7.1.- ELS FENÒMENS DEL CANVI CLIMÀTIC. (Pujada del nivell del mar)

Com vam mencionar a la fitxa nº 6, hi ha una sèrie de fenòmens relacionats amb el canvi climàtic que ja són presents en moltes zones del planeta i estan essent observats amb molta preocupació per la comunitat científica i gran part de la població mundial, les institucions i els governs.

FENÒMENS FÍSICS I MORFÒLOGICS

Aquest grup de fenòmens, com veureu és caracteritzant per l’estreta relació de causa efecte entre els diversos processos climatològics derivats de l’escalfament global i la modificació del la realitat física dels territoris o medis afectats que arriben a transformar de forma dramàtica grans parts del planeta.

LA PUJADA DEL NIVELL DEL MAR

Fig. Variació del nivell del mar, del període 1880-2017.  Font: NASA-CSIRO

En primer lloc cal dir que el nivell del mar o oceans és una variable que en altres èpoques de l’escala  geològica ha estat molt diferent del que hi ha avui en dia depenen en gran mesura dels períodes glacials i interglacials que han marcat l’evolució del planeta.

Partint de la base que la quantitat d’aigua que hi ha al planeta es constant, és pot afirmar que es la seva distribució la que ha variat en el temps. Mostres de roques sedimentàries i diferents fòssils han demostrat científicament variacions de fins a 300 metres dels nivells actuals del mar.

Actualment, segons els estudis més recents estem tenint un increment global del nivell del mar de 3 mm a l’any.

A tall d’exemple, segons les dades disponibles, es pot afirmar que si la capa de gel de Grenlàndia es fongués totalment, el nivell del mar pujaria uns 7 metres. De fet les últimes observacions demostren que la fusió aquesta enorme capa de gel s’està accelerant en les últimes dècades.

Tenint en compte que uns 500 milions de persones viuen en zones costaneres que estan a menys de 5 metres per sobre el nivell del mar ens podem imaginar la catàstrofe humanitària que representaria una pujada de nivell d’aquesta magnitud. De fet en moltes parts del Món i espacialment a les illes del Pacífic sud, l’actual increment de nivell ja està afectant directament a les poblacions costaneres. També es veuen afectades les costes europees i americanes, que estan comprovant com les inundacions a les zones costaneres són més intenses i l’erosió marina es menja més ràpidament les platges i provoca esllavissades en els penya-segats. Grans ciutats com Nova York estan desenvolupant plans de defensa contra l’augment de nivell del Mar que combinat amb l’arribada d´huracans o tempestes a les seves costes com va passar amb l’huracà Sandy el 2012 provoquen grans inundacions amb pèrdues econòmiques i de vides humanes.

Les variacions del nivell del mar, es produeixen bàsicament per:

1.- L’expansió o contracció tèrmica de l’aigua dels oceans

És deguda a la  variació de la temperatura global de les  masses d’aigua., l’escalfament actual de la temperatura de les aigües marítimes  fa que una mateixa massa d’aigua augmenti el seu volum i en conseqüència augmenta el nivell del mar.

2.- La fusió o congelació dels casquets de gel continentals existents a la terra,

A conseqüència dels canvis en la temperatura del planeta els oceans i mars també estan augmentant el seu nivell  per l’aigua que el progressiu desglaç de les masses de gel continental que hi ha al planeta aporta a l’oceà. Els  estius més llargs encara provoca la fusió de més gel de manera que més volum d’aigua va a parar als mars i oceans.

Per altra banda, l’escalfament de les grans plaques de gel de Groenlàndia i de l’antàrtica Occidental fa que hi hagi més aigua de fusió en circulació per sota el gel, accelerant la velocitat de desplaçament d’aquest cap a l’oceà.

L’extensió i gruix dels gels polars, glaceres i de Groenlàndia fa dècades que es controla des de l’espai per mitjà dels satèl·lits especialitzats que disposen de sofisticats mitjans d’observació i mesura i que permeten als científics disposar de dades molt fiables de l’evolució negativa de l’extensió de la superfície de gel de la Terra.

3.- L’albedo, amplifica la fusió dels gels àrtics i antàrtics

L’albedo o grau de reflexió de la radiació solar, també té un gran efecte en la fusió dels gels especialment en las zones de contacte amb l’oceà.

Més superfície d’oceà significa un major escalfament, degut a que més energia solar és absorbida (L’oceà fosc i amb un albedo del 0,3 retorna el 30 % d’energia a l’espai o sigui que absorbeix un 70 de l’energia que rep, mentre que el gel amb un albedo de 0,8 retorna el 80% es a dir tant sols absorbeix un 20%, en general podem afirmar que com més fosca és una superfície més calor reté.

Si per l’increment de la temperatura global de l’àrtic, la superfície de gel disminueix, la superfície de l’oceà conseqüentment augmenta, aquesta, molt més fosca, absorbeix més energia i augmenta la seva temperatura, tal vegada, amb l’aigua més calenta les vores de les plaques de gel que arriben al mar es trenquen i desfan més ràpidament de manera que hi ha menys superfície de gel, d’aquesta manera es produeix una realimentació i amplificació del fenomen, que queda patent en les imatges de satèl·lit realitzades les ultimes dècades.

Com veiem el procés de desglaç, degut a l’increment de la temperatura global de l’àrtic entra en un bucle iteratiu que es tanca provocant un major desglaç.

4.- La retracció de les glaceres de muntanya.

Les glaceres de muntanya són un dels indicadors més fidedignes del canvi climàtic, la seva retirada i pèrdua de gruix de gel és constant i s’està accelerant en les últimes dècades en totes les regions muntanyoses del planeta.

21_matterhorn-now

EL CERVINO.Fotografiat per Bradford Washburn el 16 d’agost del 1960 i per David Arnold el 18 d’agost del 2005 (Panopticon Gallery, Boston, MA.).
Obviant el fet que estigui més o menys nevat s’aprecia clarament la pèrdua d’extensió de la glacera.

Les glaceres del Món, en 50 anys han perdut prop de 10.000 giga tones de gel, els científics consideren que aquest desglaç ha provocat per si mateix un augment del nivell del mar de 27 cm durant aquest període de temps.

Fig2_2014

El glaciòleg Michael Zemp de la universitat de Zurich ha estimat que en l’actualitat cada any es perden un total de 335.000 milions de tones de gel, equivalent a un increment d’1 mm del nivell del mar. Tanmateix l’aportació que les glaceres fan l’increment del nivell dels oceans tot i ser un problema d’abast global no és l’únic risc que comporta el cada cop més ràpid i continu retrocés de les geleres.


Es doncs evident que l’increment del nivell del mar es conseqüència de l’escalfament global del planeta i se seguirà incrementant en funció de com augmenti la temperatura


CATALUNYA PER EL TREN EN ENERGIES RENOVABLES

Tot i ser pionera en la implantació a la península de l’energia eòlica, Catalunya està cada cop més a la cua en les energies renovables.

Pel que fa a l’eòlica, actualment mentre que a Espanya l’energia generada representa el 21 % del total, a Catalunya amb sols 1200 Mw instal·lats no arribem al 6 %

En l’energia fotovoltaica, malgrat l’elevada insolació anual de Catalunya, també estem malament, ja que tenim sols uns 300 Mw instal·lats que representa com podem veure en el gràfic menys d’un 1% de la potència total produïda.

El següent mapa ens mostra la potència fotovoltaica instal·lada a Espanya per ccaa

Amb 1200 Mw d’enregia eòlica i 300 de fotovoltaica, Catalunya queda molt lluny d’assolir els objectius que la pròpia generalitat es va marcar amb el decret llei de mesures urgents per l’emergència climàtica del 2019 que preveien 4.000 Mw eòlics i 6.000 fotovoltaics el 2030.

El pitjor de tot és que no es veu cap millora quan a l’esmentada situació, doncs Catalunya s’està quedant al marge de les concessions i noves inversions que en energies renovables s’estan produint a Espanya i Europa i està quedan fora de la gran revitalització que viu el sector. En aquests últims anys Catalunya només ha sigut capaç de captar l’1,8% de la nova potència eòlica en tramitació activa a Espanya i no es creu que pugui instal·lar més d’un 2 % de la fotovoltaica que està en tràmit.

