TORNEM A PARLAR DEL CANVI CLIMATIC?

A finals del 2019 en aquest web érem optimistes perquè arreu del Món el Canvi Climàtic era motiu de preocupació, els mitjans en parlaven cada dia i moltes administracions locals i  governs declaraven l’emergència climàtica en un acte simbòlic d’adhesió a la lluita contra l’escalfament global, Lamentablement tot just començar el 2020, va esclatar la Covid-19 i aquesta pandèmia que es va propagar molt ràpidament, com no podia ser d’altra manera  va concentrar tots els esforços públics i privats en la lluita contra la Covid i en l’obtenció i administració de les vacunes.

Tanmateix, durant aquest any i mig llarg, com a conseqüència de l’increment del CO2 a l’atmosfera que ja ha arribat a una concentració record de 418,9 ppm, l’escalfament global del planeta ha continuat augmentant. Han estat, no obstant els aiguats que han causat estralls a Bèlgica i Alemanya i els boscos que cremen arreu els que han tornat ha revifar la preocupació per la crisi climàtica que ja afecta moltes zones del planeta.

Des de la nostra humil opinió, creiem que és necessari començar a veure la realitat de la situació en que ens trobem i  assumir que aquesta dècada no podem aturar l’escalfament global de la Terra,

El principal motiu és que no hi ha prou determinació entre els governs del Món, per prendre les mesures dràstiques necessàries per reduir sensiblement les emissions de CO2, hem de saber que el CO2 que cada dia enviem a l’atmosfera queda retingut durant 300 a 500 anys, de manera que cada molècula se sumarà a les existents contribuint durant moltes generacions a l’efecte hivernacle causant de l’escalfament.

Els fenòmens climàtics com les pluges torrencials, les onades de calor, els focs salvatges, la fusió de les geleres, i la pèrdua de platges són alguns dels efectes del canvi climàtic que ja estem patint. Cal doncs, entomar a tots els nivells la realitat climàtica que ens toca viure i endegar urgentment accions de mitigació i adaptació als esmentats riscos climàtics.

 

 

El lema de la Coop-25 celebrada a Madrid -segurament l’únic bo que ens va deixar la conferencia, deia “TEMPS PER ACTUAR”, avui, quasi dos anys més tard i amb la vista posada a la Coop-26 que es celebrarà a Glasgow, podem dir que el lema és més viu que mai, doncs com hem exposat, mentre  nosaltres fem estudis, conferències, compromisos i declaracions, l’escalfament global i les seves conseqüències no s’aturen, ans el contrari s’acceleren.

 

 

 

UN ALTRE FOC, ARA AL MONTGRÍ. Un estiu dur pels bombers

Aquest estiu es presenta complicat, les altes temperatures junt amb l’estrès hídric acumulat als boscos converteix les masses forestals en un autèntic polvorí que pot explotar davant qualsevol negligència humana o natural

Des d’aquí volem destacar la lluita dels bombers que en circumstàncies tan difícils arrisquen la seva vida per aturar els focs  que cremen molt despresa per l’elevada càrrega de combustible que la vegetació representa.

Des d’aquí volem destacar la lluita dels bombers que en circumstàncies tan difícils arrisquen la seva vida per aturar els focs  que cremen molt despresa per l’elevada càrrega de combustible que la vegetació representa.

Precisament un dels punts en què la majoria d’especialistes estan d’acord és en la necessitat de lluitar contra el foc reduint aquesta càrrega mitjançant una gestió eficaç del bosc i el  sotabosc abans que arribi la temuda temporada d’incendis.

Els que trepitgem el país a peu seguint camins i senders que travessant boscos de tota mena podem observar amb inquietud la sequera persistent que els arbres i matolls de certes zones del territori ens mostren, però el que més ens  preocupa és veure munts de vegetació i brancatge tallat i abandonat que s’acumula en alguns boscos, fins i tot paratges o parcs naturals.

Cada arbre que crema, a part de destruir un paisatge i degradar un ecosistema natural, deixa de contribuir a la reducció de CO2 tan necessària per aturar l’escalfament global, seria doncs important que les administracions locals i els governs posessin els mitjans i legislació oportuna per fer efectiva una bona gestió dels boscos tan públics com privats, això no evitaria els incendis premeditats, però el que si faria és facilitar als bombers la seva feina i reduir la intensitat i extensió dels focs.

FOCS SALVATGES. Una nova generació de focs

El recent foc del Cap de Creus originat segons les primeres investigacions dels agents rurals per una burilla llançada des d’un vehicle (quina mena d’individu pot fer un acte criminal com aquest) a la bonica carretera que uneix Llança i Port de la Selva es un dels molts focs originats per la ma de l’home, lamentablement no serà l’últim, ja que els irresponsables malfactors estan arreu.

És però necessari que entenguem que com esta passant a tot el Món ( Siberia, canada; California, Australia) els incendis forestals degut a l’escalfament global derivat del canvi climàtic seran cada cop més intensos i difícils de controlar,

Segons Marc Castellnou, màxim responsable del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), “estem davant de la sisena generació d’incendis. Són incendis sota la influència del canvi climàtic. Ja no és el pyrocumulonimbus capaç de generar una tempesta de foc. El repte és superior. Incendis com els d’Austràlia són capaços d’esborrar del mapa un ecosistema global en tan sols una estació: una primavera, un hivern, un estiu. Aquests focs canvien no només el paisatge, també l’economia, la distribució de la societat, la qualitat de vida. Ho intuíem i sabíem que aquesta podia ser l’evolució, no esperàvem, però, que avancés tan de pressa

Més infos en aquest web:

MÉS FOCS, MÉS INTENSOS, MES INCONTROLABLES.

AUSTRALIA. Uns focs mai vistos

FOCS A CALIFÒRNIA. El canvi climàtic els intensifica.

 

 

INUNDACIONS A ALEMANYA. El canvi climàtic colpeja el cor d’Europa

Impressionant reportatge fotogràfic de “El Pais” sobre les inundacions provocades per una gota freda a l’oest d’Alemanya.

Les autoritats Alemanyes atribueixen aquesta tragèdia que ha causat més de 150 persones mortes i centenars de desaparegudes a les condicions atmosfèriques que propicia el canvi climàtic.

Si vols veure totes les fotos, clica: Reportatge El Pais

 

TORNEN LES ONADES DE CALOR

Tot just fa uns dies que ha arribat l’estiu i la calor s’està fent insuportable en algunes zones de l’hemisferi nord, el cas de la costa oest del Canadà i els EEUU ha saltat a les notícies per la seva virulència.

A la província de British Columbia del Canadà, els serveis judicials han reportat 719 morts sobtades l’última setmana, el triple del que seria normal en aquesta època de l’any, les mateixes fonts assenyalen l’onada de calor que ha batut rècords (47 ºC) com  causa d’aquest excés de mortalitat.

Els serveis de salut de Vancouver i  confirmen que mai havien vist tants ingressos hospitalaris i morts per cop de calor com en els últims dies.

A més, a conseqüència d’una certa sequera i les altes temperatures el servei de bombers informa que aquest cap de setmana s’han declarat a la zona més de 170 incendis forestals alguns d’ells amb risc d’afectar poblacions.

 

La Columbia Britànica queda molt lluny, però les onades de calor son un fenomen climàtic extrem que amb l’ajuda de l’escalfament global del planeta, afectarà (ja està passant) cada cop, més zones de la Terra, un d’aquests “Hot Spots” és ben a prop, ens referim al Mediterrani que pateix un escalfament més acusat que la mitjana del planeta, recents episodis viscuts de calor extrema en son testimoni.

Sense voler ser alarmista, i independentment de la lluita contra el canvi climàtic que ja és una urgència mundial, si volem protegir les poblacions vulnerables de les onades de calor, els governs i municipalitats han d’activar amb ràpidament mesures per ajudar a les persones a superar les previsibles i reiterades situacions de temperatura extrema que sens dubte ens afectaran.

Els habitants de les ciutats pateixen doblement el risc de patir un cop de calor o deshidratació extrema, ja que a les condicions d’alta  temperatura degudes a l’embossament d’aire calent (ona de calor) han d’afegir el conegut efecte d’illa de calor que experimenten les conurbacions urbanes.

