LES SUPERILLES. Més espai per les persones.

Barcelona, encotillada entre la Serra de Collserola i el Mar i limitada per grans ciutats com L’Hospitalet i Sant Adria és amb 16.360 hab/Km2 una de les ciutats més compacta, amb més tràfic i amb una de les densitats de població més gran d’Europa, aquesta característica és un desavantatge important a l’hora d’endegar processos de transformació cap a una ciutat més sostenible i més saludable pels seus habitants.

Així i tot des dels Jocs Olímpics del 92 s`han anat fent grans transformacions d’apertura cap al mar i d’aprofitament d’espais industrials amb desús per ús públic.

Aquests últims anys entre els reptes més importants estan els de pacificar el tràfic rodat, reduir la contaminació i aturar el canvi climàtic. Aquests objectius requereixen en la línea del que estan fent moltes ciutats europees un canvi de model i endegar una sèrie d’actuacions sobre l’espai públic que no sempre son benvingudes per alguns actors de la societat.

En aquest article volem valorar el controvertit projecte de les Superilles que va començar amb un cert mal peu al Poble Nou, però que juntament amb el ja molt avançat projecte de recuperació dels patis interiors de mançanes creiem que representen una molt bona solució per assolir els esmentats objectius.

El que és pretén amb la implantació de les superilles no és altra cosa que donar en determinades zones de la ciutat més espai de qualitat pels vianants, reduint la circulació de vehicles motoritzats en els carrers i encreuaments de l’interior de l’illa.

Tot i que això pot comportar alguns problemes, sobretot al principi de la implantació, els beneficis pels veïns i també per la ciutat en general són molt superiors als inconvenients. Tanmateix els projectes de superilles han d’anar acompanyats d’una bona política informativa i de participació ciutadana.

A part de la tan necessària reducció del tràfic, un dels avantatges de les superilles és que els espais recuperats convenientment urbanitzats i enjardinats esdevenen agradables zones verdes i d’interacció social. El cas més paradigmàtic d’aquests projectes és el del barri de Sant Antoni de l’Eixample, que han inaugurat recentment, si no heu estat ús recomanem visitar-lo

Val a dir que aquesta superilla s’aprofita de la meravellosa herencia que l’enginyer i urbanista Ildefons Cerda (1815-1876) va deixar a Barcelona amb el seu pla visionari, que malgrat haver estat maltractat durant molt de temps amb la recuperació de patis i les superilles podrà retrobar en part el seu caràcter ciutadà. Cada encreuament de carrers és assimilable a una nova plaça per a ús dels ciutadans tot i mantenir l’ imprescindible trâfic calmat de vehicles de veïns, serveis i entrega de mercaderies.

Tot és opinable i millorable i sempre algú es pot sentir perjudicat per un o altre projecte, però crec que tothom ha de coincidir en la necessitat de posar la salut i el benestar de les  persones com a premissa  en les transformacions urbanes que les ciutats estan obligades a fer i que a tot Europa van en la línea de naturalitzar l’espai públic i millorar la mobilitat col·lectiva.

Les superilles són una bona eina per donar espai al vianant, tanmateix el principi bàsic de -les persones primer- ha de presidir tots els projectes i les actuacions urbanístiques de la ciutat, qualsevol espai per petit que sigui és un lloc adient per fer la ciutat més verda.

Si teniu interès podeu veure aquest vídeo de TV3 on la investigadora Natalie Müller de IS Global defensa amb certa vehemència els avantatges de les superilles per reduir la contaminació atmosfèrica i les afectacions que aquesta provoca sobre la salut.

 

 

QUI EMET TANT CO2 A L’ATMOSFERA?

A mesura que la pandèmia del Covid-19 remet la, contaminació, els gasos d’efecte hivernacle estan tornant cap als valors anteriors a la crisi, el CO2, principal gas responsable de l’escalfament global torna a augmentar.

Creiem que el moment és oportú per analitzar qui són els responsables -per no dir culpables- de generar les emissions de gasos d’efecte hivernacle que estan perjudicant de manera irreversible el planeta.

Segons l’organització Carbon Brief el 2019 a tot el Món es van emetre l’enorme quantitat de 38.000 milions de Tones de CO2, amb aquestes xifres, és increïble que algú encara pensi que això no afecta les condicions climàtiques de la Terra.

Com podem veure en la gràfica, el 57 % d’aquestes emissions mundials són generades per la Xina (25%), USA (19%) i  EU (13%), queda clar doncs que la reducció de CO2 emes globalment no és possible si aquests tres països no fan un gran esforç en reduir les seves enormes emissions, especialment la Xina que com es veu en el gràfic, a acusa del seu creixement econòmic i a l’increment de l’ús del carbó i del petroli en el seu mix energètic, en les dues darreres dècades, ha disparat les emissions. És doncs necessari, que la Xina, per la salut dels seus propis ciutadans i la de la resta del planeta redueixi de forma dràstica la generació de CO2 derivada de l’ús dels combustibles fòssils.

Europa i USA son tal vegada els països que tenen una emissió de CO2/per capita més elevada i responsables d’un 32% de les emissions globals,  encara que actualment estan estabilitzant les seves emissions, també han de reduir-les si volem evitar superar els 2º C establerts com a límit d’escalfament  del planeta. Aquests països juntament amb els altres més industrialitzats com Canada, o Australia, tenen l’obligació de liderar la transició energètica cap a un consum més eficient i moderat i cap a unes energies renovables. La seva elevada petjada energètica és també una lastra per aconseguir reduir la creixent concentració de CO2 a l’atmosfera.

Des d’aquesta web ho hem comentat infinites vegades, si no som capaços de descarbonitzar el planeta, en un futur molt proper, la temperatura global arribarà a punt de no retorn en que es produirà el col·lapse dels ecosistemes que regulen el planeta i les condicions de vida que esperen a les següents generacions seran molt severes en una gran part de la biosfera.

SIGUEM REALISTES, I DIGUEM-HO CLAR, SI AQUESTS PAÏSOS NO REDUEIXEN LES SEVES EMISSIONS NO PODREM ATURAR L’ESCALFAMENT DE LA TERRA

Una reflexió: És necessari comprar tants productes que es fabriquen i es porten des de l’altre cantó del Món?  Pròximament parlarem de com afecta les emissions de CO2 l’insostenible tràfic de persones i mercaderies al conjunt del planeta. 

 

REPENSANT LES CIUTATS: OSLO

La primera ciutat que visitem és OSLO, designada capital verda europea 2019.
Amb aquest nomenament la ciutat té l’oportunitat de mostrar totes les solucions per continuar fent front al canvi climàtic, sempre dirigint-se cap a un futur més sostenible. Unes de les seves prioritats són la reducció de les emissions de CO2 i cuidar el medi ambient. Quines mesures està duent a terme per aconseguir-ho?
Si vols veure el video clica sobre:

 

REPENSANT LES CIUTATS. Un lloc per viure o per sobreviure.

Aquestes últimes setmanes el paisatge urbà de moltes ciutats del Món ha canviat radicalment, la Covid-19 ha buidat les places i els carres i ens ha deixat imatges insòlites d’espais urbans deserts o fins i tot freqüentats per espècies animals silvestres campant tranquil·lament.

També durant les nostres controlades i curtes sortides al super o al forn hem pogut  respirar un aire net i lliure de contaminació com mai abans havíem gaudit.

Tot plegat està portant molta gent a pensar que poder és necessari repensar les ciutats, i entendre que aquestes han de ser un lloc per viure i no tan sols per sobreviure.

En aquest sentit els responsables de la governabilitat de les urbs, estan plantejant-se tota mena de mesures i actuacions per fer front a l’elevada capacitat de transmissió del virus en els espais públics i privats, i en aquesta tessitura veiem clarament  que els esforços que molts alcaldes ja estan fent transformant les seves ciutats per lluitar contra la contaminació i el canvi climàtic van en molts aspectes en la mateixa direcció que les necessàries mesures per contenir futures pandèmies o rebrots.

Les actuacions que estan en curs o en projecte contemplant en la majoria de casos projectes destinats a recuperar la ciutat per les persones incidint en la necessitat d’una ciutat més verda i saludable, una mobilitat publica de qualitat, una transició cap a les energies renovables i una atenció social als més vulnerables.

Avui en dia a les ciutats viuen més de 4.300 milions d’habitants (prop del 60% de la població mundial) i són les responsables de l’alta contaminació de l’aire i del 70% de les emissions del CO2 a l’atmosfera. Tanmateix, tot representant una gran part del problema de l’escalfament global, les ciutats són també el lloc on conflueixen els problemes però també les solucions, que fruit del coneixement i la innovació esperen la seva oportunitat per ser aplicades i desenvolupades.

La sortida de la crisi sanitària, ens pot donar l’oportunitat de repensar la ciutat i avançar cap a una sostenibilitat urbana i social que ens permeti afrontar amb més resiliència les conseqüències de futures crisis sanitàries, climàtiques o socials.

En pròxims articles intentarem veure que estan fent algunes de les anomenades “Green cities” del Món

 


La primera ciutat que visitem és OSLO, designada capital verda europea 2019.

La ciutat té l’oportunitat de mostrar totes les solucions per continuar fent front al canvi climàtic, sempre dirigint-se cap a un futur més sostenible. Unes de les seves prioritats són la reducció de les emissions de CO2 i cuidar el medi ambient. Quines mesures està duent a terme per aconseguir-ho?

Si vols veure el video clica sobre la imatge:


 

ALCALDES DE TOT EL MON. Per una recuperació mes justa i sostenible

Alcaldes de tot el món que pertanyen a l’organització C-40 Cities, entre ells els de les ciutats de Nova York, Los Angeles, Amsterdam, Athenas, Montreal, Barcelona, París i moltes més (representen més de 1000 milions de persones) han signat un manifest, en que es recullen uns principis bàsics  per reconstruir les ciutats després del fort impacte de la pandèmia que com han pogut constatar ha impactat amb  molta més virulència en les grans concentracions urbanes. La crisi sanitaria que colpeja amb més intensitat les capes més pobres d’aquestes poblacions, es converteix tanmateix en una crisi social i econòmica i els seus efectes es deixaran sentir en els pròxims anys.