Això no és bo ni pel sector industrial de les renovables, ni per tirar endavant la tan necessària transició energètica, ni per complir amb els compromisos derivats de la lluita contra el canvi climàtic.

Ho hem dit en aquest lloc web, no serveixen de res les pomposes “Declaracions d’Emergència Climàtica”  si aquestes no van acompanyades d’una potent i continuada actuació cap a la implantació efectiva de les energies verdes que per altra banda com estem veient estan destinades a ser un motor pel treball i l’economia

La revolució energètica ja està en marxa, però Catalunya s’exclou ella mateixa d’aquest canvi

 

QUINO, HUMORISTA I HUMANISTA, va denunciar el deteriorament del planeta.

El gran humorista gràfic ens ha deixat però el seu important llegat queda, el creador de l’entranyable i inconformista Mafalda, mitjançant les seves tires i apunts, va mostrar-se molt crític en les injustícies socials i la hipocresia política, també com deixen constància els seus dibuixos, va tenir una gran sensibilitat pel deteriorament que pateix el planeta Terra

 

  

 

LA IRRESPONSABILITAT D’ALGUNS LÍDERS POLÍTICS, UN RISC PER LA HUMANITAT

TRUMP, RECULL EL QUE HA SEMBRAT.

El negacionista del canvi climàtic i també de la pandèmia s’ha contagiat del Covid-19, les seves bravades i negació de les dades mèdiques i científiques, s’han girat contra ell, això no tindria molta importància si no fos que amb les seves polítiques està perjudicant a els que s’esforcen a aturar ambdues tragèdies mundials. El dia 9 de novembre els americans tenen l’oportunitat d’acabar en l’era Trump. L’aprofitaran?

Fa setmanes que estem veient com la Covid-19 s’acarnissa en molts països com USA o Brasil entre d’altres, no es casualitat que aquests dos estats tan castigats, estiguin governats per líders irresponsables com Trump i Bolsonaro que coincideixen en plantejaments populistes i i demagògics (America First), les seves decisions en contra de les evidencies i els criteris científics està posant en risc els seus propis conciutadans i fins i tot a la resta del Món.

La pandèmia ha causat a USA 7.338.764 infectats i 208.782 morts i encara està en una fase de descontrol en molts dels estats.

Tampoc es casualitat que aquests líders siguin els que estan posant més bastons a les rodes a un altre de les amenaces més grans a les que s’enfronta la humanitat com és el canvi climàtic, tots recordem, com Trump, al·leguen que això era un “conta xines” va desmuntar en pocs mesos el legat mediambiental de Barac Obama (The Clean Power Plan) i es va retirar dels acords de París de forma unilateral, perjudicant sensiblement la resposta internacional a l’escalfament global.

 

Tanmateix, Igual que passa amb la Covid, la seves decisions contraries a la defensa del planeta com hem vist recentment, està també colpejant amb força el seu propi país que es veu afectat per inundacions, sequeres, ones de calor i focs que arrasen comptats sencers amb grans pèrdues materials i de vides humanes.

És molt preocupant veure com en països democràtics on hi ha eleccions cada 4 o 5 anys, poden arribar al poder aquests personatges tan nefastos, això ens fa pensar en què potser hem de ser més curosos amb a qui donem els nostres vots i valorar no sols el color polític dels diferents candidats, sinó també les seves actituds davant els reptes que la humanitat te per davant. Alguns cops molts polítics ens embolicant amb programes i promeses que de bona fe voldrien posar a la pràctica, però moltes vegades des de el principi malgrat que ho volen dissimular, ja deixen veure les seves perverses intencions i tot i així els votem.

Els temps que venen seran crucials per la salut del planeta, els líders que agafin el comandament dels paisos importants haurien d’estar fortament compromesos en la lluita contra el canvi climàtic, altrament les futures generacions patiran les conseqüències dels nostres errors per no haver-los sabut escollir.

 

 

LES CIUTATS FRANCESES VOLEN SER SOSTENIBLES I VERDES

Les eleccions municipals franceses han donat una sorpresa al donar l’alcaldia de grans ciutats com Marsella Lió, Bordeus, Estrasburg, Tours, Besançon o Poitiers i altres poblacions al partit ecologista EELV (Europe Ecologie-Les Verds) o coalicions d’aquests amb altres partits progressistas.

També Paris, amb el suport del EELV, ha revalidat com alcaldessa Anne Hidalgo que des de fa temps està introduint la sostenibilitat i la lluita contra la contaminació com a elements bàsics de les seves polítiques municipalistes.

Aquests resultats són especialment meritosos pels ecologistes perquè es produeixen en un moment de crisis post-Covid que feia pensar que els temes mediambientals no serien prioritaris pels electors. En qualsevol cas tot plegat  semblar indicar que els francesos estan cada cop més sensibilitzats pels problemes derivats del canvi climàtic i entenen l’important paper que les ciutats poden jugar en la carrera contra rellotge que representa aturar l’escalfament global.

+38ºC A SIBÈRIA. El permafrost s’està fonent

Les regions àrtiques estan experimentant un començament d’estiu extremadament càlid amb temperatures a Sibèria que superen els 38ºC, aquesta onada de calor en latituds tan altes preocupa a les autoritats regionals i a la comunitat científica perquè els remet a l’estiu del 2019 en què es van donar les mateixes circumstàncies i es van produir uns immensos incendis en què van cremar prop de 3.000.000 milions d’hectàrees.

El que més preocupa és que les observacions i dades ens indiquen que no estem davant d’un pic esporàdic de temperatura sinó que es tracta d’un prolongat increment de temperatura que està superant tots els registres d’ençà que es recullen dades el 1885, de fet això sols fa que confirmar el que els científics estan confirmant des de fa anys advertim que l’àrtic es desfà ,doncs s’està escalfan més del doble que la resta del planeta, les dades disponibles indiquen que la temperatura global mitjana a les zones àrtiques ha augmentat prop de 3ºC en els últims 100 anys (l’última dècada 0,75ºC)

Aquestes altes temperatures, a part de reduir dramàticament l’extensió de gel a l’oceà àrtic de les zones marítimes, està provocant a l’interior continental la fusió dels terres congelats  que ocupen grans zones dels territoris (22% de la superfície de l’Hemisferi nord) principalment de Sibèria, Canada, Alaska i nord d’Europa provocant estralls i emissions de gas meta. Més informació, clica: (permafrost)

Per altra banda, del permafrost també preocupa el risc de que amb la fusió dels gels soterrats, siguin alliberats virus i bacteris que van quedar atrapats en el gel en altres èpoques, de fet els científics ja han detectat i alguns casos de virus latents en determinades zones de Sibèria i el Tibet.

 

LES EMISSIONS DE CO2 CAUEN EN PICAT, LA CONCENTRACIÓ A L’ATMOSFERA NO.

La crisi sanitària ha provocat aquests primers mesos del 2020 un descens de més del 30 % en les emissions de CO2 globals, fet que no es produïa des de la segona guerra mundial, això, pot fer que segons els càlculs de l’Agencia Internacional de l’Energia (IAE) el total d’emissions a final d’any sigui fins a un 8% inferior a les de l’any passat, encara que com diuen els experts, un cop se superin les restriccions que la crisi sanitària ha forçat, probablement el restabliment de les activitats provocarà un rebot que reduirà aquesta millora ambiental.

De fet, per mantenir la temperatura global de la Terra l’any 2050 per sota dels 1,5º C que determina l’informe del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l’ONU seria necessari reduir les emissions de CO2 un 7,6% anual, la qual cosa sembla molt improbable que passi en el futur més immediat si tenim en compte que després de la crisi econòmica del 2007-2013 en què les emissions es van estabilitzar a partir del 2014 van tornar a créixer.

Una dada: l’any 2019 a tot el Món es van emetre 37.000 milions de tones de CO2

Pel que fa a les concentracions del CO2 a l’atmosfera, i pel fet que el període de desintegració de les molècules de CO2 és d’uns 500 anys, les dades són preocupants dons segueixen creixent de forma alarmant:

30-abril-2019: 414,5 ppm

30-abril-2020: 417,3 ppm        Diferencia: 2,8 ppm

El més preocupant però és la tendència que aquesta dada té en els últims 60 anys

Dècada del 1960-1969: la concentració de CO2 creixia a un ritme de 0,85 ppm/any

Dècada del 2010-2019: la concentració de CO2 creix a un ritme de 2,5 ppm/any és a dir tres vegades més de pressa que fa 50 anys.

