EL MEDITERRANI, Una bomba climàtica de rellotgeria

Un altre cop el magnífic i bonic mar que banya el nostre territori ens ha donat un ensurt de conseqüències tràgiques. El nostre condol a les víctimes d’aquest i dels altres aiguats que últimament amb una freqüència fora del corrent estan assolen les costes i serralades llevantines que envoltant aquest mar. Les Illes, el Llevant i ara Catalunya amb sofert en poc temps els embats i la fúria d’unes pluges torrencials que arrasen cases, estructures viàries i vides humanes.

Darrere la forma en que la natura se’ns manifesta, encara que sovint ho faci per sorpresa, hi ha sempre a unes causes i circumstàncies que conflueixen per produir un determinat fenomen o conjunt de fenòmens, l’erupció del volcà que acumula massa pressió, el xoc de les plaques tectòniques que genera un terratrèmol o aquest increment de les llevantades mediterrànies tenen la seva explicació.

Sabem, que a causa del canvi climàtic el Mediterrani s’està escalfant més que altres masses d’aigua del planeta, a partir d’aquest fet constatat, basant-nos amb registres, dades històriques i estudis realitzats per experts  en climatologia hem intentat fer un anàlisis més profund del que està passant en aquest Mare Nostrum

LA FORMACIÓ DEL MEDITERRANI. Un fenòmen geològic recent

El Mediterrani amb una superfície de 2,5 milions de Km2 és un mar petit comparat amb les grans masses oceàniques com són el Pacífic o l’Atlàntic, malgrat això els que vivim a les seves ribes sabem que en certes èpoques de l’any pot causar tragèdies com les que estem veient aquesta tardor.

Aquest mar es va formar fa uns 6 milions d’anys quan la placa tectònica africana que anava  apropant-se  progressivament des de l’era terciària (60 milions d’anys) a la placa asiàtica va deixar deixant pràcticament tancat aquesta part de l’antic oceà anomenat Tetis que inundava part de l’Europa meridional. En unir-se Àfrica amb Àsia per la zona de l’actual Península Aràbiga el nou mar va quedar alimentat tan sols per l’extrem oest on s’unia amb l’oceà Atlàntic a través de diferents canals entre illes.

Aproximadament 500.000 anys més tard degut molt probablement a un aixecament tectònic a la zona de l’actual Gibraltar, Europa va quedar unida a Àfrica i el Mediterrani va quedar separat de l’Atlàntic per una franja de terra ferma que impedia la renovació de  d’aigua.

Aquesta circumstància va provocar que les aigües que rebia dels rius no fossin suficients per compensar l’evaporació, de manera que lentament es va produir el dessecament del mar, quedant tan sols enormes dipòsits de sediments salins i algunes llacunes salades.

Posteriorment, fa uns 5 milions d’anys la diferència de nivell entre l’oceà i el mar i l’erosió va provocar que el dic format entre ambdós es trenques deixant passar de nou aigua cap al mar, la gran cascada que es va formar va tarda sols unes dècades a omplir el mar Mediterrani de nou.

Podem dir que el naixement del Mediterrani (fa uns 5 milions d’anys) a més a més de traumàtic es força recent, comparat en els 4500 milions d’anys del planeta Terra, tanmateix això no va impedir que amb el temps al seu voltant prosperessin algunes de les civilitzacions i cultures més importants de la humanitat.

Algunes dades geogràfiques

Superfície 2,5 milions de km2 ( L’oceà Pacífic en te 180 milions)

Profunditat mitjana: 1370 m

Profunditat màxima: 5210 m a la Fossa de Matapan Grècia

Temperatura mitjana a Barcelona 17,8º C

Salinitat: 37 grams/litre

Amplada de l’Estret de Gibraltar: 14 km

LA CLIMATOLOGIA DEL MEDITERRANI.

El clima del Mediterrani, malgrat el seu nom no es limita a ser el clima present en aquest mar, les seves característiques són presents en altres llocs del Món com Califòrnia, Xile o Austràlia que també tenen aquest tipus de clima.

A Catalunya, situada en el extrem occidental d’aquest mar:

Es tipifica per tenir:

Estius calorosos i secs

Tardor i Primavera suaus però variables tant en temperatura com en precipitacions

Hiverns relativament freds i poc plujosos.

