La pròxima crisis planetària serà sens dubte la crisi de l’aigua, ja avui en moltes zones de la Terra les sequeres persistents han causat estralls entre la població i en els ecosistemes, Las sequeres persistents com les que patim a la Mediterrània o concretament a Catalunya, estan directament relacionades amb el canvi climàtic, de manera que a mesura que la temperatura global del planeta vagi augmentant la crisi de l’aigua al Món s’anirà fent més i més greu.

El reportatge de Tv3 Dos mil milions de persones no tenen accés a aigua sanejada, emes al TN, exposa clarament la dramàtica problemàtica de la manca d’aigua potable al Món

Si el vols veure el reportatge clica sobre la imatge:

             

---

QUE ES L’AIGUA

L’aigua és una molècula molt simple, dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen -H2O- aquesta simplicitat i les seves característiques -és l’únic element que es troba de forma natural en els tres estats de la matèria: líquid, sòlid i gasos- és poder la raó de la gran importància que aquesta matèria ha tingut i té en l’evolució del planeta i les espècies que l’habitem, també la  capacitat calorífica o gran inèrcia tèrmica de l’aigua li proporciona aquest paper clau al Món. La Terra rep el sobrenom de Planeta Blau d’ençà que les fotos dels primers viatges espacials van evidenciar el domini d’aquest color blau quan mirem el globus terraqüi des de l’espai exterior, és una bella imatge que gaudim gràcies a que els oceans ocupen el 71% de tota la superfície de la Terra.

D’ON VE L’AIGUA

Hi ha dues hipòtesis que rivalitzen a la recerca del consens científic.

1.- Dels cometes

2.- De l’interior de la Terra

La majoria de científics defensen de l’interior de la Terra, encara que s’admet que una petita part pot haver vingut dels anomenats cometes de gel, la major part prové de les emissions de gasos associats a les erupcions volcàniques, donat que una gran quantitat dels mateixos és vapor d’aigua.

Encara avui les erupcions dels volcans situats a les zones de subducció contenen més del 90 % de vapor d’aigua i gel.

Gràcies a l’anàlisi de certes formacions rocoses que van preservar al seu interior la composició de l’aigua, és té l’evidència científica que els oceans es van formar fa uns 3800 milions d’anys, uns 700 milions d’any després de la formació de la Terra. En aquella època, el vapor d’aigua procedent de l’interior i retingut a l’atmosfera amb el refredament progressiu del planeta va començar a condensar provocant enormes i continues pluges que van anar omplint les grans conques oceàniques.

L’AIGUA ES VIDA

A partir de la disponibilitat d’aigua al planeta, es van donar les condicions necessàries per a l’existència de vida i la història de la Terra va fer un tomb, que lenta però inexorablement conduiria a la generació de milions d’espècies animals i vegetals que conformen la rica diversitat del que anomenem Biosfera.

Els primers microorganismes unicel·lulars apareixen en el medi aquos fa uns 3600 milions d’anys, es formen a partir de molècules químiques com el carboni i el nitrogen amb combinació amb l’aigua per un procés de fotosíntesis, són coneguts com a cianobacteris i van colonitzar el planeta formant estructures enormes que creixien i se suportaven en els sediments marins.

Des d’aquests organismes primigenis es van crear d’altres, però no va ser fins fa uns 3000 milions d’anys que van aparèixer els primers organismes multicel·lulars (Eucariotes). Des de llavors, o sigui fa uns 600 milions d’anys, es produeix una autèntica explosió de vida que malgrat  algunes dramàtiques extincions com la dels dinosaures, es propagarà des dels mars i oceans a tot el planeta, l’evolució de les espècies, farà el resta.

Es pot afirmar doncs, que l’aigua és la base de la vida i aquest element és el que els astrònoms valoren com indicador de la possible existència de vida l’univers.

LA HIDROSFERA

Podríem definir-la com la suma de tota l’aigua que hi ha al planeta, comprenen oceans, mars, llacs, rius i aigües subterrànies, realment és molta aigua, però no tota aquesta aigua és útil per a totes les espècies animals i vegetals que poblem la Terra,

Hi ha moltes espècies, entre elles la humana, que no  poden viure amb l’aigua salada de mars i oceans, representant aquesta ni més ni menys que el 97% de tota l’aigua del planeta el restant 3 % és aigua dolça i es reparteix entre neus i gels permanents, aigües subterrànies i aigües superficials (rius, llacs i pantans), aquestes últimes són realment l’aigua dolça disponible i representen tan sols un 0,4% del total d’aigua dolça superficial que hi ha al planeta. Aquest percentatge d’aigua dolça útil tot i ser molt petit amb comparació amb l’aigua oceànica salada, no es poca cosa, a tall d’exemples podem dir que el riu Amazones en la seva desembocadura entrega l’oceà 175 milions de litres per segon, i el Congo uns 40 milions.

El problema més gran en el tema de l’aigua dolça és com sempre el seu repartiment desigual al Món, com passa amb la resta de paràmetres que configuren els desequilibris socials, mentre que als països rics malbaratem aquest bé tan necessari com és l’aigua en altres països no en tenen o tenen un accés a molt difícil. Però això seria objecte d’un altre debat que potser en un altre article podrem abordar.

ELS OCEANS.

Són la gran reserva d’aigua del planeta, aigua que contenen té una mitjana d’un 3,5 % de sal, que prové fonamentalment del desguàs durant milions d’anys, que els rius fan als oceans i que tanmateix transporten junt amb l’aigua dels seus cursos, sals minerals resultants de l’erosió dels sols, també les erupcions volcàniques col·laboren activament en la salinitat dels oceans.

Aquesta aigua oceànica, fruit de la calor a la superfície s’evaporarà (les sals queden retingudes) formant núvols que transportats pels corrents atmosfèrics acabaran condensant en forma de pluja d’aigua dolça sobre la terra o el mateix oceà. De fet el que hem descrit es el famós cicle de l’aigua que tal vegada és fonamental en mantenir el balanç hídric del planeta.

Els oceans cobreixen un 71% de la superfície de la terra, les seves característiques varien segons de quin oceà parlem, variant molt quant a profunditats i superfície, però es calcula que tenen una profunditat mitjana de 4300 metres encara que hi ha grans foses marines com de les illes Marianes que arriben als 11000 metres. La distribució dels oceans al planeta és irregular de manera que l’hemisferi sud concentra més del 65 % de tota la superfície oceànica. El conjunt de tota la massa liquida dels oceans representa uns 1370 trilions de litres.

GRANS REGULADORS TÈRMICS

Com hem vist els oceans tenen des del punt de vista físic un paper molt destacat al planeta i en conseqüència el que passi en els oceans afecta  tota la Terra i els seus habitants, en aquest sentit podem afirmar que els climes de les diverses zones del Món ve determinat pel comportament de la relació entre els oceans i l’atmosfera.

Com hem comentat, l’aigua té una gran capacitat calorífica, de manera que els oceans amb la seva enorme massa d’aigua té la capacitat de retenir una enorme quantitat d’energia tèrmica provenen de la radiació solar.

Els corrents marines superficials transporten l’energia des d’unes zones del planeta cap d’altres més fredes, la consegüent evaporació i els vents dominats a l’atmosfera determinen el règim de pluviositat i temperatura de les zones afectades proporcionant uns climes molt més temperats que els que es poden trobar molt a l’interior dels continents.

Un exemple clar d’aquesta interacció el tenim a l’Atlàntic Nord on l’aigua càlida del carib i el golf de Mèxic és transportada pel corrent del Golf  cap al Nord, on especialment a l’hivern allibera calor a l’atmosfera que els vents dominants enviant cap a Europa on es produeixen uns hiverns relativament suaus i humits. El mateix efecte es produeix en altres zones del planeta com el Pacífic Nord on la corrent de Kuroshio transporta energia des dels tròpics cap al Japó.

Tot plegat ens indica que l’equilibri o balanç energètic entre els dos components globals del sistema climàtic, és a dir els oceans i l’atmosfera és determinant en el manteniment de les condicions ambientals de la Terra.

ELS OCEANS I EL CANVI CLIMÀTIC

L’escalfament global del planeta afecta de forma més lenta però no menys greu l’esmentat equilibri i les mateixes característiques físiques i ecològiques  de les aigües oceàniques, aquest escalfament (continuat en les últimes dècades) està provocant molts problemes pels ecosistemes marins i les espècies que hi viuen i també pels humans especialment pels que viuen en zones costaneres. Problemes com l’increment del nivell del mar, de la freqüència i intensitat de huracans i  grans inundacions són fenòmens que tenen relació directa amb l’augment de la temperatura del mar.

Malgrat l’enorme massa que tenen els oceans, els mesuraments directes en mils de punts i a diferents profunditats evidencien que hi ha increment mitjà de la temperatura de l’aigua que els científics avaluen en 0,8/0,9 graus C.

Al propi escalfament de l’aigua, s’afegeix el problema de l’acidificació dels oceans, degut a l’ increment de la quantitat de  CO2 que l’activitat humana emet a l’atmosfera i que els oceans absorbeixen en part (30%), això provoca una reducció del carbonat càlcic i conseqüentment  greus danys a les grans barreres de coral i altres animals que necessiten aquest mineral pel seu desenvolupament.

En darrer lloc els oceans i les espècies que hi viuen s’enfronten també a un perill que podríem dir d’última generació, com són els milions de tones de  deixalles de tota mena que la població del Món aboca al mar cada dia, en especial els plàstics i altres productes químics que no es degraden i que són altament tòxics per moltes espècies.

Podríem allargar-nos molt en la descripció i el detall dels problemes que ja són ben presents en aquesta última frontera que representen els oceans i que encara conserven molts dels animals, plantes i entorns naturals que alguns científics ens mostren en els seus treballs. Com no hi ha temps, em conformo en reiterar una vegada mes la necessitat de què cadascú des de la seva pròpia consciència actuí en conseqüència i tingui cura en el tractament de les  deixalles que genera.

---

Articles relacionats:

LA CRISI CLIMÀTICA A L’ÀFRICA. Una situació dramàtica

La sequera

 

L’administració Biden dels EEUU traint les expectatives de milions de nord-americans dona llum verda a l’explotació petroliera de la zona àrtica d’Alaska amb l’imminent aprovació del projecte Willow que preveu perforar més de 200 pous d’extracció de petroli en aquest territori encara verge.

La companyia que lidera el projecte preveu, quan estigui a ple rendiment, l’extracció de 180.000 barrils al dia, el que equivaldrà al cap dels anys a unes emissions de més de 280 milions de tones mètriques de CO2, la qual cosa és un cop molt dur en la lluita contra l’escalfament global del planeta.

Fins ara Biden i els programes de l’anomenada US Green Economy es veien com passos endavant en la descarbonització de l’economia americana molt aferrada a l’ús dels combustibles fòssils, amb el projecte Willow aquesta tendència és trenca i més crea un altre precedent d’explotació massiva del petroli a l’Àrtic.

Des de la comunitat científica es considera inadmissible que països compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic es plantegin l’explotació dels recursos del subsol de l’Àrtica i altres reserves naturals del planeta.