Més informació sobre el CO2: LES CLAUS PER ENTENDRE EL CANVI CLIMÀTIC. Els gasos d’efecte hivernacle

Si teniu un parell de minuts, us recomanem visualitzar aquest elaborat vídeo que ha publicat l’agència NOOA on de forma gràfica i a les diferents escales temporals es recull l’evolució del CO2 des de 800.000 anys enrere fins el 2019, també observem, especialment a l’hemisferi nord on es produeixen la major part de les emissions, durant els mesos de primavera i estiu, a causa del creixement vegetatiu dels boscos que capten enormes quantitats de CO2 es produeix una forta caiguda de la concentració que es recupera quan arriba la tardor.

 

 

LA ESTRATOSFÈRICA MOBILITAT DE PERSONES I MERCADERIES

Com deien en el nostre article del passat mes de març La propagació del virus, una aproximació Geogràfica. la edat de les poblacions afectades a estat el vector més important en la letalitat del SARS-Cov2 i la mobilitat global especialment del sector aeri el que ha propiciat la rápida transmissió del virus.

A part de l’esmentada contribució a la propagació de la pandèmia, l’estratosfèrica mobilitat de persones i béns de consum per tot el planeta té també una gran repercussió en la salut de les poblacions per l’alta contaminació i també en la salut del planeta per les elevades emissions de gasos d’efecte hivernacle.

La gràfica de l’organització IDAE que presentem a continuació ens mostrà que el transport mundial emet (dades del 2017) 8.800 milions de Tones de CO2 a l’atmosfera representen el 23% de tot el CO2 que les activitats humanes generen.

El formatget segregat ens mostra clarament que el transport rodat de mercaderies i passatgers es el màxim responsable de les emissions mentre que el transport ferroviari és amb molta diferència el menys contaminant i lamentablement el menys utilitzat, el transport marítim i aeri tot i emetre menys emissions, preocupen, especialment l’aeri pel seu espectacular creixement (Vegeu infografies de la UE, que presentem més abaix)

És doncs important fer esforços per reduir aquestes emissions en tots els àmbits on sigui possible. Les persones som per descomptat lliures de comprar i consumir allò que vulguem i de viatjar a on ens vingui de gust i de la manera que més ens agradi. No obstant això, la crisi climàtica, és cada cop més present a la consciència ciutadana i és bo tenir informació sobre la petjada de carboni dels diferents mitjans de transport de persones i mercaderies.

L’infografía que presentem a continuació ens indica els grams de CO2 per persona i kilómetre dels mitjans de transport més habituals

Com podem veure hi ha grans diferències entre els diversos sistemes de transport i l’avio que amb 192 grams guanya de llarg als altres mitjans, es també destacable la diferencia entre el cotxe elèctric que emet 43 grams i el de motor de combustió amb 121 grams, les motos i bicicletes elèctriques tanquen el rànquing per la part baixa, encara que nosaltres afegiríem anar amb bicicleta clàssica o a peu que són els mitjans més saludables i emeten zero carboni.

Com veiem, la manera com fem els nostres desplaçaments afecta directament a les emissions de gasos a l’atmosfera, és doncs responsabilitat de cadascú escollir com pot i com vol fer els seus desplaçaments.

El tràfic de mercaderies és tal vegada un dels responsables de l’increment mundial d’emissions i un dels que costarà més de reconvertir per la seva dependència dels combustibles fòssils.

La deslocalització d’empreses i les estratègies logístiques de les grans companyies ha fet augmentar moltíssim el tràfic de mercaderies en  contenidors al voltant del Món arribant l’any 2016 a 750 milions de TEU (contenidor estàndard de 20 peus).

Conseqüentment el CO2 emes per aquesta activitat també ha crescut considerablement i les projeccions indican que poden arribar a 8.132 milions de Tn el 2050.

Tot plegat ens porta a fer-nos la següent pregunta: és realment necessari moure tants aliments, persones i productes manufacturats d’un cantó a l’altre del Món, no seria més lògic produir i consumir més localment i evitar que fins i tot les coses més senzilles facin milers de km per arribar a les nostres llars. Segurament per les grans multinacionals, que basant el seu negoci amb la globalització i el treball precari a països remots ja els va bé aquest model de negoci, però pel benestar de la gent i per la salut del planeta estem segurs que no.

Els problemes de subministrament durant la pandèmia de la Covid de productes essencials ens ha fet pensar fins a quin punt la deslocalització de la producció pot ser un problema greu en casos d’emergència. No cal anar a un sistema de proteccionisme nacionalista del comerç, però poder seria bo que en l’ambit personal i des de la nostra capacitat de decidir tinguéssim en compte també la conveniencia de la producció i el consum de proximitat que a més ajuda en la  necessària defensa del medi ambient.

 

 

 

5-JUNY-2020 DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Les NNUU durant la conferència celebrada a Estocolm el 1972 (coneguda com la Cimera de la Terra) on es va crear el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) va establir celebrar cada 5 de Juny el Dia Mundial del Medi Ambient, dedicat a recordar a la població mundial la importància de cuidar la natura per preservar la salut del planeta i els seus ecosistemes.

Aquest any el lema establert per Nacions Unides és la Biodiversitat que com bé sabem es veu amenaçada des de molts angles la majoria dels quals tenen a veure amb l’activitat humana. Desforestació, tràfic d’espècies, explotació de recursos minerals, plàstics, urbanització descontrolada, incendis forestals, caça furtiva, la pèrdua dels esculls de coral i un llarg etcètera són alguns dels problemes que afronten les espècies que poblen la biosfera terrestre, fins i tot com opinen molts biòlegs, els mateixos humans, com hem vist recentment amb la Covid-19 podem també pagar els excessos i la pressió que exercim sobre els sistemes naturals.

Lamentablement les circunstàncies fan que aquest any el 5 de juny quedi ofegat enmig de la crisi sanitària que hem viscut i la majoria d’actes queden reduïts al terreny virtual, així i tot des de ACC-Aturem el Canvi Climàtic, creiem que és bo fer esment i reflexionar sobre l’importància que la biodiversitat i l’equilibri dels ecosistemes atmosfèrics, terrestres i marítims tenen per la vida de les persones els animals i les plantes que fan aquest planeta tan especial.

si esteu interessats us deixem dos enllaços que complementen la informació:

Biodiversitat                                     Els-boscos-grans-pulmons-del-planeta

 

!!ATENCIÓ!! EL 2020 ÉS PRESENTA MOLT CÀLID

Els primers mesos del 2020 (Gener-Abril) han estat molt càlids, segons el “Global Climate Report – April 2020 Year-to-Date Temperatures Versus Previous Years” la temperatura mitjana global del planeta ha estat 1,14 ºC per sobre de la mitjana global del segle XX, les dades indiquen que aquest període és el segon més càlid d’ençà que es tenen registres.

Aquestes dades del primer quadrimestre de l’any comparades amb les sèries de temperatura disponibles fan pensar als científics que aquest 2020 serà un dels anys més càlids de la història, els càlculs estadístics consideren amb un 95% de probabilitats que la temperatura global anual estar entre la 1ª i la 4ª més alta.

Per altra banda segons dades d’última hora de la majoria d’observatoris de Catalunya, també el passat mes de Maig, la temperatura mitjana mensual ha batut rècords superant els registres històrics existents (diari ara)

Atenen a què els últims anys, estem tenint intenses onades de calor, que com la Covid-19 afecten amb més intensitat la gent més vulnerables com són les persones grans i amb patologies previas pulmonars i cardiovasculars, seria bo que les autoritats sanitàries i els serveis socials és posin ja a treballar per fer front a un probable episodi de calor extrema aquest estiu. Més informació sobre ones de calor, clica: acc-aturem el canvi climatic/ones de calor

 

Els episodis de calor extrema amb nits tropicals es donen habitualment entre la 2ª quinzena de Juny i 1ª de Setembre, és doncs necessari accelerar mesures de seguiment social i vigilància de les persones grans que viuen soles, propenses a patir deshidratació i cops de calor, També és urgent la posada en marxa d’una xarxa d’espais de confort climàtic on la gent pugui acollir-se durant les hores de calor més intensa (Refugis climàtics). Creiem que ha quedat demostrat que la manca de previsió, eines i equipaments adequats pot comportar greus danys per la salut de les persones.