 

 

MANIFEST

“Nosaltres, els alcaldes, com a líders de les principals ciutat de tot el Món tenim clar que el nostre objectiu no ha de ser un retorn a la normalitat, sinó construir una societat millor, més sostenible, més resilient i més justa a partir de la recuperació de la crisi de la Covid-19”.

L’estratègia conjunta del Grup de Treball de suport a la recuperació de les nostres ciutats i els seus residents s’ha de regir pels següents principis:

1. La recuperació no ha de ser un retorn al “bussines as usual”, perquè això ens porta a un món en qué la temperatura global estarà 3ºC o més per sobre de la que tenim actualment

2. La recuperació, sobretot, ha de guiar-se per una adhesió a la salut pública i als coneixements científics, per tal de garantir la seguretat dels que viuen a les nostres ciutats.

3. L’excel·lència dels serveis públics, la inversió pública i l’augment de la resiliència comunitària constituiran la base més eficaç per a la recuperació.

4. La recuperació ha d’abordar qüestions d’equitat que han quedat molt perjudicades per l’impacte de la crisi,  les polítiques han de donar suport a les persones que viuen en assentaments informals.

5. La recuperació ha de millorar la resiliència de les nostres ciutats i comunitats. Per tant, s’han de realitzar inversions per protegir-se de les amenaces futures, inclosa la crisi climàtica, i per donar suport a les persones afectades pels riscos climàtics i per a la salut.

6. L’acció climàtica pot ajudar a accelerar la recuperació econòmica i millorar l’equitat social, mitjançant l’ús de noves tecnologies i la creació de noves indústries i nous llocs de treball. Això impulsarà beneficis més amplis per als nostres residents, treballadors, estudiants, empreses i visitants.

7. Ens comprometem a fer tot el que estigui al nostre abast i del poder dels nostres governs de les ciutats per garantir que la recuperació de COVID-19 sigui saludable, equitativa i sostenible.

8. Ens comprometem a utilitzar les nostres veus col·lectives i accions individuals per garantir que els governs nacionals donin suport tant a les ciutats com a les inversions necessàries en les ciutats, per aconseguir una recuperació econòmica saludable, equitativa i sostenible.

9. Ens comprometem a utilitzar les nostres veus col·lectives i accions individuals per garantir que les institucions internacionals i regionals inverteixin directament en les ciutats per donar suport a una recuperació sana, equitativa i sostenible.

ALCALDES SIGNANTS:Mayor of Los Angeles, Eric Garcetti,   Mayor of Athens, Kostas Bakoyannis,   Mayor of Austin, Stephen Adler, Mayor of Barcelona, Ada Colau,    Mayor of Bogotá, Claudia López,    Mayor of Boston, Martin J. Walsh,   Chief of Government of Buenos Aires, Horacio Rodríguez-Larreta,    Mayor of Chicago, Lori Lightfoot,    Lord Mayor of Copenhagen, Frank Jensen,     Mayor of San Francisco, London Breed,     Lord Mayor of Melbourne, Sally Capp. Mayor of Mexico City, Claudia Sheinbaum,    Mayor of Milan, Giuseppe Sala.    Mayor of Montréal, Valérie Plante, Mayor of New Orleans, LaToya Cantrell,    Mayor of New York City, Bill de Blasio,     Governing Mayor of Oslo, Raymond Johansen Breed …………….. i 25 alcaldes més.

+ informacio a:

LA VACUNA LA TENIEM AL DAVANT

El que diu aquest vídeo és bassa en dades reals i respon a estudis i observacions científiques validades des de diverses institucions. El missatge pot semblar alarmant, però és totalment cert, mai els ecosistemes del planeta habíen estat sotmesos a tanta pressió per part de les activitats humanes, i això té conseqüències. Si teniu uns minuts, us recomanen visualitzar-lo.

LA NOVA NORMALITAT. Serà més del mateix?

Sembla que a l’espera de trobar un remei i una vacuna eficaç, les dades ens diuen que cada cop estem més a prop de superar aquest embat de la Covid-19 i ja es parla en cercles polítics de com fer la recuperació econòmica i d’anar cap a una “nova normalitat”, aquest eufemisme ens fa especialment por, doncs la normalitat a què ens ha portat la globalització generalitzada, hereva de les polítiques neoliberals i els dictats dels anomenats “mercats” no és de cap manera el millor camí cap a una reconstrucció social i econòmica.

No caurem en la temptació de parlar ara d’un decreixement que molts experts consideren necessari per protegir el planeta dels excessos que l’home està fent sobre els seus ecosistemes i recursos, perquè la pandèmia ja ha provocat un potent daltabaix en l’economia mundial, tanmateix si que valdria la pena plantejar-se una recuperació econòmica en termes més sostenibles.

La crisi global i de la Covid-19 que tant ràpidament s’ha expandit pel Món està portant a molta gent a reflexionar sobre el futur més immediat i com vulnerables som a situacions i tragèdies que d’una manera o altra es poden presentar.

Amb relació a les greus conseqüències que l’escalfament global pot comportà, no podrem dir que ens ha agafat per sorpresa, ja que des de fa molt temps els experts científics, les dades disponibles i els fenòmens d’origen climàtic cada cop més freqüents i reals ens mostren clarament la gravetat del problema.

Tant els governs com la societat en general coneixem el que com cal fer per aturar o mitigar els riscos que comporta el canvi climàtic.

Sabem: Que no podem seguir emetent indefinidament gasos a l’atmosfera sense perjudicar la salut nostra i del planeta, sabem que no podem llançar més plàstic al mar i als oceans sense perjudicar la vida marina irreversiblement, sabem que no podem desforestar boscos tropicals per fer plantacions, sabem que hem d’estalviar recursos i els malbaratem amb un consum desenfrenat.

La llista del que sabem que estem fent malament és molt llarga, tanmateix però estem fent molt poca cosa per aturar aquest desgavell i no sembla que en un futur pròxim siguem capaços de revertir la situació.

Tant de bo, que un cop superada la crisi sanitària que estem vivim, aquesta servis de repulsiu per replantejar-nos alguns dels comportaments que tenim i modifiquem la nostra escala de valors, posant en un lloc més elevat el respecte cap al medi ambient i l’equitat social, valors ambdós, que sens dubte ajudaran a entomar millor els futurs reptes que tenim al davant.

Les tecnologies, el coneixement, fins i tot l’experiència en l’aplicació de l’anomenada economia circular i sostenible està disponible i des d’amplis sectors productius, socials i econòmics es considera que pot aportar milions de llocs de treball si des de governs i institucions es posen en marxa els recursos i voluntats polítiques adients.

Aquesta però, és la part més difícil per aconseguir caminar cap a un estat del benestar i sostenible, fer que els governs dels estats substitueixin les polítiques neoliberals fracassades i destructives del teixit social (La pandèmia ha posat al descobert les seves mancances) per unes polítiques que posin per davant  les necessitats de la gent i la sostenibilitat del planeta.

“Atenció, compte amb la globalització” Si no defensem el comerç i les activitats locals dels nostres pobles, barris i ciutats com a part del nostre teixit social, podem quedar com ens ha mostrat la pandèmia, aïllats com bombolles connectades a la xarxa que ens proveeix de les nostres necessitats”

UN ABANS I UN DESPRÉS. Tant de bo fos així.

Fa dies que en boca de molta gent i en molts mitjans sentim aquesta frase, semblar clar que el que pretén dir és que el Món canviarà després de la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques, el que de moment ja s’observen són importants canvis que tot i ser temporals tenen un important impacte local i planetari que sense necessitat dels satèl·lits, tothom pot observar des de casa, no cal ni posar el televisor, sols cal sortir al balco per veure el cel net de pol·lució o escoltar el silenci que ens proporciona la manca de tràfic, no deixa de ser trist que per gaudir d’aquestes sensacions la humanitat hagi de passar per una tragèdia d’abast mundial com es el coronavirus.

Tanmateix, si ens fitxem en les dades de les emissions de gasos d’efecte hivernacle durant aquestes setmanes de pandèmia global, hem vist que s’ha produït  un descens de més del 25 % en les emissions de CO2 globals, fet que no es produïa des de la segona guerra mundial, això, pot fer que el total d’emissions a final d’any sigui fins a un 4/5% inferior a les de l’any passat, encara que com diuen els experts, un cop se superin les restriccions que la crisi sanitària ha forçat, probablement el restabliment de les activitats provocarà un rebot que minimitzarà aquesta millora ambiental.

 

Després d’aquest malson, és ben segur que vindrà un necessari procés de recuperació de l’economia que serà probablement molt costós, i com sempre passa, especialment dur, pels més vulnerables. També però, podria ser una oportunitat per encaminar o reorientar amb més decisió les activitats humanes cap a una economia més sostenible i més respectuosa amb el medi natural i les espècies que conviuen amb nosaltres.

Lamentablement, en aquest aspecte ens costa ser optimista, tinc la sensació que en el què diem després, entrarem en una carrera per recuperar el temps perdut que no donarà espai a cap altra opció que no sigui el retorn a les polítiques de creixement econòmic neoliberal a que ens tenen acostumats els “mercats” i les institucions globals que controlen els poders.

Sens dubte, les primeres prioritats han de ser restaurar i millorar els sistemes sanitaris i socials així com estimular el retorn dels treballadors als llocs de treball, per altra banda però, seria també convenient amb una mirada una mica més llarga comença a adoptar canvis decidits i reorganitzar les polítiques energètiques i de producció.

Tant de bo que la pandèmia i les seves conseqüències passin aviat, però també seria bo pel futur del planeta que els humans aprenguéssim la lliçó i abandonéssim la prepotència en què el tractem.

 

 

 

LA CONTAMINACIÓ i EL COVID-19. Una combinació poc recomanable

Les investigacions i els estudis sobre el coronavirus se succeeixen ràpidament en aquests dies de pandèmia, a ACC-Aturem el Canvi Climàtic, ens ha cridat l’atenció pel seu rigor i també per la lògica aclaparadora que hi ha darrere de la base científica, un recent estudi de la universitat de Harward en el que es defensa que la contaminació elevada per partícules PM 2,5 micres, incrementa la mortalitat pel SARS-CoV2.

L’estudi  “Exposure to air pollution and COVID-19 mortality”  ha creuat dades d’afectació per coronavirus i contaminació per PM 2,5 en més de 3.000 comtats dels EEUU i conclou que la llarga exposició a aquestes infinitesimals partícules comporta un increment de més del 15% en la probabilitat de morir entre els infectats per coronavirus, també es fa ressò de la conveniència (contràriament al que està actualment fent el president Trump) de mantenir i  reforçar les regulacions per reduir la contaminació atmosfèrica.