Com sempre la política interna dels USA té molt a veure amb les decisions dels mandataris, especialment a divuit mesos d’eleccions presidencials. La crisi energètica derivada del conflicte d’Ucraïna i les pressions del lobby del petroli americà ha fet que l’administració Biden presenti aquest projecte com avantatjós per la seguretat energètica dels americans i per la contenció dels preus, quedant els compromisos de reducció d’emissions i la preservació del planeta fora de l’equació.

Tanmateix no és  sols USA qui veu l’Àrtic com a font de recursos, lamentablement la regressió continuada del gel àrtic, actua encara més a favor de la cobdícia dels països (Rússia, Dinamarca, Noruega, Canadà i USA) que veuen aquests territoris en desglaç com a font de proveïment energètic i miner. Tot plegat fa pensar que l’oceà àrtic, un del refrigeradors del planeta ho tindrà molt difícil per aturar la seva dramàtica pèrdua de superfície glaçada i la seva biodiversitat.

És conegut que  les grans ciutats  l’escalfament global és més acusat que a les zones rurals, les onades de calor recurrents juntament amb la contaminació atmosfèrica empitjoren la situació i acaben afectant la salut de les persones arribant a provocar un augment de la mortalitat.

Les solucions a aquest problema anomenat -efecte Illa de calor- no és fàcil perquè està relacionat amb la concentració de les activitats humanes, l’asfalt, la gran mobilitat de vehicles i altres fons de calor com els aires condicionats.

Una de les accions més efectives contra aquest escalfament urbà és la plantació del màxim nombre d’arbres a les zones urbanes, aquest tenen un doble efecte benefactor, ja que a part d’absorbir CO2, redueixen enormement la temperatura sota la seva ombra.

Durant una onada forta onada de calor el juliol del 2019, en el marc d’un projecte per avaluar els parcs com a refugi climàtic des de aquest web vam realitzar una prova per demostrar aquest gran poder refrescant dels arbres.

A continuació us exposem les dades aconseguides en aquesta prova.

MESURES DE TEMPERATURA AL PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL DE BARCELONA

Aprofitant que estem immersos en una segona onada de calor s’han fet mesures de temperatures a la zona verda prevista com a refugi climàtic, amb els següents resultats:

INSTRUMENT:  Termòmetre digital Oregon Scientific

DIA: 23-Jul-2019    Mesures realitzades a 10 cm de terra i amb absència de vent

HORA:  de 13:35 a 13:45    zona sol ( sense coberta vegetal)          39,7 ºC    22% H 

HORA:  de 13:45 a 13:55    zona ombra ( coberta d’alzines)             32,5 ºC    23% H

HORA:  de 13:55 a  14:05    zona ombra  (coberta de plàtans)          32,6 ºC    23% H

De les dades es confirma que sota la coberta vegetal i amb absència de vent, a sota els arbres, es registra un descens de  temperatura de 7,2 ºC  amb relació a les zones sense arbrat.

El passat dia 1 de febrer, TV3 ha emès un curt, però interessant reportatge “El 15% de les morts a Barcelona a l’estiu són atribuïbles a l’efecte illa de calor” que exposa amb força claredat la problemàtica i els beneficis d’una ampla coberta vegetal, per veure el vídeo clica sobre la imatge:

Altres articles relacionats:

ÉS POSSIBLE UNA BARCELONA MÉS VERDA?

REPENSANT LES CIUTATS. Un lloc per viure o per sobreviure.

 

 

 

La primera potencia econòmica d’Europa s’alinea amb els que van contra el clima del planeta obrint i ampliant mines de carbó, el combustible que genera mes CO2, principal gas causant de l’escalfament global.

Al petit poble de Lützerath, on activistes climàtics havien organitzat una acampada per evitar l’ampliació de la mina de carbó a cel obert Garzweiler, ha estat desallotjat per la policia alemanya, la jove activista sueca Greta Thumberg que s’havia afegit a la protesta, va ser també detinguda i desallotjada juntament amb els últims resistents.

 

 

 

La jove activista fundadora del moviment Friday for Future va comentar en el seu discurs que la decisió del govern d’utilitzar el carbó per la producció d’electricitat era una vergonya i que l’acció dels activistes de Lützerath d’alguna manera representava la lluita contra el canvi climàtic a tot el Món.

 

+info:

https://www.dw.com/es/la-polic%C3%ADa-alemana-detiene-a-greta-thunberg-tras-protesta-cerca-de-l%C3%BCtzerath/a-64428552

 

 

La pròxima cimera del clima de l’ONU la conferència COP-28 se celebrarà el desembre del 2023 als Emirats Àrabs Units , i el president de la conferencia serà el ministre Sultan Al Jaber que a la vegada és el conseller delegat d’Abu Dhabi National Oil Company.

Amb aquesta decisió fora de tota lògica i coherència, l’ONU organitzadora de les COP dona encara més protagonisme i poder d’influència al Lobby del Petroli en detriment de la lluita contra l’escalfament global del planeta que ja està prou malmesa.

Ja ho deien en el nostre article abans de l’última COP-27 COP 27- EGIPTE. Que son les COP, perquè serveixen?  “Els pocs resultats aconseguits, han portat a una manca de confiança de la gent en la utilitat d’aquestes cimeres, la mostra la tenim en el poc interès que la COP-27 ha despertat en els mitjans, les xarxes i les institucions”.

Però després d’aquesta convocatòria  de la COP-28 a Abu Dhabi, podem afirmar que las COP perden definitivament tota credibilitat com a eina per aconseguir aturar el canvi climàtic.

La comunitat científica i les organitzacions i institucions que amb bona fe i honestedat treballant per preservar el clima del planeta, Haurien d’impedir que aquest despropòsit es faci realitat.

 

 

 

Des de la nostre web, evitem entrar en el debat politic, però aquest tema que ja hem tocat en diverses ocasions mereix de nou una reflexió.

Els socialistes condicionen l’aprovació d’uns pressupostos absolutament necessaris per el País a la inclusió en els mateixos del projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona, un tema en què no hi ha ni de bon tros un consens social.

El “Lobby” econòmic de Catalunya i algunes institucions presenten l’ampliació de l’aeroport del Prat  com una necessitat vital pel desenvolupament del País.

En plena emergència climàtica, quan sabem les altes emissions d’aquest mitja de transport (vegeu diagrama), quan hi ha països que és plantejant prohibir vols comercials, en trajectes que es puguin fer en menys de tres hores de tren, quan tenim dèficits sanitaris i socials importantíssims. Podem afirmar que és prioritari l’ampliació d’un aeroport que encara pot millorar molt el seu sistema operatiu? Nosaltres creiem que no.

És més, en un radi d’uns de 50/60 km de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tenim, a més del Prat els aeroports de Reus i de Girona actualment infrautilitzats. Caldria valorar seriosament, l’establiment d’una estratègia conjunta d’aquests tres aeroports, per donar serveis que podrien alliberar part del tràfic del Prat.

És a la gent de Catalunya o als interessos d’Aena i d’altres actors econòmics que interessa ampliar i centralitzar el màxim les operacions per obtenir més marge comercial? La Marina Garcés a la manifestació contra l’ampliació del Prat va dir: Gràcies, polítics, per no haver vingut a la manifestació.

MANI, NO A L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT.

Mes informació en aquesta web

L’MPLIACIÓ DEL PRAT. Necessitat o especulació?

EL DELTA DEL LLOBREGAT. La seva biodiversitat en perill

L’AMPLIACIÓ DEL PRAT ATURADA. !!!De moment.

 

El gegant petrolier Exxon “va predir amb certesa que l’ús de combustibles fòssils produiria l’escalfament global” Tanmateix després passar dècades descartant públicament aquesta ciència per protegir el seu negoci principal, segons ha trobat una nova investigació.

Segons The guardian:

Exxon va fer prediccions climàtiques “increïblement” precises als anys 70 i 80

Una gran quantitat de documents interns i documents d’investigació van establir que Exxon sabia dels perills de l’escalfament global almenys des dels anys setanta. Altres organismes de la indústria petroliera també coneixien el risc fins i tot abans (al voltant dels anys cinquanta). Es van mobilitzar amb força i amb èxit contra la ciència per frenar qualsevol acció per reduir l’ús de combustibles fòssils.

Un nou estudi, de la revista Science, (veure traducció al final) ha deixat clar que els científics d’Exxon eren increïblement precisos en les seves projeccions a partir de la dècada de 1970 i van predir una corba a l’alça de les temperatures globals i les emissions de diòxid de carboni que coincideix molt amb el que realment ha passat, es a dir que el món s’escalfa a un ritme que no s’ha vist en milions d’anys.

Els científics d’Exxon sabien que hi hauria un escalfament global d’uns 0,2ºC per dècada a causa de les emissions de gasos per la crema de petroli, carbó i altres combustibles fòssils. La nova anàlisi, publicada a Science, descobreix que els estudis d’Exxon eren coherents amb els dels models acadèmics i governamentals independents”.

Segons Geoffrey Supran del departament d’Història i Ciència de la Universitat de Harvard -un dels autors de l’estudi- la investigació prèvia de documents històrics de la indústria petrolera ha ajudat a fer llum sobre el que sabien Exxon i altres empreses petrolieres.

“Això resumeix realment el que sabia Exxon, anys abans que molts de nosaltres nasquéssim”, va dir Supran,  “Ara tenim les proves que demostren que van predir amb precisió l’escalfament anys abans de començar a atacar la ciència. Aquests antics gràfics d’Exxon confirmen la complicitat del que sabia Exxon i com van enganyar”.

La investigació va analitzar més de 100 documents interns i publicacions científiques  produïdes internament per científics i gestors d’Exxon, o realitzades conjuntament per científics independents i d’Exxon entre 1977 i 2014.

GRAFIC D’EXXON

EVOLUCIO REAL DE LA TEMPERATURA I EL CO2

 

Traducció del Nou estudi de Science

Coneixement privilegiat
Durant dècades, alguns membres de la indústria dels combustibles fòssils van intentar convèncer el públic que no es podia establir un vincle causatiu entre l’ús de combustibles fòssils i l’escalfament climàtic perquè els models utilitzats per projectar l’escalfament eren massa incerts. Supran i Al. mostren que una d’aquestes empreses de combustibles fòssils, ExxonMobil, tenia els seus propis models interns que projectaven trajectòries d’escalfament coherents amb les previstes pels models acadèmics i governamentals independents. El que entenien dels models climàtics, per tant, contradeia el que feien creure al públic. —HJS

ANTECEDENTS
El 2015, els periodistes d’investigació van descobrir memòries internes de l’empresa que indicaven que la petroliera Exxon sabia des de finals dels anys setanta que els seus productes de combustibles fòssils podrien provocar un escalfament global amb “efectes ambientals dramàtics abans de l’any 2050”. Aleshores van sorgir documents addicionals que mostren que l’associació comercial més gran de la indústria del petroli i el gas dels Estats Units també ho sabia des de la dècada de 1950. Estudiosos i periodistes han analitzat els textos continguts en aquests documents, proporcionant comptes qualitatius del coneixement dels interessos dels combustibles fòssils sobre la ciència del clima i les seves implicacions. El 2017, per exemple, vam demostrar que els documents interns d’Exxon, així com els estudis revisats per parells publicats per científics d’Exxon i ExxonMobil Corp, van reconèixer de manera aclaparadora que el canvi climàtic és real i provocat per l’home. Per contra, la majoria de les comunicacions públiques de Mobil i ExxonMobil Corp van promoure dubtes sobre la qüestió.