Algunes actuacions per oferir refugi a les persones durant les onades de calor poden ser relativament fàcil d’implantar, alguns parcs, poliesportius, biblioteques, etc. reuneixen les condicions, a moltes ciutats del Món la xarxa de refugis climàtics ja està implantada, a Barcelona hi ha un projecte en marxa, per adaptar escoles com a refugis i també algunes iniciatives ciutadanes han fet propostes d’adaptació d’espais com a zones de confort climàtic, cal pero posar urgentment fil a l’agulla i estar preparats per la propera onada de calor.

A continuació a tall d’exemple de les actuacions que és podem fer, us deixem un enllaç a una proposta de refugi climàtic, realitzada pel grup de treball de la comissió de canvi climàtic de Barcelona Sostenible, que ACC-Aturem el Canvi Climàtic va presentar a la web participativa decidim Barcelona.

Proposta de creació d’un Refugi climàtic al parc-poliesportiu de l’Espanya Industrial

 

LES SUPERILLES. Més espai per les persones.

Barcelona, encotillada entre la Serra de Collserola i el Mar i limitada per grans ciutats com L’Hospitalet i Sant Adria és amb 16.360 hab/Km2 una de les ciutats més compacta, amb més tràfic i amb una de les densitats de població més gran d’Europa, aquesta característica és un desavantatge important a l’hora d’endegar processos de transformació cap a una ciutat més sostenible i més saludable pels seus habitants.

Així i tot des dels Jocs Olímpics del 92 s`han anat fent grans transformacions d’apertura cap al mar i d’aprofitament d’espais industrials amb desús per ús públic.

Aquests últims anys entre els reptes més importants estan els de pacificar el tràfic rodat, reduir la contaminació i aturar el canvi climàtic. Aquests objectius requereixen en la línea del que estan fent moltes ciutats europees un canvi de model i endegar una sèrie d’actuacions sobre l’espai públic que no sempre son benvingudes per alguns actors de la societat.

En aquest article volem valorar el controvertit projecte de les Superilles que va començar amb un cert mal peu al Poble Nou, però que juntament amb el ja molt avançat projecte de recuperació dels patis interiors de mançanes creiem que representen una molt bona solució per assolir els esmentats objectius.

El que és pretén amb la implantació de les superilles no és altra cosa que donar en determinades zones de la ciutat més espai de qualitat pels vianants, reduint la circulació de vehicles motoritzats en els carrers i encreuaments de l’interior de l’illa.

Tot i que això pot comportar alguns problemes, sobretot al principi de la implantació, els beneficis pels veïns i també per la ciutat en general són molt superiors als inconvenients. Tanmateix els projectes de superilles han d’anar acompanyats d’una bona política informativa i de participació ciutadana.

A part de la tan necessària reducció del tràfic, un dels avantatges de les superilles és que els espais recuperats convenientment urbanitzats i enjardinats esdevenen agradables zones verdes i d’interacció social. El cas més paradigmàtic d’aquests projectes és el del barri de Sant Antoni de l’Eixample, que han inaugurat recentment, si no heu estat ús recomanem visitar-lo

Val a dir que aquesta superilla s’aprofita de la meravellosa herencia que l’enginyer i urbanista Ildefons Cerda (1815-1876) va deixar a Barcelona amb el seu pla visionari, que malgrat haver estat maltractat durant molt de temps amb la recuperació de patis i les superilles podrà retrobar en part el seu caràcter ciutadà. Cada encreuament de carrers és assimilable a una nova plaça per a ús dels ciutadans tot i mantenir l’ imprescindible trâfic calmat de vehicles de veïns, serveis i entrega de mercaderies.

Tot és opinable i millorable i sempre algú es pot sentir perjudicat per un o altre projecte, però crec que tothom ha de coincidir en la necessitat de posar la salut i el benestar de les  persones com a premissa  en les transformacions urbanes que les ciutats estan obligades a fer i que a tot Europa van en la línea de naturalitzar l’espai públic i millorar la mobilitat col·lectiva.

Les superilles són una bona eina per donar espai al vianant, tanmateix el principi bàsic de -les persones primer- ha de presidir tots els projectes i les actuacions urbanístiques de la ciutat, qualsevol espai per petit que sigui és un lloc adient per fer la ciutat més verda.

Si teniu interès podeu veure aquest vídeo de TV3 on la investigadora Natalie Müller de IS Global defensa amb certa vehemència els avantatges de les superilles per reduir la contaminació atmosfèrica i les afectacions que aquesta provoca sobre la salut.

 

 

QUI EMET TANT CO2 A L’ATMOSFERA?

A mesura que la pandèmia del Covid-19 remet la, contaminació, els gasos d’efecte hivernacle estan tornant cap als valors anteriors a la crisi, el CO2, principal gas responsable de l’escalfament global torna a augmentar.

Creiem que el moment és oportú per analitzar qui són els responsables -per no dir culpables- de generar les emissions de gasos d’efecte hivernacle que estan perjudicant de manera irreversible el planeta.

Segons l’organització Carbon Brief el 2019 a tot el Món es van emetre l’enorme quantitat de 38.000 milions de Tones de CO2, amb aquestes xifres, és increïble que algú encara pensi que això no afecta les condicions climàtiques de la Terra.

Com podem veure en la gràfica, el 57 % d’aquestes emissions mundials són generades per la Xina (25%), USA (19%) i  EU (13%), queda clar doncs que la reducció de CO2 emes globalment no és possible si aquests tres països no fan un gran esforç en reduir les seves enormes emissions, especialment la Xina que com es veu en el gràfic, a acusa del seu creixement econòmic i a l’increment de l’ús del carbó i del petroli en el seu mix energètic, en les dues darreres dècades, ha disparat les emissions. És doncs necessari, que la Xina, per la salut dels seus propis ciutadans i la de la resta del planeta redueixi de forma dràstica la generació de CO2 derivada de l’ús dels combustibles fòssils.

Europa i USA son tal vegada els països que tenen una emissió de CO2/per capita més elevada i responsables d’un 32% de les emissions globals,  encara que actualment estan estabilitzant les seves emissions, també han de reduir-les si volem evitar superar els 2º C establerts com a límit d’escalfament  del planeta. Aquests països juntament amb els altres més industrialitzats com Canada, o Australia, tenen l’obligació de liderar la transició energètica cap a un consum més eficient i moderat i cap a unes energies renovables. La seva elevada petjada energètica és també una lastra per aconseguir reduir la creixent concentració de CO2 a l’atmosfera.

Des d’aquesta web ho hem comentat infinites vegades, si no som capaços de descarbonitzar el planeta, en un futur molt proper, la temperatura global arribarà a punt de no retorn en que es produirà el col·lapse dels ecosistemes que regulen el planeta i les condicions de vida que esperen a les següents generacions seran molt severes en una gran part de la biosfera.

SIGUEM REALISTES, I DIGUEM-HO CLAR, SI AQUESTS PAÏSOS NO REDUEIXEN LES SEVES EMISSIONS NO PODREM ATURAR L’ESCALFAMENT DE LA TERRA

Una reflexió: És necessari comprar tants productes que es fabriquen i es porten des de l’altre cantó del Món?  Pròximament parlarem de com afecta les emissions de CO2 l’insostenible tràfic de persones i mercaderies al conjunt del planeta. 

 

REPENSANT LES CIUTATS: OSLO

La primera ciutat que visitem és OSLO, designada capital verda europea 2019.
Amb aquest nomenament la ciutat té l’oportunitat de mostrar totes les solucions per continuar fent front al canvi climàtic, sempre dirigint-se cap a un futur més sostenible. Unes de les seves prioritats són la reducció de les emissions de CO2 i cuidar el medi ambient. Quines mesures està duent a terme per aconseguir-ho?
Si vols veure el video clica sobre:

 

REPENSANT LES CIUTATS. Un lloc per viure o per sobreviure.

Aquestes últimes setmanes el paisatge urbà de moltes ciutats del Món ha canviat radicalment, la Covid-19 ha buidat les places i els carres i ens ha deixat imatges insòlites d’espais urbans deserts o fins i tot freqüentats per espècies animals silvestres campant tranquil·lament.

També durant les nostres controlades i curtes sortides al super o al forn hem pogut  respirar un aire net i lliure de contaminació com mai abans havíem gaudit.