Davant d’aquesta situació es necessari i urgent establir una xarxa amplia i efectiva de refugis climàtics i fer una campanya d’informació que arribi a tota la població i que incentivi el seu ús. Complementàriament  s’hauria de posar marxa un sistema de voluntariat que durant els episodis de calor tingui cura de les persones vulnerables especialment aquelles d’elevada edat que viuen soles.

Més informació sobre les onades de calor:

acc-aturemelcanviclimatic.com/ones-de-calor

 

EL CO2 DESBOCAT

El CO2, segueix desbocat i ens indica clarament que no estem fent prou per frenar l’escalfament global. Amb les dades de la taula que presentem i veien que estem arribant a una concentració de 420 ppm podem percebre la gravetat de la situació, amb aquesta tendència difícilment es podran assolir els objectius de París.

Mitjana setmanal CO

  Mauna Loa Observatory | NOAA-ESRL

Comparativa a 1 any  i 10 anys  

Dates

 

CO2 atmosfèric       

Ultima setmana 

Maig 30 – Juny 5, 2021

419.55 ppm

1 Any enrere 

Maig 30 – Juny 5, 2020

417.46 ppm

10 Anys enrere

Maig 30 – Juny 5, 2011

394.43 ppm

posat al dia : Juny 7, 2021

 

L’AMPLIACIÓ DEL PRAT. Necessitat o especulació?

El “Lobby” econòmic de Catalunya i algunes institucions han posat l’ampliació de l’aeroport del Prat a la palestra informativa i ho presenten com una necessitat vital pel desenvolupament del País, per altra banda actors socials i fins i tot els promotors del projecte, reconeixen la necessitat de protegir el medi natural i especialment els espais naturals del Delta del Llobregat que certament són importants reductes de biodiversitat.

Darrere aquesta contradicció no hi ha sols la defensa d’un espai protegit que pertany a la xarxa Natura 2000 tutelat per la UE, el projecte d’ampliació ens porta necessàriament a l’etern dilema de com compaginar el creixement econòmic amb la greu crisi climàtica i la imperiosa urgència de reduir les emissions de CO2 per aturar l’escalfament global.

Sabem que el transport aeri és una important font d’emissions, ja que emet fins a 9 vegades més CO2 (192 grams per KM i passatger) que l’AVE (23 grams per km i passatger).

Sabem que per aquesta raó el govern francès ha decidit prohibir els vols locals que es puguin fer en tren amb dues hores i mitja o menys temps, la qual cosa estalviaria una important emissió de CO2.

Espanya té una de les xarxes de TGV més gran del món que a més està infrautilitzada, ens preguntem per què no s’aplica una política similar a Espanya?

No entrarem a valorar les bondats econòmiques del projecte d’AENA perquè malgrat les múltiples veus d’experts no deixen de ser projeccions o especulacions que no tenen en compte factors especialment volàtils com les crisis globals, les futures tendències de reducció de vols, les  normatives ambientals europees de control d’emissions o fins i tot l’evolució de la crisi climàtica i les seves conseqüències, que poden diluir les brillants expectatives de creixement de l’aeroport.

Tanmateix el projecte té una transcendència tan gran que no és acceptable que la decisió sigui basada en criteris únicament de creixement econòmic, i és també absolutament necessari un enfocament social, ambiental i que a més posi sobre la taula els compromisos, objectius i legislacions climàtiques de les quals tan parlant les institucions i governs, no tot si val en nom del creixement del PIB.

 

EL DELTA DEL LLOBREGAT

PAISATGE VERSUS RENOVABLES. Un nou dilema

Les últimes setmanes s’està generant a Catalunya un nou debat que té moltes i variades arestes que afecten a la població, el territori i les administracions locals i autonòmiques.

No sabem com evolucionarà el debat, però el que si sabem és que Catalunya ha estat 10 anys pràcticament aturada quan a la transició cap a energies renovables, fet que ens ha situat a la cua en producció d’energia eòlica (5,8% d’energia elèctrica produïda) i fotovoltaica(1,1% del total), veieu taula de l’Idescat al final. Molt per darrere de la resta d’Espanya i de la majoria d’estats europeus.

El debat ha sorgit quan s’han començat a conèixer els projectes en tràmit d’aprovació emparats amb el decret llei de la Generalitat d’impuls de les energies renovables del 2019.

Des de llavors s´han presentat multituds de projectes d’instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics per a diferents zones del país que preveuen una potència total de prop de 10.000 Mw.

Certament, aquests projectes, com passa en altres països i regions tenen un impacte visual sobre el paisatge i el territori i diferents actors locals i entitats estan  expressant el seu rebuig a aquests projectes i demanen un model alternatiu de desplegament de les renovables.

Com tots podem intuir la problemàtica es complexa i difícil de resoldre sense una voluntat ferma per part de tots els actors d’arribar a acords que permetin avançar cap a les energies lliures de CO2 que és el màxim responsable de l’escalfament global.

Els objectius de reducció d’emissions pel 2030 i 2050 es basen en gran part en la transició energètica cap a les renovables, és per tant imperatiu desenvolupar de forma decidida i el més ràpid possible aquestes energies en tot el país.

Evidentment les opcions per fer-ho han de passar necessàriament per uns criteris de racionalitat envers una certa protecció del territori i una distribució equitativa de les instal·lacions en la geografia del país, no és admissible que les actuacions caiguin majoritàriament en les mateixes comarques.

També és necessari que tot l’esforç productiu renovable no recaigui en les zones rurals, és molt important que les àrees urbanes i industrials aportin fins al màxim possible la seva capacitat de producció renovable aprofitant terrats, zones de pàrquing i altres espais adients per generar energia, al cap i a la fi, són els que més energia consumeixen.

L’administració ha de tenir un paper impulsor i també regulador en el desplegament energètic evitant les grans actuacions especulatives i vetllant per una descentralització i per una implantació que protegeixi l’activitat agrària i minimitzi els impactes sobre el territori.

Per altra banda és necessari assumir que la transició energètica és un objectiu irrenunciable si volem tenir alguna possibilitat d’aturar el canvi climàtic i tothom d’una o altra manera haurà de fer certes renúncies i adaptacions dels seus interessos.

El debat està servit, la pregunta és: serem capaços d’avançar i resoldre aquesta disjuntiva.

 

RESUM TAULA: Producció d’energia elèctrica. 2016-2020
Institut d’Estadística de Catalunya
Unitats: GWh.
2016 2017 2018 2019 2020
Energies no renovables 37.476,70 39.343,80 35.397,90 39.897,40 36.329,70
Nuclear 24.704,40 25.252,00 21.935,30 24.586,50 24.900,50
Energies renovables 7.842,20 7.683,30 9.101,60 7.632,30 8.985,50
Hidràulica 4.230,90 3.879,60 5.505,00 3.655,60 5.447,60
Eòlica 2.735,40 2.885,50 2.767,40 3.152,70 2.637,20
Fotovoltaica 418,9 428,9 400,2 451,5 484,1
Total producció bruta 45.318,90 47.027,10 44.499,50 47.529,70 45.315,20

Si vols veure la taula completa clica:  https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=50

 

 

 

EL METÀ. Es també un potent gas d’efecte hivernacle

Tos sabem que el CO2 és el gas d’efecte hivernacle (GHC), principal causant de l’escalfament global, les seves molècules retingudes a l’atmosfera durant més de 400 anys retenen els rajos infrarojos que emet la Terra i provocant el seu escalfament.

Tanmateix hi ha un altre gas que cada cop està incrementant més el seu efecte en l’esmentat escalfament, ens referim al gas metà (CH4) que tot i que la permanència a l’atmosfera és menor (uns 10 anys de mitjana) el seu potencial quant a retenidor de calor és unes 80 vegades superior al CO2 considerant un període de 20 anys, la qual cosa el converteix també en un important GEH.

El gas metà, s’emet a l’atmosfera principalment per les activitats agrícoles/ramaderes (42%), pels processos de fugues de gas en la mineria, producció i transport dels combustibles fòssils (36%), i pel tractament i crema de residus orgànics (18%). Aquestes emissions segons les dades recollides en els últims 50 anys han experimentat un important creixement especialment en les últimes dècades.

