L’estiu del 2022 va ser un dels més calorosos de la dècada, amb onades de calor que van començar al maig i van allargar-se fins a mitjans d’agost.
Onada de calor del 18 al 21 de maig: 38,5ºC a Castellbisbal i a la Selva, record de Catalunya en un mes de maig.
Onada de calor del 15 al 18 de juny: 43ºC a la Ribera d’Ebre, mes de 40ºC de màxima durant 4 dies seguits a diversos llocs de Catalunya.
Onada de calor del 15 al 25 de Juliol: 43,6 a Vinebre , entre 38 i 42ºC a molts llocs de Catalunya
Onada de calor del 3 al 15 d’agost: Temperatures entre 35 i 40ºC de forma continuada a grans zones de Catalunya.
El 2023 la calor no va començar tan aviat, però ha estat molt intensa i s’han registrat records històrics de temperatura, cal destacar el pic de calor en que la temperatura de 45,3ºC a la que es va arribar a Figueres el 18 de juliol és la més alta mai registrada, superant amb escreix l’últim record a Catalunya que tenia la població d’Alcarràs amb 43,8ºC el juny del 2019.
També aquest estiu hem tingut una de les onades de calor més persistent i més intensa viscudes a Catalunya, on durant 5 dies consecutius (Del 18 al 23 d’agost) vam tenir temperatures generalitzades superiors als 40ºC i temperatures nocturnes que a molts llocs no van baixar de 25ºC (Nits tòrrides).
ESTEM PREPARATS?
Lamentablement, aquesta situació de pics i onades de calor, derivada de l’escalfament global del planeta, segons totes les dades disponibles tendeix a augmentar, tindrem cada cop estius més llargs i amb temperatures més elevades. Les conseqüències de tot plegat són conegudes i ja les estem vivint en primera persona:
- Increment dels problemes de salut, amb augment de la mortalitat especialment amb les persones més vulnerables.
- Augment dels incendis forestals.
- Sequeres persistents, amb greus problemes d’abastiment d’aigua potable.
- Pèrdues de collites agrícoles, encariment i escassetat de productes.
- Degradació dels ecosistemes (boscos, rius, llacs).
Per afrontar tota aquesta problemàtica no hi ha miracles ni fórmules màgiques, els problemes esmentats estan tots interrelacionats i s’han d’abordar de manera coordinada des d’una perspectiva d’adaptació a la nova realitat climàtica aplicant en cada àmbit les mesures necessàries per donar una resposta efectiva a cada problemàtica, per exemple:
- Està bé i és necessari millorar els equipaments dels bombers per fer front als incendis, però això ha d’anar acompanyat d’una gestió forestal activa i integral que contempli la millora qualitativa dels nostres boscos que estan patint un important estrès hídric.
- Cal també millora les infraestructures de distribució i la gestió de l’aigua, tant pel que fa a l’aigua de us privat, públic, agrari o industrial. L’aigua es un be escàs que ha de ser d’ús regulat.
- S´ha d’ampliar la xarxa de refugis climàtics i establir des de la salut publica i els serveis socials un ampli sistema de seguiment i control de les persones vulnerables als efectes de la calor extrema (cada any es registren milers de morts directament relacionades amb les onades de calor)
Certament, ara com ara, no estem preparats, hi ha un treball enorme i una important inversió, per dur a terme les accions d’adaptació al canvi climàtic, però si no ens hi posem amb decisió, cada cop serà més difícil i més car implementar les actuacions, i les conseqüències sobre la població, les infraestructures i els ecosistemes seran més greus.
Definició de la GENCAT. de l’adaptació al canvi climàtic:
“L’adaptació als impactes del canvi climàtic és l’altre pilar de les polítiques climàtiques i, a diferència de la mitigació, té un caràcter més local. L’adaptació és la capacitat d’ajust dels sistemes naturals o humans al canvi climàtic i als seus impactes per a moderar-ne els danys o aprofitar-ne les oportunitats, és a dir, la capacitat de reduir la nostra vulnerabilitat (social, territorial, econòmica, ambiental) als impactes i els riscos derivats del canvi climàtic.
Una de les finalitats de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, de canvi climàtic és, precisament, reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes terrestres i marins davant els impactes adversos del canvi climàtic, i també crear i reforçar les capacitats nacionals de resposta a aquests impactes.
Així mateix, la Llei estableix que el Govern de la Generalitat ha d’aprovar el Marc estratègic de referència d’adaptació al canvi climàtic a proposta de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, tenint en compte els informes sobre el canvi climàtic a Catalunya.
La nova Estratègia Catalana d’Adaptació al canvi climàtic 2021-2030 substituirà l’actualment vigent ESCACC 2012-2020, i contindrà:
-
- L’avaluació dels impactes, d’acord amb l’estat del coneixement.
- La identificació dels sistemes naturals, dels territoris i dels sectors socioeconòmics més vulnerables.
- Una proposta de les mesures d’adaptació necessàries per a reduir la vulnerabilitat.
El 17 de gener de 2023, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat la nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic per l’horitzó 2030, l’objectiu de la qual és millorar l’adaptació al canvi climàtic a Catalunya i reduir-ne la vulnerabilitat mitjançant l’establiment de 76 objectius operatius que es despleguen en 312 mesures d’adaptació per als diversos sistemes naturals, àmbits socioeconòmics i territoris de Catalunya.
Val a dir que mentre aquestes lleis o normatives tenen un desplegament molt lent i molt sovint sense l’apropiat acompanyament econòmic, l’escalfament global està accelerant-se de manera que els impactes derivats d’aquest escalfament ens afecten sense haver implantat les mesures necessàries i fins i tot definides d’adaptació.