AVANCES
Molts dels documents descoberts de la indústria dels combustibles fòssils inclouen projeccions explícites de la quantitat d’escalfament que s’espera que es produeixi al llarg del temps en resposta a l’augment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. No obstant això, aquestes dades numèriques i gràfiques han rebut poca atenció. De fet, ningú ha revisat sistemàticament les projeccions de modelització climàtica per cap interès dels combustibles fòssils. Què sabien exactament les companyies de petroli i gas i fins a quin punt van demostrar ser exactes els seus coneixements? Aquí, abordem aquestes preguntes informant i analitzant totes les projeccions d’escalfament global conegudes documentades pels científics d’Exxon i ExxonMobil Corp entre 1977 i 2003, i en molts casos modelades per ells mateixos.
Els nostres resultats mostren que en cercles privats i acadèmics des de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, ExxonMobil va predir l’escalfament global correctament i amb habilitat. Utilitzant tècniques estadístiques establertes, trobem que entre el 63 i el 83% de les projeccions climàtiques informades pels científics d’ExxonMobil eren precises per predir l’escalfament global posterior. L’escalfament mitjà previst d’ExxonMobil era de 0,20 ° ± 0,04 ° C per dècada, que és, dins de la incertesa, el mateix que el de les projeccions acadèmiques i governamentals independents publicades entre 1970 i 2007.
A més, mostrem que els científics d’ExxonMobil van descartar correctament la possibilitat d’una edat glacial propera a favor d’un “super-interglacial” induït pel diòxid de carboni; va predir amb precisió que l’escalfament global causat pels humans seria detectable per primera vegada l’any 2000 ± 5; i es va estimar raonablement la quantitat de CO2 que provocaria un escalfament perillós.

PERSPECTIVA
Avui, desenes de ciutats, comtats i estats estan demandant a les companyies de petroli i gas pel seu “coneixement científic intern de llarga durada sobre les causes i les conseqüències del canvi climàtic i les campanyes d’engany públic”. El Parlament Europeu i el Congrés dels EUA han celebrat audiències, el president dels Estats Units, Joe Biden, s’ha compromès a responsabilitzar les empreses de combustibles fòssils i ha sorgit un moviment social de base sota el sobrenom #ExxonKnew. Les nostres troballes demostren que ExxonMobil no només sabia “alguna cosa” sobre l’escalfament global fa dècades, sinó que sabien tant com sabien els científics acadèmics i governamentals. Però mentre que aquests científics van treballar per comunicar el que sabien, ExxonMobil va treballar per negar-ho, incloent-hi exagerar les incerteses, denigrar els models climàtics, mitificar el refredament global, fingir desconeixement sobre la discernibilitat de l’escalfament causat pels humans i mantenir-se en silenci sobre la possibilitat d’un combustible fòssil encallat. actius en un món limitat de carboni.

RESUM
Les projeccions climàtiques de la indústria dels combustibles fòssils mai s’han avaluat. A partir dels registres de l’empresa, vam avaluar quantitativament totes les projeccions d’escalfament global disponibles i observacions documentades pels científics d’Exxon i ExxonMobil Corp entre 1977 i 2003, i en molts casos modelades per ells mateixos. Les seves projeccions també eren coherents i almenys tan hàbils com, les dels models acadèmics i governamentals independents. Exxon i ExxonMobil Corp també van rebutjar correctament la perspectiva d’una edat glacial propera, van predir amb precisió quan es detectaria per primera vegada l’escalfament global causat pels humans i van estimar raonablement el “pressupost de carboni” per mantenir l’escalfament per sota dels 2 °C. En cadascun d’aquests punts, però, les declaracions públiques de l’empresa sobre la ciència climàtica van contradir les seves pròpies dades científiques.

 

La percepció social de que el canvi climàtic es una realitat ha fet aquest 2022 un salt important, fins i tot els més escèptics han començat a canviar d’opinió. A Europa, sobre tot han sigut les perllongades i intenses onades de calor que han afectat de forma directa i palpable gran part de la població del continent les que han creat aquesta alarma climàtica entre la gent i els mitjans de comunicació.

De fet els especialistes i científics fa molt temps que ens adverteixen que l’escalfament global del planeta esta provocant un increment dels fenòmens climàtics extrems entre els que es troben les sequeres i les onades de calor. El que volem dir, és que aquesta situació que hem patit aquest tòrrid estiu s’emmarca clarament en la nova realitat que ja s’ha batejat com a crisis climàtica i que afecta tota la geografia mundial.

A continuació us presentem la traducció d’un informe que edita l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Si esteu interessats en el tema us recomanem la seva lectura.

ESTAT PROVISIONAL DEL CLIMA GLOBAL 2022

L’informe utilitza diversos indicadors climàtics per descriure el canvi climàtic, proporcionant una visió àmplia del aspectes destacats de l’estat del clima a escala global.

Informe:

Atmosfera

Gasos d’efecte hivernacle: l’augment dels nivells de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera a causa de les activitats humanes és un dels principals motors del canvi climàtic.
Diòxid de carboni (CO2): el CO2 atmosfèric va assolir el 149% del nivell preindustrial el 2021, principalment a causa de les emissions de la combustió de combustibles fòssils i la producció de ciment.
Metà: el 2021, les concentracions de metà van assolir les 1908 parts per mil milions (ppb), un augment del 262% respecte als nivells preindustrials. Aquest va ser l’augment més alt registrat en un any.
Òxid nitrós: el 2021, l’òxid nitrós va assolir 334 ppb, un augment del 124% respecte als nivells preindustrials.

 

Terra

Temperatura mitjana de la superfície global (GMST):

A mesura que augmenten les concentracions de gasos d’efecte hivernacle, també ho fa la temperatura.
Actualment s’estima que el GMST del 2022 serà 1,15 ± 0,13 °C per sobre de la línia de base preindustrial (1850-1900).
És probable que els vuit anys del 2015 al 2022 siguin els vuit anys més càlids registrats.
Tot i que les condicions de La Niña mantenen la temperatura global baixa per segon any consecutiu, és probable que el 2022 sigui el cinquè o el sisè any més càlid registrat.
Precipitació: en comparació amb la temperatura, la precipitació es caracteritza per una major variabilitat espacial i temporal, assenyala l’informe.
Excedent de pluja: el 2022, grans àrees amb precipitacions superiors a les normals incloïen grans parts d’Àsia, el continent marítim, Austràlia, Nova Zelanda, zones del nord d’Amèrica del Sud, el Carib, l’oest d’Àfrica, el Sudan, les zones costaneres que s’estenen des de l’oest de Líbia fins a Egipte, i el sud de la península aràbiga.
Dèficit de pluja: Mentrestant, les regions amb dèficit de pluja inclouen Europa, Àsia Central, Austràlia del Nord, Àfrica Oriental, la major part del Nord d’Àfrica, Amèrica del Sud central i meridional i Amèrica del Nord central i occidental.
Subcontinent indi: la majoria del subcontinent indi va rebre grans precipitacions totals i el monsó es va estendre més cap a l’oest del que és habitual cap al Pakistan.

Oceà

Escalfament de l’oceà:
Al voltant del 90% de l’excés de calor que s’acumula al sistema terrestre a causa de l’augment de les concentracions de GEH, va a l’oceà.
Segons l’informe, les taxes d’escalfament dels oceans mostren un augment especialment fort en les dues últimes dècades.
S’espera que l’oceà continuï escalfant-se en el futur.
Onades de calor marines (MHW):
En general, el 55% de la superfície de l’oceà va experimentar almenys un MHW durant el 2022, la cobertura anual més baixa des del 2012 (57%).
A l’Àrtic, els mars de Laptev i Beaufort van experimentar MHW greus i extrems.
Pujada del nivell del mar:
El nivell del mar va continuar augmentant el 2022, aconseguint un nou màxim rècord.
Des del gener de 2020, el nivell mitjà mundial del mar ha augmentat gairebé 10 mm, aproximadament un 10% de l’augment global.
Acidificació de l’oceà:
L’oceà absorbeix al voltant del 23% de les emissions anuals de CO2 antropogènic a l’atmosfera.
El pH mitjà global de l’oceà ha anat disminuint constantment a ritmes que no s’havien vist durant almenys els últims 26.000 anys.

D0M40W Hurricane Sandy New York

Criosfera

Extensió del gel marí: es defineix com l’àrea de l’oceà on almenys el 15 per cent de la superfície està congelada. Serveix com a indicador útil del canvi climàtic.
Gel marí de l’Àrtic: el 2022, l’extensió del gel marí de l’Àrtic estava per sota de la mitjana a llarg termini durant la major part de l’any.
Gel marí antàrtic: va baixar a 1,92 milions de quilòmetres quadrats el febrer de 2022, el nivell més baix registrat i gairebé 1 milió de quilòmetres quadrats per sota de la mitjana a llarg termini (1981-2010).
Capa de gel de Groenlàndia: la capa de gel de Groenlàndia va acabar amb un balanç de massa total negatiu per 26è any consecutiu.
Balanç de massa de la glacera:
Entre el 2020 i el 2021, les glaceres del Món amb observacions a llarg termini han experimentat un balanç negatiu es a dir una constant pèrdua de massa de gel. El retrocés de les glaceres
Alps suïssos: a Suïssa el 6% del volum de gel de les glaceres es van perdre entre el 2021 i el 2022.

Ecosistemes

Degradació dels ecosistemes: Els ecosistemes s’estan degradant a un ritme sense precedents, limitant la seva capacitat de suport al benestar humà i perjudicant la seva capacitat d’adaptació per construir resiliència.
Ecosistemes de muntanya:
Els ecosistemes de muntanya són vulnerables i es poden veure profundament afectats pel canvi climàtic a causa de la seva baixa capacitat d’adaptació.
El canvi climàtic pot agreujar l’estrès hídric, especialment a les zones de precipitació reduïda i on les aigües subterrànies ja s’estan esgotant.
Pèrdua i extinció de biodiversitat:
Els canvis substancials en l’abundància i la distribució de les espècies poden, al seu torn, afectar les interaccions entre espècies.
Ecosistemes àrtics:
El canvi climàtic està provocant la desintegració de les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida i augmenta les possibilitats que l’oceà Àrtic estigui lliure de gel a l’estiu, pertorbant encara més la circulació oceànica i l’ecosistema àrtic.
Ecosistemes costaners i marins:
L’augment de les temperatures augmenta el risc de pèrdua irreversible dels ecosistemes marins i costaners, inclosos els prats d’herbes marines i els boscos d’algues.
Es preveu que els esculls de corall perdran entre el 70 i el 90% de la seva antiga àrea de cobertura a 1,5 °C d’escalfament i més del 99% a 2 °C.