Tot plegat està portant molta gent a pensar que poder és necessari repensar les ciutats, i entendre que aquestes han de ser un lloc per viure i no tan sols per sobreviure.

En aquest sentit els responsables de la governabilitat de les urbs, estan plantejant-se tota mena de mesures i actuacions per fer front a l’elevada capacitat de transmissió del virus en els espais públics i privats, i en aquesta tessitura veiem clarament  que els esforços que molts alcaldes ja estan fent transformant les seves ciutats per lluitar contra la contaminació i el canvi climàtic van en molts aspectes en la mateixa direcció que les necessàries mesures per contenir futures pandèmies o rebrots.

Les actuacions que estan en curs o en projecte contemplant en la majoria de casos projectes destinats a recuperar la ciutat per les persones incidint en la necessitat d’una ciutat més verda i saludable, una mobilitat publica de qualitat, una transició cap a les energies renovables i una atenció social als més vulnerables.

Avui en dia a les ciutats viuen més de 4.300 milions d’habitants (prop del 60% de la població mundial) i són les responsables de l’alta contaminació de l’aire i del 70% de les emissions del CO2 a l’atmosfera. Tanmateix, tot representant una gran part del problema de l’escalfament global, les ciutats són també el lloc on conflueixen els problemes però també les solucions, que fruit del coneixement i la innovació esperen la seva oportunitat per ser aplicades i desenvolupades.

La sortida de la crisi sanitària, ens pot donar l’oportunitat de repensar la ciutat i avançar cap a una sostenibilitat urbana i social que ens permeti afrontar amb més resiliència les conseqüències de futures crisis sanitàries, climàtiques o socials.

En pròxims articles intentarem veure que estan fent algunes de les anomenades “Green cities” del Món

 


La primera ciutat que visitem és OSLO, designada capital verda europea 2019.

La ciutat té l’oportunitat de mostrar totes les solucions per continuar fent front al canvi climàtic, sempre dirigint-se cap a un futur més sostenible. Unes de les seves prioritats són la reducció de les emissions de CO2 i cuidar el medi ambient. Quines mesures està duent a terme per aconseguir-ho?

Si vols veure el video clica sobre la imatge:


 

ALCALDES DE TOT EL MON. Per una recuperació mes justa i sostenible

Alcaldes de tot el món que pertanyen a l’organització C-40 Cities, entre ells els de les ciutats de Nova York, Los Angeles, Amsterdam, Athenas, Montreal, Barcelona, París i moltes més (representen més de 1000 milions de persones) han signat un manifest, en que es recullen uns principis bàsics  per reconstruir les ciutats després del fort impacte de la pandèmia que com han pogut constatar ha impactat amb  molta més virulència en les grans concentracions urbanes. La crisi sanitaria que colpeja amb més intensitat les capes més pobres d’aquestes poblacions, es converteix tanmateix en una crisi social i econòmica i els seus efectes es deixaran sentir en els pròxims anys.

 

 

MANIFEST

“Nosaltres, els alcaldes, com a líders de les principals ciutat de tot el Món tenim clar que el nostre objectiu no ha de ser un retorn a la normalitat, sinó construir una societat millor, més sostenible, més resilient i més justa a partir de la recuperació de la crisi de la Covid-19”.

L’estratègia conjunta del Grup de Treball de suport a la recuperació de les nostres ciutats i els seus residents s’ha de regir pels següents principis:

1. La recuperació no ha de ser un retorn al “bussines as usual”, perquè això ens porta a un món en qué la temperatura global estarà 3ºC o més per sobre de la que tenim actualment

2. La recuperació, sobretot, ha de guiar-se per una adhesió a la salut pública i als coneixements científics, per tal de garantir la seguretat dels que viuen a les nostres ciutats.

3. L’excel·lència dels serveis públics, la inversió pública i l’augment de la resiliència comunitària constituiran la base més eficaç per a la recuperació.

4. La recuperació ha d’abordar qüestions d’equitat que han quedat molt perjudicades per l’impacte de la crisi,  les polítiques han de donar suport a les persones que viuen en assentaments informals.

5. La recuperació ha de millorar la resiliència de les nostres ciutats i comunitats. Per tant, s’han de realitzar inversions per protegir-se de les amenaces futures, inclosa la crisi climàtica, i per donar suport a les persones afectades pels riscos climàtics i per a la salut.

6. L’acció climàtica pot ajudar a accelerar la recuperació econòmica i millorar l’equitat social, mitjançant l’ús de noves tecnologies i la creació de noves indústries i nous llocs de treball. Això impulsarà beneficis més amplis per als nostres residents, treballadors, estudiants, empreses i visitants.

7. Ens comprometem a fer tot el que estigui al nostre abast i del poder dels nostres governs de les ciutats per garantir que la recuperació de COVID-19 sigui saludable, equitativa i sostenible.

8. Ens comprometem a utilitzar les nostres veus col·lectives i accions individuals per garantir que els governs nacionals donin suport tant a les ciutats com a les inversions necessàries en les ciutats, per aconseguir una recuperació econòmica saludable, equitativa i sostenible.

9. Ens comprometem a utilitzar les nostres veus col·lectives i accions individuals per garantir que les institucions internacionals i regionals inverteixin directament en les ciutats per donar suport a una recuperació sana, equitativa i sostenible.

ALCALDES SIGNANTS:Mayor of Los Angeles, Eric Garcetti,   Mayor of Athens, Kostas Bakoyannis,   Mayor of Austin, Stephen Adler, Mayor of Barcelona, Ada Colau,    Mayor of Bogotá, Claudia López,    Mayor of Boston, Martin J. Walsh,   Chief of Government of Buenos Aires, Horacio Rodríguez-Larreta,    Mayor of Chicago, Lori Lightfoot,    Lord Mayor of Copenhagen, Frank Jensen,     Mayor of San Francisco, London Breed,     Lord Mayor of Melbourne, Sally Capp. Mayor of Mexico City, Claudia Sheinbaum,    Mayor of Milan, Giuseppe Sala.    Mayor of Montréal, Valérie Plante, Mayor of New Orleans, LaToya Cantrell,    Mayor of New York City, Bill de Blasio,     Governing Mayor of Oslo, Raymond Johansen Breed …………….. i 25 alcaldes més.

+ informacio a:

LA VACUNA LA TENIEM AL DAVANT

El que diu aquest vídeo és bassa en dades reals i respon a estudis i observacions científiques validades des de diverses institucions. El missatge pot semblar alarmant, però és totalment cert, mai els ecosistemes del planeta habíen estat sotmesos a tanta pressió per part de les activitats humanes, i això té conseqüències. Si teniu uns minuts, us recomanen visualitzar-lo.

LA NOVA NORMALITAT. Serà més del mateix?

Sembla que a l’espera de trobar un remei i una vacuna eficaç, les dades ens diuen que cada cop estem més a prop de superar aquest embat de la Covid-19 i ja es parla en cercles polítics de com fer la recuperació econòmica i d’anar cap a una “nova normalitat”, aquest eufemisme ens fa especialment por, doncs la normalitat a què ens ha portat la globalització generalitzada, hereva de les polítiques neoliberals i els dictats dels anomenats “mercats” no és de cap manera el millor camí cap a una reconstrucció social i econòmica.

No caurem en la temptació de parlar ara d’un decreixement que molts experts consideren necessari per protegir el planeta dels excessos que l’home està fent sobre els seus ecosistemes i recursos, perquè la pandèmia ja ha provocat un potent daltabaix en l’economia mundial, tanmateix si que valdria la pena plantejar-se una recuperació econòmica en termes més sostenibles.

La crisi global i de la Covid-19 que tant ràpidament s’ha expandit pel Món està portant a molta gent a reflexionar sobre el futur més immediat i com vulnerables som a situacions i tragèdies que d’una manera o altra es poden presentar.

Amb relació a les greus conseqüències que l’escalfament global pot comportà, no podrem dir que ens ha agafat per sorpresa, ja que des de fa molt temps els experts científics, les dades disponibles i els fenòmens d’origen climàtic cada cop més freqüents i reals ens mostren clarament la gravetat del problema.

Tant els governs com la societat en general coneixem el que com cal fer per aturar o mitigar els riscos que comporta el canvi climàtic.

