Les estacions científiques permanents i l’observació per satèl·lit permeten tenir dades fiables del que passa dia a dia a les grans masses de gel com són Antàrtida, l’Àrtic i Groenlàndia, pel que fa a aquestes dos últimes les dades processades demostren com l’onada de calor registrada a casa nostra i a tota Europa l’última setmana de juliol es va propagar cap al nord i va afectar sensiblement les condicions del gel àrtic i de la capa de gel que cobreix Groenlàndia, els sensors MODIS del satèl·lits de la NASA aixi com les mesures fetes a l’estació danesa situada al punt més alt de l’illa “Summit Camp” revelen que més del 60% de la superfície total de gel va patir un cert grau de fusió així com una acceleració d’aquest fenomen durant els dies 31 de juliol i els primers dies d’agost.
Summit Camp està situada sobre el gel, a 3200 metres, en el punt més alt de Groenlàndia. El lloc esta somes a temperatures extremes que van des de -50ºC a -10ºC. i el lloc habitat més pròxim està a 460 km de distància.
La capa de gel que cobreix aproximadament el 80% de la superfície de l’illa, té gruixos variables que arriben als 3000 metres, amb un volum total 2.900.000 km3 és la segona masa de gel de la Terra, es calcula que la fusió d’aquest gel comportaria un increment del nivell del mar de fins a 7 metres
Pels glaciòlegs és molt preocupant veure com cada cop més durant els estius i especialment quant es produeixen onades de calor a l’hemisferi nord, augmenta considerablement la superficie de gel que entra en fusió.
Tot plegat està provocant que la neu acumulada durant l’estació freda no compensi el volum de gel que es desfà desguassant en forma d’aigua a l’oceà ni les constants pèrdues de massa de les geleres. El mapa mostra la pèrdua de massa de gel entre el 2006 i el 2017 i la gràfica l’evolució de la fusió del gel en giga tones i el seu equivalent en mm d’increment del nivell del mar.
Mes informació: polarportal.dk
Hem sigut testimonis directes, veient com a finals de juliol una onada de calor originada en el Nord d’Àfrica castigava durament gran part d’Europa i com uns dies desprès, aquest escalfament arribava a Groenlàndia provocant un augment de l’extensió i del ritme de fusió de la seva immensa capa de gel. Aquestes dades demostren un cop més que quan parlem de canvi climàtic estem davant d’un fenomen global que no té fronteres.