Davant la necessitat de reduir urgentment l’increment de la temperatura que està experimentant el planeta, recents estudis han determinat que la reducció de les emissions de metà per l’activitat humana podria ajudar a mantenir l’increment de la temperatura mitjana global del planeta dins dels 1,5ºC que demanen els acords i l’informe dels experts del panel intergovernamental del canvi climàtic.

L’informe Global Methane Assessment realitzat per Climate and Clean Air Coalition i les NNUU, afirma que és factible reduir abans del 2030, les emissions de metà un 60%, aturant les operacions de ventejar i les fugues de les instal·lacions petroleres i de gas, i un 35% amb un millor tractament i reducció dels residus orgànics que van als abocadors. Les emissions degudes a la ramaderia serien  més difícils de reduir, tot i així consideren possible arribar a un 25% amb millors practiques agropecuàries i sobretot impulsant canvis en la dieta dels humans.

Per tot plegat els autors de l’informe consideren que davant les dificultats que es preveuen en la reducció global del CO2 la reducció del metà emes en aquestes dècades properes podria ajudar significativament a conseguir els objectius dels acords de Paris.

-PER ATURAR EL CANVI CLIMATIC SERÀ NECESSARI ACTUA EN TOTS ELS FRONTS POSSIBLES-

 

 

 

 

LES GLACERES ESTAN DESAPAREIXENT

Magnífic reportatge fotogràfic a “The Guardian” que posa de manifest la desaparició de diferents glaceres de tot el Món, és esgarrifós veure la seqüència de fotos que ens mostren com en algunes dècades s’han esvaït glaceres que havien estat immenses masses de gel.

Si teniu un minut doneu una ullada, veureu com aquest reportatge és una evidència dramàtica de què les conseqüències de l’escalfament global ja són evidents. clica:

https://www.theguardian.com/environment/2021/may/02/glaciers-in-retreat-tracking-the-decline-of-the-earths-rivers-of-ice

ELS LLIBRES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC. Un tema d’actualitat que ens afecta

Després d’una aturada obligada per la pandÈmia, a poc a poc el tema del medi natural, el canvi climàtic i l’escalfament global està tornant a l’actualitat, fins i tot els mandataris polítics prenen iniciatives positives, avui Dia de la Terra  comença una cimera virtual patrocinada pel president Biden i també avui Europa anuncia que vol reduir les seves emissions un 55 % el 2030. Tot plegat bones intencions que són importants, però que s’han de traduir en accions concretes perquè siguin efectives.

Estem a la diada de Sant Jordi, que aquest any podem celebrar una mica més obertament i molta gent està pensant a comprar un o més llibres, nosaltres des de ACC-Aturem el Canvi Climàtic, us volem animar a comprar algun llibre de l’àmplia oferta per a grans i petits que sobre aquesta temàtica podeu trobar a les llibreries. A continuació us deixem un recull:

   

      

      

     

 

BONA DIADA DE SANT JORDI

BIDEN CONVOCA UNA CIMERA VIRTUAL PEL CANVI CLIMÀTIC

Sembla que vol complir els seus compromisos de campanya i s’ha començat a moure en la lluita contra el canvi convocant una cimera virtual els dies 22 i 23 d’abril a la que ha convidat a 40 líders mundials entre ells els presidents de la Xina, Rússia, Alemanya, França, Gran Bretanya, Espanya.

 

La cimera ha de servir per buscar acords de cara a ser més ambiciosos en els compromisos de reducció d’emissions i acostar posicions de cara a la important Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic (COOP-26) que se celebrarà a Glasgow al novembre d’aquest any i que és considerada com molt important per aconseguir els objectius de mantenir l’increment de temperatura global del planeta per sota de 1,5ºC

Anar a l’article del Periódico:

Biden convoca 40 líders mundials per a una cimera del clima virtual

22 D’ABRIL: DIA DE LA TERRA.

Els últims anys estem veient com hi ha un dia internacional dedicat a moltes i diferents temàtiques o col·lectius que ocupen pràcticament tots els dies de l’any. Normalment sols ens fem ressò d’alguns d’ells, aquest és el cas del DIA de la TERRA instaurat fa 51 anys als EEUU i que ha arribat a tenir una certa repercussió a tot el Món. Tradicionalment aquest és un dia de mobilitzacions i activitats de tota mena en defensa del planeta, que han quedat restringides a l’esfera virtual per causa de la pandèmia.

Donades les circunstancies de confinament que segueixen condicionant l’activitat social, des de, ACC-Aturem el Canvi Climàtic, animen a tots els que ens segueixen, a reflexionar sobre com podem ajudar a millorar una mica la nostra relació amb aquest planeta que ens acull, ben segur que amb una ràpida mirada sobre els nostres hàbits de vida i de consum trobarem que podem fer alguna cosa.

En l’àmbit educatiu creiem que el dia de la Terra és també una oportunitat per fer alguna activitat per recordar als alumnes la importància de protegir i respectar aquesta variada biosfera que amb la seva varietat d’ecosistemes dona vida a tantes i tantes especies, entre elles la nostra.

Temas relacionats:

La Terra, un gran i fràgil equilibri

L’aigua un recurs escàs

Els boscos, grans pulmons del planeta

Els plàstics, un problema creixent

EL CANVI CLIMÀTIC TAMBÉ POT SER UNA EINA EDUCATIVA.

L’escalfament global a causa del canvi climàtic és una realitat que afecta tots els ecosistemes i les formes de vida del planeta, les seves conseqüències ja són perceptibles a moltes zones de la Terra.

Els infants i joves han començat a prendre consciència que en un futur pròxim, si no es prenen mesures urgents, es trobaran  amb unes condicions climàtiques encara més adverses i un medi ambient degradat difícilment reversible.

Des de l’àmbit educatiu cal aprofitar el caràcter transversal que té la problemàtica del canvi climàtic per incidir en les diferents etapes educatives incloent adequadament a cada nivell i en les diferents disciplines curriculars el coneixement dels temes relacionats amb canvi climàtic, el medi ambient, la sostenibilitat i la biodiversitat.

Quan parlem de canvi climàtic, parlem certament de ciència, però també parlem de geografia, de tecnologia, d’ètica, de meteorologia i fenòmens extrems, de recursos, de migracions, de conflicte social, l’adaptació i mitigació, per això diem que és una eina educativa que ens permet aprofundir i reflexiona sobre moltes matèries que són imprescindibles en la formació a les actuals escoles i instituts.

Tanmateix és molt important incidir en el concepte de justícia climàtica i en el dret dels infants a poder seguir gaudint de la natura i dels recursos bàsics que estan avui amenaçats per l’activitat humana. En aquesta línia també des de l’educació és important posar en valor la importància de ser actiu en la defensa d’aquests drets, així com de ser responsables i coherents en les seves actituds individuals i col·lectives davant la problemàtica a què ens enfrontem.

Si esteu interessat podeu baixar la següent guia, editada per Unicef fa dos cursos escolars on hi ha una sèrie d’idees, propostes i recursos per incorporar en els programes educatius. Clica sobre la portada del document:

 

LA POSIDÒNIA. Els prats marins que protegeixen la biodiversitat en perill.

La “Posidònia Oceànica” és una planta endèmica del Mediterrani -no és una alga- que forma bonics prats submarins per totes les costes mediterrànies, a la costa brava la podem observar en llocs d’aigües netes, el seu color verd fosc contrasta amb els blancs sorrencs que ajuda a conservar, de cara a l’estiu la podeu observar de prop agafant les ulleres i el tub i comprovar com els peixos i altres espècies marines s’amaguen entre les seves tiges.

No tardeu molt a fer-ho perquè aquesta espècie vegetal està en regressió com tants altres ecosistemes per la pressió de les activitats humanes que es desenvolupen en les zones costaneres com són els ancoratges d’embarcacions en cales i platges, l’abocament de residus o la pesca d’arrossegament.

