COOP-24, KATOWICE. Una oportunitat perduda

La cimera pel clima que s’ha fet a Katowice, Polònia, ha acabat amb una certa frustració pels pobres resultats aconseguits amb comparació amb les expectatives que s’havien posat sobre la taula. Diem oportunitat perduda perquè avui la lluita contra el canvi climàtic és una cursa contra rellotge i cada any, cada cimera que passa és una oportunitat per impulsar mesures més ambicioses en aquesta carrera tan important pel futur del planeta.

Els organitzadors presumeixen d’haver aconseguit aprovar el reglament que regirà per tirar endavant els acords de Paris, certament no és gens fàcil posar d’acord a 196 països en com afrontar el major repte global que d’humanitat té al seu davant, així i tot el full de ruta acordat segueix essent una mena de recomanacions de com implementar els acords i unes normes de transparència per fer el seguiment de què faran els estats per acomplir els seus compromisos de reducció d’emissions.

Els advertiments de la comunitat científica sobre les dramàtiques conseqüències de superar el 2 º C d’escalfament global del planeta i la demanda que recull l’últim informe del IPCC (Panel Internacional sobre el Canvi Climàtic), per tal d’anar més enllà i no superar els 1,5º C, no han estat suficients per aconseguir que els mandataris reunits a la cimera es comprometessin en unes reduccions més ambicioses de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que són la clau de volta per fer front als efectes negatius que l’augment de la temperatura tindrà en tots els ecosistemes de la Terra.

 

Lluny d’incorporar l’informe del IPCC amb la rotunditat en que els científics expressen les seves preocupacions per un futur immediat, alguns països del lobby del petroli i el carbó capitanejats per EEUU i l’Aràbia Saudí han volgut desacreditar el treball i han aconseguit reduir la contundència  de l’informe en el document de l’acord final de la cimera.

Com passa sovint, sempre es pot fer una lectura positiva dels acords, i aquesta no és altra que comprovar que malgrat l’abandonament dels acords de Paris per part de Trump i la poca implicació d’alguns estats, no hi ha hagut una desbandada i la gran majoria de països del Món mantenen el seu compromís amb la lluita contra el canvi climàtic.

  

Certament molts dels polítics no estan a l’alçada del que la ciència i la realitat climàtica els presenta  i tampoc del que la gent espera dels seus mandataris per afrontar aquest repte global, com deien però, en la nostra publicació El canvi climàtic, on som i cap on anem cal pensar que malgrat la poca disposició d’algúns estats, el context econòmic actual favorable a les renovables, la implicació de moltes institucions regionals i locals i la creixent conscienciació social poden revertir la situació.

Anuncis

A PUNT DE FER TARD. Especial Sense Ficció de TV3 sobre el canvi climatic

Amb motiu de la cimera del clima de Katowice, TV·3 va programar, A punt de fer tard” (“Before the Flood”), on Leonardo DiCaprio viatja arreu del món per conèixer els efectes de l’escalfament global.  Encara que TV3 no ha penjat el vídeo en el seu web, si no heu vist el documental o voleu tornar-lo a veure, clica sobre la imatge. 

Leonardo DiCaprio, actor oscaritzat i missatger de les Nacions Unides pel canvi climàtic des de l’any 2014, viatja als cinc continents i a l’Àrtic per presenciar els efectes del canvi climàtic de primera mà. Les companyies de carburants fòssils als Estats Units, les illes del Pacífic que desapareixeran en un futur pròxim o l’alarmant desglaç de l’Àrtic són alguns dels escenaris del seu recorregut. Leonardo DiCaprio fa expedicions amb científics i s’entrevista amb polítics de lluiten contra la inacció. També descobreix una campanya de desinformació orquestrada per poderosos interessos amb l’objectiu de confondre els ciutadans sobre la urgència de la crisi climàtica.

“Com a actor, em guanyo la vida fingint. Interpreto personatges de ficció que sovint resolen problemes ficticis. I crec que la humanitat ha enfocat el canvi climàtic de la mateixa manera.”, Leonardo DiCaprio

Estem a temps de revertir aquest procés? Com es podria aconseguir?

Cimera pel canvi climàtic COP 24 a Katowice (Poland)

  

A partir del dia 2 de desembre i fins al 14 se celebra a Katowice (Polònia) la COP 24, conferència de les Nacions Unides contra el canvi climàtic, a la mateixa s’ha d’abordar com donar un impuls als acords de París del 2015.

Es vol analitzar les contribucions dels estats en la reducció d’emissions i fer balanç i actualitzar els compromisos adquirits per les nacions en la lluita contra el canvi climàtic. És pretén establir una mena de normes d’aplicació o reglament que els països hauran de seguir per fer avançar aquests compromisos cap als objectius definits a París i Marràqueix.

Per altra banda la conferència ha de negociar l’ampliació i mobilització de 100.000 milions de dòlars per finançament de la lluita contra el canvi climàtic en els paisos en desenvolupant a partir del 2020.

Tot plegat, una feina feixuga en què donades les circumstàncies polítiques mundials, amb importants representants negacionistes del canvi climàtic com Trump i Bolsamaro, no serà fàcil arribar a acords d’abast global. En qualsevol cas és necessari treballar internacionalment i cal confiar en el compromís que moltes grans potencies tenen per evitar que l’escalfament del planeta superi els 2º C.

Des de ACC-Aturem el Canvi Climàtic estarem atents a l’evolució d’aquesta cimera.

Més informació sobre la conferencia: COP 24 Katowice

 

 

FOCS A CALIFÒRNIA. El canvi climàtic els intensifica.

Aquest estat, com Catalunya té un clima mediterrani amb hiverns relativament freds i plujosos, estius càlids i secs i tardors i primaveres suaus amb força variabilitat. Els últims estius a Califòrnia degut al canvi climàtic han estat més càlids i més llargs, provocant un estres hídric que ha fet dels boscos i la vegetació un combustible propagador del foc. Els forts vents reescalfats anomenats de Santa Ana o del Diable procedents dels deserts han fet la resta.

  

La urbanització desmesurada en zones d’alt risc i la gran quantitat de construcció en fusta esta provocant la destrucció de milers de vivendes i la mort de més de 30 persones i 200 desapareguts

 

 

 

MARXA PEL CLIMA A BARCELONA

BARCELONA HA ACOLLIT LA MARXA PEL CLIMA

Hem estat a la marxa, hem caminat pel clima del planeta amb molta, molta gent. Els, nens, mares, pares, joves i grans, han fet el recorregut amb alegria al ritme de les batucades. La imaginació dels diferents col·lectius amb els seus cartells, pancartes i andròmines de denúncia ha donat colorit a la marxa i ben segur que també ha despertat consciències entre la població que ha seguit el seu recorregut.

Us deixem un recull de fotografies de la marxa

  

 

 

 

+ info sobre el canvi climàtic:

https://acc-aturemelcanviclimatic.com/

 

 

 

 

 

 

El dissabte 10 de Novembre a les 12:00 a Arc de Triomf prendrem els carrers!
Ho farem amb una colorida, diversa i creativa marxa per a demanar una acciò contundent i immediata davant l’actual crisi climàtica.

 

Per què? 

