UN ABANS I UN DESPRÉS. Tant de bo fos així.

Fa dies que en boca de molta gent i en molts mitjans sentim aquesta frase, semblar clar que el que pretén dir és que el Món canviarà després de la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques, el que de moment ja s’observen són importants canvis que tot i ser temporals tenen un important impacte local i planetari que sense necessitat dels satèl·lits, tothom pot observar des de casa, no cal ni posar el televisor, sols cal sortir al balco per veure el cel net de pol·lució o escoltar el silenci que ens proporciona la manca de tràfic, no deixa de ser trist que per gaudir d’aquestes sensacions la humanitat hagi de passar per una tragèdia d’abast mundial com es el coronavirus.

Tanmateix, si ens fitxem en les dades de les emissions de gasos d’efecte hivernacle durant aquestes setmanes de pandèmia global, hem vist que s’ha produït un descens de més del 25 % en les emissions de CO2 globals, fet que no es produïa des de la segona guerra mundial, això, pot fer que el total d’emissions a final d’any sigui fins a un 4/5% inferior a les de l’any passat, encara que com diuen els experts, un cop se superin les restriccions que la crisi sanitària ha forçat, probablement el restabliment de les activitats provocarà un rebot que minimitzarà aquesta millora ambiental.

Després d’aquest malson, és ben segur que vindrà un necessari procés de recuperació de l’economia que serà probablement molt costós, i com sempre passa, especialment dur, pels més vulnerables. També però, podria ser una oportunitat per encaminar o reorientar amb més decisió les activitats humanes cap a una economia més sostenible i més respectuosa amb el medi natural i les espècies que conviuen amb nosaltres.

Lamentablement, en aquest aspecte ens costa ser optimista, tinc la sensació que en el què diem després, entrarem en una carrera per recuperar el temps perdut que no donarà espai a cap altra opció que no sigui el retorn a les polítiques de creixement econòmic neoliberal a que ens tenen acostumats els “mercats” i les institucions globals que controlen els poders.

Sens dubte, les primeres prioritats han de ser restaurar i millorar els sistemes sanitaris i socials així com estimular el retorn dels treballadors als llocs de treball, per altra banda però, seria també convenient amb una mirada una mica més llarga comença a adoptar canvis decidits i reorganitzar les polítiques energètiques i de producció.