Aquestes comunitats vegetals marines també es veuen afectades per l’escalfament global del Mediterrani on els últims anys segons les dades i anàlisis dels experts les temperatures del mar han pujat 1,4 ºC de mitjana per sobre dels registres de final del segle XIX el que suposa uns 0,4 ºC més que l’increment global del planeta, a part del dany sobre el creixement de les mateixes plantes aquestes temperatures afavoreixen les espècies invasores que malmeten la posidònia.

La posidònia (posidònia oceànica) a més d’afavorir la qualitat de l’aigua i la conservació dels fons marins, que ha colonitzat des de fa més de 100.000 anys col·labora amb eficàcia a mitigar l’efecte hivernacle perquè com els boscos absorbeix CO2 i emet oxígen.

-La seva conservació i protecció de la posidònia és per tant una necessitat que les administracions han d’assumir sense dilació-

Més informació: Posidònia en perill

22 DE MARÇ. DIA MUNDIAL DE L’AIGUA.

L’AIGUA, EL RECURS MÉS PREUAT DEL PLANETA

L’aigua és una molècula molt simple, dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen -H2O- aquesta simplicitat i les seves característiques -és l’únic element que es troba de forma natural en els tres estats de la matèria: líquid, sòlid i gasos

 

El 71% de la superficie del planeta és aigua, aquesta li dóna vist des de l’espai aquest color que va li ha donat el bonic nom de Planeta Blau.

Tanmateix de tota aquesta aigua (1.370 trilions de litres) un 97 % és aigua oceànica i tan sols un 3% es aigua dolça continental i d’aquesta sols un 0,4 % és aigua liquida superficial directament aprofitable per l’home, és doncs. fàcil entendre perquè hem de considerar l’aigua com un recurs escàs que alguns ja han batejat com l’or blau.

A més, l’aigua està geogràficament molt mal repartida, de manera que en alguns llocs hi ha molta i es malbarata en altres no en tenen ni pels usos més bàsics.

L’escalfament global i el maltractament que fem amb l’abocament de  deixalles i vessaments tòxics als rius i mars empitjora la situació.

—Cada gota d’aigua es una gota de vida pel planeta—

Més informació sobre l’aigua anar a : L’AIGUA. Un recurs escàs

 

L’AIGUA. Un recurs escàs

QUE ES L’AIGUA

L’aigua és una molècula molt simple, dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen -H2O- aquesta simplicitat i les seves característiques -és l’únic element que es troba de forma natural en els tres estats de la matèria: líquid, sòlid i gasos- és poder la raó de la gran importància que aquesta matèria ha tingut i té en l’evolució del planeta i les espècies que l’habitem, també la  capacitat calorífica o gran inèrcia tèrmica de l’aigua li proporciona aquest paper clau al Món. La Terra rep el sobrenom de Planeta Blau d’ençà que les fotos dels primers viatges espacials van evidenciar el domini d’aquest color blau quan mirem el globus terraqüi des de l’espai exterior, és una bella imatge que gaudim gràcies a que els oceans ocupen el 71% de tota la superfície de la Terra.

D’ON VE L’AIGUA

Hi ha dues hipòtesis que rivalitzen a la recerca del consens científic.

1.- Dels cometes

2.- De l’interior de la Terra

La majoria de científics defensen de l’interior de la Terra, encara que s’admet que una petita part pot haver vingut dels anomenats cometes de gel, la major part prové de les emissions de gasos associats a les erupcions volcàniques, donat que una gran quantitat dels mateixos és vapor d’aigua.

Encara avui les erupcions dels volcans situats a les zones de subducció contenen més del 90 % de vapor d’aigua i gel.

Gràcies a l’anàlisi de certes formacions rocoses que van preservar al seu interior la composició de l’aigua, és té l’evidència científica que els oceans es van formar fa uns 3800 milions d’anys, uns 700 milions d’any després de la formació de la Terra. En aquella època, el vapor d’aigua procedent de l’interior i retingut a l’atmosfera amb el refredament progressiu del planeta va començar a condensar provocant enormes i continues pluges que van anar omplint les grans conques oceàniques.

L’AIGUA ES VIDA

A partir de la disponibilitat d’aigua al planeta, es van donar les condicions necessàries per a l’existència de vida i la història de la Terra va fer un tomb, que lenta però inexorablement conduiria a la generació de milions d’espècies animals i vegetals que conformen la rica diversitat del que anomenem Biosfera.

Els primers microorganismes unicel·lulars apareixen en el medi aquos fa uns 3600 milions d’anys, es formen a partir de molècules químiques com el carboni i el nitrogen amb combinació amb l’aigua per un procés de fotosíntesis, són coneguts com a cianobacteris i van colonitzar el planeta formant estructures enormes que creixien i se suportaven en els sediments marins.

Des d’aquests organismes primigenis es van crear d’altres, però no va ser fins fa uns 3000 milions d’anys que van aparèixer els primers organismes multicel·lulars (Eucariotes). Des de llavors, o sigui fa uns 600 milions d’anys, es produeix una autèntica explosió de vida que malgrat  algunes dramàtiques extincions com la dels dinosaures, es propagarà des dels mars i oceans a tot el planeta, l’evolució de les espècies, farà el resta.

Es pot afirmar doncs, que l’aigua és la base de la vida i aquest element és el que els astrònoms valoren com indicador de la possible existència de vida l’univers.

LA HIDROSFERA

Podríem definir-la com la suma de tota l’aigua que hi ha al planeta, comprenen oceans, mars, llacs, rius i aigües subterrànies, realment és molta aigua, però no tota aquesta aigua és útil per a totes les espècies animals i vegetals que poblem la Terra,

Hi ha moltes espècies, entre elles la humana, que no  poden viure amb l’aigua salada de mars i oceans, representant aquesta ni més ni menys que el 97% de tota l’aigua del planeta el restant 3 % és aigua dolça i es reparteix entre neus i gels permanents, aigües subterrànies i aigües superficials (rius, llacs i pantans), aquestes últimes són realment l’aigua dolça disponible i representen tan sols un 0,4% del total d’aigua dolça superficial que hi ha al planeta. Aquest percentatge d’aigua dolça útil tot i ser molt petit amb comparació amb l’aigua oceànica salada, no es poca cosa, a tall d’exemples podem dir que el riu Amazones en la seva desembocadura entrega l’oceà 175 milions de litres per segon, i el Congo uns 40 milions.

El problema més gran en el tema de l’aigua dolça és com sempre el seu repartiment desigual al Món, com passa amb la resta de paràmetres que configuren els desequilibris socials, mentre que als països rics malbaratem aquest bé tan necessari com és l’aigua en altres països no en tenen o tenen un accés a molt difícil. Però això seria objecte d’un altre debat que potser en un altre article podrem abordar.

ELS OCEANS.

Són la gran reserva d’aigua del planeta, aigua que contenen té una mitjana d’un 3,5 % de sal, que prové fonamentalment del desguàs durant milions d’anys, que els rius fan als oceans i que tanmateix transporten junt amb l’aigua dels seus cursos, sals minerals resultants de l’erosió dels sols, també les erupcions volcàniques col·laboren activament en la salinitat dels oceans.

Aquesta aigua oceànica, fruit de la calor a la superfície s’evaporarà (les sals queden retingudes) formant núvols que transportats pels corrents atmosfèrics acabaran condensant en forma de pluja d’aigua dolça sobre la terra o el mateix oceà. De fet el que hem descrit es el famós cicle de l’aigua que tal vegada és fonamental en mantenir el balanç hídric del planeta.

Els oceans cobreixen un 71% de la superfície de la terra, les seves característiques varien segons de quin oceà parlem, variant molt quant a profunditats i superfície, però es calcula que tenen una profunditat mitjana de 4300 metres encara que hi ha grans foses marines com de les illes Marianes que arriben als 11000 metres. La distribució dels oceans al planeta és irregular de manera que l’hemisferi sud concentra més del 65 % de tota la superfície oceànica. El conjunt de tota la massa liquida dels oceans representa uns 1370 trilions de litres.

