8.- ELS OCEANS. IMMENSOS I TAL VEGADA FRÀGILS

Els oceans, amb més del 70 % de la superfície de la Terra i un volum de 1.332 milions de kilòmetres cúbics d’aigua (segons els últims càlculs), són el factor més determinant de les condicions climàtiques que es donen a la Terra. Tanmateix, els oceans, seguint la tendència del planeta també s’escalfen, No és cap presumpció, és una realitat que posen de manifest les dades recollides per prop de 4000 boies del que repartides per tots els oceans, transmeten via satèl·lit la temperatura i Ph de l’aigua a diferents profunditats fins a un centre de tractament de dades que les registra i valida.


LES AIGÜES SUPERFICIALS SOM MÉS ÀCIDES

El CO2 que provoca aquest escalfament com s’explica a: L’ESCALFAMENT DELS OCEANS TAMBÉ S’ACCELERA a més de la pujada del nivell del mar i la major intensitat d`huracans i tempestes té una conseqüència molt menys coneguda però tant o més dramàtica pel  futur del planeta com és l’acidificació de les aigües oceàniques superficials. Aquesta es produeix a causa de que la superfície oceànica absorbeix un 25% de les emissions de CO2 a l’atmosfera que produeixen les activitats humanes, fent que el Ph de l’aigua baixi (com més baix més àcid). Al mateix temps la major acidificació dificulta la formació de carbonat de calci (CaCO3)

LA BIODIVERSITAT DELS OCEANS EN PERILL

Aquesta reducció dels carbonats tal vegada comporta greus problemes per la biodiversitat marina perquè moltes espècies com els mol·luscos, crustacis, corals i molt altres microorganismes necessiten el carbonat pel desenvolupament  dels seus esquelets, closques i també la seva reproducció. És especialment greu la enorme afectació que l’acidificació té sobre el fitoplàncton, ja que aquest està a la base de la cadena tròfica alimentària marina. Les dades disponibles ens indiquen que les últimes dècades l’àcides augmenta més ràpidament i està afectant ja nombroses especies.

Els científics donen molta importància a aquest procés d’acidificació dels oceans per les següents raons ja apuntades:

Greu afectació directa sobre ecosistemes marins importants com son les barreres i esculls de coral que serveixen d’habitat natural a múltiples especies.

Decreixement considerable de la població de les espècies que necessiten el carbonat de calci pel seu creixement i reproducció com són els equinoderms, els crustacis, els mol·luscos i sobretot el plàncton que com ja hem comentat està a la base de la cadena alimentaria marina.

El següent vídeo de CosmoCaixa resumeix en uns minuts el problema de l’acidificació de les aigües marines:


LA CONCENTRACIÓ DELS RESIDUS PLÀSTICS EN EL MEDI MARÍ

Aquest problema encara és més vergonyós per la consciència humana, perquè demostra fins a quin punt els nostres hàbits de consum en poques dècades estan deteriorant tots els ecosistemes del planeta, fins i tot els immensos mars i oceans que veuen intoxicades les seves aigües amb residus de tota mena en gran part fets en materials plàstics.

Aquests materials (bosses, ampolles, gots, coberts, malles, canyes, joguets, etc.) conformen una llista interminable que per les seves característiques un cop als mars i oceans i portat per els corrents acaben contaminant totes les aigües del planeta, creant fins i tot les anomenades illes de plàstic que es formen a alta mar.

Els plàstics un cop al mar es degraden en funció del temps, la forma i la seva composició, alguns arriben a tenir una vida al mar de més de 500 anys, molts s’acaben esmicolant en partícules molt petites (microplàstics). Els principals materials plàstics són:

  • PET o PETE (tereftalat de polietilè).
  • HDPE (polietilè d’alta densitat).
  • PVC (policlorur de vinil).
  • LDPE (polietilè de baixa densitat).
  • PP (Polipropilè).
  • PS (Poliestirè).
  • Altres plàstics.

El següent article de la revista Springer Nature exposa amb molt detall els efectes dels microplàstics.

Effect of microplastics in water and aquatic systems

By: Issac, M.N., Kandasubramanian, B. Effect of microplastics in water and aquatic systems.

Extracte traduït al Català:

L’abocament creixent de plàstics als recursos hídrics fa que les restes generin partícules microscòpiques anomenades microplàstics. La mida reduïda del microplàstic facilita la seva ingesta per part dels organismes aquàtics, donant lloc a l’acumulació de residus nocius, pertorbant així les seves funcions fisiològiques. Els microplàstics són abundants i presenten una alta propensió a interrelacionar-se amb l’ecosistema, alterant així la flora i la fauna biogèniques. Al voltant del 71% de la superfície terrestre està ocupada per oceans, que contenen el 97% de l’aigua terrestre. El 3% restant està present com a aigua a estanys, rierols, glaceres, casquets glacials i com a vapor d’aigua a l’atmosfera. Els microplàstics poden acumular contaminants nocius de l’entorn actuant així com a vectors de transport; i alhora pot filtrar productes químics (additius). Els plàstics a l’entorn marí a causa dels processos mecànics i fotoquímics accelerats per les ones i la llum solar, es degraden i es  converteixen en estelles i petits trossets fins a formar micro/nanopartícules. Els microplàstics es diferencien pel color i la densitat, tenint en compte el tipus de polímers, i generalment es classifiquen segons els seus orígens, és a dir, primaris i secundaris. Al voltant del 54,5% dels microplàstics que suren a l’oceà són polietilè, i el 16,5% són polipropilè, i la resta inclou clorur de polivinil, poliestirè, polièster i poliamides. El polietilè i el polipropilè a causa de la seva menor densitat en comparació amb els flotadors d’aigua marina i afecten les superfícies oceàniques mentre que els materials de major densitat s’enfonsen afectant el fons marí. En aquest article es revisen els efectes dels residus plàstics en l’aigua i els sistemes aquàtics de diverses bibliografies i sobre com la COVID-19 s’ha convertit en un motiu de contaminació per microplàstics.

 

Anar a l’article sencer: https://link.springer.com/article/10.1007/s11356-021-13184-2

Les Dades de la contaminació per plàstics, ens ajuden a valorar la magnitud del problema. 

– Cada any, el món fa servir 500.000.000.000 de bosses de plàstic

– Cada any, almenys 8 milions de tones de plàstic acaben en els oceans,

l’equivalent a la descàrrega d’un camió d’escombraries cada minut.

– En l’última dècada, produïm més plàstic que en tot el segle passat.

– 50% del plàstic que fem servir és d’un sol ús .

– Vam comprar 1 milió d’ampolles de plàstic per minut.

– El plàstic constitueix el 10% de tots els residus que generem.

– Per fer-ho encara més greu el plàstic té un període de desintegració molt llarg

Més informació sobre la problemàtica dels residus plàstics:

https://es.greenpeace.org/ca/trabajamos-en/consumismo/plasticos/como-llega-el-plastico-a-los-oceanos-y-que-sucede-entonces/

 

Les solucions  a aquests problemes de contaminació plàstica dels mars son ben conegudes i es podrien aplicar en relativament poc de temps, però com en molts altres aspectes els interessos de les indústries manufactureres i alimentaries són molt potents i les lleis per fer canviar els sistemes de producció i comercialització son molt tímides i del tot insuficients, cal dons apel·lar a la consciencia de la gent i començar a canviar certs hàbits de compra i consum que incrementan l’ús del plàstic.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s