El canvi climàtic és cada any més visible. No podem continuar desplaçant aquest problema al futur. Davant d’una ineficaç política global que es nega a assumir el que verdaderament implica aquesta crisi, és la nostra responsabilitat actuar a escala local. Afrontar aquesta crisi ens ofereix una oportunitat per transformar la ciutat on vivim perquè pugui adaptar-se millor als impactes i mitigar les causes d’aquesta crisi global. (text: marxa pel clima)

 

Marxa

El 10 de Novembre prendrem els carrers amb una gran Marxa pel Clima. La data es tria en el context de la trobada internacional de ciutats pel clima (C40), el 13 i 14 de Novembre de 2018. Amb aquesta marxa volem expressar d’una banda la preocupació de la ciutadania pel canvi climàtic i, d’altra, la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica. La problemàtica del canvi climàtic va més enllà de l’ecologia: ens parla de la capacitat col·lectiva de sobreviure en una planeta cada vegada més inestable. Aquest planeta no té sortida d’emergència.(text: marxa pel clima)

 

 

+info: Marxa pel clima

JAIR BOLSAMARO. Un nou entrebanc en la lluita contra el canvi climàtic.

La selva Amazònica amb més de 5.500.000 km2 de superfície forestal, és un dels embornals de CO2 més efectius del planeta, gran part d’aquesta selva tropical es troba al Brasil, tanmateix, les polítiques mediambientals que dugui a terme aquest estat, tenen un caràcter global i són vitals en la lluita contra el canvi climàtic.

La victòria de Jair Bolsamaro a les últimes eleccions brasileres, les declaracions en campanya d’aquest líder així com la seva trajectòria política fan preveure un retrocés en la defensa de l’Amazònia. La seva intenció d’integrar el ministeri de Medi Ambient en el d’Agricultura i relaxar la legislació de protecció de les selves i els natius que les habiten és un primer pas per  augmentar encara més la desforestació i expandir els monocultius per la indústria alimentària internacional i biocombustibles.

Desprès de Trump, destacat negacionisme del canvi climàtic, l’ascens al poder de Bolsamaro al Brasil, pot significar un altre cop en la carrera per complir els acords de París i evitar l’escalfament del planeta per sobre dels 2º C establerts.

És lamentable veure com al mateix temps que s’observa una major preocupació dels ciutadans de molts països pels riscos i efectes del canvi climàtic, nous polítics de potències mundials com Trump i el mateix Bolsamaro, esdevenen un fre en la lluita per salvar el planeta de les conseqüències negatives del canvi climàtic.

Caldrà estar atent a com evoluciona la política mediambiental del Brasil.

 

   

 

 

THE ZONE OF HOPE. Fes un viatge al futur i viu les conseqüències del canvi climàtic.

Si encara no l’heu vist, us aconsello que aneu a veure l’exposició The Zone of Hope, que Aigües de Barcelona ha instal·lat al Reial Cercle Artístic de Barcelona. Es podrà visitar fins al 20 de gener del 2019.

L’exposició ens presenta en un format de realitat virtual molt dinàmic i impactant que et transporta pels diferents escenaris que els ciutadans de Barcelona i Catalunya ens trobaren en un futur no gaire llunyà si no actuem decididament per aturar l’escalfament global que ja és patent en el nostre planeta.

Des del principi l’experiència ens agrada pel seu enfocament didàctic i per l’acurada combinació d’efectes sensorials reals amb la més avançada tecnologia de immersió virtual que juntament amb el so i explicacions en off ens fa viure en primera persona les sensacions i emocions que els efectes del canvi climàtic produiran en les futures generacions.

 

Un dels problemes de la lluita contra el canvi climàtic es que malgrat l’evidència científica i fins i tot l’increment dels esdeveniments i fenòmens climàtics extrems que ja ens afecten, una part de la ciutadania i també institucions, encara no és conscient de la gravetat de la situació ni dels riscos que comporta. Per això mateix aquesta iniciativa d’Aigües de Barcelona té un gran valor com a eina de difusió d’aquests riscos i la necessitat de reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Amb tot, també es dóna un missatge d’esperança fen esment a l’oportunitat que la humanitat  (encara que no per molt temps)  tenim de canviar el comportament i corregir l’enorme petjada ecològica sobre el planeta blau.

No us ho perdeu, aneu a veure-la, estic segur que no us deixarà indiferents. Us deixem un vídeo per animar-vos

Més informació i reserves: The Zone Of Hope

 

EL CANVI CLIMÀTIC, ON SOM I CAP ON ANEM . No tot són males notícies.

CATASTROFISME O REALITAT

La realitat es tossuda i contínuament els esdeveniments i les dades s’encarreguen  de mostra-la, de manera que malgrat els esforços d’alguns en negar-ho, el canvi climàtic es perfila com un problema global que ja és present, però que té una clara tendència a empitjorar en un futur no massa llunyà.

Sovint, per manifestacions com aquesta, als especialistes del canvi climàtic ens apliquen el qualificatiu de catastrofistes, que el que volem, és tenir un cert protagonisme atiant el fantasma de la por. Res més lluny de la realitat, la veritat és que l’únic que es pretén és conscienciar la societat en el seu conjunt d’un problema que requereix, tal com es va presentar a la conferència de Paris, una acció mancomunada mundial que permeti rebaixar les previsions d’escalfament del planeta.

LES DARRERES DÈCADES. POCS AVENÇOS

El repàs dels últims anys, del protocol de Kyoto ençà no es pot dir que hagin estat positius en la lluita contra el canvi climàtic, doncs, a part de la posada en marxa del mercat mundial d’emissions de carboni, el resultat del qual es pot considerar molt minso, totes les variables climàtiques determinants com el CO2 a l’atmosfera, la temperatura global, l’extensió de les glaceres i el gel àrtic o la intensitat dels fenòmens climàtics extrems  han continuat creixent a un ritme que com la paleoclimatologia ens revela no s’havia donat en el milió d’anys enrere que les tècniques de mesurament ens han permès observar.

Aquesta situació d’inacció i estancament va tenir un punt d’inflexió el 2015 amb el fet sense precedents de l’aprovació per part de 190 països dels esmentats acords de Paris en els que es tenia com a principal i gens fàcil objectiu, limitar l’increment  de temperatura  global del planeta a finals de segle a un màxim de 2ºC respecte als nivells de temperatura existents abans de la revolució industrial.

 

El desplegament dels acords de Paris, lamentablement està essent molt lent i ple de dificultats com ara la retirada de l’acord dels EEUU, el segon país que més CO2 emet, tot i això l’acord va entrar en vigor el 2016 i es defensat per la majoria dels grans estats com una bona eina en la lluita contra l’escalfament global.

EL PRESENT, ES PERFILA UN NOU HORITZÓ

La situació actual es caracteritza per un ús encara massiu del carbó i combustibles fòssils en  molts països, especialment els que estan en vies de desenvolupament com la Xina o India amb un conseqüent increment global de la temperatura d’uns 0,9º centígrads i una concentració de CO2 a l’atmosfera d’uns 410 ppm , però també es distingeix, i això es molt positiu, per la constatació i admissió per una part cada cop més gran de la societat i un major nombre d’institucions, governs, regions, ciutats i corporacions  que el canvi climàtic és una realitat que cal afrontar decididament i mitjançant accions a tots nivells, la ciència te també molt a dir i a aportar en aquesta direcció.