GRANS REGULADORS TÈRMICS

Com hem vist els oceans tenen des del punt de vista físic un paper molt destacat al planeta i en conseqüència el que passi en els oceans afecta  tota la Terra i els seus habitants, en aquest sentit podem afirmar que els climes de les diverses zones del Món ve determinat pel comportament de la relació entre els oceans i l’atmosfera.

Com hem comentat, l’aigua té una gran capacitat calorífica, de manera que els oceans amb la seva enorme massa d’aigua té la capacitat de retenir una enorme quantitat d’energia tèrmica provenen de la radiació solar.

Els corrents marines superficials transporten l’energia des d’unes zones del planeta cap d’altres més fredes, la consegüent evaporació i els vents dominats a l’atmosfera determinen el règim de pluviositat i temperatura de les zones afectades proporcionant uns climes molt més temperats que els que es poden trobar molt a l’interior dels continents.

Un exemple clar d’aquesta interacció el tenim a l’Atlàntic Nord on l’aigua càlida del carib i el golf de Mèxic és transportada pel corrent del Golf  cap al Nord, on especialment a l’hivern allibera calor a l’atmosfera que els vents dominants enviant cap a Europa on es produeixen uns hiverns relativament suaus i humits. El mateix efecte es produeix en altres zones del planeta com el Pacífic Nord on la corrent de Kuroshio transporta energia des dels tròpics cap al Japó.

Tot plegat ens indica que l’equilibri o balanç energètic entre els dos components globals del sistema climàtic, és a dir els oceans i l’atmosfera és determinant en el manteniment de les condicions ambientals de la Terra.

ELS OCEANS I EL CANVI CLIMÀTIC

L’escalfament global del planeta afecta de forma més lenta però no menys greu l’esmentat equilibri i les mateixes característiques físiques i ecològiques  de les aigües oceàniques, aquest escalfament (continuat en les últimes dècades) està provocant molts problemes pels ecosistemes marins i les espècies que hi viuen i també pels humans especialment pels que viuen en zones costaneres. Problemes com l’increment del nivell del mar, de la freqüència i intensitat de huracans i  grans inundacions són fenòmens que tenen relació directa amb l’augment de la temperatura del mar.

Malgrat l’enorme massa que tenen els oceans, els mesuraments directes en mils de punts i a diferents profunditats evidencien que hi ha increment mitjà de la temperatura de l’aigua que els científics avaluen en 0,8/0,9 graus C.

Al propi escalfament de l’aigua, s’afegeix el problema de l’acidificació dels oceans, degut a l’ increment de la quantitat de  CO2 que l’activitat humana emet a l’atmosfera i que els oceans absorbeixen en part (30%), això provoca una reducció del carbonat càlcic i conseqüentment  greus danys a les grans barreres de coral i altres animals que necessiten aquest mineral pel seu desenvolupament.

En darrer lloc els oceans i les espècies que hi viuen s’enfronten també a un perill que podríem dir d’última generació, com són els milions de tones de  deixalles de tota mena que la població del Món aboca al mar cada dia, en especial els plàstics i altres productes químics que no es degraden i que són altament tòxics per moltes espècies.

Podríem allargar-nos molt en la descripció i el detall dels problemes que ja són ben presents en aquesta última frontera que representen els oceans i que encara conserven molts dels animals, plantes i entorns naturals que alguns científics ens mostren en els seus treballs. Com no hi ha temps, em conformo en reiterar una vegada mes la necessitat de què cadascú des de la seva pròpia consciència actuí en conseqüència i tingui cura en el tractament de les  deixalles que genera.

 

 

7.2.-ELS FENÒMENS CLIMÀTICS EXTREMS. (Huracans, ones de calor, inundacions, focs salvatges)

Fenòmens climàtics com els huracans, fortes calors, sequeres, inundacions o incendis forestals hi han hagut sempre arreu del planeta, Però quan parlem de fenòmens extrems ens referim als que en les ultimes dècades es presenten cada com amb més intensitat i mes freqüència, fet que els climatòlegs i especialistes en el canvi climàtic veuen amb preocupació perquè les anàlisis i estudis que s’han fet indiquen inequívocament que es deuen en gran part a l’escalfament global que pateix la Terra i que afecta en molta mesura l’elevació de temperatura de mars i oceans.

En aquesta fitxa volem fer un repàs de quins son aquests fenòmens que estan causant greus estralls en moltes zones del planeta.

HURACANS I TEMPESTES TROPICALS.

Són fenòmens meteorològics de gran activitat tempestuosa, acompanyada de ventades poderosíssimes, que castiguen les zones properes als tròpics i equador. Segons la velocitat del vent, hi ha cinc categories d’huracans, d’acord amb l’escala Saffir-Simpson (veieu la taula adjunta). En els de la categoria 1, generalment poc virulents, els vents bufen a una velocitat que oscil·la, aproximadament, entre els 120 i els 150 km/h, però en els de la categoria 5, ultrapassen els 250 km/h. Els efectes causats pels d’aquesta categoria poden ser devastadors i assolar els territoris per on passen.

 

 

 

 

 

 

 

 

La formació dels huracans depèn, almenys, de diversos factors, temperatura de la mar càlida, invasió d’aire fred a les capes altes de l’atmosfera, humitat elevada, vents calents prop de la superfície marítima i tempesta preexistent. Aquests factors es donen a les zones tropicals on es combinen i amplifiquen la tempesta, que es desplaça circularment i que pot atènyer unes dimensions gegantines. El remolí es forma pel moviment de rotació de la terra.

Al centre mateix d’aquest remolí hi ha l’anomenat ull, té un diàmetre que fluctua, generalment, entre els trenta quilòmetres i els seixanta, si bé n’hi ha que poden fer-ne més de dos-cents. Contra allò que podríem pensar, l’ull de l’huracà és un espai de calma relativa, que va d’arran de mar al capdamunt de l’huracà, i que pot ultrapassar els quinze quilòmetres d’alçada; un espai sense precipitació ni núvols, que contrasta amb la zona que l’envolta, les parets de l’ull, d’una gran activitat tempestuosa. Les dades recollides en el gran huracà Harvey que va ocasionar molts danys el 2017 a Texas ens indiquen que un increment de 0,5 ºC en la temperatura de l’ oceà, provoca un augment d’un 3% de la humitat atmosfèrica i en conseqüència la carrega d’aigua de l’huraca es major, i les inundacions resultans son més intenses i sostingudes en el temps.

ELS MONSONS

El Monsó és un fenomen climàtic de tipus estacionari que produeix intenses i sostingudes pluges entre els mesos de Juny i Setembre a diverses zones del planeta especialment al Sud-est Asiàtic.

El Monsó és un fenomen climàtic de tipus estacionari que produeix intenses i sostingudes pluges entre els mesos de Juny i Setembre a diverses zones del planeta especialment al Sud-est Asiàtic. Es produeixen per la diferència de temperatures entre la terra (continent) i l’oceà durant el canvi d’estacions. A l’estiu la terra s’escalfa, l’aire ascendeix i el seu lloc l’ocupa l’aire més fresc procedent de l’oceà que ve carregat d’humitat (fenomen similar a les marinades Mediterrànies), aquests vents humits al trobar les muntanyes de les serralades sud-asiàtiques, ascendeixen formant grans nuvolades que acabant provocant enormes pluges i inundacions sobre amplis territoris

GOTES FREDES I INUNDACIONS

Tambe de forma més local com es el cas del Mediterrani es produeixen fenòmens d’alta intensitat de pluja com son son les fortes tempestes produïdes per la formació de les anomenades gotes fredes cada cop més freqüents al Mediterrani. En general es donen a la tardor quan la temperatura del mar és més calenta i són conseqüència de la irrupció d’una borrasca o gota freda que se situa davant les costes, agafa aire molt humit del Mediterrani i el transporta cap a la costa on les muntanyes actuen com a barrera i provoca les fortes precipitacions que desborden les lleres dels rius i rieres, moltes d’elles seques la major part de l’any.

Les dades i anàlisis dels experts confirmen que les temperatures a la regió mediterrània han pujat 1,4 ºC per sobre dels registres de final del segle XIX el que suposa uns 0,4 ºC mes que l’increment global del planeta.