Riscos i impactes del canvi climàtic global 2022

Esdeveniments extrems:

L’augment de la temperatura global ha contribuït a esdeveniments meteorològics extrems més freqüents i greus a tot el món.
Ex: Onades de calor a l’Índia i Pakistan.
Seguretat alimentària:

A partir del 2021, 2.300 milions de persones s’enfrontaven a la inseguretat alimentària, el que correspon al 9,8% de la població mundial. L’augment de la desnutrició s’ha vist agreujat pels efectes agregats de la COVID-19 sobre la salut, la seguretat alimentària, els ingressos i la igualtat, així com pels conflictes i la violència prolongats.
Ex: Sequera a la Banya d’Àfrica.
Desplaçament:

Els esdeveniments i les condicions meteorològiques extremes han tingut impactes importants i diversos en els desplaçaments de població i en la vulnerabilitat de les persones ja desplaçades al llarg de l’any.
Ex: Desplaçament per inundació al Pakistan i Bangla Desh.
Impactes en el desenvolupament sostenible:

L’augment de les concentracions de CO2 atmosfèric condueix a efectes en cascada que contribueixen a esdeveniments d’alt impacte, posant en risc l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

En aquest vídeo de smile & learn expliquen pels infants i de forma molt entenedora que és el canvi climàtic, són quatre minuts molt instructius.

 

Entrem en uns dies en què una gran part de la humanitat celebra Nadal i l’entrada d’any, des de la nostra web, volem afegir-nos a aquest desig general que les coses vagin millor per tots nosaltres i també per la Terra -la nostra llar comuna- que com bé sabem, necessita la nostra ajuda per preservar els seus ecosistemes i la biodiversitat que acullen

-Tots podem fer alguna cosa per millorar la nostra relació amb el planeta blau-

Aquests dies s’està celebrant a Montreal (Canadà) la Convenció de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica (CDB) és una reunió internacional que cada deu anys reuneix representants d’arreu del món. Els participants volen establir nous objectius i desenvoluparan un pla d’acció per a la natura durant la pròxima dècada. Aquesta conferència se centrarà a protegir la natura i aturar la pèrdua de biodiversitat a tot el món.

A continuació us deixem aquest text extret de la web de la CBD: si voleu anar a la web de la convenció, cliqueu: Convenció 

“EL CANVI CLIMÀTIC ÉS UN FACTOR IMPORTANT I CREIXENT DE LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT AL PLANETA

Els esforços per protegir i restaurar els hàbitats no només beneficien la biodiversitat sinó que també ofereixen mesures rendibles i provades per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic.

L’escalfament global actual ja està afectant espècies i ecosistemes de tot el món, especialment els ecosistemes més vulnerables com els esculls de corall, les muntanyes i els ecosistemes polars. A més, té impactes en els serveis ecosistèmics dels quals depenen els mitjans de vida de les persones, com ara les pluges i la fertilitat del sòl, que són essencials per a la producció agrícola. La salut humana, animal i vegetal es veu afectada per l’augment de la transmissió de malalties transmeses per vectors.

Els ecosistemes com els boscos, les terres de pastura, les terres de conreu, les torberes i els aiguamolls representen dipòsits de carboni importants a nivell mundial. La seva conservació, restauració i ús sostenible s’inclouen com a part de moltes contribucions previstes determinades a nivell nacional i, per tant, és un element crític per al compliment de l’Acord de París en virtut de la Convenció Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic, un compromís global per a la mitigació de perills. canvis en la temperatura atmosfèrica i el sistema climàtic de la Terra.

La biodiversitat i els ecosistemes saludables també són un recurs important per augmentar la resiliència i reduir els riscos i danys associats als impactes negatius del canvi climàtic. Poden servir com a amortidors naturals contra el clima i els esdeveniments meteorològics extrems, com ara els patrons canviants de pluges, sequeres, tempestes i altres desastres. Els sistemes de producció diversificats i integrats ofereixen més opcions d’adaptació a un clima canviant. Els sistemes de producció basats en ecosistemes redueixen la dependència dels inputs sintètics i les emissions associades de gasos d’efecte hivernacle.

La cria de varietats vegetals, races ramaderes i peixos resistents a la sequera, la sal i les malalties serà important per garantir la seguretat alimentària en l’avanç del canvi climàtic.”

---

Des de la nostra modesta finestra d’observació, no creiem que aquesta conferencia, com les altres que s’han fet les últimes dècades serveixin per aturar l’alarmant pèrdua de biodiversitat que les activitats humanes estan provocant (Es parla de la sexta gran extinció d’espècies), tanmateix, es bo que se’n parli i que d’alguna manera existeixi un fòrum que intenti avançar en els objectius de protegir la biodiversitat.

La conferència actual té una sèrie d’objectius entre els que destaca el no gens menyspreable de protegir i conservar el 30% de la superfície terrestre i marítima del planeta, veurem si algun d’aquests objectius es reflecteixen en els acords finals de la conferència i si els  compromisos establerts son fiables o acaben en paper mullat com ve sent habitual.

---

Més informació: COP15: 4 claves de la cumbre de biodiversidad en su recta final (La Marea)

---

Altres articles en aquest web sobre la biodiversitat:

ACC-aturemelcanviclimatic.com/biodiversitat

---

Els combustibles fòssils surten vius de la COP-27, cimera en la que l’únic acord destacable és crear una -comissió- per pagar els danys i pèrdues de països pobres afectats pels fenòmens climàtics.

La COP-27 d’Egipte ha acabat amb uns acords signats in extremis en temps de descompte. La veritat és que a la vista de com han acabat les COP’s precedents i de com està la situació geopolítica al Món era poc esperable que els líders polítics de prop de 200 països en un atac de responsabilitat envers el futur del nostre planeta acordessin mesures per reduir de forma efectiva les emissions de GEH, es a dir per aturar l’escalfament global.

A continuació intentaren exposar de forma breu la nostra opinió sobre aquesta cimera.

Transcurs de la cimera: El primer que diu molt poc a favor d’aquesta cimera és que després de 12 dies de reunions i negociacions, hagés de ser en les ultimes dotze hores i ja a la pròrroga quan han estat capaços d’arribar a un acord de mínims.

Danys i pèrdues: Aquest concepte que és ven com un gran past endavant, no es nou doncs ja va sortir en anteriors COP’s, i s’ha introduït en aquesta per la pressió exercida per la UE en aquest sentit, fins i tot amb amenaces dels 27 de la UE d’abandonar la cimera. Tanmateix, l’acord sols preveu crear una comissió per presentar d’aquí un any, en la propera cimera, com s’implantaria aquest acord. Cal recordar que la promesa de fa sis anys de 100.000 dòlars anuals per ajudar als països en desenvolupament per fer adaptació i transició energètica encara esta a l’aire.

Combustibles fòssils:  El “lobby” del petroli i el carbó presents a la cimera s’ha encarregat amb èxit d’evitar que en els acords finals és faci referència a la necessitat urgent d’aturar l’explotació i consum de combustibles fòssils causants principals de les emissions de CO2 a l’atmosfera, com deia el representant de la UE en Frans Timmermans “Tot el que fem en finançament o amb ajudes a l’adaptació no serveix de res si no avancem en la reducció gradual dels combustibles fòssils”.

Límit d’escalfament de1,5ºC: Ningú creu que sigui possible evitar sobrepassar aquest límit, tot i així en l’acord final encara es manté, poder, més per no descafeïnar l’acord, que per convenciment, ja que ser realista i augmentar aquest límit en el document final seria un clar retrocés respecte al que ja es va introduir en la COP-26 a Glasgow.

Compromisos de reducció d’emissions: No s’especifica l’obligació d’augmentar els compromisos establerts anteriorment pels països, de cara a aconseguir retallar les emissions de GEH un 43% el 2030.

Atenen al comentat, des de el nostre observatori poden valorar aquesta COP de Sharm el Sheikh (Egipte) com una cimera decebedora, tant en la forma com ha anat com en els resultats obtinguts, creiem que en el temps de descompte i sense rigor s’ha forçat un acord que contràriament a algunes declaracions interessades no representa cap avanç en la lluita contra el canvi climàtic. L’única novetat relativa a la creació d’una comissió per estudiar el fons de danys i pèrdues és més que res una declaració d’intencions, que vista la trajectòria d’anteriors resolucions té poca credibilitat.

Donades les circumstàncies tal com deien en el nostre article COP 27- EGIPTE. Que son les COP, perquè serveixen?s poder seria un bon moment per modificar el format d’aquestes cimeres.

Davant la falta d’acords tancats entre les parts, les negociacions s’allarguen com a mínim fins demà dissabte, els esculls estan fonamentalment en el fons de finançament de les pèrdues i danys dels països en desenvolupament que han patit desastres climàtics i en els compromisos d’emissions dels diferents estats.

L’allargament de la cimera és quelcom habitual i no sorprèn ningú, quedem doncs a l’espera dels acords finals i de qui els subscriu.

Mentrestant hem pogut saber que la UE estaria d’acord en el nou fons de pèrdues i danys sempre que més països prou rics i també grans emissors com la Xina, Aràbia Saudita o Qatar contribuïssin a aquest fons, també exigeix que la reducció d’emissions sigui efectiva i es presentin els compromisos reals de reducció que molts països encara no ho han fet.

La part negativa és que en l’esborrany filtrat no apareixen referencies clares ni compromisos de reducció de l’explotació del carbó, petroli i el gas

Tampoc queda clar el manteniment de l’escalfament global dins el límit de 1,5º C.

Com ha passat en cada cimera de la COP, haurem d’esperar que surti el text definitiu per fer una valoració de tot plegat.

 

 

Què ha passat avui a Cop27

Extracte del bloc COP-27 de: “The Guardian”

Després d’un dia marcat per les negociacions estancades, el president de la Cop27 lamenta les lentes negociacions dient que alguns països no aborden la urgència de la crisi climàtica.

Sembla molt que la conferència està superada, ja que l’esborrany del text potser serà el més inflat i confús que hem vist mai en una cimera COP, fins i tot Shoukry (President de la cimera) va admetre que les coses no estaven anant prou bé.