Caldrà aprofundir en aquests i altres estudis que des de fa molt temps relacionen la contaminació amb la salut, poder, si ens prenem seriosament els riscos de l’elevada contaminació en les nostres ciutats i pobles, podrem afrontar amb més força, futures crisis globals, siguin sanitàries o climàtiques.

Si voleu més informació sobre els efectes de les partícules i la contaminació en la salut cliqueu sobre l’enllaç a l’article d’aquesta mateixa web:

Els pulmons són el primer filtre del nostre cos a l’aire que respirem

 

 

 

 

 

LA PROPAGACIÓ DEL CORONAVIRUS, Una aproximació Geogràfica

La mobilitat global una peça clau

La humanitat des de l’antiguitat ha viscut diferents pandèmies d’abast mundial amb conseqüències molt tràgiques.

La pandèmia de Covid-19 que ha provocat el virus Sars-Cov2, com alguns dels seus predecessors, també ha començat a l’Àsia i s’ha expandit de forma molt rapida per tot el Món, tanmateix presenta una geografia que no coincideix amb el patró de les ultimes epidèmies registrades al Món que generalment han afectat als països més pobres. En aquest cas la Geografia del virus presenta certes particularitats, si agafem un mapa del Món i observem l’evolució que està tenint l’epidèmia per tot el planeta ens crida l’atenció que la distribució del número de casos d’infectats i de víctimes  de moment és molt més elevat a l’hemisferi Nord on com podem comprovar es concentren més del 90% dels casos que hi ha a tot el Planeta.

Les dades disponibles actualment ja ens donen algunes pistes del perquè es dóna aquesta distribució planetària tan radical, Des de ACC-Aturem el Canvi Climàtic creiem que la resposta ve per diverses raons encara que les que tenen més pes són: per una banda que els fluxos de tràfic aeri i de persones entre Àsia meridional,  Europa  i Americà del Nord, és molt més intens que el que hi ha entre aquests continents i Àfrica, el mapa mundial de vols intercontinentals ens mostra aquesta gran diferencia.

Tràfic aeri al Món

Si comparem aquest mapa de vols aeris, amb el mapa mundial de la pandèmia del coronavirus podem comprovar com existeix una gran correlació en la distribució d’infectats i víctimes del Covid amb el de la mobilitat aèria mundial i també observem com Àfrica (de moment) queda molt al marge d’aquest enorme tràfic aeri intercontinental.

 Infecció per Covid-19 al Món

Las característiques demogràfiques són rellevants

L’altre vector important en la propagació del virus esta molt relacionat amb la demografia, concretament en les piràmides d’edat de la població dels diferents països del Món.

Es sabut com ens mostren les dades de “One World Data” per franges d’edat, que el virus afecta amb més gravetat a les persones més grans essent el percentatge del número de defuncions respecte al número d’infectats molt elevat, arribant en països com Espanya a un 23%,  en la banda de població superior als 70 anys la més afectada,  molt superior a les bandes d’edat inferiors.

 Víctimes respecte a casos confirmats

Coneixem que en els països en vies de desenvolupament, on l’edat mitjana de la població és molt baixa (a l’Àfrica la mitjana d’edat és de 20 anys i a Europa de 43 anys)  l’afectació del virus sobre la població és molt menor.

Piràmides d’edat de Nigeria i Espanya

La comparativa de les piràmides d’edat entre Nigèria i Espanya ens dóna una fidel imatge de com la mortalitat del virus que afecta les edats altes de la població ha de ser per força molt més letal a Espanya.

Com podem comprovar a sota, també el mapa de la mitjana d’edat per països del Món, comparat amb el d’afectació del coronavirus reflecteix una gran correlació, confirmant la rellevància de l’edat en la letalitat del virus.

Mitjana d’edat per països al Món

Infecció per Covid-19 al Món

Malgrat las mesures de confinament dels països desenvolupats més afectats i també les recents mesures dràstiques de tancament adoptades per diversos països menys desenvolupats, aquests últims (amb població molt jove que inicialment s’han vist poc afectats) lamentablement, es caracteritzen també per unes condicions sanitàries i de salubritat  molt precàries, de manera que tot i la dificultat de predir com evolucionarà la pandèmia en aquestes latituds és probable que el virus i les seves posibles mutacions faci que les infeccions vagin en augment entre les seves capes de població.

CONCLUSIÓ

Es un fet que el Sars-CoV2 té una capacitat de propagació molt rapida i molt potent, que afecta de forma més letal a la població més vulnerable com és la gent gran o amb patologies prèvies. També està demostrat que la interacció i mobilitat de les persones tant en l’àmbit  local com global és un vector important en la transmissió del virus i que el necessari confinament comportarà una crisi econòmica important d’abast mundial.

Com sempre passa en totes les crisis especialment les parts de la societat amb menys recursos i més vulnerables seran les que patiran més. Tot plegat farà necessari un gran esforç de reconstrucció econòmica i social per tornar als nivells de benestar anteriors, un esforç que en gran part haurà de venir de la mà del sector públic. Les nacions, els estats i les institucions internacionals com Europa ha de deixar de banda les polítiques neoliberals imperants al Món i han d’actuar per ajudar les societats a qui diuen representar.

Com a divulgadors del canvi climàtic i sent conscients que el que ara toca és encaminar tots els esforços en la lluita contra la pandèmia, ens preocupa també el futur amb el sentit que un cop superada l’emergència sanitària, ens oblidem de l’emergència climàtica, que en els últims mesos, finalment semblava que començava a calar com un greu problema a afrontar decididament entre grans parts de la societat que conforma la població del planeta.

COVID-19. La natura ens envia un missatge.

Aquests dies de confinament pel coronavirus ens empeny a fer algunes reflexions i comentaris sobre el que està passant i el perquè ens està afectant amb tanta virulència

El gènere humà, un dels últims en arribar a poblar el planeta ha aconseguit en relativament poc temps instal·lar-se al capdamunt del regne animal, la nostra espècie  amb tot el seu potencial científic organitzatiu i tecnològic, i la seva capacitat per afrontar els reptes mes difícils en tots el camps de la investigació, no reconeix límits per la seva activitat al Món.

El coronavirus que tan tràgicament ens està afectant, d’alguna manera representa un seriós advertiment que ens posa a lloc i ens mostra quant vulnerables podem ser  davant de certes situacions sobrevingudes com la que estem vivint en la que veiem  que a partir d’un únic element microscòpic tan simple com el SARS-CoV2, un virus amb un genoma molt simple de només 30.000 parells de bases (l’humà te més de  3.000 milions) supera totes les nostres capacitats i amb una gran intensitat de contagi i propagació posa la humanitat en quarantena i atura el Món.

Des del nostre espai dedicat a la divulgació dels temes relacionats amb el canvi climàtic entenem que ara tots els esforços dels poders polítics i la ciència han d’anar destinats a protegir les persones d’aquesta pandèmia global i escapçar la seva  propagació com més aviat millor. Tanmateix com diu el director executiu del programa de les nacions unides pel medi ambient, Inger Andersen, en una entrevista a The Guardian “La nostra resposta a llarg termini ha d’abordar el problema de la continua pèrdua d’ecosistemes, habitats i biodiversitat. Mai abans hi havia hagut tantes facilitats perquè els patògens infectius passessin dels animals salvatges a les persones, el 75% de totes les noves malalties infeccioses provenen de la vida salvatge”

 

Efectivament la progressiva invasió d’espais naturals pràcticament verge per les activitats humanes així com la destrucció de grans àrees del planeta pels incendis i altres fenòmens relatius a l’escalfament global estan portant moltes espècies salvatges a desubicar-se dels seus espais naturals estrenyent-se  les relacions entre aquests i els éssers humans.

En el mateix article el professor Andrew Cunningham de la Societat Zoològica de Londres comenta que tot això encara és veu més agreujat pel comerç d’animals salvatges vius i la venda en mercats molt massificats de tot el Món pel consum humà, segons Cunningham els animals transportats a grans distàncies i en pèssimes condicions estan molt estressats i immunodeprimits i excreten diferents patògens que poden entrar en contacte amb les multituds de persones que visiten el mercat, tot plegat dibuixant l’escenari ideal per la transmissió de malalties infeccioses.

Podem concloure sense dubtes que la pressió que els humans estem fent sobre el planeta té conseqüències de molts diferents ordres sobre les espècies que poblant la biosfera inclosa la humana, el Món s’està fent petit, tot està interrelacionat de manera que o aprenem a conviure amb respecte a la naturalesa o ben segur que pagarem una factura molt alta.

SOTA L’ANTÀRTIDA, EL GEL S’ESTÀ FONENT?

Antártida

L’Antártida, un immens continent rocós cobert amb milions de tones de gel, amb una superfície de 14 milions de Km2, sols un 2% d’aquesta superfície està lliure de gel.

És el continent amb una altura mitjana de 2300 m més alta del planeta, el punt més alt és el massís de  Winson amb 4892 metres d’altitud.

Està cobert per una capa de gel d’un gruix de 1600 metres de mitjana, que representa el 68% de tota l’aigua dolça del planeta.

A diferència de L’Àrtic on la major part del glaç és aigua de mar gelada que quan es desfà no incrementa el nivell del mar, a Groenlàndia i l’Antàrtida el gel d’origen continental quan es desprèn de les glaceres aporta volum al oceà incrementant el nivell del mar

Si la capa d’aquest continent es fongués, el nivell de l’oceà pujaria més de 50 metres.

Les temperatures mínimes són les més fredes del planeta, arribant a l’hivern fins a 80 /90 ºC sota zero.

A diferència de l’Àrtic on es coneixen i s’han comprovat científicament els efectes del canvi climàtic, la inabastable immensitat de l’Antàrtica fa més difícil el coneixement de l’afectació de l’escalfament en tot el seu territori, no obstant les dades disponibles i les observacions locals esmentades ens porten a pensar que els efectes del canvi climàtic ja han començat.

El passat mes de febrer (estiu antàrtic) a la base Argentina Esperanza es van registrar 18,3º C de temperatura, superant el record de 17,5 registrat el 2015.

