estiu.

 

davant els riscos que les altes temperatures i nits tropicals representen per les persones i els animals us recordem els:

CONSELLS QUE L’ANY PASSAT VA EMETRE LA GENERALITAT DAVANT LA POSSIBILITAT D’ARRIBADA D’UNA ONA DE CALOR.

Els mesos de Juliol i Agost (Ara també el Juny) representen en el nostre territori un risc elevat d’altes temperatures, per aquesta raó cal tenir present els següents consells:

A Casa:

  • Durant el dia, tanqueu les persianes de les finestres on toca el sol.
  • A la nit, obriu les finestres de casa per refrescar-la.
  • Estigueu-vos a les estances més fresques.
  • Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat). Si no en teniu, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes, etc.).
  • Refresqueu-vos sovint amb dutxes, tovalloles mullades amb aigua, etc.
  • Beveu aigua fresca de forma regular encara que no tingueu set.
  • Si teniu animals de companyia, procureu que no s’estiguin al sol i hidrateu-los.

Al carrer

  • Porteu una gorra o un barret.
  • Utilitzeu roba lleugera (cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.
  • Procureu caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.
  • Porteu aigua i beveu-ne sovint.
  • Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.
  • Eviteu sortir a les hores de més calor i eviteu les activitats físiques intenses.

Al cotxe

  • No deixeu els nens sols i tancats dins el cotxe.
  • Eviteu viatjar amb cotxe durant les hores de més calor; porteu sempre líquids per hidratar-vos.
  • No deixeu mai els nens ni les persones grans a l’interior del vehicle amb les finestres tancades. Tampoc podeu deixar dins el cotxe amb les finestres tancades els animals de companyia.
  • Quan feu un viatge llarg, atureu-vos periòdicament per descansar i refrescar-vos.
  • Feu una atenció especial als canvis sobtats de temperatura que es produeixen en entrar i sortir del vehicle.

Als àpats

  • Beveu força i vigileu l’alimentació
  • Feu menjars lleugers, eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories (salses, fregits, arrebossats).
  • Preneu aliments rics en aigua (fruites, verdures i hortalisses); us ajudaran a recuperar les sals minerals perdudes per la suor.
  • Beveu molta aigua i sucs de fruita al llarg del dia, encara que no tingueu set.
  • No prengueu begudes alcohòliques.


ATENCIO, MOLT IMPORTANT. Si coneixeu gent gran o malalta que viu sola

  • Asegureu-vos de que estiguin hidratats
  • Mireu de visitar-los o com a mínim trucar-los un cop al dia.
  • Ajudeu-los a seguir aquests consells.
  • Si prenen medicació, reviseu amb el seu metge si aquesta pot influir en la termoregulació i si s’ha d’ajustar o canviar.

RISC D’INCENDIS

Un altra efecte destacable durant les ondes de calor, es què la elevada temperatura, juntament amb l’estrès hídric acumulat per la vegetació incrementà moltíssim el risc d’incendis incontrolables, cal per tan ser molt curos amb les activitats a la natura, una guspira o una cigarreta pot causar un gran incendi.

LA GUERRA D’UCRAINA I EL CANVI CLIMÀTIC

ANEM CAP AL QUART. MES DE GUERRA

Ucraïna, amb milers de víctimes i una destrucció massiva de pobles i ciutats és per descomptat la més mal parada d’aquesta absurda guerra, tanmateix, el conflicte comporta tambe un agreujament de la crisi climàtica planetària i les seves conseqüències.

Segons la BBC:

“El món està assistint a una “febre de l’or” per a nous projectes de combustibles fòssils, afirmen en un nou informe, investigadors destacats del canvi climàtic.

L’augment dels preus de l’energia impulsat per la invasió russa d’Ucraïna ha donat lloc a noves inversions en petroli i gas.

Suposadament, ajuda amb el subministrament d’energia a curt termini, però la nova infraestructura un cop construïda hi serà durant dècades i definitivament ens perdrem els objectius climàtics.

Un informe de Climate Action Tracker (CAT) diu que el món corre el risc de quedar bloquejat en un “escalfament irreversible”.

Hi ha un ampli consens que l’emissió de gasos produïts pels combustibles fòssils s’ha de reduir dràsticament l’any 2030. Es considera que és l’únic camí que mantindria l’augment de la temperatura global a 1,5 graus i evitaria els efectes més perjudicials del canvi climàtic”

El que ara per ara, quedar clar és que el Lobby petrolier i del carbó està fent l’agost amb la guerra i  l’encariment tan elevat del preu dels combustibles d’origen fòssil, i que no es preveu un canvi de tendència.

Alguns analistes amb una visió certament optimista veuen que els problemes de subministrament de gas rus ha portat a molts països a accelerar la transició cap a les energies renovables i reduir la dependencia del petroli i gas, de manera que a mig termini podria anar a favor de aturar l’escalfament del planeta.