 

Avui en dia la confluència d’aquesta major conscienciació social amb l’auge i abaratiment de les tecnologies relatives a energies netes està fent créixer a tot el Món, de forma exponencial les actuacions, projectes i legislacions favorables a les energies renovables i a l’estalvi energètic.

Les institucions de poder regional i local impulsen malgrat certa apatia per part de molts Estats els canvis en la producció i el consum energètics que precedeix la descarbonització de les activitats humanes.

EL FUTUR JA HA COMENÇAT, UN BRI D’ESPERANÇA

Podríem dir que el futur ja ha començat, doncs, la revolució energètica, que es marca com a objectiu aconseguir emissions zero de carbó ja esta en marxa. No serà fàcil ni molt ràpid però cada cop s’obren més finestres que permeten un bri d’optimisme de cara el futur.

Hi ha molts fets i exemples que abonen aquest moderat optimisme entre els que voldríem destacar-ne alguns.

  • El context econòmic actual està canviant de forma radical, la millora del rendiment dels equips que produeixen energia renovable així com la dràstica caiguda dels preus, especialment dels panels FV ha propiciat un canvi de paradigma en els sectors energètics, i del transport i que ja començant a veure com les àrees de negoci i les rendibilitats estan deixant el carbó i energies fòssils i passant a poc a poc però fermament cap a les renovables. Aquesta rendibilitat econòmica és molt important doncs estimula la inversió de capital privat d’empreses i corporacions cap a projectes més sostenibles que s’afegeixen a les inversions públiques que difícilment podrien per elles mateixes assolir la esmentada revolució energètica.

 

  • El sector del transport i automobilístic aposta decididament pels vehicles elèctrics en un procés encara incipient però creixent, les ciutats del Món estan renovant les seves flotes de transport públic per vehicles elèctrics, empreses logístiques estan incorporant furgonetes i camions elèctrics en la seva estructura de transport.

 

  • L’estat de Califòrnia als EEUU, amb la seva capacitat de legislar i prendre decisions pròpies, a favor de les energies netes, malgrat les descarades polítiques i lleis federals de Trump en contra de les renovables i a favor del Lobby del petroli i carbó, s’està convertint en la lluita contra el canvi climàtic, en un model a seguir per molts estats i regions del resta del Món, El governador de l’estat ha endegat i aprovat un pla anomenat SB100 que pretén aconseguir que en 25 anys tota l’energia elèctrica sigui produïda des de fons renovables, cal dir que Califòrnia ja està en el bon camí doncs avui en dia el 35% de l’electricitat ja procedeix de fonts renovables.

Val a dir que aquesta “Rebel·lió” contra les politiques de Trump està quallant a un gran nombre d’estats, ciutats i fins i tot corporacions empresarials que fent cas omís de les directives negacionistes de Washington, mantenen i reforçant els seus plans de lluita contra el canvi climàtic, intentant assolir els reptes dels acords de París.

 

  • A Europa països i ciutats estan treballant de valent per reduir les seves emissions i complir els compromisos establerts en els acords de París i fins i tot avançar en el temps el seu compliment. Ciutats com Copenhaguen, Frankfurt, o Amsterdam estan fent uns grans esforços per reduir la seva petjada energètica i guanya en sostenibilitat. La nota negativa la donen els països mediterranis i al capdavant Espanya que malgrat tenir una elevada insolació, estan a la cua en potencia instal·lada i noves inversions en renovables.

CONCLUSIÓ

Com hem descrit en els apartats precedents, a partir dels acords de París i la nova sensibilització de la societat i les institucions envers les conseqüències ja presents del canvi climàtic, malgrat que amb les actuals emissions en alça dels gasos d’efecte hivernacle encara es veu molt difícil acomplir l’objectiu de no sobrepassar els 2º C a finals de segle, els esmentats fets, i actituds i tendències cap a l’anomenada descarbonització del planeta poden ser una finestra d’oportunitat per afrontar en més decisió i fermesa la lluita contra el canvi climàtic.

EXPOELECTRIC. Una oprtunitat per acostar-nos a la mobilitat sostenible

Torna a BCN en la seva 8ª edició. 

L’exposició, és celebrà el 6 i 7 d’Octubre a l’Arc del Triomf (Passeig Lluís Companys)

Organitzada per l’Institut Català d’Energia, l’Àrea Metropolitana de Barcelona,  l’Ajuntament de Barcelona, EnginyersBCN i la Diputació de Barcelona, vol apropar la gent al vehicle elèctric i al concepte de mobilitat sostenible amb zero emissions, molt important en la lluita contra l’escalfament global i el canvi climàtic.

 

L’exposició és d’entrada gratuïta, permetrà contemplar els últims avenços en vehicles i tecnologia de e-mobilitat, contactar amb marques i fabricants i amb un conjunt d’activitats lúdiques i divulgatives informa els ciutadans en les e-tecnologies. El seu missatge “Endolla’t, vine i gaudeix del vehicle elèctric” ens anima a visitar-la.  Tota la informació a: https://www.expoelectric.cat/

Com activitat paral·lela els dies 4 i 5 se celebren les e-jornades, una sèrie de conferències i col·loquis profesionals sobre la mobilitat elèctrica. més informació: https://www.expoelectric.cat/e-jornades/

5 DE JUNY, DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Instituït el 1972 per les Nacions Unides per conscienciar el món sobre la degradació ambiental causada per les activitats humanes i la necessitat de preservar la natura. Aquest any te el lema “Un planeta sense contaminació per plàstics”.

Des de  ACC-aturem el canvi climàtic, proposem que cadascú faci una reflexió sobre si esta fent tot el que de forma molt senzilla es pot fer per reduir l’ús dels articles de plàstic que contaminen la terra i els oceans.

 

Ben segur que amb una rapida mirada sobre els nostres hàbits de consum detectarem un bon número de petites accions que reduirien força la nostra aportació al munt de plàstic que generem. El full que presentem a l’esquerra és un exemple d’algunes de les coses que amb relativa facilitat és poden fer per reduir el volum de deixalles de plàstic.

 

     

  

Les Dades de la contaminació per plàstics, ens ajuden a valorar la magnitud del problema. 

– Cada any, el món fa servir 500.000.000.000 de bosses de plàstic

– Cada any, almenys 8 milions de tones de plàstic acaben en els oceans,

   l’equivalent a la descàrrega d’un camió d’escombraries cada minut.

– En l’última dècada, produïm més plàstic que en tot el segle passat.

– 50% del plàstic que fem servir és d’un sol ús .

– Vam comprar 1 milió d’ampolles de plàstic per minut.

– El plàstic constitueix el 10% de tots els residus que generem.