La glacera Thwaites

Per tot plegat els científics cada dia posant més atenció a tot el que passa en aquest continent, recentment un equip internacional de científics ha anat a la galcera Thwaites (té una superfície equivalent a mitja península ibèrica) i és un dels que estan estudiant amb més interès perquè és un dels que presenta uns signes més evidents de què l’escalfament global ha arribat a l’Antàrtida.

En aquesta glacera des dels anys 80 es prenen mesures via satèl·lit, s’ha comprovat que ha perdut uns 540.000 milions de tones  de gel i les observacions recents de la Nasa mitjançant un radar especial han detectat una immensa cavitat en el fons del gel glacial d’una mida que podria encabir l’illa de Manhattan.

Tot plegat, i dins del projecte MELT a portat un grup d’investigadors del “Georgia Institute of Technology” ha muntar una expedició per situar un campament sobre la glacera (situada en un dels llocs més inhòspits de la Terra) a fer amb un  perforador d’aigua calenta un forat en el gel de més de 600 m. de profunditat que arriba fins a sota de la glacera on la plataforma de gel està amb contacte amb el mar i la creixent temperatura de l’aigua està desfent més ràpidament la glacera.

Els científics han aconseguit baixar i rescatar un submarí robot que en forma de “torpedo” i equipat amb càmeres i sensors ha explorat aquesta zona de confluència del gel i l’oceà per extraure dades que ajudin a analitzar el que està passant en aquesta zona tan sensible on la pèrdua de gel és més important.

Aquests i altres estudis en marxa en aquest continent de glaç són fonamentals pels especialistes del canvi climàtic, l’augment del nivell del mar i altres processos que afecten el balanç del planeta estan relacionats en el que passi en un futur en aquestes latituds australs, a ACC-Aturem el Canvi Climàtic tindrem sempre un ull posat a tot el què passi en aquest continent blanc.

CRISI SANITÀRIA VERSUS CRISI CLIMÀTICA

Certament la pandèmia que afecta el Món, com altres que han ocorregut en el passat en diferents parts del planeta, requereix tots els esforços necessaris i possibles a nivells nacionals i internacionals per aturar la seva accelerada expansió i els ciutadans hem de seguir solidàriament les mesures que els especialistes ens adrecen.

En aquests dies, es fa difícil parlar d’alguna cosa que no sigui la crisi del coronavirus, tanmateix, hem d’intentar ocupar també les nostres ments angoixades i les nostres converses en altres temes i esdeveniments que malgrat l’emergència del Covid-19 continuen.

 

Nosaltres volem seguir parlant de la crisis climàtica, i ens preguntem: perquè la resposta individual, col·lectiva i governamental es tan diferent en una i altra crisi ?,

La resposta sembla molt evident, mentre que en el cas del virus tothom ho veu com un perill imminent, real i proper que ens pot afectar directament en qualsevol moment, en el cas de la crisis climàtica la societat la interpreta  com un risc abstracte que tot i ser real es veu llunyà.

La crisi climàtica, lamentablement, per la seva naturalesa és un problema que s’està couen lentament i que està difuminada en l’espai i en el temps de manera que quan es produeixen incendis de magnitud mai vista a Australià, desapareixen illes al Pacífic o perdem milions de tones de gel a l’Àrtic, no ho veiem com un risc immediat per la nostra vida i totes les dades científiques, previsions i fins i tot el record de recents fenòmens climàtics adversos, que ja ens estan afecten, queden en un racó del nostre subconscient i seguim tan tranquils mantenint els nostres models de viure insostenibles per la supervivència del planeta.

Els mitjans tecnològics de què avui disposem  ens permeten conèixer l’enorme destrucció dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat -també de vides humanes- que el canvi climàtic està representant pel planeta, així i tot nosaltres mirem cap a un altre cantó.

Saben que “amb la que està caient” potser no és moment per preocupar-nos d’aquest problema de l’escalfament global, però seria bo prendre nota dels esforços de tota mena i a tots nivells que es fan per parar la pandèmia i quan aquesta i les seves seqüeles econòmiques se superin, reflexionar sobre si també estem fent prou per evitar les catastròfiques conseqüències per la vida al nostre planeta  d’incrementar 2ºC la temperatura del planeta.

No volem acabar sense fer una crida a respectar les recomanacions que les autoritats sanitàries ens fan, fins que es trobin els retro virals  i vacunes adients  l’única manera de frenar l’expansió del virus es posant dificultats a la seva transmissió entre persones, així doncs per solidaritat: Quedat a casa.

EL CORONAVIRUS REDUEIX LES EMISSIONS DE CO2

El Covid-19 és un greu problema de salut mundial i en cap cas pot ser una bona notícia, pero de forma sorprenent ha representat un descens molt important en les emissions de CO2, en gran part degut a la reducció de més d’un 25% de gasos d’efecte hivernacle de la Xina que equival a una reducció en l’àmbit mundial d’entre el 6 i el 7% de les emissions de tot el Món.

La producció a la Xina té una dependència enorme dels combustibles fòssils, especialment del carbó, és per això que el que està passant amb la crisi del coronavirus ens mostra clarament com de fàcil seria reduir les emissions a globalment si el Món actues decididament per reduir l’ús del carbó i petroli.

Com a conseqüència de la reducció de la producció i activitat econòmica mundial l’altre efecte col·lateral ha estat la baixada dels preus del petroli subseqüent crisis en el sector, que fa que l’extracció de certs petrolis com els de les sorres bituminoses i els del fracking  no siguin rendibles.

Lamentablement la condició humana tan procliu a actuar in extremis i quan ja no té cap mes sortida impedirà una lectura correcta d’aquesta crisi i un cop superada, el rebot de l’economia ens portarà segurament als mateixos o superiors nivells de contaminació i emissions que tal vegada representen un dels riscos més elevats al que s’enfronta la humanitat, poder aquesta crisis epidemiològica que està generant aquests ingents esforços internacionals de contenció ens hauria de generar la pregunta: estem fent tots els esforços possibles per enfrontar-nos a l’emergència climàtica?  

Esperem però que l’epidèmia del coronavirus es resolgui aviat, i la gent pugui respirar i relacionar-se sense por a contagiar-se d’aquest virus tan agressiu.

 

 

HEATHROW LONDON, NO S’AMPLIA. I BARCELONA?

HEATHROW LONDON, NO S’AMPLIA. I BARCELONA?
La justícia anglesa en una prova de coherència i de separació de poders ha declarat il·legal l’ampliació de l’aeroport de Londres per ser incompatible amb els compromisos signats pel govern angles dins els acords de París, que no té previst recorre aquesta resolució judicial. Aquesta sentència és un precedent molt important al Món perquè estableix que les polítiques nacionals no poden anar en contra dels acords signats a la COP 25 en el marc del canvi climàtic.
A Barcelona, AENA, al·legant interessos econòmics, pretén ampliar El Prat, afectant espais naturals protegits, Espanya també ha signat els acords de Paris i declarat l’emergència climàtica, veurem que fan la justicia i el govern espanyols.
 

 

L’AGENDA 2030, ELS ODS i un PIN MOLT BONIC

L’AGENDA 2030 i els ODS (Objectius de desenvolupament sostenible) La passada setmana va tenir lloc al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau la presentació d’un nou compromís: Aliança Catalunya 2030. La majoria de polítics lluïen un bonic pin a la solapa que és com una rosquilla de molts colors. Entenem que ens volen demostrar que estan pel desenvolupament sostenible, la veritat és que aquests 17 objectius de l’agenda 2030 es van aprobar a una cimera de Nova York l’any 2015 i ja havien estat presentats a la conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible a Rio de Janeiro l’any 2012. Estem al 2020, ja podem anar fent conferències i cimeres que si no passem decididament a actuar, l’escalfament del planeta no tindrà aturador.

També a Madrid la nova vicepresidencia d’afers socials i agenda 2030, fa seus els objectius de desenvolupament sostenible i els polítics ens mostren orgullosos el pin a la solapa.

Top plegat fa una mica d’olor d’oportunisme politic, haurem de veure que, com i quan aniran implantan mesures per arribar a aquests objectius, per molts d’aquests ja van tard.

Ah, “Sobretot no us deixeu el pin”

 

 

HIPOCRESIA CLIMÀTICA

El parlament del Canada, va declarar l’emergència climàtica el juny de l’any passat, ara el govern amb Justin Trudeau reelegit com a primer ministre te previst aprovar un projecte per explotar una nova mina de sorres bituminoses (sands oil) que afectarà 29.000 has. de zones boscoses a la província d’Alberta. Aquesta mina (la més gran mai projectada) de la companyia Teck Resources extraurà unes 260.000 tones/any de petroli bituminós equivalent a 6 milions de tones d’emissions de CO2 a l’any.

En plena crisis climàtica i quan hi ha consens internacional en la necessitat d’eliminar l’explotació i ús de combustibles  fòssils és descoratjador veure com països democràtics i progressistes com el Canadà posen els interessos econòmics dels lobbys del petroli per davant de la salut del planeta.

Article del Canada’s National Observer

 

The Guardian diu: “El Canadà amb sols el 0,5 % de la població mundial esta projectant fer servir prop d’un terç del pressupost de carboni restant en el planeta. El govern d’Ottawa amaga tot això darrera les promeses de zero emissions pel 2050”

Segons informa Global Forest Watch, l’ús industrial del sol i els incendis han desforestat o degradat prop de 775.000 has. de bosc boreal a la regió d’Alberta des de l’any 2000. Esperem que la pròpia gent del Canadà faci tot els esforços possibles per aturar els nous projectes.

 

 

 

INFORME-EL MEDITERRANI. Una bomba de rellotgeria climàtica.

Un altre cop el magnífic i bonic mar que banya el nostre territori ens ha donat un ensurt de conseqüències tràgiques. El nostre condol a les víctimes d’aquest i dels altres aiguats que últimament amb una freqüència fora del corrent estan assolen les costes i serralades llevantines que envoltant aquest mar. Les Illes, el Llevant i ara Catalunya amb sofert en poc temps els embats i la fúria d’unes pluges torrencials que arrasen cases, estructures viàries i vides humanes.

Darrere la forma en que la natura se’ns manifesta, encara que sovint ho faci per sorpresa, hi ha sempre a unes causes i circumstàncies que conflueixen per produir un determinat fenomen o conjunt de fenòmens, l’erupció del volcà que acumula massa pressió, el xoc de les plaques tectòniques que genera un terratrèmol o aquest increment de les llevantades mediterrànies tenen la seva explicació.

