Els conceptes canvi climàtic i escalfament global són relativament nous, tot i que importants científics del segle XIX com el físic francès Joseph Fourier, el també físic irlandès John Tyndall o el químic suec Swante Arrenhius (a la foto) ja van investigar els efectes dels gasos sobre la temperatura del planeta.
En Tyndall, per exemple ja el 1861 va afirmar que els gasos de l’atmosfera eren com una manta que els feia més importants per la vida dels vegetals a Anglaterra que la roba d’abrigar pels seus habitants, d’alguna manera ens estava parlant del que avui coneixem com a “efecte hivernacle”
1ª CONFERÈNCIA DE LA TERRA, ESTOCOLM – 1972. NEIX EL CONCEPTE CANVI CLIMÀTIC
Malgrat aquests avançats i precursors científics, faria falta encara molt de temps perquè el Món prengués consciència de la problemàtica que afecta el clima del planeta i no seria fins al 1972 a Estocolm durant la 1ª conferència sobre la Terra que a la declaració final apareix el terme “canvi climàtic” en el context de les recomanacions als estats per estar atents als efectes que les activitats humanes poden tenir sobre el clima. És també a partir d’aquesta conferència que es crea la UNEP (United Nations Enviromental program) que neix amb la missió de liderar i coordinar esforços per conservar i millorar el medi ambient.
Pocs anys després el 1975 el científic americà Wallace Broecker en un article científic publicat a la revista Science sobre el canvi climàtic introduïa en el seu títol el terme “escalfament global” http://science.sciencemag.org/content/189/4201/460
Tot i així aquests termes van quedar encara restringits en els àmbits dels fòrums científics o especialitzats en el clima, sense arribar a popularitzar-se. Seria encara uns anys més tard quan el 1988 de la mà de les Nacions Unides i en coincidència amb la preocupació generalitzada del forat de la capa d’ozó, que es va crear l’IPCC (International Panel on Climate Change), un fòrum de discussió per analitzar el canvi climàtic i l’escalfament global. És a partir d’aquest esdeveniment que la comunitat internacional comença a tenir un cert interès pels temes mediambientals i pel canvi climàtic, agafant aquest terme el significat que avui en dia té i es reconegut a tot el Món.
CIMERA DE RIO – 1992
El següent esdeveniment important en aquesta cursa, va ser la 2ª conferència de la Terra coneguda com la cimera de Rio celebrada en aquesta població del Brasil el 1992 en la que es va establir un acord marc per estabilitzar la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera que seria signat posteriorment per 158 estats.
PROTOCOL DE KIOTO – 1997 (2005)
No seria però, fins a 5 anys més tard que el desembre de 1997 es faria un pas important per reduir les emissions de diòxid de carboni, quan durant la 3ª cimera pel clima celebrada a Kyoto (Japó) es va establir un protocol en que els països industrialitzats es comprometien en una sèrie de mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Tanmateix, cal destacar que no seria fins al febrer del 2005 -Atenció 8 anys més tard- que l’acord entraria en vigor amb la ratificació de 184 països, i l’absència de EEUU i Canada. Aquest desfàs tan gran ens dóna una idea de les dificultats que la lluita contra el canvi climàtic té per avançar davant les salvaguardes dels estats.
Un dels acords més important del protocol va ser l’entrada en funcionament del mercat d’emissions de carboni, en el que les empreses que tenen assignats uns drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle establerts per llei, podem comprar o vendre en funció de les seves necessitats aquests drets a altres empreses que tinguin excés o manca de drets d’emissió.
OBAMA IMPULSA LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC
El 2008 amb l’arribada de Barak Obama a la presidència d’EEUU (País que emet mes emissions per càpita del Món), aquest reintegra Estats Units amb decisió als esforços internacionals en la lluita contra el canvi climàtic. Xina s’afegeix també aquest corrent.
Els anys que segueixen va augmentant lentament la preocupació i el compromís dels països en la problemàtica de l’escalfament global i es consolida el lideratge de Nacions Unides que continua impulsant cimeres internacionals, conferències i estudis que des de l’IPCC i amb dades fefaents confirmen la realitat del canvi climàtic.
CONFERÈNCIA DE PARÍS – 2015
Malgrat tots els esforços, s’avança molt lentament i no serà però fins el Desembre del 2015 que a París se celebra la Conferència entre les parts COP-21 en la que es prenen acords importants i es dóna un impuls a la lluita contra l’escalfament del planeta. Els acords són subscrits per 195 estats i són ratificats el novembre de l’any següent per un conjunt de països que representa més del 55% de les emissions mundials, entren en vigor a partir d’aquesta data. Lamentablement amb l’arribada al poder el 2016, del negacionista D.Trump, els EEUU es retirarien del tractat de París.
Fig. 5.6 Conferència de Paris COP-21 Font: Ernest Fiestan
Els acords contemplen múltiples objectius i compromisos dels quals volem destacar els següents:
.- Objectiu d’evitar superar en 2ºC la temperatura mitjana global de la Terra respecte als valors existents abans de la revolució industrial, sembla un objectiu minso però és molt ambiciós si tenim en compte que actualment ja estem pràcticament un grau per sobre.
.- Compromís voluntari de més de 180 pisos per reduir les emissions en un horitzó del 2025-2030
.- Establiment de mecanismes de revisió i verificació dels avenços dels diferents països en les reduccions d’emissions compromeses.
.- Creació d’un fons verd consistent en 100.000 milions de dòlars per ajudar als països més pobres a afrontar el canvi climàtic i treballar en la transició energètica.
MOLTES EXPECTATIVES PERÒ POCS AVENÇOS
Després de la posada en marxa dels acords de París, i malgrat les bones expectatives, no hi ha hagut grans avenços en la reducció d’emissions, ans el contrari en el global del Món s’han incrementat especialment els anys 2017 i 2018 i sobretot degut a importants creixements de països com la Xina o els EEUU.
Cal dir que la decisió de Donald Trump d’abandonar els acords de Paris tampoc han afavorit els esforços de molts altres països en aquesta carrera contra l’escalfament del planeta, no obstant la majoria de països signants dels acords mantenen els seus compromisos la qual cosa fa pensar que encara hi ha esperança de poder acomplir els objectius de reducció d’emissions previstos pel 2050 i no superar els 2ºC a finals de segle.
ACC-Aturem el Canvi Climatic 