Sabem: Que no podem seguir emetent indefinidament gasos a l’atmosfera sense perjudicar la salut nostra i del planeta, sabem que no podem llançar més plàstic al mar i als oceans sense perjudicar la vida marina irreversiblement, sabem que no podem desforestar boscos tropicals per fer plantacions, sabem que hem d’estalviar recursos i els malbaratem amb un consum desenfrenat.

La llista del que sabem que estem fent malament és molt llarga, tanmateix però estem fent molt poca cosa per aturar aquest desgavell i no sembla que en un futur pròxim siguem capaços de revertir la situació.

Tant de bo, que un cop superada la crisi sanitària que estem vivim, aquesta servis de repulsiu per replantejar-nos alguns dels comportaments que tenim i modifiquem la nostra escala de valors, posant en un lloc més elevat el respecte cap al medi ambient i l’equitat social, valors ambdós, que sens dubte ajudaran a entomar millor els futurs reptes que tenim al davant.

Les tecnologies, el coneixement, fins i tot l’experiència en l’aplicació de l’anomenada economia circular i sostenible està disponible i des d’amplis sectors productius, socials i econòmics es considera que pot aportar milions de llocs de treball si des de governs i institucions es posen en marxa els recursos i voluntats polítiques adients.

Aquesta però, és la part més difícil per aconseguir caminar cap a un estat del benestar i sostenible, fer que els governs dels estats substitueixin les polítiques neoliberals fracassades i destructives del teixit social (La pandèmia ha posat al descobert les seves mancances) per unes polítiques que posin per davant  les necessitats de la gent i la sostenibilitat del planeta.

“Atenció, compte amb la globalització” Si no defensem el comerç i les activitats locals dels nostres pobles, barris i ciutats com a part del nostre teixit social, podem quedar com ens ha mostrat la pandèmia, aïllats com bombolles connectades a la xarxa que ens proveeix de les nostres necessitats”

UN ABANS I UN DESPRÉS. Tant de bo fos així.

Fa dies que en boca de molta gent i en molts mitjans sentim aquesta frase, semblar clar que el que pretén dir és que el Món canviarà després de la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques, el que de moment ja s’observen són importants canvis que tot i ser temporals tenen un important impacte local i planetari que sense necessitat dels satèl·lits, tothom pot observar des de casa, no cal ni posar el televisor, sols cal sortir al balco per veure el cel net de pol·lució o escoltar el silenci que ens proporciona la manca de tràfic, no deixa de ser trist que per gaudir d’aquestes sensacions la humanitat hagi de passar per una tragèdia d’abast mundial com es el coronavirus.

Tanmateix, si ens fitxem en les dades de les emissions de gasos d’efecte hivernacle durant aquestes setmanes de pandèmia global, hem vist que s’ha produït  un descens de més del 25 % en les emissions de CO2 globals, fet que no es produïa des de la segona guerra mundial, això, pot fer que el total d’emissions a final d’any sigui fins a un 4/5% inferior a les de l’any passat, encara que com diuen els experts, un cop se superin les restriccions que la crisi sanitària ha forçat, probablement el restabliment de les activitats provocarà un rebot que minimitzarà aquesta millora ambiental.

 

Després d’aquest malson, és ben segur que vindrà un necessari procés de recuperació de l’economia que serà probablement molt costós, i com sempre passa, especialment dur, pels més vulnerables. També però, podria ser una oportunitat per encaminar o reorientar amb més decisió les activitats humanes cap a una economia més sostenible i més respectuosa amb el medi natural i les espècies que conviuen amb nosaltres.

Lamentablement, en aquest aspecte ens costa ser optimista, tinc la sensació que en el què diem després, entrarem en una carrera per recuperar el temps perdut que no donarà espai a cap altra opció que no sigui el retorn a les polítiques de creixement econòmic neoliberal a que ens tenen acostumats els “mercats” i les institucions globals que controlen els poders.

Sens dubte, les primeres prioritats han de ser restaurar i millorar els sistemes sanitaris i socials així com estimular el retorn dels treballadors als llocs de treball, per altra banda però, seria també convenient amb una mirada una mica més llarga comença a adoptar canvis decidits i reorganitzar les polítiques energètiques i de producció.

Tant de bo que la pandèmia i les seves conseqüències passin aviat, però també seria bo pel futur del planeta que els humans aprenguéssim la lliçó i abandonéssim la prepotència en què el tractem.

 

 

 

LA CONTAMINACIÓ i EL COVID-19. Una combinació poc recomanable

Les investigacions i els estudis sobre el coronavirus se succeeixen ràpidament en aquests dies de pandèmia, a ACC-Aturem el Canvi Climàtic, ens ha cridat l’atenció pel seu rigor i també per la lògica aclaparadora que hi ha darrere de la base científica, un recent estudi de la universitat de Harward en el que es defensa que la contaminació elevada per partícules PM 2,5 micres, incrementa la mortalitat pel SARS-CoV2.

L’estudi  “Exposure to air pollution and COVID-19 mortality”  ha creuat dades d’afectació per coronavirus i contaminació per PM 2,5 en més de 3.000 comtats dels EEUU i conclou que la llarga exposició a aquestes infinitesimals partícules comporta un increment de més del 15% en la probabilitat de morir entre els infectats per coronavirus, també es fa ressò de la conveniència (contràriament al que està actualment fent el president Trump) de mantenir i  reforçar les regulacions per reduir la contaminació atmosfèrica.

Caldrà aprofundir en aquests i altres estudis que des de fa molt temps relacionen la contaminació amb la salut, poder, si ens prenem seriosament els riscos de l’elevada contaminació en les nostres ciutats i pobles, podrem afrontar amb més força, futures crisis globals, siguin sanitàries o climàtiques.

Si voleu més informació sobre els efectes de les partícules i la contaminació en la salut cliqueu sobre l’enllaç a l’article d’aquesta mateixa web:

Els pulmons són el primer filtre del nostre cos a l’aire que respirem

 

 

 

 

 

LA PROPAGACIÓ DEL CORONAVIRUS, Una aproximació Geogràfica

La mobilitat global una peça clau

La humanitat des de l’antiguitat ha viscut diferents pandèmies d’abast mundial amb conseqüències molt tràgiques.

La pandèmia de Covid-19 que ha provocat el virus Sars-Cov2, com alguns dels seus predecessors, també ha començat a l’Àsia i s’ha expandit de forma molt rapida per tot el Món, tanmateix presenta una geografia que no coincideix amb el patró de les ultimes epidèmies registrades al Món que generalment han afectat als països més pobres. En aquest cas la Geografia del virus presenta certes particularitats, si agafem un mapa del Món i observem l’evolució que està tenint l’epidèmia per tot el planeta ens crida l’atenció que la distribució del número de casos d’infectats i de víctimes  de moment és molt més elevat a l’hemisferi Nord on com podem comprovar es concentren més del 90% dels casos que hi ha a tot el Planeta.

Les dades disponibles actualment ja ens donen algunes pistes del perquè es dóna aquesta distribució planetària tan radical, Des de ACC-Aturem el Canvi Climàtic creiem que la resposta ve per diverses raons encara que les que tenen més pes són: per una banda que els fluxos de tràfic aeri i de persones entre Àsia meridional,  Europa  i Americà del Nord, és molt més intens que el que hi ha entre aquests continents i Àfrica, el mapa mundial de vols intercontinentals ens mostra aquesta gran diferencia.

Tràfic aeri al Món

Si comparem aquest mapa de vols aeris, amb el mapa mundial de la pandèmia del coronavirus podem comprovar com existeix una gran correlació en la distribució d’infectats i víctimes del Covid amb el de la mobilitat aèria mundial i també observem com Àfrica (de moment) queda molt al marge d’aquest enorme tràfic aeri intercontinental.

 Infecció per Covid-19 al Món

Las característiques demogràfiques són rellevants

L’altre vector important en la propagació del virus esta molt relacionat amb la demografia, concretament en les piràmides d’edat de la població dels diferents països del Món.

Es sabut com ens mostren les dades de “One World Data” per franges d’edat, que el virus afecta amb més gravetat a les persones més grans essent el percentatge del número de defuncions respecte al número d’infectats molt elevat, arribant en països com Espanya a un 23%,  en la banda de població superior als 70 anys la més afectada,  molt superior a les bandes d’edat inferiors.