Sabem, que a causa del canvi climàtic el Mediterrani s’està escalfant més que altres masses d’aigua del planeta, a partir d’aquest fet constatat, basant-nos amb registres, dades històriques i estudis realitzats per experts  en climatologia hem intentat fer un anàlisis més profund del que està passant en aquest Mare Nostrum

LA FORMACIÓ DEL MEDITERRANI. Un fenòmen geològic recent

El Mediterrani amb una superfície de 2,5 milions de Km2 és un mar petit comparat amb les grans masses oceàniques com són el Pacífic o l’Atlàntic, malgrat això els que vivim a les seves ribes sabem que en certes èpoques de l’any pot causar tragèdies com les que estem veient aquesta tardor.

Aquest mar es va formar fa uns 6 milions d’anys quan la placa tectònica africana que anava  apropant-se  progressivament des de l’era terciària (60 milions d’anys) a la placa asiàtica va deixar deixant pràcticament tancat aquesta part de l’antic oceà anomenat Tetis que inundava part de l’Europa meridional. En unir-se Àfrica amb Àsia per la zona de l’actual Península Aràbiga el nou mar va quedar alimentat tan sols per l’extrem oest on s’unia amb l’oceà Atlàntic a través de diferents canals entre illes.

Aproximadament 500.000 anys més tard degut molt probablement a un aixecament tectònic a la zona de l’actual Gibraltar, Europa va quedar unida a Àfrica i el Mediterrani va quedar separat de l’Atlàntic per una franja de terra ferma que impedia la renovació de  d’aigua.

Aquesta circumstància va provocar que les aigües que rebia dels rius no fossin suficients per compensar l’evaporació, de manera que lentament es va produir el dessecament del mar, quedant tan sols enormes dipòsits de sediments salins i algunes llacunes salades.

Posteriorment, fa uns 5 milions d’anys la diferència de nivell entre l’oceà i el mar i l’erosió va provocar que el dic format entre ambdós es trenques deixant passar de nou aigua cap al mar, la gran cascada que es va formar va tarda sols unes dècades a omplir el mar Mediterrani de nou.

Podem dir que el naixement del Mediterrani (fa uns 5 milions d’anys) a més a més de traumàtic es força recent, comparat en els 4500 milions d’anys del planeta Terra, tanmateix això no va impedir que amb el temps al seu voltant prosperessin algunes de les civilitzacions i cultures més importants de la humanitat.

Algunes dades geogràfiques

Superfície 2,5 milions de km2 ( L’oceà Pacífic en te 180 milions)

Profunditat mitjana: 1370 m

Profunditat màxima: 5210 m a la Fossa de Matapan Grècia

Temperatura mitjana a Barcelona 17,8º C

Salinitat: 37 grams/litre

Amplada de l’Estret de Gibraltar: 14 km

LA CLIMATOLOGIA DEL MEDITERRANI.

El clima del Mediterrani, malgrat el seu nom no es limita a ser el clima present en aquest mar, les seves característiques són presents en altres llocs del Món com Califòrnia, Xile o Austràlia que també tenen aquest tipus de clima.

A Catalunya, situada en el extrem occidental d’aquest mar:

Es tipifica per tenir:

Estius calorosos i secs

Tardor i Primavera suaus però variables tant en temperatura com en precipitacions

Hiverns relativament freds i poc plujosos.

Aquets trets generals, presenten, certa variabilitat en diferents zones depenen de l’orografia i els vents dominants en cada zona, pel que fa a Catalunya i en general a tot el llevant espanyol, sobretot al litoral i serralades paral·leles es produeixen molt sovint fenòmens tempestuosos que anomenem llevantades amb pluges sobtades i abundants que moltes vegades comporten danys materials i víctimes, el cas més extrem va ser el de les inundacions del Vallès que va arrasar poblacions i va costar prop de 1000 víctimes entre morts i desapareguts.

En general les llevantades es donen a la tardor quan la temperatura del mar és més calenta i són conseqüència de la irrupció d’una borrasca o gota freda que se situa davant les costes, agafa aire molt humit del Mediterrani i el transporta cap a la costa on les muntanyes actuen com a barrera i provoca les fortes precipitacions que desborden les lleres dels rius i rieres, moltes d’elles seques la major part de l’any.

ELS EPISODIS DE PRECIPITACIÓ

Tots recordarem l’ Octubre del 2018 com un dels pitjors de la història climàtica del Mediterrani occidental, els episodis de precipitació extrema es van anar succeint a mida que avançava el mes en diferents zones d’aquesta part del Mediterrani. Aquest 2019 la situació es repeteix i tornem a patir l’efecte de les llevantades amb pèrdues de vides humanes.

 

La cronologia no pot ser mes tràgica.

2018

Catalunya, 9 Octubre: Inundacions per fortes precipitacions de fins a 135 mm (litres) al Camp de Tarragona i prop de 100 mm a Barcelona. Sense víctimes

Est de Mallorca, 14 Octubre: Tromba d’aigua a Sant Llorenç d’Escardassar, fins a 300 mm en poques hores, consegüent  riuada i inundacions, danys materials i 13 víctimes mortals.

Catalunya, 15 Octubre: Pluges molt abundants i generals, més de 100 mm en la majoria de les comarques, fins a 200 mm a Viladrau i Ull de Ter. Sense víctimes

Sud de França, 16 Octubre: Precipitacions molt intenses a la zona de Carcassona, riuades i inundacions,12 víctimes mortals.

Catalunya, 19 Octubre: Fortes pluges a les Terres de L’Ebre, entre 100 i 300 mm en 30 hores, sense víctimes

Andalusia, 21 i 31 Octubre: Fortes pluges i inundacions a les zones de Màlaga i Cadis. Danys materials i 2 víctimes mortals

Itàlia, 21, 30 Octubre i 3 Novembre: Grans pluges a diferents zones com Venècia, Calabria i Sicília. Mols danys materials i 29 morts en total.

2019

Llevant Peninsular, 13 i 14 de Setembre: Temporals a la Vega del Segura, i est d’Andalucia. Agricultura malmesa i 6 victimes mortals

Catalunya 22-23 d’Octubre, Important llevantada a la Conca de Barbera i altres comarcas, danys a les infraestructures, agricultura, bens urbans i 1 persona morta i 5 desaparegudes (a 24-10-2019). Informe de l’episodi de pluges a: Informe Servei Meteorologic de Catalunya  : 

2020

Catalunya, Balears i Valencia. 19-22 de Gener.  El Gran temporal de Llevant GLORIA, amb nevades, pluges intenses, desbordaments de rius i greu afectació a ports i costes, especialment greu al delta de l’Ebre on el mar ha inundat bona part del territori. Primer balanç de víctimes: 11 morts i 4 desapareguts

En parlarem més endavant quan fem balanç dels danys, però podem estar segurs que a part de reparar els danys causats pel Gloria, per encarar el futur faran falta inversions en actuacions d’adaptació a les noves condicions climàtiques que l’escalfament del  Mediterrani comporta. (Veieu l’informe complet a continuació: El Mediterrani

 

 

Com hem comentat, episodis de precipitacions fortes són habituals a Catalunya en les esmentades zones, tanmateix feia molts anys que no es produïa tanta precipitació amb la continuïtat i la  tràgica virulència en què s’han presentat aquests dos últims anys, superant amb escreix el que estem acostumats, especialment quan valorem el número de víctimes.

 

LES CAUSES, UNA ANÀLISI OBJECTIU.

Durant la primera tongada de pluges al 2018, es va dir que aquestes eren conseqüència de l’Huracà Leslie que arribant des de l’Atlàntic central va travessar la península Ibèrica i va entrar al mediterrani en forma de Borrasca, en realitat l’huracà va arribar a Portugal desgastat i convertit en tempesta tropical, durant la seva travessia per terra ferma encara es va desgastar més i en el mediterrani ja era una borrasca més de les que sovint arriben al Mediterrani, dies més tard altres borrasques típiques mediterrànies es van  anar formant amb una persistència fora del normal.

Posteriorment, aquesta tràgica seqüència d’aiguats, ha obert un cert debat entorn de si es una conseqüència del canvi climàtic o bé són fets meteorològics aïllats que es donen en més o menys freqüència en aquesta àrea de la Mediterrània.

Com sempre els negacionistes treuen ferro al tema i aposten per la segona opció és a dir que estem davant de fenòmens que han ocorregut sempre i seguiran passant en un futur, realment com ja hem comentat aquest sector del Mediterrani històricament sofreix llevantades que com hem comentat causen danys de certa consideració, és un fet climatològic recurrent i no és cap novetat per ningú.

Nosaltres hem volgut fer una anàlisi més profund, basant-nos amb registres, dades històriques i estudis realitzats per experts  en climatologia i hem arribat a les següents conclusions.

En efecte, com evolucionaran les precipitacions pel canvi climàtic a les diferents zones del planeta, té, avui encara, per raons inherents a les variabilitats atmosfèriques  un cert grau d’incertesa , tanmateix els últims anys i específicament pel Mediterrani les dades i anàlisis dels experts confirmen que les temperatures a la regió mediterrània han pujat 1,4 ºC per sobre dels registres de final del segle XIX el que suposa uns 0,4 ºC mes que l’increment global del planeta.

Aquest escalfament ha provocat segons les dades disponibles, un augment  de la temperatura superficial del mar d’entre 1,3 i 2 ºC segons la zona estudiada, aquest fet i les projeccions realitzades pels diferents escenaris del canvi climàtic del IPCC determinen la regió mediterrània com una zona calenta del planeta que pot arribar a un increment de 6 ºC a l’estiu.

Aquests últims dos estius, les dades meteorològiques ho confirmen i fins i tot molts banyistes ho han pogut comprovar en pròpia pell, que durant molts dies la temperatura de l’aigua era força més calenta que altres anys arribant en llocs de la costa catalana a 29 ºC

Atenen a l’esmentat, i considerant la gran inèrcia de l’aigua del mar que la manté calenta fins ben avançada la tardor, podem afirmar que l’onada de precipitacions d’aquest octubre, que hem descrit més amunt, respon efectivament i com és habitual en aquesta estació a l’arribada al mediterrani occidental de vàries borrasques amb la coincidència per raons del canvi climàtic d’un mar que a poc a poc però de forma inexorable cada cop és més calent.

