UN PLANETA FRÀGIL: Documenten la fragilitat del planeta amb fotos.
The Guardian ens ofereix una impactant col·lecció de fotos que ens permet copsar com d’exposats estem als efectes de l’escalfament global.
Si esteu interessats a veure-les clica sobre la següent foto:
Sense dubte, avui es pot afirmar que el canvi climàtic ja és una realitat i que alguns dels seus efectes sobre la Terra ja s’estan produint.
Els científics, gràcies a les avançades tecnologies de mesurament i observació, així com a la capacitat de tractament de grans volums de dades confirmen que degut als gasos emesos per l’activitat de l’home, principalment el CO2 procedent de la crema de combustibles fòssils, estem ja en un procés d’escalfament global del planeta de conseqüències molt adverses per les futures generacions.
Les afectacions del canvi climàtic sobre el planeta
La temperatura
L’increment de la temperatura global del planeta, és la primera conseqüència immediata del canvi climàtic, és a dir, de l’escalfament de la Terra a causa de l’efecte hivernacle. Per mitjà de les dades recollides per milers d’observatoris a tot el món, es pot afirmar amb rotunditat científica que avui la temperatura mitjana global és a prop de 1º C per sobre de la que hi havia en l’època preindustrial.
Això no vol dir que aquest increment sigui igual a tot el planeta, perquè ja estem comprovant que certes regions com pot ser l’àrtic està sofrint major escalfament que d’altres situades més cap als tròpics. Els models climàtics, cada cop més acurats confirmen aquesta tendència que si no aconseguim aturar, serà encara molt més severa en el futur. Si cliques a sobre del mapa, podràs veure l’animació que ha construït la NASA amb les dades disponibles.
Aquest increment de temperatura que pot sembla petit és ja avui en dia el responsable de les següents pertorbacions en el sistema climàtic del planeta.
La superfície del gel àrtic
La superfície de gel dels oceans àrtic i antàrtic fa molts anys que es monitoritza mitjançant imatges de satèl·lit. videos
Si vols veure l’animació (feta per la NASA) de l’evolució de la superfície gelada del oceà àrtic des de el 1980 al 2014, clica: EVOLUCIÓ
El retrocés de les glaceres
Foto: WGMS
Les Glaceres de muntanya estan perden massa de gel de forma alarmant, segons el World Glacier Monitoring Service, que té des de fa 30 anys, 40 glaceres vigilades de forma permanent i 130 controlades estacional-ment a tot el mon. Aquestes amplies i valuoses dades, indiquen de forma inapel·lable que la reducció d’extensió i gruix esta incrementan-se en els últims anys arribant el 2015 a representa 18,5 m.w.e. (metres d’alçada d’aigua equivalent)
Com es pot veure a partir de l’any 2000 la disminució del gruix de les glaceres s’accelera casi el doble en pèrdua de gel per any. Aquestes dades referents al retrocés de les glaceres son una evidencia científica de la realitat del canvi climàtic.
per saber mes clica: WGMS
I al Pirineu en vint i cinc anys no quedaran glaceres
El glaciòleg Jordi Camins ens explica a la revista del Centre Muntanyenc de Sant Cugat: Al Parc Natural Posets-Maladeta, tenim la zona glacial més extensa dels Pirineus, l’any 1985 vaig catalogar-hi 31 cossos glacials (glaceres i congestes de gel); en tres dècades se n’han extingit 10 i uns altres 7 són al límit de fer-ho. Ja no queda gel glacial, o en alguns casos únicament petites restes inconnexes, a les glaceres d’Alba, Cregüenya, Llosars, Oriental i Occidental de Salenques, Perdiguero, Lliterola, Tusse de Remunyé, etc. La glacera de Corones ha estat la darrera que, aferrada al pic d’Aneto, s’ha mantingut activa al vessant sud dels Pirineus, però durant l’estiu del 2011 els signes d’activitat ja no s’hi van poder apreciar i ara ha passat a la catalogació de “congesta de gel”.
Si voleu veure l’article complert cliqueu:
Glaceres dels Pirineus, el final de la seva història
Ones de calor
En les ultimes dècades estem constatant una major ocurrència d’onades de calor en diverses zones del planeta,
La sequera
Collserola, la sequera més intensa en 110 anys.
La serra de Collserola després de 85 dies sense pluja està patint una sequera que posa en perill la massa boscosa del parc. Els bombers alerten del risc d’incendi si no arriba la pluja aviat, la qual cosa no sembla probable a curt termini. Aquest gran pulmó de l’Àrea Metropolitana mereix una vigilància especial i mesures preventives que ajudin a evitar un incendi que en les condicions actuals seria difícil d’aturar.
La vegetació amb un alt estres hídric, sols rep la poca aigua que proporciona la gebrada de les nits més fredes.
Els fenomens meteorològics extrems
La biodiversitat
El nivell del mar
Perquè puja el nivell del oceà?
Hi ha quatre raons fonamentals per les quals el nivell de l’oceà s’està incrementant:
- L’increment de temperatura global de la Terra fa que l’aigua augmenti de volum i per tant de nivell.
- El desglaç de les glaceres i casquets polars és degut a l’augment de la temperatura, juntament amb uns hiverns mes curts provoca la fusió de més gel de manera que més volum d’aigua va a parar als mars i oceans.
- L’escalfament de les grans plaques de gel de Groenlàndia i de l’antàrtica Occidental fa que hi hagi més aigua de fusió en circulació per sota el gel, accelerant la velocitat de desplaçament d’aquest cap a l’oceà.
- I el més important:
Més superfície d’oceà significa un major escalfament, degut a que més energia solar és absorbida per la Terra (L’oceà amb un albedo del 0,3 absorbeix un 70 de l’energia que rebem, mentre que el gel tant sols absorbeix un 20%
Si per l’increment de la temperatura global de l’àrtic, la superfície de gel disminueix, la superfície de l’oceà conseqüentment augmenta, aquesta, molt més fosca, absorbeix el 70% de l’energia que arriba i la temperatura del mar s’incrementa, tal vegada, amb l’aigua més calenta les vores de les plaques de gel que arriben al mar es trenquen i desfan més ràpidament de manera que hi ha menys superfície de gel, d’aquesta manera és produeix una re-alimentació i amplificació del fenomen, que queda patent en les imatges de satèl·lit realitzades les ultimes dècades.
El següent diagrama expressa de forma gràfica l’esmentat fenomen:
t=temperatura
(+) t. global –> (-) superf. de gel –> (+) superf. d’oceà –> (-) albedo a l’oceà –> (+) t. a l’oceà –>
–> (+) superf. de gel es desfà –> (-) superf. de gel.
Com veiem el procés de desglaç, degut al increment de la temperatura global del àrtic entra en un bucle iteratiu que es tanca provocant un major desglaç.
https://nsidc.org/cryosphere/sotc/sea_level.html
ACC-Aturem el Canvi Climatic 