La sequera

La pròxima crisis planetària serà sens dubte la crisi de l’aigua, ja avui en moltes zones de la Terra les sequeres persistents han causat estralls entre la població i en els ecosistemes, Las sequeres persistents com les que patim a la Mediterrània o concretament a Catalunya, estan directament relacionades amb el canvi climàtic, de manera que a mesura que la temperatura global del planeta vagi augmentant la crisi de l’aigua al Món s’anirà fent més i més greu.

Per saber més d’aquest element tant important clica: L’aigua, molt mes que un líquid

TV3. ESPECIAL SEQUERA; CANVI DE CICLE

La Núria Solé i el Pere Bosch comencen un viatge pels dos rius principals de les Conques Internes, el Ter i el Llobregat. Un recorregut per trobar les claus a aquest Canvi de Cicle. Si vols veure el reportatge clica sobre la imatge:

# Califòrnia i Catalunya comparteixen clima mediterrani i sequeraacc

Sempre hi ha hagut sequeres i continuaran havent-hi, el tema és la freqüència  i la durada d´aquestes. Un estudi del Centre de Recerques Forestals de Massachusetts i la NASA ens informa que els ecosistemes terrestres (a causa de l’escalfament global), i en especial els boscos, estan progressivament augmentant el temps de recuperació posteriors a les sequeres, fins al punt que en nombroses zones del planeta no es recuperen abans que arribi la següent sequera. Aquesta circumstància, porta els boscos a uns importants estres hídrics i en conseqüència a la mort de milions d’arbres i per tant a l’increment del CO2 a l’atmosfera. +info: https://www.nasa.gov/feature/jpl/study-finds-drought-recoveries-taking-longer 

Aquests dies hem tingut l’oportunitat de comprovar per nosaltres mateixos, com és compleix el que presenta l’estudi en alguns boscos i pastures de Catalunya, en les nostres passejades pel Pirineu Oriental hem vist torrents i rieres seques, pastures recremades, i arbres que estan perdent o marcint les fulles amb un clar avançament de què tocaria si tinguessin unes condicions d’humitat i temperatura adequades.

 

Diuen els ramaders, que plou poc i quan plou, ho fa malament, certament quan arriba la pluja en molts casos cau torrencialment i dura molt poc temps, de manera que la terra en treu molt poc profit. els boscos no es refan i el bestiar té dificultats en trobar aigua i bones pastures.

En un terreny més puntual però també significatiu volem comentar el cas d’una sequoia que quan es va plantar fa 35 anys tenia sols 1,5 metres d’altura, perfectament adaptat, ha anat creixent (actualment fa uns 20 metres i quasi 1 metre de diàmetre) fins que pels efectes esmentats, agreujats aquests últims anys, es troba en una situació de certa precarietat, que intentem superar com es pot veure intentem ajudar-lo amb els medis més rudimentaris, és a dir aportant aigua a cubells, esperem que el fred i les pluges arribin aviat.

El que passa amb aquesta sequoia de fet està passant a molts altres indrets, a Califòrnia, on aquesta espècie és emblemàtica, pels seus extensos boscos i grans exemplars es calcula que en els 5 anys de persistent sequera que han tingut recentment, més de 100 milions d’arbres han mort. Lamentablement l’escalfament global relacionat amb el canvi climàtic no afluixa i aquests arbres mil·lenaris i gegants, que com moltes altres espècies, comparteixen clima mediterrani estan en una situació important de risc en la nostra àrea Mediterrània.

A continuació us deixem dos interessants articles en angles i català que aporten més informació sobre el tema.

Will California’s Giant Sequoias Survive The Next Drought?

La sequera mata els arbres de set però també de gana

# El govern del CIM vol sol•licitar a la Generalitat la declaració de Zona d’Atenció Urgent als boscos del Maresme (Comarcal Maresme, radio Arenys)

I és que la ràpida extensió de la plaga i l’increment de risc d’incendi per l’acumulació d’arbres morts obliga que hi hagi una intervenció ràpida.

El president de l’organisme supramunicipal, Miquel Àngel Martínez, ha destacat que cal afegir més recursos a la gestió forestal per evitar mals majors. Els darrers informes tècnics sobre la situació dels boscos del Maresme són alarmants. La sequera i l’atac de diferents plagues han provocat la mort de 800 hectàrees de pins i les expectatives no són gaire optimistes. Miquel Angel Martínez alerta que sense una política de gestió forestal, en pocs anys haurà desaparegut un 20% de la superfície de boscos de la comarca. Per aquest motiu, es demanarà al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació la declaració de Zona d’Atenció Urgent amb l’objectiu d’afavorir la restauració dels nostres boscos.

Miquel Angel Martínez ha criticat que encara no s’hagin començat totes les feines demanades a les pinedes afectades del Maresme. Martínez ha destacat que els Ajuntaments han fet un treball intens des de fa un any per analitzar l’impacte del Tomicus.El president del Consell Comarcal diu que les feines haurien d’estar acabades al juny.

# ELS PINS DEL MARESME EN PERILL. Des de la mateixa autopista es pot veure que alguna cosa està passant en els boscos del Maresme.

En lloc del llampant verd intens que ens regalaven els magnífics pins pinyoners dels turons de la Serralada Litoral, aquest any, els tons marrons, van dominant amplies zones del Baix i Alt Maresme.

No és un simple canvi cromàtic, es tracta d’una plaga d’un coleòpter anomenat Tomicus que a causa de les condicions de sequera dels últims anys, propiciades pel canvi climàtic i una mala gestió forestal, està infestant els arbres i literalment, matant-los de manera que el risc d’incendi augmenta considerablement.

Ja hi han prop de 1000 hectàrees afectades, i si no es prenen accions immediates, en pocs anys el bonic paisatge del Maresme serà sols un record

El Consell Comarcal del Maresme ha alertat de la situació als Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat i les dues administracions treballaran plegades per fer una diagnosi acurada del problema i cercar-ne sol.lucions.

 

______________________________________________________________________

La sequera i la pluviositat, característiques antagòniques però decisòries en el desenvolupament de un territori.

Aquests elements del clima, són els que presenten una major dificultat pels científics estudiosos del canvi climàtic pel que fa a la predicció a mitjà i llarg terme. No obstant això i amb relació a la regió Mediterrània les dades i els estudis més recents, estan evidenciant un increment important dels períodes de sequera més evidents al Mediterrani oriental però també presents a l’occidental i per tant a Catalunya. Tots recordarem la crisi de sequera del 2007, en què vàrem arribar a situacions límits per l’abastament d’aigua de boca. Segons una publicació del Dr. Benjamin Cook “Spatiotemporal drought variability in the Mediterranean over the last 900 years” actualment, el Mediterrani, presenta globalment un període de sequera (amb un 98 %  de certesa) més sever dels últims 500 anys.

 Es poden relativitzar els estudis amb base a la dificultat d’establir models per una àrea geogràfica climatològica tan heterogènia com és la conca Mediterrània, però crec que faríem bé si ens prenem seriosament el que sembla que en el futur serà una constant: l’aigua és cada cop, un valor més preuat i la seva escassetat un focus de greus conflictes.

Tot i així la situació de sequera al Mediterrani no es pot comparar al que afecta l’est d’Àfrica on la fam com a conseqüència de les minses collites de les ultimes dècades s’ha cobrat milions de víctimes.

Un reportatge de la Vanguardia del passat mes de Febrer, ens exposa amb detall aquesta situació. Per (+info) clica: Reportatge 

____________________________________________________________________

Collserola, la sequera més intensa en 110 anys.