Amb la temperatura del mar més elevada, l’evaporació augmenta considerablement, els núvols es carregen amb més  humitat i seguint la dinàmica del front de pluges, aquests provoquen fortes precipitacions allà on l’orografia o les pròpies condicions atmosfèriques ho propicien, d’aquesta manera els episodis de pluja tendeixen a ser molt més intensos amb conseqüències mes catastròfiques per les poblacions.

EL TERCER FACTOR. Les intervencions de l’home sobre el territori.

El darrer, però no menys important factor determinant en els estralls que causen els episodis de pluges torrencials és el factor humà relatiu a l’ocupació urbana del territori amb risc d’inundació, aquest tercer factor, tal vegada el podem desdoblar en dos components que agreugen els resultats dels aiguats.

1.- Per una banda tenim la construcció massiva de edificis i infraestructures en  àrees que son desguassos naturals o zones baixes inundables davant de grans episodis de pluges. El cas mes paradigmàtic d’aquests últims episodis va ser el 2018 el malaurat cas de Sant Llorenç d’Escardassar a la llevantina costa de Mallorca on les fortes pluges van convertir les rieres i  torrents habitualment secs i les seves confluències i zones baixes plenes de construccions i edificis habitats en veritables trampes mortals.

2.- L’altre element també força negatiu i molt generalitzat a la tan poblada zona del mediterrani és l’augment constant i sense pal·liatius de la impermeabilització del territori especialment les superfícies i àrees properes a la costa. Aquesta manca de permeabilitat dels sols és juntament amb barreres arquitectòniques creades per infraestructures mal dissenyades distorsionen els fluxos naturals, augmenten l’energia potencial de les avingudes  i incrementen notablement el nivell de les aigües de les zones inundables. Les zones de Tarragona i Salou són tal vegada uns bon exemples d’aquesta problemàtica.

CONCLUSIÓ

A tall de molt breu i concís resum, podem dir, que si bé és cert que la costa mediterrània ha estat històricament sotmesa a forts aiguats especialment a la tardor, el canvi climàtic generat per l’home i el consegüent escalfament global que afecta de manera intensa el Mar Mediterrani, està fent que els fenòmens climàtics  com són les precipitacions torrencials que avui ens ocupen o les sequeres de les quals hem parlat en altres programes, siguin més intensos i amb una freqüència que tendirà a augmentar en un futur. Les intervencions humanes desafiant la força de la natura encara empitjoren les circumstàncies d’aquestes situacions adverses.

Per altra banda aquest no és un fet aïllat que ens concerneix sols als que vivim a la conca mediterrània. Els esdeveniments que estem veien a escala mundial i els científics especialistes de tot el Món estan advertint-nos des de fa temps de la tendència global que els fenòmens climàtics extrems són i seran encara més virulents en un futur.

EL GLORIA. Cada cop el Mediterrani ens dona més ensurts

Gener 2020. Aquest cop ha estat el “GLORIA”, un nou i potent temporal.

Catalunya, Balears i Valencia 19-22 de Gener.  El Gran temporal de Llevant GLORIA, amb nevades, pluges intenses, desbordaments de rius i greu afectació a ports i costes, especialment greu al delta de l’Ebre on el mar ha inundat bona part del territori. Lamentablement ,un cop mes hem a part dels enormes danys materials hem de lamentar victimes amb un primer balanç de: 11 morts i 4 desapareguts,

En parlarem més endavant quan fem balanç dels danys, però podem estar segurs que a part de reparar els danys causats pel Gloria, per encarar el futur faran falta inversions en actuacions d’adaptació a les noves condicions climàtiques que l’escalfament del  Mediterrani comporta.  (si voleu saber perquè està passant veieu l’informe complet: EL MEDITERRANI. Una bomba climàtica de rellotgeria)

 

 


ELS MIL·LENARIS SEQUOIES GEGANTS DE NORD-AMERICA ES MOREN

La Terra ens parla amb el seu llenguatge.

És a dir, mitjançant la natura ens manifesta els problemes que els seus ecosistemes estan patín.

The Guardian exposa en dos articles recents la mort dels éssers vius més grans del planeta: Las sequoies gegants anomenats “Monarchs” (90 o 100 m d’alçada) que han viscut més de 3000 anys desafiant tota mena de calamitats naturals en els boscos nord-americans encarats a l’oceà Pacífic, segons la Dra. Christy Brigham, cap de gestió de recursos i ciència dels parcs nacionals de Sequoia i Kings Canyon a Sierra Nevada (Califòrnia) es moren a causa de la fatal combinació de la persistent sequera (2012-2016), els reiterats focs i la malèfica acció d’un escarabat barrinador que s’aprofita d’aquestes circunstancies de debilitat dels sequoies per atacar-los fins la seva lenta però inexorable caiguda.

Les esmentades circunstàncies no sols afecten les sequoies gegants, segons informa el web del Yosemite National Parc   més de 120 milions d’arbres han mort en els boscos de les muntanyes que formen la magnifica Sierra Nevada.

També a casa nostra

No és casualitat que al Maresme una espècie molt més humil pero emblemàtica de les nostres costes com es el Pi Pinyoner, tal com publicaven en el nostre apartat dedicat a la sequera , estigui també patín una situació similar amb milers de pins que afectats per un fort estres hídric pateixen també a invasió d’uns escarabats anomenats Tomicus que estan fent estralls en els verds i bonics boscos d’aquesta comarca mediterrània.

Deien que no és casualitat, perquè l’origen d’aquests problemes no és altre que l’escalfament global del planeta que és manifesta amb diverses alteracions dels sistemes que conformen la biosfera i que en el cas que ens ocupa és ni més ni menys que la coberta forestal o boscos, un dels més importants quan al seu paper com a embornal de CO2, habitat d’una gran biodiversitat o  barrera contra l’erosió i desertificació

Podríem, parlar de molts altres casos en què la natura  expressa els seus desajustes deguts a l’activitat humana, ho anirem fent, ara, sols volem apel·lar a la teoria de sistemes i reforçar la idea que en tots els ecosistemes, els processos naturals, físics o químics que els controlen, poden deixar de funcionar quan activitats massives alienes al mateix procés, com son moltes de les que fem els humans, fan que se superin els límits que controlen el bon funcionament del sistema.

 

 

 

BARCELONA HA DECLARAT L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA.

El concepte Emergència Climàtica defineix: La situació ja present en la que es fan necessàries actuacions immediates per fer front a l’escalfament global i deteriorament ambiental derivat del canvi climàtic”.

Aquesta declaració de Barcelona incorpora la voluntat d’endegar més de 100 mesures repartides en 15 àmbits d’actuació. Després de 4 mesos de treballs de la taula d’emergència climàtica en que ACC- Aturem el Canvi Climàtic ha participat activament, el 15 de gener de 2020  al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona és fa l’acte de Declaració d’Emergència Climàtica de Barcelona en el que es presenten les propostes d’actuació escollides. Aquest hauria de ser un punt d’inflexió per passar de les paraules a les accions, Hi hem estat i seguirem amb esperit crític la implantació d’aquestes mesures a veure si es fa realitat el lema de la fracasada cimera de Madrid COP-25 “TIME TO ACTION”

GALERIA DE IMATGES DE L’ACTE

 

 

2010-2019, LA DÈCADA MÉS CÀLIDA DE LA HISTÒRIA. Una primera anàlisi

Hem entrat a l’any 2020 i queda enrere, no sols el 2019 sinó també una dècada sencera, és per tant adient fer balanç de com han evolucionat els principals indicadors climàtics del planeta en aquest ample període de temps.

 El CO2

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle produïts per les activitats humanes relacionades amb l’ús de combustibles fòssils,  ha portat la concentració de CO2 a l’atmosfera a finals de l’any 2019 a un valor de 411,8 ppm que representa un 30% més respecte al que hi havia el 1959 que era de 316 ppm.

El més preocupant però es que la concentració de CO2 a l’atmosfera ha anat creixent a un ritme cada cop més alt, com veiem a la gràfica, els anys 60 del segle passat va incrementar-se a un ritme mitjà de 0’9 ppm/any mentre que a la dècada dels anys 80 ho feia a 1,6 ppm/any i actualment ho està fent a 2,4 ppm/any de manera que podem dir que en 50 anys hem quasi triplicat el ritme de creixement del CO2 a l’atmosfera de la terra. Aquesta tendència exponencial ens portarà doncs a valors de concentració de CO2 que en 5 anys poden situar-se entre 425 i 430 ppm, valors que segons els últims models climàtics portaria la temperatura global del planeta a un increment superior als 1,5ºC

La Temperatura

Com bé sabem la temperatura és la variable climàtica més important i la seva evolució ve lligada en gran mesura i com hem indicat abans a l’increment del CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle. Les dades disponibles son molt fiables i responen a milers de mesuraments realitzats per tot el Món inclosos els oceans, que permeten calcular la temperatura mitjana global de la Terra amb força precisió.

Encara no disposem de tots els informes anuals que les diverses agències i institucions que estudien el canvi climàtic fan (Climate year report), però l’anàlisi de las dades existents ja han determinat que l’any 2019 és el segon any més càlid d’ençà que es tenen dades i també es pot afirmar que la dècada que deixem enrere és la que ha tingut temperatures mitjanes globals més elevades de la història, donat que 7 dels anys mès càlids han estat durant el període 2010-2019 (2010, 14, 15, 16, 17, 18 i 19), aquestes últimes dades ens diuen clarament que la temperatura del planeta està pujant i ho està fent cada cop més acceleradament, sent cada cop més difícil aconseguir els objectius de limitar l’increment de temperatura a 2ºC  el 2100.

El mapa que presentem a continuació ens indica l’increment de temperatura experimentat en diferents àrees del planeta durant el període gener-octubre del 2019 respecte a la mitjana des del període de referència 1981-2010.

El resta de les variables climàtiques com són el nivell del mar, la superfície del gel àrtic o el retrocés de les glaceres, que analitzarem en més atenció en posteriors publicacions, també han evolucionat negativament, de manera que podem afirmar amb certesa que la dècada que hem deixat enrere ens mostra que el canvi climàtic i el corresponent escalfament global del planeta és ja una realitat i que no s’aturaran si no es prenen mesures contundents i universals per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Tot plegat, deixà en evidencia els negacionistes que des de diferents plataformes i amb molts interessos pel mig segueixen insistint en nega la realitat.