– Per fer-ho encara més greu el plàstic te un període de desintegració molt llarg

clica sobre les gràfiques per ampliar-les

 

TOTS PODEM FER ALGUNA COSA PER EL MEDI AMBIENT, TU TAMBÉ

Si vols consultar la guia per reduir els residus, clica a sobre –>    

Més informació sobre el problema dels plàstics en els oceans clica: ELS OCEANS, L’ÚLTIMA FRONTERA

   

 

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, (La fabrica del sol) BARCELONA + SOSTENIBLE organitza del 26 de Maig al 5 de Juny, la Setmana de la Sostenibilitat per inscripcions i veure les activitats clica:

SETMANA DE LA SOSTENIBILITAT

 

 

 

 

 

Presentació al CCCB del Pla Clima Barcelona 2018-2030

El passat 24 d’abril es va presentar l’ambiciós PLA CLIMA BARCELONA  2018-2030

 

Els eixos bàsics sobre els quals es fonamenta el Pla Clima són els següents:

1.LA MITIGACIÓ    2.L’ADAPTACIÓ I RESILIÈNCIA   3. LA JUSTÍCIA CLIMÀTICA    4.EL COMPROMÍS DE LA CIUTAT I L’IMPULS CIUTADÀ

El pla es presenta com un projecte integrador de totes les estratègies que estan en curs o en projecte tenen per finalitat reduir la petjada ecològica de la ciutat, reduint les emissions de GEH un 40% respecte a les del 2005 i millorar l’adaptació i resiliència de la ciutat respecte als riscos existents i previstos de l’escalfament global.

La ciència i les tecnologies disponibles, aplicades en àmbits com l’energia, el consum, el transport, els residus, l’habitatge o l’espai públic, tindran un paper important en el desenvolupament de les actuacions de mitigació dels efectes que el canvi climàtic tindrà sobre les persones i les infraestructures de la ciutat.

 

 

És molt interessant donar una ullada a aquest pla que presenta de forma clara i molt visual les problemàtiques i diferents actuacions de la ciutat davant del canvi climàtic.

Si estàs interessat, clica: Pla clima Barcelona

Si teniu un moment us recomanem,  mirar el curt però  didàctic vídeo de Barcelona + sostenible, sobre la ciutat i el canvi climàtic

 

 

 

 

Les ciutats, la resiliència davant els riscos climatics

 

Les ciutats jugaran cada cop més un important paper en la lluita contra el canvi climàtic. La resiliència urbana és la capacitat dels individus, comunitats, institucions, empreses i sistemes que conformen una ciutat per sobreviure, adaptar-se i creixa enfront de desastres naturals o socials. Moltes ciutats del Món estan endegant plans per fer front a les conseqüències de la pujada del nivell del mar i els fenòmens climàtics extrems.

 

Alguns projectes són gegantins com les grans comportes que estan construint en els braços de mar que comuniquen la llacuna de Venècia amb l’Adriàtic per evitar les freqüents inundacions que pateix la ciutat, o els murs i drenatges (Big.U) que la ciutat de Nova York está projectant a “Lower Manhattan” com a defenses contra l’increment del nivell del mar i els embats de fenòmens climàtics extrems com va ser l’huracà Sandy a l’octubre del 2012. Per la seva part Londres també ha fet grans esforços en la construcció d’unes encluses mòbils per evitar que el nivell del riu “Thames” creixi perillosament quan els forts temporals marítims  fan pujar el nivell del mar riu amunt.

 

  

Tanmateix les petites ciutats i determinades zones exposades al risc d’inundacions també estan desenvolupant plans d’actuació davant del continuat augment del nivell del mar. La Mediterrània i per tant Catalunya no es queda al marge d’aquest risc, Moltes platges, així com els deltes de l’Ebre i del Llobregat estan amenaçats per aquest perill, fins i tot el front marítim de Barcelona es veurà seriosament afectat davant aquest fenomen. El 3er informe sobre el canvi climàtic a Catalunya fa esment d’aquests riscos i de la necessària adaptació d’estructures i actuacions de defensa de determinades zones costaneres, seria bo que en alguns casos es comencessin a implantar les mesures de defensa.

 

ARGO, milers de sensors vigilant la temperatura dels oceans

Tot i que encara hi ha gent i fins i tot científics negacionistes del canvi climàtic, cada cop en tot el Món hi ha més països i institucions que dedicant  grans esforços a fer observacions, recopilar i estudiar dades i fer avaluacions sobre l’escalfament global i les seves conseqüències immediates i futures pel planeta.

Entre els molts projectes que estan en marxa, val la mena destacar l’anomenat programa ARGO, es tracta d’un pla de recol·lecció de dades de les aigües dels oceans que va iniciar-se el 1999 i avui en dia consta de prop de 4000 boies/sensors repartits pels diferents oceans. Controlades i connectades per satèl·lit capten informació de la temperatura i salinitat a diferents profunditats i envien les dades en temps real als centres mundials de tractament de dades que són d’ús lliure però que es gestionen globalment a França i EEUU.

El programa és fruit de la col·laboració de més de 30 estats que aporten diners i és responsabilitzant del control, manteniment i substitució de les boies, que tenen una vida mitjana de 4 anys i obliga als països participants a substituir unes 800 boies cada any.

 

Les boies que es deixen a la deriva poden modificar la seva flotabilitat de manera que es poden enfonsar a diferents profunditats  i reflotar fins a la superfície. Cada boia té un cicle de mesurament d’uns 10 dies (mireu la gràfica adjunta), el cicle comença a la superfície on està entre 6 i 12 hores i transmet posició i dades als satèl·lits, després descens fins a 1000 metres de profunditat on es manté a la deriva uns 9 dies, llavors descens de nou fins a uns 2000 metres, des d’on comença un ascens d’unes 6 hores on es registrà el perfil de temperatura i salinitat en funció de la profunditat, en arribar a la superfície transmet les dades i comença un nou cicle.

Com podeu deduir pel que hem exposat, aquest es un projecte molt complex, tant en el seu vessant tecnològic com en la seva gestió i representa un bon exemple de l’interès  de la comunitat internacional i científica en el coneixement del comportament i l’estat dels  oceans davant l’escalfament global, és ben sabut que el 70% de la superfície del planeta son mars i oceans i en gran mesura aquests determinaran i condicionaran el futur del planeta, de fet es pot afirmar que alguns problemes com l’acidificació, l’increment del nivell del mar, fenòmens extrems i d’altres ja són ben presents en molts llocs del Món.

 

Si vols saber més del programa de mesuraments, clica ARGO

 

Confirmat l’any 2017, el segon any més càlid registrat

Ho havien avançat al Desembre en aquest web (vés a l’entrada) l’any no pintava bé des del punt de vista climàtic. Ara que les institucions internacionals comencen a publicar dades, la WMO (Organització Mundial de Meteorologia) ho confirma el 2017, és el segon any mes càlid d’ençà que es tenen registres realitzats amb instruments, el 2016 va ser el més càlid i el 2015 el tercer, de manera que podem parlar d’un període de tres anys seguits amb temperatures globals molt altes, com diu la WMO el que és més preocupant és la tendència de les temperatures mitjanes globals del planeta que des de 1980 no han parat d’augmentar fins al punt que ja estem a 1,1º C per sobre de les temperatures preindustrials.

 

 

Us deixem una gràfica que il·lustra molt clarament com aquesta tendència de la temperatura segueix exactament l’increment de CO2 a l’atmosfera registrat en el mateix període de temps.  No cal dir, que si no hi ha canvis radicals en les polítiques d’alguns països com EEUU que tornen a promoure l’ús del petroli, els acords de Paris que demanen retallar l’increment de temperatura a 2º C és pràcticament impossible d’assolir.

