Michael E. Mann’s, distingit científic i Professor i director del “Earth System Science Center” i professor de la Universitat de Pennsilvània en el seu recent llibre “The New Climate War” deixa ben clar que no es possible aturar el canvi climàtic si no aconseguim una reducció dràstica de les emissions de CO2 en el que queda de dècada, no hi ha solucions miraculoses que puguin reduir l’escalfament global en la premura que l’actual ritme d’increment de la temperatura requereix.
El professor té molta raó, la concentració de CO2 a l’atmosfera i la evolució de les emissions globals (deixant de banda el petit respir ocasionat per la Covid) no permet ser optimistes. Tanmateix per reduir aquestes insostenibles emissions que l’activitat humana genera, no hi ha més que dues solucions que es complementen, 1) reduir el nostre consum energètic mitjançant l’eficiència i un cert canvi en els nostres hàbits de consum. 2) una transició ràpida i massiva cap a fonts d’energia no fòssils i renovables.
L’hidrogen (H) és el més lleuger de la taula dels elements, i és la substància més abundant a l’univers, convenientment utilitzat és per tant un combustible inesgotable. com que no conté carboni en la seva combustió no emet CO2 i no contribueix a augmentar l’efecte hivernacle. Al planeta és molt rar en estat lliure i es troba fonamentalment en els combustibles fòssils i en l’aigua H2O essent per tant necessari extreu-rel per descomposició química d’aquests recursos naturals.
Per tot plegat es raonable pensar que en la reducció d’emissions pot tenir un paper important l’anomenat hidrogen verd que és aquell que s’obté per un procés d’hidròlisi que separa de l’aigua (H2O) cadascun dels seus components, l’hidrogen i l’oxigen, i que té aquest nom perquè l’energia que utilitza per el procés ha de ser de tipus renovable.
L’hidrogen verd es pot emmagatzemar i es un complement molt important a les renovables, ja que la fotovoltaica i l’eòlica produeixen energia elèctrica depenent de la intensitat del vent o la radiació solar i per tant hi ha períodes en què no produeixen energia i d’altres que per poca demanda han d’estar aturades, de manera que quan les circumstàncies són bones i convé, poden produir hidrogen que es pot emmagatzemar i utilitzar quan calgui.
Els avantatges d’aquest combustible semblen molt clares, no obstant encara hi han uns quants aspectes que han de millorar perquè sigui realment una alternativa, el primer inconvenient és el cost dels equips i el consum energètic per descompondre l’aigua mitjançant electròlisis, encara que en ambdós casos es preveu una baixada important dels costos a mesura que augmenti la producció.
L’ús de l’hidrogen verd com a combustible té ja múltiples aplicacions a la indústria i l’automoció, però si fem cas dels nombrosos projectes en curs a tot el Món, pot arribar a ser un dels combustibles més utilitzats en un futur no molt llunyà. De fet algunes marques ja estan fabricant cotxes, autobusos, camions de gran tonatge i vaixells propulsats per pila d’hidrogen, fins i tot ja hi ha projectes per fabricar avions propulsats per hidrogen.
Haurem de seguir com es fa el desenvolupament a gran escala d’aquesta tecnologia, però el que queda clar es que si com deien al principi volem descarbonitzar el planeta hem d’apostar fort i amb tots els mitjans possibles per eliminar els combustibles fòssils tant dels procesos de producció d’electricitat com en la mobilitat i el transport, especialment en aquest últim camp l’ús del H2 podria ser també molt beneficios per reduir la contaminació que afecta la vida i la salut de milions de persones de tot el Món.
ACC-Aturem el Canvi Climatic 