EL CANVI CLIMÀTIC, ON SOM I CAP ON ANEM . No tot són males notícies.

CATASTROFISME O REALITAT

La realitat es tossuda i contínuament els esdeveniments i les dades s’encarreguen  de mostra-la, de manera que malgrat els esforços d’alguns en negar-ho, el canvi climàtic es perfila com un problema global que ja és present, però que té una clara tendència a empitjorar en un futur no massa llunyà.

Sovint, per manifestacions com aquesta, als especialistes del canvi climàtic ens apliquen el qualificatiu de catastrofistes, que el que volem, és tenir un cert protagonisme atiant el fantasma de la por. Res més lluny de la realitat, la veritat és que l’únic que es pretén és conscienciar la societat en el seu conjunt d’un problema que requereix, tal com es va presentar a la conferència de Paris, una acció mancomunada mundial que permeti rebaixar les previsions d’escalfament del planeta.

LES DARRERES DÈCADES. POCS AVENÇOS

El repàs dels últims anys, del protocol de Kyoto ençà no es pot dir que hagin estat positius en la lluita contra el canvi climàtic, doncs, a part de la posada en marxa del mercat mundial d’emissions de carboni, el resultat del qual es pot considerar molt minso, totes les variables climàtiques determinants com el CO2 a l’atmosfera, la temperatura global, l’extensió de les glaceres i el gel àrtic o la intensitat dels fenòmens climàtics extrems  han continuat creixent a un ritme que com la paleoclimatologia ens revela no s’havia donat en el milió d’anys enrere que les tècniques de mesurament ens han permès observar.

Aquesta situació d’inacció i estancament va tenir un punt d’inflexió el 2015 amb el fet sense precedents de l’aprovació per part de 190 països dels esmentats acords de Paris en els que es tenia com a principal i gens fàcil objectiu, limitar l’increment  de temperatura  global del planeta a finals de segle a un màxim de 2ºC respecte als nivells de temperatura existents abans de la revolució industrial.

 

El desplegament dels acords de Paris, lamentablement està essent molt lent i ple de dificultats com ara la retirada de l’acord dels EEUU, el segon país que més CO2 emet, tot i això l’acord va entrar en vigor el 2016 i es defensat per la majoria dels grans estats com una bona eina en la lluita contra l’escalfament global.

EL PRESENT, ES PERFILA UN NOU HORITZÓ

La situació actual es caracteritza per un ús encara massiu del carbó i combustibles fòssils en  molts països, especialment els que estan en vies de desenvolupament com la Xina o India amb un conseqüent increment global de la temperatura d’uns 0,9º centígrads i una concentració de CO2 a l’atmosfera d’uns 410 ppm , però també es distingeix, i això es molt positiu, per la constatació i admissió per una part cada cop més gran de la societat i un major nombre d’institucions, governs, regions, ciutats i corporacions  que el canvi climàtic és una realitat que cal afrontar decididament i mitjançant accions a tots nivells, la ciència te també molt a dir i a aportar en aquesta direcció.

 

Avui en dia la confluència d’aquesta major conscienciació social amb l’auge i abaratiment de les tecnologies relatives a energies netes està fent créixer a tot el Món, de forma exponencial les actuacions, projectes i legislacions favorables a les energies renovables i a l’estalvi energètic.

Les institucions de poder regional i local impulsen malgrat certa apatia per part de molts Estats els canvis en la producció i el consum energètics que precedeix la descarbonització de les activitats humanes.

EL FUTUR JA HA COMENÇAT, UN BRI D’ESPERANÇA

Podríem dir que el futur ja ha començat, doncs, la revolució energètica, que es marca com a objectiu aconseguir emissions zero de carbó ja esta en marxa. No serà fàcil ni molt ràpid però cada cop s’obren més finestres que permeten un bri d’optimisme de cara el futur.

Hi ha molts fets i exemples que abonen aquest moderat optimisme entre els que voldríem destacar-ne alguns.

  • El context econòmic actual està canviant de forma radical, la millora del rendiment dels equips que produeixen energia renovable així com la dràstica caiguda dels preus, especialment dels panels FV ha propiciat un canvi de paradigma en els sectors energètics, i del transport i que ja començant a veure com les àrees de negoci i les rendibilitats estan deixant el carbó i energies fòssils i passant a poc a poc però fermament cap a les renovables. Aquesta rendibilitat econòmica és molt important doncs estimula la inversió de capital privat d’empreses i corporacions cap a projectes més sostenibles que s’afegeixen a les inversions públiques que difícilment podrien per elles mateixes assolir la esmentada revolució energètica.

 

  • El sector del transport i automobilístic aposta decididament pels vehicles elèctrics en un procés encara incipient però creixent, les ciutats del Món estan renovant les seves flotes de transport públic per vehicles elèctrics, empreses logístiques estan incorporant furgonetes i camions elèctrics en la seva estructura de transport.

 

  • L’estat de Califòrnia als EEUU, amb la seva capacitat de legislar i prendre decisions pròpies, a favor de les energies netes, malgrat les descarades polítiques i lleis federals de Trump en contra de les renovables i a favor del Lobby del petroli i carbó, s’està convertint en la lluita contra el canvi climàtic, en un model a seguir per molts estats i regions del resta del Món, El governador de l’estat ha endegat i aprovat un pla anomenat SB100 que pretén aconseguir que en 25 anys tota l’energia elèctrica sigui produïda des de fons renovables, cal dir que Califòrnia ja està en el bon camí doncs avui en dia el 35% de l’electricitat ja procedeix de fonts renovables.

Val a dir que aquesta “Rebel·lió” contra les politiques de Trump està quallant a un gran nombre d’estats, ciutats i fins i tot corporacions empresarials que fent cas omís de les directives negacionistes de Washington, mantenen i reforçant els seus plans de lluita contra el canvi climàtic, intentant assolir els reptes dels acords de París.

 

  • A Europa països i ciutats estan treballant de valent per reduir les seves emissions i complir els compromisos establerts en els acords de París i fins i tot avançar en el temps el seu compliment. Ciutats com Copenhaguen, Frankfurt, o Amsterdam estan fent uns grans esforços per reduir la seva petjada energètica i guanya en sostenibilitat. La nota negativa la donen els països mediterranis i al capdavant Espanya que malgrat tenir una elevada insolació, estan a la cua en potencia instal·lada i noves inversions en renovables.

CONCLUSIÓ

Com hem descrit en els apartats precedents, a partir dels acords de París i la nova sensibilització de la societat i les institucions envers les conseqüències ja presents del canvi climàtic, malgrat que amb les actuals emissions en alça dels gasos d’efecte hivernacle encara es veu molt difícil acomplir l’objectiu de no sobrepassar els 2º C a finals de segle, els esmentats fets, i actituds i tendències cap a l’anomenada descarbonització del planeta poden ser una finestra d’oportunitat per afrontar en més decisió i fermesa la lluita contra el canvi climàtic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s