Si voleu veure de forma animada l’evolució de la temperatura al planeta cliqueu sobre el vídeo de la NASA que us oferim a continuació. Es veu que no ha passat pel sedàs de Trump.

 

 

 

 

 

Les abelles en perill d’extinció, però no son les úniques.

 

En els últims anys els apicultors i també científics de tot el Món estan detectant una disminució de la població d’abelles, milions d’abelles a escala mundial abandonen els seus ruscs sense deixar rastre, per no tornar mai, les causes s’estan investigant però apunten cap a diversos orígens, tots ells relacionats en les activitats humanes, els canvis extensius en usos del sol, la utilització de certs pesticides i el canvi climàtic, són  entre altres els principals factors del declivi d’aquests insectes que en algunes regions ha arribat a la reducció d’un 40 % de la seva població.

Albert Einstein va dir que “si les abelles desapareixen del Planeta,a l’home li quedarien sols 4 anys de vida” pot semblar exagerat, però il·lustra l’enorme feina que aquests insectes pol·linitzadors fan per la producció alimentaria mundial. Fruites, verdures, fruits secs i moltes espècies vegetals depenen del treball incansable i perfecta organització de les abelles.

 

Per altra banda la mel que produeixen les espècies d’abelles domesticades (apis mellifera) és un aliment important que a més té moltes propietats que són bones per la salut de les persones.

Si voleu podeu veure el vídeo de Bartomeulabs que us presentem a continuació  pot semblar una mica infantil, però esta ben fet i es molt instructiu)

Cliqueu a sobre per visionar-lo

En tot cas, les abelles no són un cas aïllat en el problema de les espècies amb perill d’extinció, sols a la península Ibèrica hi ha més de 10 espècies animals emblemàtiques en perill d’extinció entre les que podem destacar l’ós bru, el gall fer, el linx, l’àliga ibèrica, el trencalòs, etc. ni cal dir que ho hem exposat en altres entrades d’aquest web, les especies amenaçades al Món són moltíssimes i en graus de risc elevat, com és el cas de La Girafa .

L’home en les seves activitats que afecten els diferents habitats de la biosfera està accelerant la pèrdua de biodiversitat i està portant el planeta cap a una nova extinció massiva d’espècies, deguda principalment a la incapacitat de molts animals a adaptar-se a la velocitat en que es produeixen els canvis del clima i dels entorns naturals en els que viuen. Una dada: segons WWF, en el Món, des de 1970 s’ha produït un descens de més del 50 % en el numero de peixos, mamífers, ocells, rèptils i altres especies que poblen la Terra.  

Si esteu interessats podeu descarregar-vos l’informe 2016 de     clica:  Living Planet Report 2016 Risk and resilience in a new era

 

 .

 

El canvi climàtic és un problema planetari, llocs tan allunyats com Califòrnia i Galícia pateixen les conseqüències.

La sequera prolongada més enllà de l’estiu a Galícia, coincident amb força vent, temperatures elevades en ple mes d’octubre i la ma criminal de persones que no mereixen aquest qualificatiu, estan produint un desastre humà i ecològic d’enormes proporcions. Quatre persones mortes, 57 incendis actius, moltes poblacions afectades i milers d’hectàrees cremades és una catàstrofe per aquesta comunitat que te una de les reserves forestals més gran d’Espanya. La crema dels boscos comporta a més de pèrdues de valors econòmics i paisatgístics l’alliberament de grans quantitats de CO2 a l’atmosfera que incrementen el problema de l’escalfament global.

Caldrà anar prenent seriosament el paper dels boscos com a reguladors en el funcionament del sistema atmosfèric i del clima.

 

La conferència contra el canvi climàtic de Bonn COP-23 ha començat

 

Tot i les dades científiques i males notícies que generalment arriben amb relació al canvi climàtic, la conferència de Bonn ha començat amb un cert optimisme de cara al futur. Algunes tendències globals obren un bri d’esperança de cara a complir els acords de París, es a dir, evitar que l’escalfament global superi els 2º C el 2050. A EEUU, segon país en emissions de gasos d’efecte hivernacle, les decidides accions d’empreses i estats, així com grans ajuntaments metropolitans, a continuar implementant plans a favor de les renovables i contra l’emissió de CO2, està reduint en gran mesura els efectes de la deserció de Trump dels acords de París, per altra banda, els plans i polítiques xineses de desenvolupament d’energies netes, especialment la solar, donen consistència a aquest moderat optimisme.

Cal però ser conscients que els efectes del canvi climàtic cada cop són més evidents i severs i en moltes zones del planeta estan evidenciant una certa acceleració i un increment en la freqüència i violència dels fenòmens climàtics extrems, l’any 2017 està sent especialment representatiu de com els efectes de l’escalfament global afectaran la vida en el planeta. L’espècie humana és la responsable d’estar modificant l’equilibri entre l’atmosfera i la biosfera, retornar al balanç natural que garanteix la continuïtat del planeta blau tal com el coneixem avui depèn doncs de l’home. Aquesta realitat ha portat molts científics a definir els temps que vivim com una nova era geològica que anomenen Antropocè.

   

Els oceans, L’última frontera

El conjunt de mars i oceans ocupen el 71% de la superfície del planeta, per això els primers astronautes des de l’espai el van batejar com planeta blau.

A part de l’escalfament global que també els afecta de forma important, els oceans i les espècies que hi viuen s’enfronten a un perill que podríem dir d’última generació, com són els milions de tones de deixalles de tota mena que les activitats humanes aboquem al mar cada dia, especialment plàstics i altres productes i derivats químics que no es degraden i són altament tòxics per moltes espècies.

 

Aquest problema, junt amb l’acidificació pel CO2 i l’increment de la temperatura,  ja és molt present en aquesta última frontera que representen els nostres oceans, i està afectant, molts dels animals, plantes i entorns naturals submarins únics, que hem pogut veure gràcies als treballs documentals d’alguns científics.

Un got o botella de  plàstic al mar, aparentment no és important, però un milió és un desastre ecològic. Es calcula que cada any s’aboquen al mar més de 8 milions de tones de plàstic que a mig termini entren a la cadena tròfica.

 

Cal reiterar una vegada més la necessitat què cadascú des de la seva pròpia consciència actuí en conseqüència i tingui cura en el tractament de les deixalles que genera.

Si teniu nens -i si no també- recomanen visitar l’exposició “OCEANS” al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Forum)

  

Acaba un any en què el canvi climàtic s’ha fet sentir

Entomar la realitat no és fer catastrofisme, és ser conscient per afrontar el futur millor.

Sense entrar en un bany de dades farragós que ens confirmen les tendències negatives amb relació al canvi climàtic, l’any 2017 ens ha deixat una sèrie de fets i fenòmens climàtics adverses que s’han fet prou visibles arreu del Món hi han tingut conseqüències dramàtiques per les persones i pels ecosistemes.