• El president de Cop27, el ministre d’Afers Exteriors d’Egipte, Sameh Shoukry, va dir que estava molt preocupat pel lent progrés de les negociacions i va emetre un missatge sever als delegats del país. “Si bé algunes de les discussions [han estat] constructives i positives, d’altres no reflecteixen la necessitat d’avançar col·lectivament per abordar la gravetat i la urgència de la crisi climàtica”, va declarar.
• El secretari general de l’ONU, António Guterres, era d’una opinió similar. Aviat de la cimera del G20 a Bali, va advertir que el temps s’acabava, tant per a les converses a Sharm el-Sheikh com per al planeta. “El rellotge climàtic avança i la confiança segueix erosionant-se”, va dir. El seu veredicte dijous al vespre va ser greu: “Hi ha clarament un trencament de la confiança al nord i al sud, i entre les economies desenvolupades i emergents”. Però va instar els països a seguir intentant trobar un terreny comú. “Aquest no és el moment d’assenyalar el dit. El joc de la culpa és una recepta per a la destrucció mútuament assegurada”
• El nou president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, es va reunir amb líders indígenes i va dir el que molts han estat pensant a Cop: que els més afectats per l’emergència climàtica no estan representats en aquestes negociacions. Va dir que no va poder representar totes les opinions a la sala dels líders indígenes. Va parlar de les reunions del G20 i de la seva sensació que no es va dir res dels problemes de la societat civil durant aquestes. “La gent pobre no existeix a l’agenda, no existeix a la seva agenda… Comunitats indígenes, comunitats negres… sindicats”, va dir.
• Ellie Goulding ens va escriure un missatge: no tots els dies tens una estrella del pop al bloc Cop27! Va exigir que els grups de pressió dels combustibles fòssils fossin prohibits, acusant-los de segrestar els procediments.
• Els països en desenvolupament van exigir que s’arribés a un acord a Egipte per establir un mecanisme de finançament per pagar-los les pèrdues i danys. Sherry Rehman, ministra del canvi climàtic del Pakistan, en representació del G77, va dir que les negociacions es trobaven en un “moment crucial”. Rehman va dir que s’ha de trobar un punt en comú i prendre una decisió política aquesta setmana. “Estem dient que ens doneu un missatge polític que tots estem disposats a tirar endavant això com a comunitat de nacions”, va dir. Però va dir que una sortida dels països més vulnerables als impactes del canvi climàtic era prematura. “Ara estem en la mala herba de les negociacions. No surto de les negociacions. Intento treballar al voltant d’ells”
• La gran notícia va ser que es va publicar l’esborrany del text de la portada de Cop, tot i que és probable que canviï significativament en els propers dies. Molts van quedar decebuts amb el document voluminós i confús, que alguns van qualificar com “més una llista de la compra que un esborrany de text”. Alok Sharma del Regne Unit, Frans Timmermans de la UE i Steven Guilbeault del Canadà van anar a veure el president de Cop27, Sameh Shoukry, dient-li que hi havia massa buits.

Aquest editorial que crida a l’acció dels líders mundials sobre la crisi climàtica s’ha publicat avui per més de 30 mitjans

“Imposar un impost sobre el clima als gegants dels combustibles fòssils, demanen els grups de mitjans”

No hem posat imatges perquè volem potenciar el missatge de les paraules d’aquest comunicat que us convidem a llegir íntegrament.

The Guardian view on Cop27: this is no time for apathy or complacency

El canvi climàtic és un problema global que requereix la cooperació entre totes les nacions. És per això que avui més de 30 diaris i organitzacions de mitjans de més de 20 països han pres una visió comuna sobre el que cal fer. El temps s’acaba. En lloc de sortir dels combustibles fòssils i dedicar-se a l’energia neta, moltes nacions riques reinverteixen en petroli i gas, no aconsegueixen reduir les emissions amb prou rapidesa i regategen l’ajuda que estan disposades a enviar als països pobres. Tot això mentre el planeta es precipita cap al punt de no retorn, on el caos climàtic es fa irreversible.

Des de la cimera climàtica Cop26 de les Nacions Unides a Glasgow fa 12 mesos, els països només han promès fer una cinquantena part del que es necessita per mantenir-se en el bon camí per mantenir les temperatures dins dels 1,5 ºC dels nivells preindustrials. Cap continent ha evitat desastres meteorològics extrems aquest any: des d’inundacions al Pakistan fins a onades de calor a Europa i des d’incendis forestals a Austràlia fins als huracans als EUA. Tenint en compte que es van produir a partir de temperatures elevades d’uns 1,1 °C, el món pot esperar que vingui molt pitjor.

A mesura que moltes nacions busquen reduir la seva dependència de Rússia, el món està experimentant una “febre de l’or” per a nous projectes de combustibles fòssils. Aquestes es consideren mesures de subministrament temporals, però corren el risc de bloquejar el planeta en danys irreversibles. Tot això subratlla que la humanitat ha d’acabar amb la seva addicció als combustibles fòssils. Si les energies renovables fossin la norma, no hi hauria emergència climàtica.

Les persones més pobres del món patiran el pes de la destrucció causada per la sequera, el desglaç de les plaques de gel i els mals cultius. Per protegir aquests grups de la pèrdua de vides i mitjans de subsistència caldrà diners. Els països en desenvolupament, diu un informe influent, necessiten 2.000 milions de dòlars anuals per reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle i fer front al desglossament climàtic.

Els països rics representen només una de cada vuit persones al món avui en dia, però són responsables de la meitat dels gasos d’efecte hivernacle. Aquestes nacions tenen una clara responsabilitat moral d’ajudar. Les nacions en desenvolupament haurien de rebre prou diners en efectiu per fer front a les perilloses condicions per les quals van crear poc, sobretot quan s’aproxima una recessió global.

Les nacions riques haurien de complir la promesa de fons compromesos anteriorment, com ara els 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020, per indicar la seva serietat. Com a mínim, cal promulgar un impost extraordinari sobre els beneficis combinats de les companyies de petroli i gas més grans, estimat en gairebé 100.000 milions de dòlars els primers tres mesos de l’any. Les Nacions Unides van tenir raó en demanar que els diners en efectiu s’utilitzin per donar suport als més vulnerables. Però aquesta taxa només seria el començament. Les nacions pobres també tenen deutes que fan impossible recuperar-se després de desastres relacionats amb el clima o protegir-se dels futurs. Els creditors haurien de ser generosos a l’hora de cancel·lar els préstecs per a aquells que estan en primera línia de l’emergència climàtica.

Aquestes mesures no necessiten esperar una acció internacional coordinada. Els països podrien implementar-los a nivell regional o nacional. Les emissions acumulades d’una nació han de ser la base de la seva responsabilitat d’actuar. Tot i que el finançament privat pot ajudar, la responsabilitat recau en els grans emissors històrics d’aconseguir els diners.

Resoldre la crisi és la lluna dels nostres temps. Arribar a la Lluna va tenir èxit en una dècada perquè s’hi van dedicar grans recursos. Ara cal un compromís similar. Però una crisi econòmica ha reduït la voluntat a la despesa dels països rics i el planeta corre el risc de quedar atrapat en la dependència dels combustibles fòssils per una acció de rereguarda de les grans empreses. Tanmateix, durant la pandèmia, els bancs centrals de tot el món van ajudar a la despesa dels estats comprant bons dels seus propis governs. Els bilions de dòlars necessaris per fer front a l’emergència ecològica exigeixen un pensament igual de radical.

No és temps per a l’apatia o la complaença; la urgència del moment és sobre nosaltres. La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic ha de tractar sobre el poder de l’argument, no l’argument del poder. La clau per mantenir el consens a Egipte és no deixar que les disputes sobre el comerç i la guerra a Ucraïna bloquegin la diplomàcia global del clima. El procés de l’ONU pot no ser perfecte. Però ha proporcionat a les nacions un objectiu per salvar el planeta, que s’ha de perseguir a la Cop27 per evitar un risc existencial per a la humanitat.

Anar a l’article original: The Guardian view on Cop27

 

INFORME PRESENTAT PER “GLOBAL CARBON PROJECT” Durant la COP-27

El CO₂ és el gas d’efecte hivernacle més important que provoca el canvi climàtic induït per l’home. Tot i que altres GEH són més potents per molècula per escalfar el planeta que el CO₂, la gran quantitat d’emissions de CO₂ de les activitats humanes i el fet que algunes de les emissions romanen a l’atmosfera durant centenars o milers d’anys, fa que el CO₂ sigui el repte més gran per combatre. canvi climàtic.

Les concentracions atmosfèriques de CO₂ van assolir les 407 parts per milió el 2018, aproximadament un 46% més que els nivells preindustrials, i la concentració més alta dels últims 800.000 anys i probablement dels últims 2 milions d’anys. Igualment sense precedents és la velocitat amb què el CO₂ s’ha acumulat a l’atmosfera durant l’era industrial a unes 10 vegades més ràpid que en qualsevol moment dels últims 66 milions d’anys.

El diagrama següent mostra el balanç entre les emissions que l’activitat humana envia a l’atmosfera i les que el planeta mitjançant els oceans i els boscos pot absorbir, no cal fer gaires càlculs per entendre que aquest desequilibri es insostenible.

Emissions de CO2 per combustibles fossils
Les dades preliminars per al 2022 mostren un augment de les emissions de CO2 fòssils respecte al 2021 del +1,0% (rang del 0,1% a l’1,9%) a nivell mundial, impulsat principalment pel creixement de l’ús de petroli a causa del repunt de l’aviació des de la pandèmia COVID-19.

Les emissions del 2020 van disminuir un 5,4% respecte als nivells del 2019 a causa de les mesures de COVID-19.

Emissions regionals de combustibles fòssils
Es preveu que les emissions per al 2022 disminuiran a la Xina i a la Unió Europea, però augmenten als Estats Units, l’Índia i la resta del món.

Les emissions de CO2 fòssils van disminuir a 24 països durant la dècada 2012-2021 mentre les seves economies van créixer. En conjunt, aquests 24 països contribueixen al voltant d’una quarta part de les emissions mundials de CO2 fòssils.

es emissions antropogèniques totals de CO2 (canvi fòssil i d’ús del sòl) assoleixin els 40,6 GtCO2 el 2022, lleugerament per sobre del seu nivell de 2021 de 40,2 GtCO2, però encara per sota del nivell de 2019 de 40,9 GtCO2.

Eliminació de CO2 pels embornals naturals terrestres i oceànics
Els embornals de CO2 terrestres i oceànics combinats van continuar ocupant al voltant de la meitat (53% durant l’última dècada) del CO2 emès a l’atmosfera, malgrat l’impacte negatiu del canvi climàtic.

El dipòsit de CO2 oceànic va ser de 10,5 GtCO2 anuals durant la dècada 2012-2021 (26% del total d’emissions de CO2), amb una estimació preliminar similar de 10,5 GtCO2 per al 2022.

El dipòsit de CO2 terrestre va ser d’11,4 GtCO2 anuals durant la dècada 2012-2021 (29% de les emissions totals de CO2), 1,4 GtCO2 anuals més gran que durant la dècada del 2000, amb una estimació preliminar de 2022 d’uns 12,4 GtCO2.

El canvi climàtic va reduir l’absorció de CO2 per part dels oceans i els embornals terrestres en un 4% i un 17%, respectivament, durant la dècada 2012-2021.

---

La cimera es troba en l’impàs de les negociacions i es difícil preveure l’abast dels acords i compromisos que sortiren d’aquesta COP-27. Tanmateix les dades que ens arribant segueixen sent alarmants i una vegada més desitgem més que esperem que els líders mundials estiguin a l’alçada del repte que pel planeta té l’escalfament accelerat del planeta.

 

 

 

Poder us pot interessar aquest article (En castellà) de INFOBAE, que explica les raons de la jove activista per no assistir a la COP-27:

Las razones que dio la activista sueca para no asistir

Com en totes les COP’s precedents i ja en van 27, estem encara en la fase dels discursos dels líders polítics en el que tot són bones intencions, propostes més o menys interessades i compromisos difusos, o sigui la fase que l’activista Greta Thumberg va definir amb gran encert com “bla, bla, bla”

Tanmateix, els que traspua de l’agenda aprovada i de les manifestacions dels líders es que els diners seran els grans protagonistes d’aquesta cimera, els països pobres reclamen les ajudes de 100.000 milions de dòlars per la transició energètica promeses en els acords de París fa set anys que no s’han fet efectives, Malgrat aquest incompliment, s’ha incorporat a l’agenda un nou artefacte econòmic  que es coneix com a pèrdues i danys climàtics  que encara s’ha d’avaluar, aprovar i veure com s’implementa, ja que sense mecanismes d’obligatorietat pot acabar sent paper mullat.

