Sembla que a l’espera de trobar un remei i una vacuna eficaç, les dades ens diuen que cada cop estem més a prop de superar aquest embat de la Covid-19 i ja es parla en cercles polítics de com fer la recuperació econòmica i d’anar cap a una “nova normalitat”, aquest eufemisme ens fa especialment por, doncs la normalitat a què ens ha portat la globalització generalitzada, hereva de les polítiques neoliberals i els dictats dels anomenats “mercats” no és de cap manera el millor camí cap a una reconstrucció social i econòmica.
No caurem en la temptació de parlar ara d’un decreixement que molts experts consideren necessari per protegir el planeta dels excessos que l’home està fent sobre els seus ecosistemes i recursos, perquè la pandèmia ja ha provocat un potent daltabaix en l’economia mundial, tanmateix si que valdria la pena plantejar-se una recuperació econòmica en termes més sostenibles.
La crisi global i de la Covid-19 que tant ràpidament s’ha expandit pel Món està portant a molta gent a reflexionar sobre el futur més immediat i com vulnerables som a situacions i tragèdies que d’una manera o altra es poden presentar.
Amb relació a les greus conseqüències que l’escalfament global pot comportà, no podrem dir que ens ha agafat per sorpresa, ja que des de fa molt temps els experts científics, les dades disponibles i els fenòmens d’origen climàtic cada cop més freqüents i reals ens mostren clarament la gravetat del problema.
Tant els governs com la societat en general coneixem el que com cal fer per aturar o mitigar els riscos que comporta el canvi climàtic.
Sabem: Que no podem seguir emetent indefinidament gasos a l’atmosfera sense perjudicar la salut nostra i del planeta, sabem que no podem llançar més plàstic al mar i als oceans sense perjudicar la vida marina irreversiblement, sabem que no podem desforestar boscos tropicals per fer plantacions, sabem que hem d’estalviar recursos i els malbaratem amb un consum desenfrenat.
La llista del que sabem que estem fent malament és molt llarga, tanmateix però estem fent molt poca cosa per aturar aquest desgavell i no sembla que en un futur pròxim siguem capaços de revertir la situació.
Tant de bo, que un cop superada la crisi sanitària que estem vivim, aquesta servis de repulsiu per replantejar-nos alguns dels comportaments que tenim i modifiquem la nostra escala de valors, posant en un lloc més elevat el respecte cap al medi ambient i l’equitat social, valors ambdós, que sens dubte ajudaran a entomar millor els futurs reptes que tenim al davant.
Les tecnologies, el coneixement, fins i tot l’experiència en l’aplicació de l’anomenada economia circular i sostenible està disponible i des d’amplis sectors productius, socials i econòmics es considera que pot aportar milions de llocs de treball si des de governs i institucions es posen en marxa els recursos i voluntats polítiques adients.
Aquesta però, és la part més difícil per aconseguir caminar cap a un estat del benestar i sostenible, fer que els governs dels estats substitueixin les polítiques neoliberals fracassades i destructives del teixit social (La pandèmia ha posat al descobert les seves mancances) per unes polítiques que posin per davant les necessitats de la gent i la sostenibilitat del planeta.
ACC-Aturem el Canvi Climatic 