Hem vist huracans de força i persistència extremes, monsons mortífers com mai, prolongades sequeres i focs excepcionals, pujades del nivell de mar amb inundacions amplíssimes, regressió accelerada de les glaceres i del gel àrtic, pèrdua extensiva de la gran barrera de coral, icebergs de la mida de Girona desprendre’s de l’antàrtica.

I mentrestant la gran pregunta que tots plegats ens fem és:  Fins quan els estats, i una gran part de la societat seguirà mirant cap a una altra banda, malauradament no hi ha resposta. L’home és en gran mesura responsable d’aquest desgavell, amb el seu afany insaciable de recursos naturals de tota mena està alterant el planeta de forma irreversible. Tal vegada l’home és l’únic que modificant els seus comportaments i les seves formes de vida pot aturar el que a hores d’ara sembla molt difícil.

  

  

 

Malgrat tot, l’any s’acaba i és temps de bons desitjos per l’any vinent.

Des de http://www.acc-aturemelcanviclimatic volem desitjar-vos un bon any 2018, a veure si tots podem ser una mica mes respectuosos amb aquest planeta que ens acull.

Després de la fi del Món

#Exposició al CCCB. Després de la fi del Món

Del 25.10.2017 al 29.4.2018. Una visió sobre el present i el futur de la crisis climatica

L’espècie humana està modificant el delicat balanç de les relacions entre l’atmosfera i els ecosistemes terrestres, si continuem el ritme d’emissions de gasos el 2050 el planeta blau serà molt diferent de com el coneixem avui, Abans de la revolució industrial teniem globalment 280 ppm de CO2, ara en tenim 408 ppm. Acosteu-vos al CCCB, aquesta magnífica mostrà, us donarà una visió del present i el futur que ens espera si no som capaços de reduir la nostra petjada ecològica

 

 

  

 

  

Cal anar a veure aquesta exposició i reflexionar sobre el que ens mostra.

+info: Després de la fi del Món

Cimera contra el canvi climàtic a París

Dos anys després de la Conferencia de Paris contra el canvi climàtic COP-21, i amb l’ausencia de Trump que ha abandonat els acords els acords firmats llavors,  Macron ha organitzat a la mateixa ciutat  una conferencia de líders mundials per tal de fer avançar les mesures que estan previstes en els acords de Paris. El president Francés va dir “Estem perden la batalla pel clima“, certament es un fet que mentre les variables climàtiques i els fenomens extrems ens indican clarament un empitjorament de la situació, els paisos i les grans multinacionals no fan els deures i les accions compromeses no arribant.

Malgrat tot, algunes noticies d’aquesta cimera donant una mica d’esperança.

El Banc Mundial es compromet a deixar de finançar projectes de petroli i gas a partir del 2019.

225 fons d’inversió que gestionen actius per uns 22,3 bilions d’euros, es comprometen a pressionar 100 de les companyies més contaminants del món perquè redueixin les seves emissions

Macron ha obert una línea d’ajudes econòmiques per científics de EEUU, que davant les retallades de l’administració americanes volguin continuar els seus treballs a França.

Tanmateix, caldran molt més esforços de tota mena si volem aturar el canvi climàtic

 

Els boscos, grans pulmons del planeta.

Quan parlem de boscos tothom té una imatge clara i inequívoca del que estem parlant, tanmateix el bosc és molt més que una comunitat més o menys extensa d’arbres d’una o altra espècie.

GRANS PULMONS DEL PLANETA

Els boscos conformen paisatges, sostenen la biodiversitat, eviten l’erosió del sol, configuren els climes locals, també nodreixen cultures ancestrals, mites i una variada literatura  cinematografia. A més, ben gestionats tenen un positiu impacte econòmic, fins i tot exerceixen un efecte benefactor sobre les persones que tenen l’oportunitat d’acostar-se i passejar pels verals que s’hi endinsant.

 

Al·ludint a la comparativa de molts autors que han tractat La Terra com un ésser viu podrien definir els boscos com “els pulmons del planeta”. No és cap metàfora, doncs els arbres com a gegants del regne vegetal basen el seu creixement en un procés anomenat fotosíntesi que mitjançant les fulles de les seves capçades i en presència de la llum solar (fotons) absorbeixen CO2 i expulsen oxigen, de manera que són autèntics purificadors atmosfèrics que col·laboren en gran mesura en la lluita contra el canvi climàtic.

És pot afirmar doncs, que els boscos, per la seva capacitat enmagenatge de CO2, som importantíssims en la lluita pel canvi climàtic,  en aquest sentit es per tant necessari evitar la desforestació i fins i tot procurar incrementar la superfície forestal del planeta. Lamentablement els densos boscos tropicals de la Terra estan patint des de fa dècades una tala massiva d’arbres per impulsa activitats extractives, agrícoles (oli de palma) i d’infraestructures, que molts cops tenen al darrera grans multinacionals i actuacions il·legals consentides pels governs locals.

ELS BOSCOS DEL MÓN

Els boscos es reparteixen per la superfície continental i illes de la Terra de forma irregular de manera que hi ha zones amb enormes extensions contínues de boscos i d’altres on l’absència d’arbres és absoluta. Així i tot, la superfície forestal és enorme, és calcula que al planeta hi ha uns 40 milions de Km2 de boscos que representen el 30 % de tota la superfície continental, és doncs fàcil de comprendre la importància dels boscos en el funcionament dels sistemes i cicles que regulen el funcionament del planeta.

De forma molt breu podem tipificar els boscos en tres grans categories en funció de les zones geogràfiques on es desenvolupen:

Boreals: Es despleguen per Amèrica del Nord i Euràsia, on hi ha estius curts i hiverns llargs, freds i secs. Ocupen latituds altes, per sota de la tundra i a prop del cercle polar àrtic. Consta bàsicament de coníferes (avets i pins).

Temperats: Estan situats a latituds mitjanes, majoritàriament entre 40º i 60º nord, on és dóna una temperatura mitjana d’uns 15 ºC, els estius són calorosos i els hiverns suaus amb pluges al voltant dels 1000 mm, anuals. Amb general són arbres caducifolis com els roures, faigs, oms, freixes, encara que també abunden pins, alzines i altres varietats.

Tropicals/subtropicals: Es troben al voltant de l’equador, amb calor i humitat tot l’any, molta pluja (>2000 mm). El conformen extenses selves tropicals amb gran varietat d’espècies. Hi ha molta biodiversitat.

Cal matisar que en cada zona geogràfica, les diferents varietats es reparteixen i s’estratifiquen en funció del clima local i sobretot de l’altura sobre el nivell del mar.

L’HOME I EL BOSC, LA BIODIVERSITAT

L’home des dels seus orígens i en la seva condició primigènia de caçadors recol·lectors ha tingut una enorme relació amb els boscos no en va els primers homínids que poblaren la Terra ho varen fer fa més de dos milions d’anys als boscos i sabanes adjacents d’Àfrica.  Des de llavors l’home no l’ha deixat d’utilitzar en el seu profit per caçar, aixoplugar-se, escalfar-se, fer útils, mitjans de transport i un llarg etc. Avui en dia encara hi ha centenars de comunitats indígenes que viuen a les selves i boscos sense, o amb molt poc contacte amb l’exterior.