Just en el 3er dia de conferència, comencen les negociacions a porta tancada entre països, organitzacions supranacionals i institucions. Haurem d’esperar uns dies per veure com evolucionen aquestes negociacions.

Aquesta COP-27 neix aquest any amb el “handicap” de la guerra d’Ucraïna que encara que a tot arreu es diu que no hauria d’interferir amb les negociacions, tothom sap també que és una enorme ombra que plana sobre els encara tímids esforços internacionals per evitar l’escalfament global. No obstant alguns especialistes afirmen que aquesta guerra està fent veure a molts països la necessitat urgent de deixar de banda la dependència energètica dels combustibles fòssils i centrar els esforços en les energies renovables, mentrestant però, moltes centrals de carbó tornen a funcionar, està doncs per veure com evolucionarà la situació.

En tot cas creiem que la tragèdia humana que representa aquesta i totes les guerres no fa res més que sumar conseqüències dramàtiques a la situació climàtica que viu el planeta des de fa dècades.

Estarem atents al que es pugui filtrar de les sales de negociacions, especialment la dels “peixos grossos” que segueixen marcant el pas de la lluita contra el canvi climàtic.

Mentrestant estem veien que malgrat els esforços del govern egipci per evitar-ho els grups d’activistes especialment els més joves, han començat a fer sentir la seva veu.

 

Gran contradicció: Els països africans i subdesenvolupats dels altres continents són els que menys emissions de GEH (3 o 4%) han fet i per tant, han contribuït molt poc a l’escalfament global del planeta i en canvi, són juntament amb les illes del Pacífic els que més estan patint els seus efectes.

Aquesta flagrant injustícia ha portat als organitzadors de la COP a reclamar compensacions a aquests països per pèrdues i danys climàtics

Què és la pèrdua i el dany?
Les pèrdues i els danys són els costos econòmics i no econòmics irreversibles tant dels esdeveniments meteorològics extrems com ara huracans, onades de calor, sequera i incendis forestals, com dels desastres climàtics d’inici lenta com l’augment del nivell del mar i el desglaç de les glaceres. el que es vol és responsabilitzar els principals contaminadors de combustibles fòssils pel dolor i el sofriment que ja ha causat la crisi climàtica, a més d’assegurar finançament climàtic per a la mitigació i l’adaptació i per ajudar les nacions en desenvolupament a preparar-se per al que vindrà.

Articles relacionats: LA CRISI CLIMÀTICA A L’ÀFRICA. Una situació dramàtica

Segons ens explica “The Guardian”

La cimera sobre el clima de la Cop27 de l’ONU ha començat amb retard després que els delegats s’enfrontessin a última hora de dissabte a la nit i diumenge al matí sobre què s’hauria de parlar a la conferència.

Al centre del desacord hi havia la qüestió de les pèrdues i els danys, que es refereix a les conseqüències devastadores de la ruptura climàtica que pateixen els països més pobres i vulnerables, i com ajudar-los.

Els delegats no van poder posar-se d’acord sobre si i com s’haurien d’inscriure les pèrdues i els danys a l’agenda de la cimera de dues setmanes a Egipte, a la qual assistiran 196 països, 45.000 persones i 120 líders mundials.

Els debats sobre l’ordre del dia van començar a les 15.00 hores de dissabte, van continuar fins passada la 1.00 hores sense resolució, i finalment es van acabar diumenge al matí.

L’inici programat a les 10 del matí es va retardar per hores i els delegats estaven preocupats perquè la polèmica obertura indiqui una conferència conflictiva. “Això serà una negociació  difícil”, va dir un negociador al Guardian.

Finalment, l’ordre del dia va incloure debatre “assumptes relacionats amb els acords de finançament que responen a pèrdues i danys associats als efectes adversos del canvi climàtic, inclòs un enfocament de com abordar les pèrdues i els danys”.

Les ONG van agrair la resolució. Ani Dasgupta, presidenta del World Resources Institute, va dir: “Les nacions vulnerables han demanat incansablement ajuda per fer front als impactes climàtics alarmants i perjudicials que tenen poca responsabilitat de causar. Avui, els països han superar un primer obstacle històric per reconèixer i respondre a la crida de finançament per abordar pèrdues i danys cada cop més greus”.

Article complet en angles a The Guardian: Cop27 gets off to delayed start after tussle over agenda for talks

Articles relacionats:  Que son les COP, perquè serveixen?

Des del món occidental veiem el canvi climàtic com un procés que ens afectarà en major o menor mesura, però en realitat la preocupació és relativa i ens recordem de què és un greu problema planetari quan hi ha episodis que ens afecten directament, com ha estat el cas de les calorades de l’estiu.

Els països pobres i en vies de desenvolupament especialment a l’Àfrica viuen l’escalfament  global d’una altra manera molt més dramàtica.

Anar a l’INFORME: LA CRISI CLIMÀTICA A L’ÀFRICA

Des del món occidental veiem el canvi climàtic com un procés que ens afectarà en major o menor mesura, però en realitat la preocupació és relativa i ens recordem de què és un greu problema planetari quan hi ha episodis que ens afecten directament, com ha estat el cas de les calorades de l’estiu.

Els països pobres i en vies de desenvolupament especialment a l’Àfrica viuen l’escalfament  global d’una altra manera molt més dramàtica.

En Kamali, un immigrant que vivia a Barcelona fa temps va comentar “A Catalunya malgrat la sequera, obres l’aixeta i tens aigua, a Etiòpia quan un pou s’asseca has de caminar 20 o 30 km per trobar un altre pou amb aigua“.

Avui volem fer una mirada a les terribles conseqüències que el canvi climàtic està tenint per moltes zones del continent africà que amenacen la salut i de les persones, la seguretat alimentària i hídrica i el desenvolupament socioeconòmic a l’Àfrica.

L’informe Estat del clima a l’Àfrica, una publicació coordinada per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), mostra com l’augment de les temperatures i del nivell del mar, els patrons de precipitació canviants i el clima més extrem, són una amenaça creixent per a la salut, la seguretat alimentària i hídrica i el desenvolupament socioeconòmic a l’Àfrica amb grans impactes associats a l’economia i sectors sensibles com l’agricultura.

 

Us resumim part de l’informe:

LES AFECTACIONS

Temperatura

La taxa d’augment de la temperatura a l’Àfrica, aproximadament +0,3 °C per dècada entre 1991 i 2021, és més ràpida que la mitjana mundial.

Precipitació, sequeres, plagues

Les pluges africanes són molt variables i estan influenciades per factors oceànics com El Niño, o La Niña,.

Etiòpia, Kenya i Somàlia van experimentar el fracàs de les pluges anuals de (abril-maig-juny) i les pluges de (octubre-novembre-desembre), cosa que va provocar una sequera multi-estacional excepcional.

Condicions més seques del normal, van prevaler a bona part de les regions del nord i l’est d’Àfrica, Nigèria, el sud-oest del Camerun, el Txad central i el sud de la RDC, a l’est d’Angola, el nord de Botswana, Zàmbia, Zimbabwe, Malawi, el centre de Moçambic i zones aïllades al llarg de la costa de Sud-àfrica i Madagascar.

Entre octubre i desembre de 2021, es va estimar que al voltant de 23,7 milions de persones al Sahel i l’Àfrica occidental estaven en crisi alimentaria.

També el 2021 la regió del Gran Sud de Madagascar es va enfrontar a la seva pitjor sequera des de 1981, deixant la població a la vora de la fam durant tot l’any. Per empitjorar les coses, un brot de cuc militar a la tardor va contribuir a la pèrdua del 60% de les collites. Al mateix temps, la llagosta malgaixa va infestar més de 48.000 hectàrees de terra, afectant molt negativament els cultius fora de temporada plantats anteriorment.

El Sudan del Sud va experimentar el tercer any consecutiu d’inundacions extremes.

Nigèria va experimentar pluges d’alta intensitat que van provocar inundacions a moltes parts del país que van contribuir a la propagació del còlera.

El cicló tropical Eloise va tocar terra el 19 de gener del 2021 al nord de Madagascar i es va traslladar a Moçambic com a tempesta de categoria 2.

Grans Llacs

Àfrica acull diversos llacs importants, com ara el llac Victòria i el llac Txad. El seguiment continu d’aquests llacs és primordial, ja que tenen implicacions crucials per al sector agrícola, el desenvolupament socioeconòmic, la salut dels ecosistemes i la biodiversitat del continent.

 

El llac Txad es troba a prop del desert del Sàhara, limitant amb el Txad, el Camerun, Nigèria i el Níger. La seva superfície total s’ha reduït un 90%, passant de 25 000 km2 als anys 60 a 1350 km2 als anys 2000.

La reducció del llac ha anat acompanyada d’una reducció de l’àrea de terres cultivables i llocs de pastura, una disminució de la producció de peix, una pèrdua de biodiversitat i, per tant, el deteriorament dels mitjans de vida de la població a la conca del llac Txad.

Per altra banda, el llac Victòria que és el llac d’aigua dolça més gran del continent, abasta zones de Kenya, Tanzània i Uganda. Aproximadament el 80% de la recàrrega del llac prové de la pluja directa i només el 20% de l’abocament de la conca, és a dir, els canvis en el nivell de l’aigua reflecteixen principalment els patrons de precipitació que s’estan reduint.

Glaceres

Encara que sembli estrany tres serralades d’Àfrica acullen glaceres: el massís del mont Kenya (Kenya), les muntanyes Rwenzori (Uganda) i el Kilimanjaro (Tanzània).

Kilimanjaro                                                    Mont Kenia

Tanmateix, el canvi climàtic ha tingut conseqüències profundes per a aquestes glaceres. Des de 1880, les glaceres africanes s’han anat reduint a menys del 20% de la seva extensió. Si prevalen les taxes de retirada actuals, el mont Kenya i les muntanyes Rwenzori es desglaçaran a la dècada de 2030 i el mont Kilimanjaro una dècada més tard, convertint-los en les primeres serralades a perdre completament les glaceres a causa del canvi climàtic antropogènic.

El motiu de la considerable recessió de les glaceres a l’Àfrica oriental és una disminució de la quantitat i la freqüència de les nevades, que tenen el seu origen notablement en els patrons alterats de la temperatura de la superfície del mar.

Pujada del nivell del mar

Des de principis de la dècada de 1990, el nivell del mar s’ha mesurat habitualment a escala mundial i regional mitjançant satèl·lits altímetres d’alta precisió.

La taxa d’augment no és uniforme geogràficament, principalment com a resultat de l’expansió tèrmica oceànica no uniforme i les variacions regionals de salinitat.

El nivell del mar s’ha mesurat a 12 regions costaneres d’Àfrica des del gener de 1993 fins a l’agost de 2021. En general, la taxa d’augment del nivell del mar al voltant d’Àfrica és superior a la mitjana mundial.