Aquest escalfament ha provocat segons les dades disponibles, un augment  de la temperatura superficial del mar d’entre 1,3 i 2 ºC segons la zona estudiada, aquest fet i les projeccions realitzades pels diferents escenaris del canvi climàtic del IPCC determinen la regió mediterrània com una zona calenta del planeta que pot arribar a un increment de 6 ºC a l’estiu.

Els ultims anys han sigut especialment durs amb temporals que com el Gloria han afectat diferents zones del litoral mediterrani peninsular i Calears

Si vols més informació sobre l’escalfament del Mediterrani clica:  https://acc-aturemelcanviclimatic.com/el-mediterrani-una-bomba-climatica-de-rellotgeria/

ONADES DE  CALOR

Es defineix com: Període de temps que pot anar de dies fins a setmanes en què es dóna un temps més calorós del normal en una àrea o zona geogràfica determinada.

Aquests últims anys estem vivint en pròpia pell aquest fenomen climàtic i molta gent està patint per culpa de les altes temperatures que s’enfilen fins a prop dels 40 ºC en molts llocs del Món. Això comporta riscos en la salut de les persones (cop de calor) i empitjorament de la qualitat de l’aire i  preocupa especialment les agencies de salut de tot el mon que veuen que durant els episodis de calor extrema és produeix un augment dels ingresos hospitalaris i de la mortalitat especialment entre la gent més gran i que té patologies severes.

Aquestes temperatures extremes estan afectan també a molts animals  que no tenen recursos per combatre aquestes calorades, cavalls salvatges, koales, cangurs,  ratpenats i altres espècies pateixen a conseqüència de la calor i la dificultat per trobar aigua, alguns estan morint deshidratats

L’escalfament global del planeta, comporta un increment de la freqüència i intensitat de les ones de calor a diferents zones de la Terra, per propia lògica, però tambe atenen les dades que els científics ja fa temps que recullen, podem relacionar directament l’increment de la freqüència i la durada de les ones de calor amb el canvi climàtic.

SEQUERES I FOCS SALVATGES

La sequera és un període extens de temps en el qual un territori pateix una deficiència en el subministrament d’aigua, generalment passa quan plou per sota del que és habitual. Aquest fenomen produeix, per tant, un desequilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i les necessitats dels ecosistemas amb  humans inclosos.

Aquest element del clima, juntament amb el seu antagònic, la pluviositat, són els que presenten una major dificultat pels científics estudiosos del canvi climàtic pel que fa a la predicció a mitjà i llarg terme per una àrea geogràfica determinada, tanmateix les dades analitzades indiquen que en extenses zones del planeta la sequera o estres hídric esta incrementan-se de forma dramàtica i l’escassetat d’aigua especialment a l’Àfrica esta esdevenint un focus de greus conflictes i un problema humanitari de primer ordre pel que fa a la pèrdua de collites i la fam.

FOCS SALVATGES

Com veieu en el mapa hi ha amplias zones en situació o alt risc de patir estres hídric o sequera de manera que es veuen afectats diferents continents i ecosistemes, una de les més dramàtiques conseqüències del estres hidric que pateixen els boscos i selvas és la proliferació en els últims anys, dels salvatges incendis forestals a tot el Món, essent cada cop més intensos, més grans i més incontrolables, situació que es veu agreujada pels incendis provocats de forma irresponsable per l’activitat humana.

Segons Marc Castellnou, màxim responsable del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), “estem davant de la sisena generació d’incendis. Són incendis sota la influència del canvi climàtic. Ja no és el pyrocumulonimbus capaç de generar una tempesta de foc. El repte és superior. Incendis com els d’Austràlia són capaços d’esborrar del mapa un ecosistema global en tan sols una estació: una primavera, un hivern, un estiu. Aquests focs canvien no només el paisatge, també l’economia, la distribució de la societat, la qualitat de vida. Ho intuíem i sabíem que aquesta podia ser l’evolució, no esperàvem, però, que avancés tan de pressa

Certament, la virulència d’alguns focs com els de Portugal el 2017, Califòrnia l’any , Austràlia durant el passat estiu austral o els de Sibèria l’any passat són mostres del que ens espera en el futur immediat, on en un ambient cada cop més càlid i amb les masses forestals patint un estres hídric perllongat, aquestes esdevenen veritables bombes incendiàries que els bombers tenen difícil controlar per l’enorme càrrega de foc i la velocitat de propagació que arriben a tenir.

Mes informació: https://acc-aturemelcanviclimatic.com/?s=incendis+forestals

Com a reflexió final d’aquest capítol dedicat al fenòmens climàtics extrems podem afirmar que no estem davant d’una projecció o previsió, ans el contrari estem davant d’una situació ben present en la que ja estem inmersos i que afecta els ecosistemes i la seva biodiversitat, provocant també un gran cost en vides humanes i infraestructures de tota mena.

 

 

 

EXTINCTION REBELION. Qui són?

És un moviment apolític i no violent que es va crear a Gran Bretanya el 2018 per exigir a les administracions governamentals una acció urgent i efectiva per aturar l’escalfament global.

En poc més de dos anys hi han registrats 1150 grups que s’han estès per més de 70 països de tot el Món. La pandèmia ha aturat en certa manera les seves activitats, però no les seves reivindicacions que resumeixen en tres demandes:

Darrere aquestes clares demandes que poden semblar il·lusòries o fins i tot utòpiques hi ha una realitat incontestable que de cap manera hauria de ser ignorada. El logo de l’organització que representa un rellotge de sorra emmarcat en el cercle del planeta, no pot ser més explícit, el temps per adreçar la situació esta corrent i la resposta dels governs però també de part de la societat és insuficient.

La seva estratègia -davant la manca d’avanços en la lluita contra el canvi climàtic-, es basa en pressionar els lobbys, institucions locals i governs mitjançant accions disruptives i no violentes de desobediència civil que serveixin per fer visible la urgència i gravetat del problema.

Com hem comentat al principi, la Covid-19 ha condicionat les accions i reivindicacions d’aquest col·lectiu i d’altres com els dels joves escolars de Friday for Future, tanmateix la crisi climàtica ha seguit el seu inexorable camí cap al que els científics anomenen punt de no retorn en què les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera portaran els valors de temperatura global als escenaris més dolents previstos en les projeccions cada cop més afinades que realitzant els experts.

Creiem que tota la societat en general, pero més encara els que tenen el poder haurien d’escoltar aquets grups i prendre seriosament les seves protestes, a la cap i a la fi estan posant el focus sobre un dels problemes més greus que la humanitat ha d’enfrontar en el futur immediat.

 

 

 

 

ES POT ATURAR L’AVANÇ DEL DESERT. A Àfrica ho intenten

Els deserts càlids amb més de 26 milions de km2 (equivalent a 50 vegades la península ibèrica) ocupen quasi el 18% de tota la terra emergida del planeta.

A causa del canvi climàtic la majoria de deserts estan creixent i moltes zones, com està passant a Espanya s’estan desertificant.

El Sàhara és el desert més gran del Món (Més de 9 milions de Km2), tot ell és un gran ecosistema on trobem una variada geomorfologia i una important biodiversitat que compren segons la WWF “500 espècies de plantes, 70 espècies de mamífers conegudes, 90 espècies aviàries i 100 espècies de rèptils a més de diverses espècies d’aranyes, escorpins i altres petits artròpodes”. 

No obstant aquesta diversitat, l’avanç del desert cap al sud, que en un segle ha crescut més d’un 10 %, està afectant a molts països subsaharians que veuen com és desertifican les terres i es perden els mitjans de vida de milions de persones.