AUSTRALIA. Uns focs mai vistos

UN ESTIU PER RECORDAR

Aquest continent situat en els nostres antípodes a milers de Km del nostre país, està patint uns incendis devastadors. Els incendis no és una novetat en aquest continent, però els experts reconeixen que mai havien tingut  la intensitat i la durada que tenen els que aquest estiu han cremat ja més de 5,5 milions d’hectàrees (55.000 km2) equivalent a prop de dues vegades la superfície de Catalunya.

La situació que viu aquest país tan llunyà ens pot semblar aliena a les nostres característiques climàtiques, tanmateix cal dir que una part important d’Austràlia té clima mediterrani, és a dir pluges estacionals, hiverns temperats i estius calorosos i secs, de manera que hem de pensar que des del punt de vista climàtic no estem pas tan lluny.

No cal anar molt enrere en el temps per recordar les onades de calor, sequeres i grans focs de Califòrnia (també clima mediterrani) i altres com els de Siberià que han cremat durant l’estiu passat a l’hemisferi Nord.

Els climatòlegs  australians com la majoria de científics de tot el Món estan convençuts que la proliferació i duresa dels incendis forestals malgrat tenir una component natural estacional es veuen afectats i potenciats de forma significativa pel canvi de les condicions climatològiques que estan donant-se  les últimes dècades en aquesta i altres zones del planeta.

 

Sense ser catastrofistes, però amb la mirada posada en l’actualitat  i al futur més immediat, cal reflexionar i entendre que el canvi climàtic és una realitat i que a part de seguir amb els esforços i polítiques per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, cal també començar a implantar amb rigor i urgència mesures d’adaptació i mitigació que ajudin a superar els previsibles estralls que d’una manera o altre ens afectaran.

LA CIMERA MUNDIAL DEL CLIMA COP-25 A MADRID

COP-25.TEMPS PER ACTUAR. Un lema caducat.

.
Ho avançaven ja el divendres des de la mateixa conferència, a la COP-25 de Madrid no s’havien fet progressos.  A les últimes hores del dissabte i part del diumenge , per salvar els mobles s’han tret de la butxaca una mena de declaració d’ intencions final, en què els països estudiaran durant el pròxim any, incrementar els seus compromisos de reducció d’emissions de CO2. Per uns resultats tan minsos no calia tanta parafernàlia ni tant esforç amb personal governamental amunt i avall.
El resultat de tots aquests dies de negociacions és decebedor i potser haguera sigut millor anul·lar la conferència que ja va néixer amb mal peu i que ha deixat la sensació que tenim un planeta governat per irresponsables. Com en tota pel·lícula, a la història d’aquesta COP-25 hi ha els bons i els dolents, no sabem quins guanyaran, però el que si sabem és qui perdrà si no aturem el desgavell climàtic que estem provocant, i aquest perdedor no és altra que el planeta Terra.
L’únic bo que hem vist en aquesta conferència és que un any més, a donat també visibilitat a la gran preocupació i angoixa que poblacions de tot el Món tenen davant dels efectes que el canvi climàtic ja està provocant en  diversos territoris i regions.
.
.
La pròxima conferència COP-26 serà a Glasgow (Escocia). Seguirem creient, perquè ho necessitem, que la humanitat serà capaç de reaccionar davant el repte del canvi climàtic, tanmateix a les “United Nations climate change conferences” (COP) després de 25 edicions i amb tant pocs avenços se’ls hi acaba el crèdit i poder faran falta esforços en altres direccions. Mentrestant els científics, les organitzacions civils i la societat en general haurem de seguir empenyent amb tota la força que puguem, el nostre planeta s’ho mereix.

COP-25. CIMERA DEL CANVI CLIMÀTIC o CIMERA DE LA HIPOCRESIA CLIMÀTICA.

Nosaltres hem marxat de la cimera amb el mal regust de veure una altra oportunitat perduda per avançar en la lluita real per aturar l’escalfament del planeta. Sembla que els negociadors volen allargar la cimera fins demà en un intent de presentar uns acords de mínims que pretendrien minorar el fracàs. Els activistes de Friday for Future i altres organitzacions avui han expressat la seva indignació a les portes de la conferència. Estarem pendents de com s’acaba la COP-25 de Madrid.


COP-25. JAVIER BARDEN INTERVÉ A LA MARXA PEL CLIMA
La lluita contra el canvi climàtic es com una muntanya amb dos vessants, en un costat estan els polítics amb les seves inèrcies i falta de compromís i per l’altra la gent que cada cop pren més consciència d’actuar urgentment per aturar l’escalfament del planeta. Cal, com diu en Barden, exigir al vessant polític passar de les paraules als fets, el temps s’esgota


MARXA PEL CLIMA A MADRID, MES DE 500.000 PERSONES.
Més enllà de la presència de l’activista sueca Greta Thumberg a la marxa, que ha acaparat totes les portades dels mitjans l’èxit de la massiva manifestació d’avui expressa la gran preocupació que una gran part de la societat, especialment els joves, té per l’incert futur climàtic del planeta.

    

     

 


TEMPS D’ACTUAR, JA ESTÀ EN MARXA LA COP-25 A MADRID

La conferència té per lema “És temps d’actuar” i certament ja fa temps que hagueren hagut d’actuar més decididament, des de la conferència COP-21 de Paris de fa 4 anys fins avui les emissions de CO2 no han parat de créixer i cada cop ho fan a un ritme més elevat, es doncs evident que anem tard per assolir l’objectiu ZEO (Zero emissions de CO2) el 2050 i evitar superar la barrera de 1,5º C d’escalfament global, que és previsible que hi arriben el 2030. És doncs molt important que a Madrid s’arribi a acords potents que inicien el camí real de la descarbonització, Està molt clar que el temps s’esgota i la nova dècada en què entrarem aquest pròxim any serà decisiva pel planeta.

Els reptes de la conferència són molt importants, doncs haurien de posar en marxa definitivament els acords de Paris i les regles de funcionament. Amb les noves dades a la mà, s’han d’establir nous NDC (compromisos de reducció d’emissions) i aconseguir que les aportacions dels països més desenvolupats al Fons Verd que es van acordar a la cimera de Copenhaguen es facin realitat (100.000 Milions de $ el 2020)

Davant del comportament irresponsable d’alguns governants que menystenen la realitat del que ja està passant i s’entesten a negar el canvi climàtic, aquestes conferències són també necessàries per donar la veu a la societat civil i posar en evidència els països que no fan els esforços compromesos i necessaris per evitar el col·lapse del planeta.

La COP-25 contempla un gran espai (Zona Verda) on es farà una conferència alternativa on  les diferents ONG’s, entitats i organitzacions mediambientals, tenen estants divulgatius i es faran mes de 500 actes paral·lels oberts a tots els participants. El divendres dia 6 també hi ha  prevista una gran marxa pel clima al centre de Madrid.

La jove activista Greta Thunberg que ja ha arribat a Lisboa després de creuar l’Atlàntic, té previst participar a la conferència oficial i a diferents actes alternatius com la Marxa pel Clima.

Els participants a la conferència, especialment els governants, farien bé en prendre seriosament el clam en què cada cop més fort, tant les generacions més joves com les més veteranes, demanen passar ja de les paraules a les accions.

ACC-Aturem el Canvi Climàtic, estarem a la COP-25, molt atents al que passi i és decideixi en aquesta conferència que se celebrà al recinte de la Fira de Madrid.

Per més informació us deixen un enllaç a a un article molt interessant del diari Públic:  Per entendre la cimera de Madrid

 


LA CIMERA DEL CLIMA TINDRÀ LLOC A MADRID

La conferència entre les parts COP-25 tindrà lloc finalment a Madrid del 2 al 13 de desembre, aquesta conferència neix amb moltes dificultats després que el president del Brasil Jair Bolsamaro, conegut negacionista del canvi climàtic, renuncies, a fer-la en el seu país, el relleu en l’organització de la conferència el va agafar el govern de Xile que recentment va renunciar a acollir l’esdeveniment pels greus disturbis socials que sacsejant el país. Davant aquesta situació el govern Espanyol va oferir a Xile traslladar la conferència a Madrid, finalment aquesta proposta es va aceptar, mantenint però la presidència de la conferència en el govern de Xile, tot plegat no és precisament un bon auguri de cara als resultats de la cimera.

Està previst que arribin a Madrid més de 25.000 visitants de quasi 200 països, de manera que l’organització de l’esdeveniment en un temps record d’un mes es un repte important.

Esperem que tots aquests entrebancs no afectin el desenvolupament de la COP-25 de Madrid que tindria com a objectiu activar definitivament els acords de París que han d’entrar en vigor el 2020.

  

En els 30 anys de lluita contra el canvi climàtic mai com ara la gent i els mitjans de tot el Món havien estat tan interessats, preocupats i fins i tot mobilitzats pels riscos i les conseqüències que l’escalfament de la Terra està provocant.

 

 

LLUNY DELS OBJECTIUS DELS ACORDS DE PARÍS.Comença la cimera sobre el clima de Nova York

Certament les dades que tenim, especialment les relatives a les emissions de CO2 no són gaire optimistes respecte al futur i tot fa pensar que la cimera de Nova York, malgrat les bones intencions d’alguns líders polítics, amb notables absèncias com les dels negacionistes Trump i Bolsamaro i el baix compromís de Rússia i la Xina,  difícilment adreçarà la situació, el més probable és que el gran forat existent entre les intencions i les accions segueixi eixamplant-se.

Potser el més important que quedarà d’aquesta cimera serà les importants protestes al carrer i l’al·legat que la jove activista Greta Thumberg representant a cents de milions de joves de tot el Món, a fet als polítics assistent i als absents, acusant-los d’inoperants, els va dir a la cara:

“Jo no hauria de ser aquí, hauria de ser a l’altra banda de l’oceà de tornada a l’escola”  “M’heu robat els somnis i la infància amb les vostres paraules buides, encara així soc una afortunada, la gent sofreix, mor, ecosistemes sencers estan col·lapsant, estem al principi d’una extinció massiva i tot el que sabeu fer es parlar de diners i de contes de fades sobre el creixement econòmic, ¿Com us atreviu?”   “El meu missatge és que us estarem vigilant”

Tanmateix, si hi ha un bri d’optimisme pel futur del planeta amb relació a l’emergència climàtica en què ens veiem immersos, es en la conscienciació creixent que sobre els riscos de l’escalfament global, està tenint aquest moviment de joves i també una gran part de la societat. Mai al Món hi havia hagut tanta preocupació ni s’havia  parlat tant i a tants llocs sobre el canvi climàtic com s’està fent avui.