CONSEQÜÈNCIES DRAMÀTIQUES

Tot plegat està tenint unes greus conseqüències per la població entre les que volem destacar:

.- Agricultura, seguretat alimentària i fam

L’any 2021, les sequeres creixents i les grans inundacions agreujades per conflictes prolongats, i desacceleració econòmica així com els impactes persistents de la pandèmia de la COVID-19, van impulsar la fam i la desnutrició a tot Àfrica. Tots aquests factors posen en perill la seguretat alimentària i dificulten el progrés de l’Àfrica cap al compliment del compromís d’arribar a la fam zero.

L’Àfrica oriental, especialment Etiòpia, Somàlia i Kenya, es va enfrontar a una llarga sequera excepcional a causa de tres estacions de pluges consecutives per sota de la mitjana.

L’efecte de les estacions de pluges fallides acumulades combinat amb l’augment dels conflictes polítics endèmics a la regió amb el consegüent desplaçament de població , les restriccions de COVID-19 i els alts preus dels aliments van impedir la disponibilitat i l’accés als aliments, deixant més de 58 milions de persones d’Àfrica oriental en una inseguretat alimentària aguda.

.- Desplaçaments de població

Els refugiats i els desplaçats interns  a l’Àfrica es troben en primera línia de l’emergència climàtica. Molts viuen en “punts calents” climàtics, on normalment no tenen els recursos per adaptar-se a un entorn cada cop més hostil. Això també pot agreujar les tensions preexistents entre comunitats que depenen de recursos cada cop més escassos, aprofundir les desigualtats existents  especialment les desigualtats de gènere i consolidar encara més la pobresa, comprometent així la consecució de múltiples ODS a Àfrica. +info sobre els desplaçaments a l’Àfrica: La mayoría de africanos no emigra donde usted (quizá) piensa (El País)

POLÍTIQUES I ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

Gran contradicció: Els països africans són els que menys emissions de GEH (2 o 3%) han fet i per tant, han contribuït molt poc a l’escalfament global del planeta i en canvi, són juntament amb les illes del Pacífic els que més estan patint els seus efectes.

Malgrat això 53 països africans han presentat NDC (Contribucions determinades a nivell nacional) , tal com exigeix ​​la resposta global al clima definida en  l’Acord de París.

L’agricultura i la seguretat alimentària, l’aigua, la salut i la reducció del risc de desastres són les àrees de màxima prioritat per a l’adaptació. Tanmateix, el 80% dels països africans necessiten el suport financer de la comunitat internacional. Àfrica necessita entre 7 i 15 mil milions de dòlars anuals a l’any fins al 2030 per millorar l’adaptació al canvi climàtic.

La comunitat internacional en els acords de Paris es va comprometre a aportar 100.000 milions de dòlars per ajudar als països pobres en els seus processos d’adaptació,

Les sequeres i les inundacions són els tipus de perill més preocupants per a les parts africanes. En els darrers 50 anys, els perills relacionats amb la sequera han cobrat la vida de més de mig milió de persones i han provocat pèrdues econòmiques de més de 70.000 milions de dòlars i milers de morts a la regió.

El canvi climàtic, la manca de serveis de distribució i sanejament així com d’estructures sanitàries, està tenint un impacte creixent al continent africà, afectant amb més força als més vulnerables i contribuint a la inseguretat alimentària, el desplaçament de la població i l’estrès sobre els recursos hídrics.

 

DIMARTS 1 DE NOVEMBRE A LES 22:05, a TV3 el programa Sense Ficció ha emes el documental

“Negacionistes del canvi climàtic”

És la història d’un gran engany:  la d’una operació massiva de manipulació de l’opinió pública destinada a qüestionar i ridiculitzar l’amenaça de la crisi climàtica. Una operació dissenyada i finançada per la indústria petroliera durant els últims trenta anys per convèncer el món que la ciència s’equivoca

El 1988, el món estava disposat a actuar contra el canvi climàtic. Les grans empreses petroleres van detectar l’escalfament global, però, en lloc d’actuar, van engegar una campanya que ha desviat la lluita contra el canvi climàtic.

Si vols, el pots veure clicant:

Una campanya que ha aconseguit ajornar durant dècades les mesures urgents per salvar el planeta. Com ho ha fet?  Desmobilitzant, desinformant i adormint una opinió pública a la qual deia el que volia sentir: Escalfament global? “No hi ha dades que ho demostrin”. Canvi climàtic? “El clima sempre ha tingut oscil·lacions”. Efecte hivernacle? “Siguem seriosos, sisplau”. Una amenaça contra la vida al planeta? “Falòrnies apocalíptiques escampades pels comunistes”. La versió espanyola en seria la famosa frase de l’expresident Mariano Rajoy: “Tinc un cosí físic que diu que si no podem saber el temps que farà demà a Sevilla, com hem de saber què passarà d’aquí 300 anys?”

 

 

 

Les COP (Conference of the Parts), són les conferències que organitza les Nacions Unides sobre el canvi climàtic es van celebrant des del 1995 i aquest any es fa la 27 edició de la COP a  Sharm el-Sheikh (Egipte) durant els dies 6 al 18 de novembre del 2022.

En teoria, aquestes conferències, que acullen representants de tots els països del Món, experts, organitzacions no governamentals, activistes i institucions relacionades amb el medi i el clima, haurien de servir per endegar estratègies i actuacions per aturar el canvi climàtic, hi ha hagut conferències com la de Paris de l’any 2015 que van representar un pas endavant quan a acords internacionals per descarbonitzar el planeta, definint calendaris i compromisos dels diferents països, però també hi ha hagut moltes que han passat sense cap resultat o acord.

BREU HISTÒRIA DE LES CIMERES PEL CLIMA

Lamentablement malgrat l’elevat nº de conferencies fetes fins ara, i els acords que s’han anat signant els resultats obtinguts quan a la reducció d’emissions de GEH és molt minso, i la concentració de CO2 a l’atmosfera segueix incrementant-se, i en conseqüència l’escalfament global no s’atura.

La majoria d’experts coincideixen en afirmar que els últims mesos, a causa de la situació econòmica mundial i especialment a la guerra d’Ucraïna, la manca d’accions efectives per part de molts països fa impossible acomplir l’objectiu de limitar l’escalfament global -tal com es defineix en els acords de París- a 1,5ºC. Donada l’acceleració actual de l’escalfament del planeta respecte al que estava previst en les projeccions del IPCC, és dona per fet que a aquest grau i mig s’arribarà en els pròxims cinc anys.

Tot plegat, creiem que els pocs resultats aconseguits, han portat a una manca de confiança de la gent en la utilitat d’aquestes cimeres, la mostra la tenim en el poc interès que la COP-27 ha despertat en els mitjans, les xarxes i les institucions.

Val a a dir, però, que en el Món que vivim tan contradictori i geo-políticament complex és meritori i necessari el fet de reunir representants de 200 països al voltant d’una taula per parlar de com fer front al canvi climàtic, poder, el que és urgent és canviar el format d’aquestes conferències de manera que les resolucions i acords tinguin un caràcter més resolutiu i de compliment obligat, objectiu que reconeixem és difícil d’implementar.

Encara que les esperances d’aconseguir avanços en la pròxima COP 27, siguin minses, des d’aquesta web seguirem la conferència i us mantindrem informats.

Més info a:

ELS ACORDS MUNDIALS. Massa lents i poc efectius

• • 1995: COP1, Berlín, Alemania
  • 1996: COP2, Ginebra, Suiza
  • 1997: COP3, Kioto, Japón
  • 1998: COP4, Buenos Aires, Argentina
  • 1999: COP5, Bonn, Alemania
  • 2000: COP6, La Haya, Holanda
  • 2001: COP6, Bonn, Alemania
  • 2001: COP7, Marrakech, Marruecos
  • 2002: COP8, Nueva Delhi, India
  • 2003: COP9, Milán, Italia
  • 2004: COP10, Buenos Aires, Argentina
  • 2005: COP11 / CMP1, Montreal, Canadá
  • 2006: COP12 / CMP2, Nairobi, Kenia
  • 2007: COP13 / CMP3, Bali, Indonesia
  • 2008: COP14 /CMP4, Poznan, Polonia
  • 2009: COP15 / CMP5, Copenhague, Dinamarca
  • 2010: COP16 / CMP6, Cancún, México
  • 2011: COP 17 / CMP7, Durban, Sudáfrica
  • 2012: COP18 / CMP8, Doha, Catar
  • 2013: COP 19 / CMP 9, Varsovia, Polonia
  • 2014: COP 20 / CMP 10, Lima, Perú
  • 2015: COP 21 / CMP 11, París, Francia
  • 2016: COP 22 / CMP 12 / CMA 1, Marrakech, Marruecos
  • 2017: COP 23 / CMP 13 / CMA 1-2, Bonn, Alemania
  • 2018: COP 24 / CMP 14 / CMA 1-3, Katowice, Polonia
  • 2019: OS50, Bonn, Alemania
  • 2019: COP 25 / CMP 15 / CMA 2, Madrid, España
  • 2021: COP 26 / CMP 16 /CMA 3, Glasgow, Escocia, Reino Unido
  • 2022: COP 27 / CMP 17 /CMA 4, Sharm El Sheikh, Egipto

 

 

 

 

 

Som a la tardor astronòmica i sense la pressió ambiental que la calor intensa imposa potser és un bon moment per fer un balanç com ha estat aquest estiu des d’un punt de vista climàtic i de salut.

Totes les agències coincideixen en definir l’estiu del 2022 com extremadament càlid essent a nivell d’Europa un nou record d’ençà que es tenen dades. Mitjançant el següent enllaç Beteve ens ofereix un resum de l’informe de Copèrnicus (Programa Europeu per l’observació del planeta)

https://beteve.cat/medi-ambient/europa-estiu-record-calor-2022/

Catalunya no s’ha deslliurat d’aquesta prolongada canícula i a patit en moltes zones i durant molts dies temperatures extremes que han superat els 43ºC, el que converteix aquest estiu també en el més càlid des que es tenen registres, amb temperatures que han arribat a estar 5ºC per sobre de la mitjana dels últims 50 anys.

A tall informatiu us deixem algunes dades extretes del Meteocat.

Onada de calor del 18 al 21 de maig: 38,5ºC a Castellbisbal i a la Selva, record de Catalunya en un mes de maig

Onada de calor del 15 al 18 de juny: 43ºC a la Ribera d’Ebre, mes de 40ºC de màxima durant 4 dies seguits a diversos llocs de Catalunya.

Onada de calor del 15 al 25 de Juliol: 43,6 a Vinebre , entre 38 i 42ºC a molts llocs de Catalunya

Onada de calor del 3 al 15 d’agost: Temperatures entre 35 i 40ºC de forma continuada a grans zones de Catalunya.

Amb tot, l’important que està passant, es la tendència dels fets i dades, ja que durant les últimes dècades tal com els experts han advertit les ondes de calor i les temperatures extremes a l’estiu són més freqüents, més extenses territorialment i més persistents.

Les conseqüències d’aquesta situació són prou conegudes:

Riscos per la salut: Amb una mortalitat en augment deguda a cops de calor, agreujament de les malalties respiratòries i cardiovasculars o fins i tot accidents laborals. Segons el “sistema de monitorización de la mortalidad diaria por todas las causas (MoMo)”, elaborat pel “Instituto de Salud Carlos III (ISCIII)”, s’estima que a Catalunya entre el mesos de Maig a Agost s’han produït 579 morts atribuïbles a les altes i extremes temperatures.