 Víctimes respecte a casos confirmats

Coneixem que en els països en vies de desenvolupament, on l’edat mitjana de la població és molt baixa (a l’Àfrica la mitjana d’edat és de 20 anys i a Europa de 43 anys)  l’afectació del virus sobre la població és molt menor.

Piràmides d’edat de Nigeria i Espanya

La comparativa de les piràmides d’edat entre Nigèria i Espanya ens dóna una fidel imatge de com la mortalitat del virus que afecta les edats altes de la població ha de ser per força molt més letal a Espanya.

Com podem comprovar a sota, també el mapa de la mitjana d’edat per països del Món, comparat amb el d’afectació del coronavirus reflecteix una gran correlació, confirmant la rellevància de l’edat en la letalitat del virus.

Mitjana d’edat per països al Món

Infecció per Covid-19 al Món

Malgrat las mesures de confinament dels països desenvolupats més afectats i també les recents mesures dràstiques de tancament adoptades per diversos països menys desenvolupats, aquests últims (amb població molt jove que inicialment s’han vist poc afectats) lamentablement, es caracteritzen també per unes condicions sanitàries i de salubritat  molt precàries, de manera que tot i la dificultat de predir com evolucionarà la pandèmia en aquestes latituds és probable que el virus i les seves posibles mutacions faci que les infeccions vagin en augment entre les seves capes de població.

CONCLUSIÓ

Es un fet que el Sars-CoV2 té una capacitat de propagació molt rapida i molt potent, que afecta de forma més letal a la població més vulnerable com és la gent gran o amb patologies prèvies. També està demostrat que la interacció i mobilitat de les persones tant en l’àmbit  local com global és un vector important en la transmissió del virus i que el necessari confinament comportarà una crisi econòmica important d’abast mundial.

Com sempre passa en totes les crisis especialment les parts de la societat amb menys recursos i més vulnerables seran les que patiran més. Tot plegat farà necessari un gran esforç de reconstrucció econòmica i social per tornar als nivells de benestar anteriors, un esforç que en gran part haurà de venir de la mà del sector públic. Les nacions, els estats i les institucions internacionals com Europa ha de deixar de banda les polítiques neoliberals imperants al Món i han d’actuar per ajudar les societats a qui diuen representar.

Com a divulgadors del canvi climàtic i sent conscients que el que ara toca és encaminar tots els esforços en la lluita contra la pandèmia, ens preocupa també el futur amb el sentit que un cop superada l’emergència sanitària, ens oblidem de l’emergència climàtica, que en els últims mesos, finalment semblava que començava a calar com un greu problema a afrontar decididament entre grans parts de la societat que conforma la població del planeta.

COVID-19. La natura ens envia un missatge.

Aquests dies de confinament pel coronavirus ens empeny a fer algunes reflexions i comentaris sobre el que està passant i el perquè ens està afectant amb tanta virulència

El gènere humà, un dels últims en arribar a poblar el planeta ha aconseguit en relativament poc temps instal·lar-se al capdamunt del regne animal, la nostra espècie  amb tot el seu potencial científic organitzatiu i tecnològic, i la seva capacitat per afrontar els reptes mes difícils en tots el camps de la investigació, no reconeix límits per la seva activitat al Món.

El coronavirus que tan tràgicament ens està afectant, d’alguna manera representa un seriós advertiment que ens posa a lloc i ens mostra quant vulnerables podem ser  davant de certes situacions sobrevingudes com la que estem vivint en la que veiem  que a partir d’un únic element microscòpic tan simple com el SARS-CoV2, un virus amb un genoma molt simple de només 30.000 parells de bases (l’humà te més de  3.000 milions) supera totes les nostres capacitats i amb una gran intensitat de contagi i propagació posa la humanitat en quarantena i atura el Món.

Des del nostre espai dedicat a la divulgació dels temes relacionats amb el canvi climàtic entenem que ara tots els esforços dels poders polítics i la ciència han d’anar destinats a protegir les persones d’aquesta pandèmia global i escapçar la seva  propagació com més aviat millor. Tanmateix com diu el director executiu del programa de les nacions unides pel medi ambient, Inger Andersen, en una entrevista a The Guardian “La nostra resposta a llarg termini ha d’abordar el problema de la continua pèrdua d’ecosistemes, habitats i biodiversitat. Mai abans hi havia hagut tantes facilitats perquè els patògens infectius passessin dels animals salvatges a les persones, el 75% de totes les noves malalties infeccioses provenen de la vida salvatge”

 

Efectivament la progressiva invasió d’espais naturals pràcticament verge per les activitats humanes així com la destrucció de grans àrees del planeta pels incendis i altres fenòmens relatius a l’escalfament global estan portant moltes espècies salvatges a desubicar-se dels seus espais naturals estrenyent-se  les relacions entre aquests i els éssers humans.

En el mateix article el professor Andrew Cunningham de la Societat Zoològica de Londres comenta que tot això encara és veu més agreujat pel comerç d’animals salvatges vius i la venda en mercats molt massificats de tot el Món pel consum humà, segons Cunningham els animals transportats a grans distàncies i en pèssimes condicions estan molt estressats i immunodeprimits i excreten diferents patògens que poden entrar en contacte amb les multituds de persones que visiten el mercat, tot plegat dibuixant l’escenari ideal per la transmissió de malalties infeccioses.

Podem concloure sense dubtes que la pressió que els humans estem fent sobre el planeta té conseqüències de molts diferents ordres sobre les espècies que poblant la biosfera inclosa la humana, el Món s’està fent petit, tot està interrelacionat de manera que o aprenem a conviure amb respecte a la naturalesa o ben segur que pagarem una factura molt alta.

SOTA L’ANTÀRTIDA, EL GEL S’ESTÀ FONENT?

Antártida

L’Antártida, un immens continent rocós cobert amb milions de tones de gel, amb una superfície de 14 milions de Km2, sols un 2% d’aquesta superfície està lliure de gel.

És el continent amb una altura mitjana de 2300 m més alta del planeta, el punt més alt és el massís de  Winson amb 4892 metres d’altitud.

Està cobert per una capa de gel d’un gruix de 1600 metres de mitjana, que representa el 68% de tota l’aigua dolça del planeta.

A diferència de L’Àrtic on la major part del glaç és aigua de mar gelada que quan es desfà no incrementa el nivell del mar, a Groenlàndia i l’Antàrtida el gel d’origen continental quan es desprèn de les glaceres aporta volum al oceà incrementant el nivell del mar

Si la capa d’aquest continent es fongués, el nivell de l’oceà pujaria més de 50 metres.

Les temperatures mínimes són les més fredes del planeta, arribant a l’hivern fins a 80 /90 ºC sota zero.

A diferència de l’Àrtic on es coneixen i s’han comprovat científicament els efectes del canvi climàtic, la inabastable immensitat de l’Antàrtica fa més difícil el coneixement de l’afectació de l’escalfament en tot el seu territori, no obstant les dades disponibles i les observacions locals esmentades ens porten a pensar que els efectes del canvi climàtic ja han començat.

El passat mes de febrer (estiu antàrtic) a la base Argentina Esperanza es van registrar 18,3º C de temperatura, superant el record de 17,5 registrat el 2015.

La glacera Thwaites

Per tot plegat els científics cada dia posant més atenció a tot el que passa en aquest continent, recentment un equip internacional de científics ha anat a la galcera Thwaites (té una superfície equivalent a mitja península ibèrica) i és un dels que estan estudiant amb més interès perquè és un dels que presenta uns signes més evidents de què l’escalfament global ha arribat a l’Antàrtida.

En aquesta glacera des dels anys 80 es prenen mesures via satèl·lit, s’ha comprovat que ha perdut uns 540.000 milions de tones  de gel i les observacions recents de la Nasa mitjançant un radar especial han detectat una immensa cavitat en el fons del gel glacial d’una mida que podria encabir l’illa de Manhattan.

Tot plegat, i dins del projecte MELT a portat un grup d’investigadors del “Georgia Institute of Technology” ha muntar una expedició per situar un campament sobre la glacera (situada en un dels llocs més inhòspits de la Terra) a fer amb un  perforador d’aigua calenta un forat en el gel de més de 600 m. de profunditat que arriba fins a sota de la glacera on la plataforma de gel està amb contacte amb el mar i la creixent temperatura de l’aigua està desfent més ràpidament la glacera.