Aquets trets generals, presenten, certa variabilitat en diferents zones depenen de l’orografia i els vents dominants en cada zona, pel que fa a Catalunya i en general a tot el llevant espanyol, sobretot al litoral i serralades paral·leles es produeixen molt sovint fenòmens tempestuosos que anomenem llevantades amb pluges sobtades i abundants que moltes vegades comporten danys materials i víctimes, el cas més extrem va ser el de les inundacions del Vallès que va arrasar poblacions i va costar prop de 1000 víctimes entre morts i desapareguts.

En general les llevantades es donen a la tardor quan la temperatura del mar és més calenta i són conseqüència de la irrupció d’una borrasca o gota freda que se situa davant les costes, agafa aire molt humit del Mediterrani i el transporta cap a la costa on les muntanyes actuen com a barrera i provoca les fortes precipitacions que desborden les lleres dels rius i rieres, moltes d’elles seques la major part de l’any.

ELS EPISODIS DE PRECIPITACIÓ

Tots recordarem l’ Octubre del 2018 com un dels pitjors de la història climàtica del Mediterrani occidental, els episodis de precipitació extrema es van anar succeint a mida que avançava el mes en diferents zones d’aquesta part del Mediterrani. Aquest 2019 la situació es repeteix i tornem a patir l’efecte de les llevantades amb pèrdues de vides humanes.

 

La cronologia no pot ser mes tràgica.

2018

Catalunya, 9 Octubre: Inundacions per fortes precipitacions de fins a 135 mm (litres) al Camp de Tarragona i prop de 100 mm a Barcelona. Sense víctimes

Est de Mallorca, 14 Octubre: Tromba d’aigua a Sant Llorenç d’Escardassar, fins a 300 mm en poques hores, consegüent  riuada i inundacions, danys materials i 13 víctimes mortals.

Catalunya, 15 Octubre: Pluges molt abundants i generals, més de 100 mm en la majoria de les comarques, fins a 200 mm a Viladrau i Ull de Ter. Sense víctimes

Sud de França, 16 Octubre: Precipitacions molt intenses a la zona de Carcassona, riuades i inundacions,12 víctimes mortals.

Catalunya, 19 Octubre: Fortes pluges a les Terres de L’Ebre, entre 100 i 300 mm en 30 hores, sense víctimes

Andalusia, 21 i 31 Octubre: Fortes pluges i inundacions a les zones de Màlaga i Cadis. Danys materials i 2 víctimes mortals

Itàlia, 21, 30 Octubre i 3 Novembre: Grans pluges a diferents zones com Venècia, Calabria i Sicília. Mols danys materials i 29 morts en total.

2019

Llevant Peninsular, 13 i 14 de Setembre: Temporals a la Vega del Segura, i est d’Andalucia. Agricultura malmesa i 6 victimes mortals

Catalunya 22-23 d’Octubre, Important llevantada a la Conca de Barbera i altres comarcas, danys a les infraestructures, agricultura, bens urbans i 1 persona morta i 5 desaparegudes (a 24-10-2019). Informe de l’episodi de pluges a: Informe Servei Meteorologic de Catalunya  : 

Com hem comentat, episodis de precipitacions fortes són habituals en aquesta època de l’any en les esmentades zones, tanmateix feia molts anys que no es produïa tanta precipitació amb la continuïtat i la  tràgica virulència en què s’han presentat aquests dos últims anys, superant amb escreix el que estem acostumats, especialment quan valorem el número de víctimes.

 

LES CAUSES, UNA ANÀLISI OBJECTIU.

Durant la primera tongada de pluges al 2018, es va dir que aquestes eren conseqüència de l’Huracà Leslie que arribant des de l’Atlàntic central va travessar la península Ibèrica i va entrar al mediterrani en forma de Borrasca, en realitat l’huracà va arribar a Portugal desgastat i convertit en tempesta tropical, durant la seva travessia per terra ferma encara es va desgastar més i en el mediterrani ja era una borrasca més de les que sovint arriben al Mediterrani, dies més tard altres borrasques típiques mediterrànies es van  anar formant amb una persistència fora del normal.

Posteriorment, aquesta tràgica seqüència d’aiguats, ha obert un cert debat entorn de si es una conseqüència del canvi climàtic o bé són fets meteorològics aïllats que es donen en més o menys freqüència en aquesta àrea de la Mediterrània.

Com sempre els negacionistes treuen ferro al tema i aposten per la segona opció és a dir que estem davant de fenòmens que han ocorregut sempre i seguiran passant en un futur, realment com ja hem comentat aquest sector del Mediterrani històricament sofreix llevantades que com hem comentat causen danys de certa consideració, és un fet climatològic recurrent i no és cap novetat per ningú.