Lamentablement, a més de les conseqüències geopolítiques de la guerra, la manca d’ambició de molts països en els compromisos de reducció d’emissions, ens allunya cada cop més dels objectius establerts a la COP-26 a Glasgow. Mentrestant la concentració de CO2 a l’atmosfera ha arribat aquest més de Juny a 421 ppm molt per sobre dels valors de 315 ppm registrats el 1960.


FA UN MES QUE VA COMENÇAR LA GUERRA D’UCRAÏNA.

Les conseqüències més greus de la guerra d’Ucraïna són les morts i desolació que la invasió russa està causant en aquest territori, el gènere humà no té límits amb la seva capacitat per destruir, i alguns líders polítics autàrquics no dubten en utilitzar la seva potència militar amb raons geoestratègiques que no tenen cap justificació.

 

La guerra, però, a part de l’increment directe d’emissions i del risc nuclear que comporta, té també danys col·laterals que es fan difícil exposar davant de tanta barbàrie, ens referim al fet que l’agressió de Rússia i les conseqüències energètiques que comporta, posen en perill el consens internacional i els plans i compromisos de molts països per la reducció d’emissions degudes a l’ús de combustibles fòssils.

Les incerteses en el subministrament de gas, així com els alts preus derivats del conflicte bèl·lic faran encara més complexa la transició energètica cap a energies renovables, ja que l’ús del carbó, petroli i el gas del fracking poden resultar altre cop atractius per molts països que tenen o compren aquests recursos.

Tot plegat fa pensar que els objectius -ja prou qüestionats pels científics-per limitar l’escalfament global del planeta a un màxim de 1,5 o 2ºC es veuran seriosament amenaçats.

Per descomptat que no volem posar el canvi climàtic per davant del drama humà que viu Ucraïna, però des d’aquest lloc web tampoc podem ignorar les conseqüències també dramàtiques que per la humanitat tindrà -de fet, ja està tenint- l’escalfament del planeta, que ben segur empitjoraran amb l’esclat d’aquesta guerra que no hagués hagut de començar mai.

<Després de la pandemia, la guerra, i després que? fins on som capaços d’autodestruir-nos>

 

LES GLACERES DE L’HIMALÀIA TAMBÉ ES DESFAN.

No és cap novetat que les glaceres com a conseqüència del canvi climàtic estan retrocedint arreu del Món, però el que encara preocupa més és la velocitat a la qual estan perdent la seva massa de gel.

L’evolució d’una glacera depèn del seu balanç entre neu nova caiguda i neu fossà, és fàcil comprendre que quan aquesta última supera a la neu nova rebuda durant l’hivern la glacera. va perdent gruix i extensió.

L’Himàlaia, la serralada més alta del Món no és una excepció, ben al contrari és una de les més afectades.

Melting at double rate

Segons la publicació indiatimes.com/news/ :

La fusió de les glaceres de l’Himàlaia s’ha duplicat des de principis del segle XXI a causa de l’augment de les temperatures, perdent més de 45 cm de gel cada any i amenaçant potencialment el subministrament d’aigua per a centenars de milions de persones a molts països, inclosa l’Índia,

Un estudi, publicat l’any 2019 per la revista Science Advances mostra que les glaceres a partir de l’any 2000, estan doblant la quantitat de gel fos que de mitjana va tenir lloc entre els anys 1975 i 2000. es calcula que les glaceres poden haver perdut fins a una quarta part de la seva enorme massa durant les últimes quatre dècades, va dir Maurer, autor principal de l’estudi.

L’anàlisi, que abasta 40 anys d’observacions per imatges repetides per satèl·lit sobre més de 650 glaceres a l’Índia, la Xina, el Nepal i Bhutan, indica que el canvi climàtic s’està menjant les glaceres de l’Himàlaia.

L’aigua de desglaç alliberada per les glaceres de l’Himàlaia forma la capçalera dels principals sistemes fluvials d’Àsia, donant suport a la producció d’aliments i energia aigües avall, a més de mantenir una sèrie d’ecosistemes i serveis ecosistèmics.

Uns 800 milions de persones depenen en part de l’escorrentia estacional de les glaceres de l’Himàlaia per al reg, l’energia hidràulica i l’aigua potable. Fins ara, sembla que la fusió accelerada està augmentant l’escorrentia durant les estacions càlides, però els científics preveuen que s’anirà reduint en dècades a mesura que les glaceres perdin massa, això, acabarà provocant escassetat d’aigua.

De fet, el que cal destacar d’aquest article és que fins i tot les glaceres més altes. situades al sostre del Món, pateixen els efectes de l’escalfament global.

Les glaceres són un testimoni viu i palpable de la gravetat del canvi climàtic i el consegüent escalfament del planeta.

Mes informació sobre les glaceres i el canvi climàtic: GLACERES I CANVI CLIMATIC

LA DESFORESTACIÓ, NO TE ATURADOR

Els interessos econòmics de governs i multinacionals, van per davant de l’emergència climàtica, malgrat la pandèmia, l’any passat es va continuar amb la desforestació massiva.