Sens dubte seran els moviments civils amb les seves reivindicacions i les seves protestes els que podem fer moure els polítics de les intencions cap als fets.

LES ONADES DE CALOR NO SON FENOMENS LOCALS, Greenland i l’Àrtic també les pateixen

Les estacions científiques permanents i l’observació per satèl·lit permeten tenir dades fiables del que passa dia a dia a les grans masses de gel com són Antàrtida, l’Àrtic i Groenlàndia, pel que fa a aquestes dos últimes les dades processades demostren com l’onada de calor registrada a casa nostra i a tota Europa l’última setmana de juliol es va propagar cap al nord i va afectar sensiblement les condicions del gel àrtic i de la capa de gel que cobreix Groenlàndia, els sensors MODIS del satèl·lits de la NASA aixi com les mesures fetes a l’estació danesa situada al punt més alt de l’illa “Summit Camp” revelen que més del 60% de la superfície total de gel va patir un cert grau de fusió així com una acceleració d’aquest fenomen durant els dies 31 de juliol i els primers dies d’agost.

Summit Camp està situada sobre el gel, a 3200 metres, en el punt més alt de Groenlàndia. El lloc esta somes a temperatures extremes que van des de -50ºC a -10ºC. i el lloc habitat més pròxim està a 460 km de distància.

La capa de gel que cobreix aproximadament el 80% de la superfície de l’illa, té gruixos variables que arriben als 3000 metres, amb un volum total 2.900.000 km3 és la segona masa de gel de la Terra, es calcula que la fusió d’aquest gel comportaria un increment del nivell del mar de fins a 7 metres

Pels glaciòlegs és molt preocupant veure com cada cop més durant els estius i especialment quant es produeixen onades de calor a l’hemisferi nord, augmenta considerablement la superficie de gel que entra en fusió.

Tot plegat està provocant que la neu acumulada durant l’estació freda no compensi el volum de gel que es desfà desguassant en forma d’aigua a l’oceà ni les constants pèrdues de massa de les geleres. El mapa mostra la pèrdua de massa de gel entre el 2006 i el 2017 i la gràfica l’evolució de la fusió del gel en giga tones i el seu equivalent en mm d’increment del nivell del mar.

Mes informació:  polarportal.dk

Hem sigut testimonis directes, veient com a finals de juliol una onada de calor originada en el Nord d’Àfrica castigava durament gran part d’Europa i com uns dies desprès, aquest escalfament arribava a Groenlàndia provocant un augment de l’extensió i del ritme de fusió de la seva immensa capa de gel. Aquestes dades demostren un cop més que quan parlem de canvi climàtic estem davant d’un fenomen global que no té fronteres.

 

 

 

 

6.- ELS INDICADORS CLIMATICS. L’escalfament global ja ha començat

ELS CIENTÍFICS DE TOT EL MÓN HO TENEN CLAR

El 95% dels especialistes en clima i ciències de la Terra de tot el Món coincideixen en afirmar que el canvi climàtic és una realitat, encara hi ha, però, alguns negacionistes que intenten desvirtuar aquesta certesa amb falses i tergiversades opinions i articles que no es poden defensar ni amb les dades ni amb els fets que les avançades tecnologies disponibles avui ens permeten tractar i avaluar.

No perdrem el temps en desmuntar les teories negacionistes, que la mateixa evolució dels fets i el coneixement s’encarreguen de rebatre, de manera que anirem directe a exposar els indicadors climàtics que ens permeten de forma fefaent veure i entendre on som i cap on anem.

ELS INDICADORS GLOBALS DE REFERÈNCIA.

Els dos indicadors més globals i genèrics per avaluar el canvi climàtic son “La temperatura mitjana global ”  i  “La concentració de CO2 a l’atmosfera” dels que ja hem parlat en els capítols 1 i 3.

Així i tot volem remarcar que a l’enorme quantitat de dades de temperatura per mesura directa, que des de fa més de 150 anys es recullen, hem de sumar les dades de temperatura oceàniques a distintes profunditats que des de fa dècades es recullen a tots els mars del planeta, si considerem que al planeta el 71% de la superfície són mars i oceans podem comprendre també la importància que aquestes mesures marines tenen en la quantificació de la temperatura mitjana global de la Terra.

 

Especialment interessant és el programa de mesuraments marins ARGO, que mitjançat més de 4000 boies intel·ligents connectades en xarxa via satèl·lit mesuren la temperatura i salinitat dels oceans a diferents profunditats.

Amb relació a les mesures de CO2,  com ja hem explicat anteriorment la preocupació pels gasos emesos a l’atmosfera comença amb les investigacions d’alguns científics a la 2ª part del segle XIX en plena revolució industrial i l’ús del carbó com a principal recurs energètic, no obstant aquestes mesures no es van sistematitzar i centralitzar fins ala anys 80 del segle XX amb les observacions i tractament de les dades precises a 4 estacions de mesura situades a llocs idonis des del punt de vista atmosfèric: Barrow (Alaska), Manua Loa (Hawai), Samoa (Pacific Sud) i Antàrtica (Pol Sud geogràfic).

 

A partir de llavors les mesures s’han diversificat, tant  quan a mitjans tecnològics com a punts de mesurament arribant a tenir una àmplia cobertura com ens indica el mapa que presentem més avall.

Paral·lelament a aquests avenços, es van desenvolupar  xarxes de recollida i tractament de dades com la  “Global Greenhouse Gas Reference Network” depenent del NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration), que malgrat l’arribada de Trump al poder segueix  essent la més important del Món en la investigació atmosfèrica i oceànica.

Per tot plegat i si incloem les investigacions paleoclimàtiques relatives al CO2 podem afirmar que avui en dia tenim una molt bona imatge de l’evolució i tendència d’aquests paràmetres vitals per la salut del planeta.

 

ALTRES INDICADORS

A part dels indicadors de referència esmentats a l’apartat anterior, els científics han centrat també les seves observacions i estudis en una sèrie de fenòmens físics , naturals o induïts per l’home que amb l’escalfament global del planeta estan evolucionen i modificant el seu comportament i els efectes que tenen sobre les poblacions d’éssers vius, els ecosistemes i les morfologies dels territoris afectats.

Entre els més importants volem destacar els següents:

Fenòmens físics i morfològics.

.- La pujada del nivell del mar

.- La disminució de l’extensió de gel de l’àrtic i l’antàrtica.

.- La retracció de les glaceres de muntanya.

.- Els corrents oceànics i la salinitat estan patín canvis

Fenòmens climàtics extrems

.- L’increment de la durada, freqüència i intensitat de les ones de calor

.- La persistència de les sequeres.

.- La intensitat dels huracans i inundacions.

Fenòmens Biològics

.- La modificació de la duració dels cicles estacionals

.- La pèrdua de biodiversitat i d’hàbitats inclosos els dels humans

.- La modificació dels cicles fenològics de les espècies vegetals i animals.

.- L’increment de les migracions climàtiques.

Tots aquests fenòmens i les alteracions conseqüents, no són prediccions de cara a un futur més o menys llunyà, ans el contrari són efectes del canvi climàtic que ja estan passant en el present i són observats i avaluats per científics i especialistes.

En el següent capítol, tractarem d’explicar amb detall aquests els esmentats fenòmens

EL TRACTAMENT DE LES DADES

Val a dir que en tots els casos l’anàlisi de dades no es pot basar en fets puntuals o únics, si no en series de dades el més gran possibles i en les tendències i repeticions d’aquestes, un fenomen de pluges intenses per si mateix no és una dada rellevant si no es contextualitza, s’analitza i es compara amb altres fenòmens similars, això explica la cautela que els científics tenen abans de validar noves dades o de qualificar un  fenomen específic dins d’una tipologia determinada.

 

En aquest sentit es pot afirmar que l’estudi del canvi climàtic és una especialitat molt transversal en la que cal que tenir en compte tots els factors que intervenen en les distintes condicions climàtiques així com les interrelacions que hi ha entre aquests factors i els efectes que desencadenen i la seva evolució en el temps.

Existeixen diferents models climàtics utilitzats per avaluar el clima i la seva evolució futura, son molt complexos i requereixen ordinadors amb una gran capacitat de tractament de dades, la millora de les tecnologies d’observació amb l’ús de satèl·lits i sensors d’alta precisió així com el desenvolupament de nous algoritmes de càlcul ha permès millorar notablement les projeccions del nostre futur climàtic.

A continuació presenten esquemàticament com treballa un model climàtic global.

EUROPA ENS MULTA PER INACCIÓ DAVANT LA CONTAMINACIÓ

LAMENTABLE

Des de la Comissió Europea han denunciat Espanya, especialment Madrid i Barcelona per l’incompliment dels límits establerts de contaminació atmosfèrica NO2, PM10, OZO, És vergonyós que davant un problema recurrent, ben conegut i greu per la salut de les persones (la contaminació mata). Hagi de venir Europa a estirar-nos les orelles. Els polítics i les administracions a més de tenir paraules i plans, han d’aplicar accions amb diligència.

Text extret de l’avaluació, apartat 13. IMPACTE EN SALUT-

Si s’utilitza com a indicador de la contaminació de l’aire els nivells de NO2, la mortalitat atribuïble
a l’excés de contaminació entre el 2010 i el 2017 va ser de promig del 7% en majors de 30 anys,
el que representa 961 morts cada any. El valor màxim el vam tenir l’any 2010, amb una mitjana
anual de 42 µg/m3 de NO2 i una mortalitat atribuïble del 8% (1.224 morts) (figura 56). La mortalitat
atribuïble mínima va ser en el 2014 (5%, 734 morts), per una mitjana anual de 33 µg/m3
de NO2.
L’any 2017 va tenir una mitjana anual de 36 µg/m3 de NO2, 2 µg/m3 més alta que l’any anterior, amb un total de 929 morts
el que suposa 113 morts prematures més.

si volsveure l’avaluació complerta, clica:  Informe complet