Els científics han aconseguit baixar i rescatar un submarí robot que en forma de “torpedo” i equipat amb càmeres i sensors ha explorat aquesta zona de confluència del gel i l’oceà per extraure dades que ajudin a analitzar el que està passant en aquesta zona tan sensible on la pèrdua de gel és més important.

Aquests i altres estudis en marxa en aquest continent de glaç són fonamentals pels especialistes del canvi climàtic, l’augment del nivell del mar i altres processos que afecten el balanç del planeta estan relacionats en el que passi en un futur en aquestes latituds australs, a ACC-Aturem el Canvi Climàtic tindrem sempre un ull posat a tot el què passi en aquest continent blanc.

CRISI SANITÀRIA VERSUS CRISI CLIMÀTICA

Certament la pandèmia que afecta el Món, com altres que han ocorregut en el passat en diferents parts del planeta, requereix tots els esforços necessaris i possibles a nivells nacionals i internacionals per aturar la seva accelerada expansió i els ciutadans hem de seguir solidàriament les mesures que els especialistes ens adrecen.

En aquests dies, es fa difícil parlar d’alguna cosa que no sigui la crisi del coronavirus, tanmateix, hem d’intentar ocupar també les nostres ments angoixades i les nostres converses en altres temes i esdeveniments que malgrat l’emergència del Covid-19 continuen.

 

Nosaltres volem seguir parlant de la crisis climàtica, i ens preguntem: perquè la resposta individual, col·lectiva i governamental es tan diferent en una i altra crisi ?,

La resposta sembla molt evident, mentre que en el cas del virus tothom ho veu com un perill imminent, real i proper que ens pot afectar directament en qualsevol moment, en el cas de la crisis climàtica la societat la interpreta  com un risc abstracte que tot i ser real es veu llunyà.

La crisi climàtica, lamentablement, per la seva naturalesa és un problema que s’està couen lentament i que està difuminada en l’espai i en el temps de manera que quan es produeixen incendis de magnitud mai vista a Australià, desapareixen illes al Pacífic o perdem milions de tones de gel a l’Àrtic, no ho veiem com un risc immediat per la nostra vida i totes les dades científiques, previsions i fins i tot el record de recents fenòmens climàtics adversos, que ja ens estan afecten, queden en un racó del nostre subconscient i seguim tan tranquils mantenint els nostres models de viure insostenibles per la supervivència del planeta.

Els mitjans tecnològics de què avui disposem  ens permeten conèixer l’enorme destrucció dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat -també de vides humanes- que el canvi climàtic està representant pel planeta, així i tot nosaltres mirem cap a un altre cantó.

Saben que “amb la que està caient” potser no és moment per preocupar-nos d’aquest problema de l’escalfament global, però seria bo prendre nota dels esforços de tota mena i a tots nivells que es fan per parar la pandèmia i quan aquesta i les seves seqüeles econòmiques se superin, reflexionar sobre si també estem fent prou per evitar les catastròfiques conseqüències per la vida al nostre planeta  d’incrementar 2ºC la temperatura del planeta.

No volem acabar sense fer una crida a respectar les recomanacions que les autoritats sanitàries ens fan, fins que es trobin els retro virals  i vacunes adients  l’única manera de frenar l’expansió del virus es posant dificultats a la seva transmissió entre persones, així doncs per solidaritat: Quedat a casa.

EL CORONAVIRUS REDUEIX LES EMISSIONS DE CO2

El Covid-19 és un greu problema de salut mundial i en cap cas pot ser una bona notícia, pero de forma sorprenent ha representat un descens molt important en les emissions de CO2, en gran part degut a la reducció de més d’un 25% de gasos d’efecte hivernacle de la Xina que equival a una reducció en l’àmbit mundial d’entre el 6 i el 7% de les emissions de tot el Món.

La producció a la Xina té una dependència enorme dels combustibles fòssils, especialment del carbó, és per això que el que està passant amb la crisi del coronavirus ens mostra clarament com de fàcil seria reduir les emissions a globalment si el Món actues decididament per reduir l’ús del carbó i petroli.

Com a conseqüència de la reducció de la producció i activitat econòmica mundial l’altre efecte col·lateral ha estat la baixada dels preus del petroli subseqüent crisis en el sector, que fa que l’extracció de certs petrolis com els de les sorres bituminoses i els del fracking  no siguin rendibles.

Lamentablement la condició humana tan procliu a actuar in extremis i quan ja no té cap mes sortida impedirà una lectura correcta d’aquesta crisi i un cop superada, el rebot de l’economia ens portarà segurament als mateixos o superiors nivells de contaminació i emissions que tal vegada representen un dels riscos més elevats al que s’enfronta la humanitat, poder aquesta crisis epidemiològica que està generant aquests ingents esforços internacionals de contenció ens hauria de generar la pregunta: estem fent tots els esforços possibles per enfrontar-nos a l’emergència climàtica?  

Esperem però que l’epidèmia del coronavirus es resolgui aviat, i la gent pugui respirar i relacionar-se sense por a contagiar-se d’aquest virus tan agressiu.

 

 

HEATHROW LONDON, NO S’AMPLIA. I BARCELONA?

HEATHROW LONDON, NO S’AMPLIA. I BARCELONA?
La justícia anglesa en una prova de coherència i de separació de poders ha declarat il·legal l’ampliació de l’aeroport de Londres per ser incompatible amb els compromisos signats pel govern angles dins els acords de París, que no té previst recorre aquesta resolució judicial. Aquesta sentència és un precedent molt important al Món perquè estableix que les polítiques nacionals no poden anar en contra dels acords signats a la COP 25 en el marc del canvi climàtic.
A Barcelona, AENA, al·legant interessos econòmics, pretén ampliar El Prat, afectant espais naturals protegits, Espanya també ha signat els acords de Paris i declarat l’emergència climàtica, veurem que fan la justicia i el govern espanyols.
 

 

L’AGENDA 2030, ELS ODS i un PIN MOLT BONIC

L’AGENDA 2030 i els ODS (Objectius de desenvolupament sostenible) La passada setmana va tenir lloc al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau la presentació d’un nou compromís: Aliança Catalunya 2030. La majoria de polítics lluïen un bonic pin a la solapa que és com una rosquilla de molts colors. Entenem que ens volen demostrar que estan pel desenvolupament sostenible, la veritat és que aquests 17 objectius de l’agenda 2030 es van aprobar a una cimera de Nova York l’any 2015 i ja havien estat presentats a la conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible a Rio de Janeiro l’any 2012. Estem al 2020, ja podem anar fent conferències i cimeres que si no passem decididament a actuar, l’escalfament del planeta no tindrà aturador.

També a Madrid la nova vicepresidencia d’afers socials i agenda 2030, fa seus els objectius de desenvolupament sostenible i els polítics ens mostren orgullosos el pin a la solapa.

Top plegat fa una mica d’olor d’oportunisme politic, haurem de veure que, com i quan aniran implantan mesures per arribar a aquests objectius, per molts d’aquests ja van tard.

Ah, “Sobretot no us deixeu el pin”

 

 

HIPOCRESIA CLIMÀTICA

El parlament del Canada, va declarar l’emergència climàtica el juny de l’any passat, ara el govern amb Justin Trudeau reelegit com a primer ministre te previst aprovar un projecte per explotar una nova mina de sorres bituminoses (sands oil) que afectarà 29.000 has. de zones boscoses a la província d’Alberta. Aquesta mina (la més gran mai projectada) de la companyia Teck Resources extraurà unes 260.000 tones/any de petroli bituminós equivalent a 6 milions de tones d’emissions de CO2 a l’any.

En plena crisis climàtica i quan hi ha consens internacional en la necessitat d’eliminar l’explotació i ús de combustibles  fòssils és descoratjador veure com països democràtics i progressistes com el Canadà posen els interessos econòmics dels lobbys del petroli per davant de la salut del planeta.

Article del Canada’s National Observer

 

The Guardian diu: “El Canadà amb sols el 0,5 % de la població mundial esta projectant fer servir prop d’un terç del pressupost de carboni restant en el planeta. El govern d’Ottawa amaga tot això darrera les promeses de zero emissions pel 2050”

Segons informa Global Forest Watch, l’ús industrial del sol i els incendis han desforestat o degradat prop de 775.000 has. de bosc boreal a la regió d’Alberta des de l’any 2000. Esperem que la pròpia gent del Canadà faci tot els esforços possibles per aturar els nous projectes.