Us deixem un article de “The Guardian” molt il·lustratiu del problema:

La destrucció implacable de la selva tropical continua malgrat la promesa de la Cop26.
Els tròpics van perdre 11,1 milions d’hectàrees de coberta arbòria el 2021,  segons el World Resources Institute (Patrick Greenfield, 28 d’abril de 2022)

Gent de la tribu Mura en una zona desforestada de la selva amazònica, Brasil, 2019. Fotografia: Ueslei Marcelino/Reuters

Segons dades recents, les selves tropicals verges es van tornar a destruir a un ritme implacable el 2021, cosa que va generar la preocupació que els governs no compleixin un acord Cop26 per aturar i revertir la desforestació a finals de la dècada.

Des de l’Amazònia brasilera fins a la conca del Congo, els tròpics van perdre 11,1 milions d’hectàrees de coberta arbòria l’any passat, inclosos 3,75 milions d’hectàrees de bosc primari crític per limitar l’escalfament global i la pèrdua de biodiversitat.

També, els boscos boreals, principalment a Rússia, van experimentar una pèrdua rècord el 2021 a causa de la pitjor temporada d’incendis forestals a Sibèria des que van començar els registres, segons noves dades de la Universitat de Maryland publicades a través de Global Forest Watch.

Els experts van qualificar la pèrdua continuada de boscos com un desastre que accelera  l’escalfament global i van dir que els 143 governs que es van comprometre a aturar i revertir la pèrdua de boscos l’any 2030 a la Cop26 celebrada a Glasgow, havien de complir amb urgència el seu compromís.

Desforestació a la selva d’Ituri al nord-est de la República Democràtica del Congo. Photograph: Hugh Kinsella Cunningham/EPA

De la selva tropical primària que es va perdre el 2021 -alliberant l’equivalent a les emissions anuals de combustibles fòssils de l’Índia- el 40% va desaparèixer al Brasil, i la República Democràtica del Congo, Bolívia, Indonèsia i el Perú formaven la resta dels cinc primers països.

Malgrat la pèrdua persistent de boscos, els experts van assenyalar signes d’esperança en les noves xifres. Indonèsia va reduir la pèrdua de bosc primari per cinquè any consecutiu després de l’acció del govern sobre l’oli de palma, la gestió dels incendis i un pla climàtic nacional actualitzat que va comprometre el país a convertir-se en un embornal de carboni per al 2030.

Malàisia també ha reduït la pèrdua de bosc primari en els darrers anys, i els experts van assenyalar els exemples de Gabon i les Guyanes, que han tingut taxes molt baixes de pèrdua de bosc durant les dues últimes dècades.

Rod Taylor, el director global del programa de boscos del World Resources Institute (WRI), que va compilar l’informe, va dir que, encara que les taxes globals de pèrdua de boscos semblaven aplanades, havien de disminuir dràsticament perquè el món assoleixi els objectius climàtics.

“Quan mireu les estadístiques interanuals que no canvien, podríeu concloure que realment no ofereixen un titular digne de notícia. Però quan es tracta de la pèrdua de boscos tropicals primaris, les taxes obstinadament persistents es relacionen amb el clima, la crisi d’extinció i el destí de molts  pobles indígenes. Les altes taxes de pèrdua continuen malgrat les promeses de països i empreses”, va dir Taylor.

Els incendis forestals, l’augment de les temperatures i la neteja del terreny estan afectant la resiliència dels boscos d’arreu del món. Els avisos apunten a parts de l’Amazònia que corren el perill de convertir-se de selva tropical a sabana. Segons les xifres, hi va haver un augment especialment preocupant de la desforestació a l’Amazones occidental del Brasil, relacionat amb la neteja a gran escala per fer pastures de bestiar al llarg de les carreteres existents.

Els boscos i especialment els tropicals a part de ser els grans embornals de CO2 del planeta, són  grans reserves de biodiversitat, la seva preservació i fins i tot la restauració, hauria de ser una prioritat per part de la comunitat internacional, si no s’atura la desforestació les conseqüències ecològiques i climàtiques seran encara pitjors del que ja es preveu.

EL CO2 SEGUEIX PUJANT. Nou rècord històric.

L’organització CO2-earth que vigila la concentració d’aquest gas d’efecte hivernacle a l’atmosfera ens ha donat les següents dades registrades a l’observatori de referència a Mauna Loa  a Hawaii

Feb 14, 2022:  421.59 ppm        Abr. 18, 2022: 420.49 ppm        Abr. 16, 2021: 418.37 ppm

Segons aquesta organització aquests registres són els més alts mai registrats a la Terra en milions d’anys.

Com hem comentat moltes vegades en aquest web, aquestes dades són dolentes, però el més preocupant és la tendència que com mostra la següent gràfica, segons l’Agència Internacional de l’ Energia, un cop superada la pandemia les emissions globals generades pel consum energètic han tornat a pujar un 6% establint un nou rècord mundial.