Per aturar aquest avanç del desert s’està desenvolupant un projecte anomenat Gran Muralla Verda Africana que pretén establir un gran cordó de vegetació de 8.000 km. de longitud per 15 km d’amplada que transcorre per 11 països., el projecte es va iniciar tímidament de la mà de la Unió Africana el 2007, però amb ajuda internacional ha agafat embranzida i actualment des de diferents organitzacions internacionals estan aportant fons per accelerar la seva implantació amb un termini de finalització el 2030.  Per saber més, clica:  La gran muralla verda 

El projecte és una gran iniciativa que tot i ser lamentablement poc coneguda és molt important doncs és també  un gran ajut en la lluita pel canvi climàtic, ja que el creixement de milions d’arbres en aquesta ampla franja de terra africana de més de 100 milions d’hectàrees representarà l’absorció de grans quantitats de CO2 de l’atmosfera, poder d’aquesta manera compensarem una miqueta l’enorme desforestació que pateixen els boscos tropicals del planeta

Si voleu llegir l’informe complet de la situació del projecte (GGW) que ha elaborat l’ONU clica el següent enllaç:

THE GREAT GREEN WALL IMPLEMENTATION STATUS AND WAY AHEAD TO 2030

 

EL CARBO, L’enemic nº 1 del planeta.

El carbó va ser el recurs energètic que va escalfar la gent a l’edat mitjana i va impulsar al segle XVIII la revolució industrial. Tanmateix avui en dia aquest combustible juntament amb el petroli són els que generen més emissions de CO2 perjudicant la salut del planeta amb l’escalfament global que no s’atura.

Malgrat aquesta realitat, la producció elèctrica amb carbó s’ha doblat en els 20 anys que portem de segle XXI arribant avui ha haver-hi a tot el Món 6600 centrals de producció elèctrica que funcionen en carbó.

Com podem veure en aquesta taula els 12 països que més utilitzen el carbó per produir electricitat emeten 8.254 milions de Tones de CO2 a l’any, que representa el 88% del total del Món, i sols la Xina emet quasi la mitat (4.508 milions)

Per fer-nos una idea del que representa aquesta quantitat de CO2 que emetem per produir electricitat (9.355 milions de tones) podem afirmar que és 4 vegades la reducció d’emissions que hi ha hagut a tot el Món l’any 2020 per causa de la pandèmia.

No cal entrar en més dades per comprendre la importància que té per poder alentir l’increment de la temperatura global del planeta, l’aturada d’aquestes centrals de carbó i substituir-les per energies renovables.

Saben, la dificultat que te convencer els països que tenen molt carbó de renunciar a aquest combustible, però es absolutament necessari que els països desenvolupats deixin d’operar centrals de carbó i que des de les organitzacions internacionals es busqui urgentment la formula per ajudar i forçar els països en vies de desenvolupament a fer la transició energètica i deixar el carbó sota terra,

Evidentment el carbó per electricitat és sols una baula de les moltes que conformen l’emissió global de gasos d’efecte hivernacle (Petroli, gas natural, pissarres bituminoses, etc. en són altres) però és molt important perquè és el combustible fòssil que més CO2 emet, a part d’altres elements contaminants com el sofre l’òxid de nitrogen i les partícules.

-NO ÉS PPOT ATURAR L’AUGMENT DE LA TEMPERATURA DE LA TERRA SI NO REDUIM DRASTICAMENT L’US DEL CARBÓ I PETROLI- 


 

EL DELTA DEL LLOBREGAT. La seva biodiversitat en perill

L’Àrea Metropolitana de Barcelona amb més de 3.200.000 habitants, saturada d’habitatges, naus logístiques i infraestructures de tota mena que donen servei a la gran metròpoli, és una de les zones amb més densitat de població d’Europa. Així i tot, entremig de tot aquest batibull, amagats entre l’aeroport i el mar encara queda algun tresor com és el Delta del Llobregat. Si teniu l’oportunitat us recomanem una passejada pels Espais Naturals del Delta del Llobregat  on quedareu sorpresos per el paisatge i la biodiversitat que amaga aquest petit territori. Si esteu interessats podeu trobar Itineraris i més informació a: El Delta del Llobregat.

Malgrat l’interès que aquests espais tenen per la preservació de la biodiversitat i el medi natural La Generalitat i l’Estat no han complert els seus compromisos per mantenir i protegir els espais enfront de la degradació i pressió que fa anys que arrossega el delta i han rebut un seriós advertiment de la comunitat UE perqué amb caràcter urgent es prenguin les mesures i actuacions correctores compromeses.

El Delta del Llobregat amb més de 360 especies d’ocells catalogats forma part de la xarxa Natura 2000 i es un lloc de reces molt important per les aus migratòries en els seus recorreguts entre Àfrica i Europa.

A continuació si voleu, podeu veure un vídeo emes per TV3 on es denuncia aquesta lamentable situació, clica sobre la imatge:

 

CANVI CLIMÀTIC, MEDI AMBIENT i SALUT. Temes estretament lligats.

Cada cop hi han més evidències i dades medico-científiques què relacionen directament: canvi climàtic, contaminació atmosfèrica i salut pública.

L’Organització Mundial de la Salut, no sols reconeix aquesta relació sinó que està treballant activament per difondre aquest missatge i demana més contundència i compromís en la lluita  contra el canvi climàtic que tal vegada és també la lluita contra la contaminació i a favor de la salut.

Moltes de les malalties més mortíferes, com la diarrea, la malària o el dengue són molt sensibles al canvi climàtic. Es pot afirmar sense dubtes que totes les mesures que s’han de posar en funcionament per lluitar contra l’escalfament global tenen un efecte positiu sobre la salut.

Segons la Dra. Maria P. Neira (Directora de Salut pública i medi ambient de l’OMS) cada any al Món moren set milions de persones a conseqüència de la contaminació atmosfèrica, els malalts crònics poden arribar als centenars de milions. Les causes principals d’aquesta situació són el tràfic i la producció d’energia.

“Cuanto más bajos sean los niveles de contaminación del aire mejor será la salud cardiovascular y respiratoria de la población, tanto a largo como a corto plazo” 

Més informació: OMS. Canvio climático i salut

Per altra banda com és sabut l’escalfament global està provocant un increment en la intensitat i la freqüència dels fenòmens climàtics extrems com les inundacions sobtades, incendis gegants, sequeres, onades de calor, que tal vegada comporten per les seves conseqüències greus problemes per la salut de les poblacions afectades.

Les institucions sanitàries de tot el Món, que estan encara fent front a la pandèmia amb una abnegació i esforç impagable ho tenen clar, com més aviat millor s’han d’activar accions per aturar el canvi climàtic, i també al mateix temps començar a treballar amb les mesures de mitigació i adaptació contra els efectes que aquest està comportant en cada cop més llocs de la Terra. La salut com s’ha pogut comprovar, igual que el clima, es un tema d’abast planetari que no respecta fronteres i ha d’abordar-se amb una visió global.

Us deixem unes infografies que ha elaborat l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que ilustren de forma molt clara aquesta estreta relació que encapçala aquest post. Clica a sobre per ampliar.

HIDROGEN VERD. Esperança o falacia energètica?

Michael E. Mann’s, distingit científic i  Professor i director del “Earth System Science Center” i professor de la Universitat de Pennsilvània  en el seu recent  llibre “The New Climate War” deixa ben clar que no es possible aturar el canvi climàtic si no aconseguim una reducció dràstica de les emissions de CO2 en el que queda de dècada, no hi ha solucions miraculoses que puguin reduir l’escalfament global en la premura que l’actual ritme d’increment de la temperatura requereix.

El professor té molta raó, la concentració de CO2 a l’atmosfera i la evolució de les emissions globals (deixant de banda el petit respir ocasionat per la Covid) no permet ser optimistes. Tanmateix per reduir aquestes insostenibles emissions que l’activitat humana genera, no hi ha més que dues solucions que es complementen, 1) reduir el nostre consum energètic mitjançant l’eficiència i un cert canvi en els nostres hàbits de consum. 2) una transició ràpida i massiva cap a fonts d’energia no fòssils i renovables.

L’hidrogen (H) és el més lleuger de la taula dels elements, i és la substància més abundant a l’univers, convenientment utilitzat és per tant un combustible inesgotable. com que no conté carboni en la seva combustió no emet CO2 i no contribueix a augmentar l’efecte hivernacle. Al planeta és molt rar en estat lliure i es troba fonamentalment en els combustibles fòssils i en l’aigua H2O essent per tant necessari extreu-rel per descomposició química d’aquests recursos naturals.