Molt abans que l’home però, moltes altres espècies vegetals i animals varen poblar els boscos del Món, que acullen en el seu hàbitat el 80 % de tota la biodiversitat del planeta, especialment en els boscos tropicals, que mantenen extenses àrees de bosc primari o verge.

També el bosc boreal o taigà és en menor mesura l’hàbitat d’un bon nombre d’espècies animals, algunes tant representatives com el tigre siberià o l’enorme os grizzli, espècies amenaçades per l’escalfament que aquestes zones del planeta està sofrint les últimes dècades i que afecta de forma sensible la riquesa i salut dels seus arbres.

LA DESFORESTACIÓ AL MÓN

Encara ara, una part de la humanitat, pel fet que no tenen altres mitjans, depèn de la fusta que proporcionen els boscos per cuinar, escalfar-se i altres activitats domèstiques. Tanmateix els boscos no perillen per aquest fet, el risc mes important que avui tenen els boscos es la desforestació massiva especialment la que sigui per tala o per incendis intencionats es produeixen als boscos o selves tropicals que en els últims temps estan veient  com milions d’hectàrees desapareixen en països com Brasil, Indonèsia, o la República del Congo, per donar pas a activitats extractives o cultius oleaginosos que promouen diverses multinacionals que amaguen la seva activitat, darrere d’empreses i contractistes locals.

 

Al Brasil en un any han perdut 7900 Km2 un 29% més que l’any anterior, a tot el Mon es calcula que cada minut és perd una superfície forestal d’1,4 milions de Km2, equivalent a 36 camps de futbol (World Wildlife Fund) es calcula que a tot el Món tan sigui per tala o per incendies es perden 13 milions de Has. anualment. Els països on la desforestació ha causat mes estralls son: Indonesia, La República del Congo, Tailàndia i el Brasil.

Com hem explicat la, pèrdua de massa forestal equival a un increment de CO2 i un augment de les temperatures i sequeres persistents, que tal vegada, com estem veient aquests últims temps, comportem (moltes vegades amb l’ajuda criminal d’interessos amagats) un increment en la freqüència i amplitud dels incendis i conseqüentment: pèrdues econòmiques, de vides humanes, de biodiversitat i de més superfície forestal. Estem doncs clarament davant d’un cas de realimentació i amplificació d’un fenomen advers.

– Sup. forestal  = + CO2 = + temperatura = +sequera = + incendis forestals = – sup. Forestal

EL BOSC A CATALUNYA

Com a gran part d’Europa, els boscos a Catalunya, no estan en una situació de risc, quant a la seva extensió, fonamentalment, pel fet que en l’últim segle el bosc ha anat ocupant progressivament els espais que l’abandonament de l’agricultura i l’èxode rural ha anat deixant lliures, tanmateix una gran part son boscos joves, molt densos, amatollats i mal gestionats, on la biodiversitat d’espècies ha caigut considerablement.

Els boscos considerats madurs i preservats són més aviat escassos i mancats d’una autentica protecció i de boscos verges o primigenis no en queden, podem dir doncs, que malgrat ser un país amb molta massa forestal, una gran part d’aquesta és de baixa qualitat. Crec que ja va sent hora que ens prenguem seriosament els conceptes de gestió forestal sostenible i biomassa.

No obstant, val a dir que tenim boscos molt bonics, força conservats i amb una gran varietat d’espècies, sobretot els que formen part de la xarxa d’espais naturals, de manera que qui vulgui gaudir del bosc ho pot fer sense necessitat de fer enormes desplaçaments, ben segur que a prop de casa tindrà algun parc amb una zona forestal que podreu visitar.

Les varietats de bosc a Catalunya és amplia, el clima mediterrani i el relleu muntanyós ha permès  que hi hagin arrelat moltes espècies que es reparteixen segons les seves característiques per tot el territori.

EL BOSC ENS DÓNA MOLT, L’HEM DE RESPECTAR I ESCOLTAR

Crec que amb el que hem dit fins ara queden clar els beneficis i el pes que té el bosc per la salut de la mare Terra i la biosfera (conjunt d’animals i plantes que poblant el planeta). Els homes tenim la responsabilitat de gestionar i preservar aquesta riquesa natural.

Tanmateix i referint-nos als usos socials del bosc, podem afirmar que aquest ens aporta també nombrosos beneficis, el més important per la societat cada cop més urbanitzada, a part de la nostra passió per collir bolets i altres fruits del bosc, és la possibilitat de gaudir de la serenor i tranquil·litat d’una passejada pels camins i verals que s’endinsen en el bosc, i que ens donarà, el plaer de contemplar la bellesa cromàtica que alguns boscatges ens ofereixen segons quines èpoques de l’any o la  bonica gama de verds que les molses i el sotabosc humits ens ofereixen.

El bosc, si el sabem escoltar, ens parla, sols cal respectar-lo i tenir cura de les nostres actuacions. Defensar el bosc de les múltiples amenaces a que té de fer front es una obligació dels governs i de les institucions, però també nostra.

Cuidant el bosc, cuidem el planeta i ens cuidem a nosaltres mateixos

 

 

 

EL MOBILE WORLD CONGRESS. L’altre cara

ELS MOBILS OBSOLETS, Un residu que creix imparable

Prop de 7000 milions de mòbils al món i la seva constant renovació, comença a ser una veritable muntanya de residus.

L’obsolescència programada, cada cop més curta, les aplicacions que requereixen més potencia i certa passió dels usuaris per lluir l’últim model, està generant un increment de ferralla electrònica perillosa que com sempre va a parar als països més pobres.

On van a parar aquestes deixalles, si vols saber mes clica:  Article The Guardian 

Més informació també a: La cuarta R 

moviles ghana_ewaste2

EL COLTAN. Un nou or negre.

Per altra banda es conegut que els mòbils, tauletes i altres equips informàtics necessiten un mineral anomenat Coltan, abreviació de Columbine-Tantalite per la seva fabricació, aquest mineral no es molt comú i la República Democràtica del Congo té més del 70 % de les reserves del Món.

 

Això ha comportat que des de fa anys hi així un conflicte obert entre diferents milícies armades del mateix Congo i països limítrofs com Uganda i Burundi per controlar les àrees on es troba aquest valuós material que han provocat centenars de milers de morts. Com sempre els més perjudicats en aquesta guerra no declarada són les poblacions autòctones de les zones afectades que són desplaçades i veuen com són devastats els seus habitats.

Tanmateix pel que fa als treballs d’extracció de les pecaries mines controlades per diferents grups paramilitars, es fan en unes condicions d’explotació properes a l’esclavatge i sense cap mesura de seguretat, els treballadors molts d’ells nens, fan jornades de fins a 14 hores a l’interior dels túnels d’extracció.

Aquest mineral es treu del país de forma il·legal per rutes controlades militarment són processats i venuts al mercat negre o barrejat (blanquejat) amb mineral legal i incorporat als circuits comercials.

Si estàs interessat, pots veure el següent reportatge ( en angles) que es molt representatiu del que hem exposat.