Increment dels Incendis: Augmenten el nº d’incendis i l’agressivitat dels mateixos, més de 6.000 Has a Catalunya i 248.000 a tota Espanya, essent el país de la Unió Europea més afectat per incendis forestals.

Sequeres: Tot i que la sequera ve de llarg i no pot ser directament atribuïble a les altes temperatures de l’estiu, aquest fet, venint d’un estrès hídric acumulat, agreujat per una primavera seca i un mes de maig molt calorós ens ha portat a la situació d’escassetat d’aigua actual. en el seu conjunt els embassaments de Catalunya estan a menys del 40% de la seva capacitat.

Temperatura del mar: Com a efecte de l’escalfament global del planeta, tots els mars i oceans estan escalfant-se, el Mediterrani, però és un dels que ho fa més ràpidament, aquest estiu em tingut temperatures de record que els propis banyistes han constatat, amb temperatures superficials que arran de costa han arribat a 29/30ºC, 3/4 ºC per sobre de la mitjana.

  

No sabem el que passarà l’estiu que ve, en qualsevol cas els últims informes científics coincideixen en un diagnòstic: l’escalfament del planeta s’està accelerant i supera les projeccions i estimacions fetes pel Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC per les sigles en angles). Tampoc les condicions geopolítiques mundials actuals no permeten ser optimista quant a la reducció efectiva de gasos d’efecte hivernacle.

En aquesta tessitura, és necessari que des de tots els àmbits públics i privats es prenguin mesures urgents de preparació i adaptació a les noves condicions climàtiques per evitar o reduir els efectes de les altes temperatures sobre les persones, els animals i els ecosistemes.

 

Després de que aquest estiu tòrrid, les onades de calor, la sequera i els intensos focs han ocupat l’actualitat durant setmanes, el canvi climàtic i les seves conseqüències han estat el tema més recurrent a tots els mitjans de comunicació i fins i tot en les converses de la gent.

Una de les característiques de la societat moderna és que ens costa afrontar un situació adversa fins que no ens afecta de ple, llavors ens carreguem de bones intencions i projectes de futur que  s’obliden o es posposen quan superem ni que sigui provisionalment els problemes.

L’escalfament global es un problema planetari que fa temps que es manifesta a diverses zones del Món en diferents intensitats i formes (sequeres excepcionals a l’Àfrica, illes engolides pel mar a Oceania, enormes i salvatges focs, temperatures altíssimes a l’Àrtic i altres fenòmens climàtics severs), tambe els científics ens demostren des de fa temps en les dades contrastades a la mà l’evolució negativa de les variables climàtiques (temperatura de les terres continentals i dels oceans, concentració de CO2 a l’atmosfera, pèrdua de gel als pols i glaceres, etc.).

Malgrat tota aquesta informació i coneixement acumulat des de fa decennis ha de venir un estiu tan càlid i sufocant com el que estem passant als països mes avançats d’Europa i Amèrica del Nord perquè de forma generalitzada prenguem consciencia que el canvi climàtic és una realitat, que ja ens afecta de forma directa.

A partir d’aquesta percepció social dels riscos que l’increment de la temperatura té per la vida de les poblacions i els ecosistemes que conformen la biosfera, es fa necessària una reflexió profunda del l’ús que els humans fem dels recursos d’aquest planeta i de la forma com els utilitzem.

Lamentablement, la capacitat que el ciutadà comú té de capgirar la situació és molt limitada perquè l’estructura de governança del Món depèn de polítics i governs que posen per davant de la sostenibilitat i salut del planeta els seus interessos geo-estratègics i un mal entes progrés basat quasi exclusivament en el creixement econòmic.

L’única opció que li queda al ciutadà -si té la sort de viure en un país democràtic- és manifestar el seu malestar quant te l’ocasió i utilitzar el seu vot de forma coherent amb aquesta preocupació per les conseqüències de l’escalfament global.

 

 

Les mesures per reduir la despesa energètica són impopulars, però sens dubte són necessàries i segurament a mesura que l’escalfament global augmenti, s’hauran d’aplicar en més àmbits de l’activitat humana.

És molt contradictori que amb una situació d’emergència climàtica i amb unes emissions de CO2 que no paren de créixer, en molts països sobretot els més desenvolupats es malbaratin recursos com l’aigua o l’energia.

Les imatges de: United States at Night. Courtesy: DMSP and NASA i The European Union Institute for Security Studies (EUISS). Ens dóna una idea de la quantitat d’energia que consumin.

També és lamentable que hagi sigut una guerra com la d’Ucraïna, la que amb les dificultats pel subministrament de gas hagi desencadenat aquestes restriccions, quan tots sabem que amb el model de consum actual, estem gastant més recursos de què el planeta és capaç de regenerar.

Com volem aturar l’efecte hivernacle, que causa l’alta concentració de CO2 a l’atmosfera -ja esta per sobre dels 420 ppm-, sense reduir d’una o altra manera el nostre consum energètic i emissions de gasos. Les grans multinacionals del comerç, el transport i els lobbys energètics no deixaran de promocionar el consum a tots els nivells, és el seu negoci.

La disjuntiva és clara, seguim amb la mateixa dinàmica malgastadora i consumista, malgrat que sigui precís per compensar la manca de gas, posar en marxa de nou les centrals de carbó i fuel , o de forma responsable assumint tant individualment com col·lectivament que les mesures d’estalvi energètic son necessàries, ja que si les seguíssim de forma massiva podrien ajudar a reduir les emissions de CO2.

Certament amb aquestes mesures no hi ha prou per aturar l’escalfament global, pero podria ser un pas endavant i una bona manera de conscienciar-nos amb un dels majors problemes al que s’enfronta la humanitat.

—–Tots podem fer alguna cosa per aturar l’escalfament del planeta——

 

 

L’any passat des de aquest web vam publicar un informe sobre l’escalfament del Mediterrani (INFORME: EL MEDITERRANI. Un mar cada cop mes càlid), on exposàvem les característiques i història d’aquest mar i es feia una anàlisi dels severs episodis de pluges torrencials i les seves causes.

L’escalfament global i particularment les onades de calor d’aquests mesos de juny i juliol han portat el Mediterrani occidental a temperatures de l’aigua fins a 30º C en algunes zones del llevant peninsular, això representa 5 o 6º C per sobre de la temperatura mitjana dels últims 100 anys.

La meteorologia és una ciencia complexa que amb tots els avanços tecnològics i els molt afinats models predictius, té sempre un elevat grau d’incertesa que fa difícil la previsió a mitjà i llarg termini. el que si disposem és de llargues series de dades històriques que ens donen una certa perspectiva i capacitat per creuar dades i intentar fer-se una idea del que pot passar.

Aquest coneixement acumulat i les dades de temperatura del Mediterrani que estem registren actualment, ens neguiteja, precisament per la gran capacitat d’evaporació que un mar tan calent acumula, sabem que això és la primera i principal condició perquè en un moment donat, si les restants circumstàncies atmosfèriques (pressió i temperatura en alçada) es presenten,  es produeixi una gran tempesta o fins i tot una gota freda també coneguda com: DANA (Depressió Aillada en Nivells Alts). En qualsevol cas les conseqüències d’aquets fenòmens són prou conegudes i temudes pels que vivim al voltant d’aquest mar.

 

L’onada de calor deixa 180 morts a Catalunya durant el juliol i 2176 a tota Espanya

Aquestes dades són estimacions realitzades pel sistema de “monitorización de la mortalidad diaria por todas las causas (MoMo)” que ha desenvolupat l’institut de salut Carlos III (ISCIII). La seva metodologia, es basa en la comparativa de les morts diàries amb una base de dades de morts diàries de 10 anys, i amb altres variables diàries com la temperatura, la població per grups d’edat (mètode de càlcul). L’estimació de morts degudes a la temperatura es calcula com a l’excés de defuncions amb relació a les morts observades en els mateixos dies durant els 10 anys de la base de dades, corregida si és el cas per esdeveniments anòmals que s`hagin donat.

Segons aquestes estimacions el juliol 2022 hauria estat el més mortífer des que es recullen dades pel que fa a defuncions degudes a la calor.

Quan disposem de les dades reals de morts i d’ingressos hospitalaris duran els dies d’onades de calor, com ha passat en anteriors episodis de calor extrema, podrem veure l’afectació real.

Les dades disponibles de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en els seus informes anuals fins al 2021, recull les correlacions dels decessos diaris a quatre hospitals de referencia (Vall Hebron, Sant Pau, Clínic i del Mar) amb les temperatures màximes i mínimes diàries,  quan s’emeti l’informe de 2022 podrem veure la incidencia de la temperatura en l’increment de defuncions.

Independentment de les dades, creiem que tots hem pogut copsar que aquest ha estat un juliol molt dur tant per la incidència de les onades de calor sobre la salut com pels devastadors incendis i la sequera que ja afecta l’aigua de boca en moltes poblacions.

Cal interpretar que aquesta situació, no és un fet puntual ni està circumscrit a la nostra area geogràfica si no que es tracta senzillament de les conseqüències de l’escalfament global del planeta que com reiteradament hem exposat en aquest web, ja es manifesta en múltiples escenaris a tot el Món.

Sembla que quan a l’escalfament global, la gent, comencem a veure les orelles del llop, les successives onades de calor que sacsejant l’oest d’Europa, la sequera acumulada i els focs salvatges que cremen arreu estan d’alguna manera cambian la percepció que molta gent tenia què el canvi climàtic era una cosa que es manifestaria en un futur llunyà.

Els episodis reiterats de calor extrema amb afectacions brutals de focs sobre boscos i habitatges que hem vist en zones llunyanes com Califòrnia i Austràlia així com les persistents sequeres que colpejant moltes parts del planeta i molt especialment el corn d’Àfrica, sembla que comencen a mostrar-se a casa nostra, llavors es quan ens donem compte que estem, ja avui, davant de greus problemes, els quals si no prenen mesures urgents a escala global -com és reduir dràsticament les emissions de CO2 a l’atmosfera- augmentaran en intensitat i en freqüència superant en molt les projeccions fetes pels científics que els mateixos ja estan corregint.

Res del que passa és gratuït, la teoria de sistemes ens ensenya que quan un component important com l’atmosfera dins d’un sistema complex com és la Terra es desequilibra, el resta de components o subsistemes es veuen afectats i sacsejats en menor o major mesura fins que es produeix un nou però ben segur diferent equilibri o el que és molt pitjor, un període d’inestabilitat imprevisible.

No volem ser catastrofistes, però tampoc, de cap manera volem disfressar una realitat que des d’aquestes pàgines hem anat presentant i divulgant.

Lamentablement, els ciutadans de peu, no tenim la capacitat i poder tampoc la voluntat de capgirar la situació, i estem en mans d’uns governants i lobbys globals, pels quals salvar el planeta no és la seva prioritat.

articles relacionats:  La sequera 

                                MÉS FOCS, MÉS INTENSOS, MES INCONTROLABLES.

1.5º, 2º, 3º C ??? EL 2040, 2050, 2100 ???. Un missatge equivocat

EL CO2 SEGUEIX PUJANT. Nou rècord històric.