Nosaltres hem volgut fer una anàlisi més profund, basant-nos amb registres, dades històriques i estudis realitzats per experts  en climatologia i hem arribat a les següents conclusions.

En efecte, com evolucionaran les precipitacions pel canvi climàtic a les diferents zones del planeta, té, avui encara, per raons inherents a les variabilitats atmosfèriques  un cert grau d’incertesa , tanmateix els últims anys i específicament pel Mediterrani les dades i anàlisis dels experts confirmen que les temperatures a la regió mediterrània han pujat 1,4 ºC per sobre dels registres de final del segle XIX el que suposa uns 0,4 ºC mes que l’increment global del planeta.

Aquest escalfament ha provocat segons les dades disponibles, un augment  de la temperatura superficial del mar d’entre 1,3 i 2 ºC segons la zona estudiada, aquest fet i les projeccions realitzades pels diferents escenaris del canvi climàtic del IPCC determinen la regió mediterrània com una zona calenta del planeta que pot arribar a un increment de 6 ºC a l’estiu.

Aquests últims dos estius, les dades meteorològiques ho confirmen i fins i tot molts banyistes ho han pogut comprovar en pròpia pell, que durant molts dies la temperatura de l’aigua era força més calenta que altres anys arribant en llocs de la costa catalana a 29 ºC

Atenen a l’esmentat, i considerant la gran inèrcia de l’aigua del mar que la manté calenta fins ben avançada la tardor, podem afirmar que l’onada de precipitacions d’aquest octubre, que hem descrit més amunt, respon efectivament i com és habitual en aquesta estació a l’arribada al mediterrani occidental de vàries borrasques amb la coincidència per raons del canvi climàtic d’un mar que a poc a poc però de forma inexorable cada cop és més calent.

Amb la temperatura del mar més elevada, l’evaporació augmenta considerablement, els núvols es carregen amb més  humitat i seguint la dinàmica del front de pluges, aquests provoquen fortes precipitacions allà on l’orografia o les pròpies condicions atmosfèriques ho propicien, d’aquesta manera els episodis de pluja tendeixen a ser molt més intensos amb conseqüències mes catastròfiques per les poblacions.

EL TERCER FACTOR. Les intervencions de l’home sobre el territori.

El darrer, però no menys important factor determinant en els estralls que causen els episodis de pluges torrencials és el factor humà relatiu a l’ocupació urbana del territori amb risc d’inundació, aquest tercer factor, tal vegada el podem desdoblar en dos components que agreugen els resultats dels aiguats.

1.- Per una banda tenim la construcció massiva de edificis i infraestructures en  àrees que son desguassos naturals o zones baixes inundables davant de grans episodis de pluges. El cas mes paradigmàtic d’aquests últims episodis va ser el 2018 el malaurat cas de Sant Llorenç d’Escardassar a la llevantina costa de Mallorca on les fortes pluges van convertir les rieres i  torrents habitualment secs i les seves confluències i zones baixes plenes de construccions i edificis habitats en veritables trampes mortals.

2.- L’altre element també força negatiu i molt generalitzat a la tan poblada zona del mediterrani és l’augment constant i sense pal·liatius de la impermeabilització del territori especialment les superfícies i àrees properes a la costa. Aquesta manca de permeabilitat dels sols és juntament amb barreres arquitectòniques creades per infraestructures mal dissenyades distorsionen els fluxos naturals, augmenten l’energia potencial de les avingudes  i incrementen notablement el nivell de les aigües de les zones inundables. Les zones de Tarragona i Salou són tal vegada uns bon exemples d’aquesta problemàtica.

CONCLUSIÓ

A tall de molt breu i concís resum, podem dir, que si bé és cert que la costa mediterrània ha estat històricament sotmesa a forts aiguats especialment a la tardor, el canvi climàtic generat per l’home i el consegüent escalfament global que afecta de manera intensa el Mar Mediterrani, està fent que els fenòmens climàtics  com són les precipitacions torrencials que avui ens ocupen o les sequeres de les quals hem parlat en altres programes, siguin més intensos i amb una freqüència que tendirà a augmentar en un futur. Les intervencions humanes desafiant la força de la natura encara empitjoren les circumstàncies d’aquestes situacions adverses.

Per altra banda aquest no és un fet aïllat que ens concerneix sols als que vivim a la conca mediterrània. Els esdeveniments que estem veien a escala mundial i els científics especialistes de tot el Món estan advertint-nos des de fa temps de la tendència global que els fenòmens climàtics extrems són i seran encara més virulents en un futur.