 

Començen les rebaixes dels acords de la conferencia de Paris

Steam rises from the stakes of the coal-fired Jim Bridger Power Plant outside Point of the Rocks, Wyoming, in this file photo taken March 14, 2014. REUTERS/Jim Urquhart/Files
Foto: REUTERS/Jim Urquhart/Files

El tribunal suprem dels EEUU, ha aturat les regulacions federals per la reducció de emissions de gasos d’efecte hivernacle previstes per Barak Obama i compromeses en la passada conferencia de Paris COP-21

El tribunal per 5 vots a favor i 4 en contra, ha cedit als “lobys” energètics i als requeriments de 27 estats, bloquejant el “clean power plan”, el qual, impulsat per l’administració Obama pretén avança cap a la substitució de l’energia que prové dels combustibles fòssils per energies renovables.

U.S. President Barack Obama in Washington February 8, 2016. REUTERS/Kevin Lamarque

El pla elaborat per la “Environmental Protection Agency”, contempla reduir l’any 2030, les emissions de CO2 fins als valors que hi havien l’any 2005, objectiu que serà difícil d’assolir si no hi han canvis en la composició de l’alt tribunal

Si vols llegir la noticia sencera (En Angles) clica: Reuters

 

PERILL! El petroli barat = mes CO2 a l’atmosfera

petroliEl preu del petroli està baixant descontrolada-ment. Els economistes no es posen d’acord en si és bo o és dolent, ben segur, que això dependrà de si un país és exportador o importador. El que és segur és que pel clima no és una bona noticia, els preus del petroli tan baixos com els actuals afavoreixen els consums d’hidrocarburs a tots els nivells, transport, energia, fabricació de derivats,  s’incrementen (estadístiques dels EEUU ja estan indicant un major número de km/mes recorreguts). És doncs evident que hi ha un increment de gasos efecte hivernacle a l’atmosfera que aviat començarem a detectar.

La gràfica ens indica clarament l’importància que tenen els combustibles fòssils en el consum mundial d’energia (Més del 78% del total d’energia consumida). Clica a sobre la gràfica per ampliar

Total_World_Energy_Consumption_by_Source_2013Per altra banda els baixos preus del petroli i derivats no incentiva la producció d’energies alternatives i l’ús de tecnologies més eficients. Tot plegat ens fa pensar que si com és previsible els preus és mantenen baixos duran bastant de temps, el clima és resen-tira considerablement. Estarem atents al comptador de contingut global de CO2 a l’atmosfera

Per veure les ultimes dades clica:   CO2 actual

atascos-mayores-mundo

 

Algunes veus expertes de diferents països estan dient, que aquest seria un bon moment per establir un impost especial i exclusiu per la lluita contra el canvi climàtic. Cal estudiar-ho.

 

gasolina-gasoleo-precios-ue-2013

 

LLEI DEL CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA

El projecte de llei, és una declaració d’intencions, i es queda curt, doncs pel que fa a mesures concretes sols parla d’una nova taxa a turismes i furgonetes. Que passa amb el transport de mercaderies, un 92% del transport encara es fa per carretera, que passa amb l’energia que ens hem quedat a la cua en renovables. haurem de seguir de prop el desenvolupament d’aquesta llei, esperem que no sigui tan sols una estratègia recaptadora. Per saber més clica:  Llei del canvi climàtic

Projecte de llei de canvi climàtic
Projecte de llei de canvi climàtic

Collserola, la sequera més intensa en 110 anys.

La serra de Collserola després de 85 dies sense pluja està patint una sequera que posa en perill la massa boscosa del parc. Els bombers alerten del risc d’incendi si no arriba la pluja aviat, la qual cosa no sembla probable a curt termini. Aquest gran pulmó de l’Àrea Metropolitana mereix una vigilància especial i mesures preventives que ajudin a evitar un incendi que en les condicions actuals seria difícil d’aturar.

IMG_1273.2

IMG_1271 La vegetació amb un alt estres hídric,  sols rep la poca aigua que proporciona la gebrada de les nits més fredes.

IMG_1314

 

Perquè puja el nivell del oceà? La importància de l’ALBEDO

Hi ha quatre raons fonamentals per les quals la superfície de l’àrtic esta disminuint i el nivell de l’oceà s’està incrementant:

  1. L’increment de temperatura global de la Terra fa que l’aigua augmenti de volum i per tant de nivell.
  2. El desglaç de les glaceres i casquets polars és degut a l’augment de la temperatura, juntament amb uns hiverns més curts provoca la fusió de més gel de manera que més volum d’aigua va a parar als mars i oceans.
  3. L’escalfament de les grans plaques de gel de Groenlàndia i de l’Antàrtica Occidental fa que hi hagi més aigua de fusió en circulació per sota el gel, accelerant la velocitat de desplaçament d’aquest cap a l’oceà.
  4. I el més important: Més superfície d’oceà significa un major escalfament, degut a que més energia solar és absorbida per la Terra (L’oceà amb un ALBEDO (*) del 0,3 absorbeix un 70 de l’energia que rebem, mentre que el gel tant sols absorbeix un 20%)

(*) L’albedo és un índex numèric de reflexivitat que va de 0 fins a 1 ( també es pot representa en tan per cent, de 0% a 100%). Representa, expressada en percentatge, la quantitat d’energia solar que incidint sobre les superfícies dels diversos materials o elements, és reflectida cap al espai. L’albedo mitja de la terra es de un 38% aproximadament de tota l’energia que li arriba del sol.

El diagrama que presentem a sobre expressa de forma gràfica l’esmentat fenomen:  Clica a sobre la gràfica per ampliar

diagrama albedo

Si per l’increment de la temperatura global de l’àrtic, la superfície de gel disminueix, la superfície de l’oceà conseqüentment augmenta, aquesta, molt més fosca, absorbeix el 70% de l’energia que arriba i la temperatura del mar s’incrementa, tal vegada, amb l’aigua més calenta les vores de les plaques de gel que arriben al mar es trenquen i desfan més ràpidament de manera que hi ha menys superfície de gel, d’aquesta manera és produeix una re-alimentació i amplificació del fenomen, que queda patent en les imatges de satèl·lit realitzades les ultimes dècades.

 

També o podem expressa amb la seguen seqüència

t=temperatura

(+) t. global –> (-) superf. de gel –> (+) superf. d’oceà –> (-) albedo a l’oceà –> (+) t. a l’oceà –>

–> (+) superf. de gel es desfà –> (-) superf. de gel.

Com veiem el procés de desglaç, degut al increment de la temperatura global del àrtic entra en un bucle iteratiu que es tanca provocant un major desglaç.

icesheetcartoon greenland_kanger_ts

 

Confirmat, el 2015: Any mes càlid

Definitivament, des de diverses fonts científiques internacional el 2015 es l’any mes càlid del segle XX i del que portem del XXI. Cal estar atent al 2016, doncs l’any ha començat amb temperatures força altes

Clima_ARAIMA20160121_0105_58

Publicat per l’ARA; Font: NOOA

Llavors passant aquestes cosses. 

DSC01794 DSC01796

DSC01806.2

Al Pirineu hem pogut comprovar aquests dies, com la processionària (Thaumetopoea pityocampa), amb l’increment global de temperatures i la relativa sequera avança territorial-ment cap a zones tradicionalment mes fredes on no era habitual veure-les. Les fotos del Pi Roig amb les seves bosses tant característiques i  perilloses donen fe d’aquest avançament de la plaga.