Per tot plegat es raonable pensar que en la reducció d’emissions pot tenir un paper important l’anomenat hidrogen verd que és aquell que s’obté per un procés d’hidròlisi que separa de l’aigua (H2O) cadascun dels seus components, l’hidrogen i l’oxigen, i que té aquest nom perquè l’energia que utilitza per el procés ha de ser de tipus renovable.

L’hidrogen verd es pot emmagatzemar i es un complement molt important a les renovables, ja que la fotovoltaica i l’eòlica produeixen energia elèctrica depenent de la intensitat del vent o la radiació solar i per tant hi ha períodes en què no produeixen energia i d’altres que per poca demanda han d’estar aturades, de manera que quan les circumstàncies són bones i convé, poden produir hidrogen que es pot emmagatzemar i utilitzar quan calgui.

Els avantatges d’aquest combustible semblen molt clares, no obstant encara hi han uns quants aspectes que han de millorar perquè sigui realment una alternativa, el primer inconvenient és el cost dels equips i el consum energètic per descompondre l’aigua mitjançant electròlisis, encara que en ambdós casos es preveu una baixada important dels costos a mesura que augmenti la producció.

L’ús de l’hidrogen verd com a combustible té ja múltiples aplicacions a la indústria i l’automoció, però si fem cas dels nombrosos projectes en curs a tot el Món, pot arribar a ser un dels combustibles més utilitzats en un futur no molt llunyà. De fet algunes marques ja estan fabricant cotxes, autobusos, camions de gran tonatge i vaixells propulsats per pila d’hidrogen, fins i tot ja hi ha projectes per fabricar avions propulsats per hidrogen.

Haurem de seguir com es fa el desenvolupament a gran escala d’aquesta tecnologia, però el que queda clar es que si com deien al principi volem descarbonitzar el planeta hem d’apostar fort i amb tots els mitjans possibles per eliminar els combustibles fòssils tant dels procesos de producció d’electricitat com en la mobilitat i el transport, especialment en aquest últim camp l’ús del H2 podria ser també molt beneficios per reduir la contaminació que afecta la vida i la salut de milions de persones de tot el Món.

LES ELECCIONS A CATALUNYA I EL CANVI CLIMÀTIC

El diumenge toca votar a Catalunya. Les opcions de vot són més àmplies que mai i el nombre d’indecisos és altíssim, des d’aquest web no podem ni volem recomanar el vot a cap de les opcions polítiques, tanmateix, sí que convidem als nostres lectors que en les seves avaluacions i preferències, entre d’altres incorporin també el criteri de grau de compromís dels diferents partits amb el canvi climàtic, la transició energètica i la sostenibilitat.

Lamentablement Fins al dia d’avui les actuacions i legislacions dels governs precedents han estat molt minses i erràtiques. Els anys que venen es preveuen crucials en la lluita contra l’escalfament global del planeta i totes les administracions, també la Generalitat, hauran de jugar un paper important en la reducció d’emissions i la preservació dels ecosistemes.

Lamentablement el tema climàtic ha estat poc present en les campanyes i els debats del període electoral, sobretot si tenim present que ja estem en emergència climàtica i el que avui deixem de fer condiciona en gran manera el nostre futur i el dels nostres fills. L’actuació decidida per aturar el canvi climàtic ha de ser una exigència pels nous governants.

Si voleu llegir els programes electorals, cliqueu l’enllaç: Betevé-Programes electorals 14.f

LA CIÈNCIA, CERTIFICA QUE EL CANVI CLIMÀTIC ES UNA REALITAT

Malgrat la constatació científica que el canvi climàtic provocat per les activitats humanes és un fet incontestable, alguns escèptics, sigui per convenciment, ignorància o interessos amagats encara negant aquesta realitat i posen en dubte les dades que evidencien de forma categòrica que el planeta està patint un escalfament global sense precedents.

Les dues maneres en què es pot constata que el canvi climàtic és un fet que ja afecta gran part de la Terra és:

1.- Mitjançant les observacions directes dels fenòmens climàtics i els seus efectes físics sobre els territoris

2.- Per la mesura i seguiment de l’evolució de les dades obtingudes científicament de les diverses variables que estan relacionades amb l’escalfament global com són el nivell del mar, la concentració de CO2 a l’atmosfera o la temperatura mitjana global del planeta “Tm global”. Precisament aquesta temperatura global és la variable més significativa per mesurar com de greu és l’escalfament global del planeta i per aquesta raó és posada amb dubte per alguns mitjans i organitzacions negacionistes.

Com podem entendre la Tm global de la Terra pot estar referida a diferents períodes de temps com són els dies mesos o anys i no és una mesura de temperatura que es pot fer de forma directa, ans el contrari es una variable sintètica que es calcula amb un gran esforç tecnològic i científic que inclou:

  • Sensors sofisticats i sondes que permeten mesurar la temperatura i salinitat dels oceans a diferents profunditats
  • Observatoris i estacions meteorològiques i climàtiques arreu del Món
  • Satèl·lits dotats d’instruments capaços de mesurar la temperatura de l’aire a l’estratosfera, el contingut de CO2  o la superfície i gruix de les capes de gel.
  • Equips de transmissió de dades via satèl·lit
  • Centres de recollida i tractament de les dades representatives de tot el planeta que estudiant les variacions, evolució i fan projeccions climàtiques en diversos escenaris de futur.
  • Recerques paleoclimàtiques que a partir de cilindres de gel extrets de les profunditats dels casquets de gel ens informen dels climes de fa cents de mils d’anys.

  

Tot plegat configura una sèrie de xarxes de mesurament compostes de termòmetres i diferents sensors situats en milers d’estacions meteorològiques, boies marítimes, vaixells, i satèl·lits que cobreix un  99% de la superfície marítima i terrestre de la Terra.

Hi ha varies institucions científiques que dedicant grans esforços a calcular aquesta temperatura global amb una gran precisió, una de les més completa es la que es coneix com a GISTEMP que realitza el Goddard Institute for Space Studies de la NASA que treballa amb més de 6.300 punts de mesura continental i més de 3.000 boies.

Els mètodes de càlcul i ponderació per quadrants de 2º de longitud per 2º de latitud realitzats amb potents ordinadors permeten establir la temperatura mitjana global de la Terra amb un error inferior a 0,05 ºC.

Aquesta Tm Global comparada amb les sèries de temperatures mitjanes de determinats períodes com és 1951-1980 ens dòna l’anomalia de temperatura o escalfament relatiu de la Terra.

Com a mètode de comprovació, últimament les temperatures registrades a les estacions terrestres es comparen amb les que prenen mitjançant sensors d’infrarojos els satèl·lits des de l’espai i s’ha pogut comprovar que hi ha una gran coincidència en els valors mesurats la qual cosa valida els resultats.

Per tot plegat ès obvi que quan parlem de temperatura global, les dades que es donen estan basades en sistemes de mesura i càlcul científics realitzats per diferents universitats i agències internacionals que utilitzen modernes i precises tecnologies que no deixen lloc a cap dubte sobre la realitat i grau d’escalfament global que pateix el planeta.

 

 

DESASTRE A LA GLACERA UTTARAKHAND (INDIA)

Avui, el probable col·lapse d’una gelera de l’Himàlaia Indi, ha causat un immens allau i riuada que ha arrossegat tot el que ha trobat al seu pas inclòs la central hidràulica de Rishi Ganga  i part dels treballadors.

Cada cop més, degut a l’escalfament global hi ha més glaceres de muntanya que presenten riscos per les instal·lacions i poblacions de les valls inferiors.

El trencament del mur de detritus que forma la llacuna o una caiguda de part de la glacera sobre la llacuna pot comporta una gran riuada d’aigua, fang i roque sobre les terres i els pobles situats aigües avall.

2on REPORTATGE SOBRE L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA “El crit de la Terra”

DIUMENGE 7 DE FEBRER, A LES 21.55, A TV3
L’emergència climàtica a Catalunya, a “30 minuts”
El passat diumenge s’ha emes el segon reportatge sobre els impactes del canvi climàtic a Catalunya: “Emergència climàtica, el crit de la terra”, on s’aborda la problemàtica que genera la crisi climàtica a les comarques interiors del país i al Pirineu.
Si vols veure el reportatge clica: