LA POSIDÒNIA. Els prats marins que protegeixen la biodiversitat en perill.

La “Posidònia Oceànica” és una planta endèmica del Mediterrani -no és una alga- que forma bonics prats submarins per totes les costes mediterrànies, a la costa brava la podem observar en llocs d’aigües netes, el seu color verd fosc contrasta amb els blancs sorrencs que ajuda a conservar, de cara a l’estiu la podeu observar de prop agafant les ulleres i el tub i comprovar com els peixos i altres espècies marines s’amaguen entre les seves tiges.

No tardeu molt a fer-ho perquè aquesta espècie vegetal està en regressió com tants altres ecosistemes per la pressió de les activitats humanes que es desenvolupen en les zones costaneres com són els ancoratges d’embarcacions en cales i platges, l’abocament de residus o la pesca d’arrossegament.

Aquestes comunitats vegetals marines també es veuen afectades per l’escalfament global del Mediterrani on els últims anys segons les dades i anàlisis dels experts les temperatures del mar han pujat 1,4 ºC de mitjana per sobre dels registres de final del segle XIX el que suposa uns 0,4 ºC més que l’increment global del planeta, a part del dany sobre el creixement de les mateixes plantes aquestes temperatures afavoreixen les espècies invasores que malmeten la posidònia.

La posidònia (posidònia oceànica) a més d’afavorir la qualitat de l’aigua i la conservació dels fons marins, que ha colonitzat des de fa més de 100.000 anys col·labora amb eficàcia a mitigar l’efecte hivernacle perquè com els boscos absorbeix CO2 i emet oxígen.

-La seva conservació i protecció de la posidònia és per tant una necessitat que les administracions han d’assumir sense dilació-

Més informació: Posidònia en perill

22 DE MARÇ. DIA MUNDIAL DE L’AIGUA.

L’AIGUA, EL RECURS MÉS PREUAT DEL PLANETA

L’aigua és una molècula molt simple, dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen -H2O- aquesta simplicitat i les seves característiques -és l’únic element que es troba de forma natural en els tres estats de la matèria: líquid, sòlid i gasos

 

El 71% de la superficie del planeta és aigua, aquesta li dóna vist des de l’espai aquest color que va li ha donat el bonic nom de Planeta Blau.

Tanmateix de tota aquesta aigua (1.370 trilions de litres) un 97 % és aigua oceànica i tan sols un 3% es aigua dolça continental i d’aquesta sols un 0,4 % és aigua liquida superficial directament aprofitable per l’home, és doncs. fàcil entendre perquè hem de considerar l’aigua com un recurs escàs que alguns ja han batejat com l’or blau.

A més, l’aigua està geogràficament molt mal repartida, de manera que en alguns llocs hi ha molta i es malbarata en altres no en tenen ni pels usos més bàsics.

L’escalfament global i el maltractament que fem amb l’abocament de  deixalles i vessaments tòxics als rius i mars empitjora la situació.

—Cada gota d’aigua es una gota de vida pel planeta—

Més informació sobre l’aigua anar a : L’AIGUA. Un recurs escàs

 

L’AIGUA. Un recurs escàs

QUE ES L’AIGUA

L’aigua és una molècula molt simple, dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen -H2O- aquesta simplicitat i les seves característiques -és l’únic element que es troba de forma natural en els tres estats de la matèria: líquid, sòlid i gasos- és poder la raó de la gran importància que aquesta matèria ha tingut i té en l’evolució del planeta i les espècies que l’habitem, també la  capacitat calorífica o gran inèrcia tèrmica de l’aigua li proporciona aquest paper clau al Món. La Terra rep el sobrenom de Planeta Blau d’ençà que les fotos dels primers viatges espacials van evidenciar el domini d’aquest color blau quan mirem el globus terraqüi des de l’espai exterior, és una bella imatge que gaudim gràcies a que els oceans ocupen el 71% de tota la superfície de la Terra.

D’ON VE L’AIGUA

Hi ha dues hipòtesis que rivalitzen a la recerca del consens científic.

1.- Dels cometes

2.- De l’interior de la Terra

La majoria de científics defensen de l’interior de la Terra, encara que s’admet que una petita part pot haver vingut dels anomenats cometes de gel, la major part prové de les emissions de gasos associats a les erupcions volcàniques, donat que una gran quantitat dels mateixos és vapor d’aigua.

Encara avui les erupcions dels volcans situats a les zones de subducció contenen més del 90 % de vapor d’aigua i gel.

Gràcies a l’anàlisi de certes formacions rocoses que van preservar al seu interior la composició de l’aigua, és té l’evidència científica que els oceans es van formar fa uns 3800 milions d’anys, uns 700 milions d’any després de la formació de la Terra. En aquella època, el vapor d’aigua procedent de l’interior i retingut a l’atmosfera amb el refredament progressiu del planeta va començar a condensar provocant enormes i continues pluges que van anar omplint les grans conques oceàniques.

L’AIGUA ES VIDA

A partir de la disponibilitat d’aigua al planeta, es van donar les condicions necessàries per a l’existència de vida i la història de la Terra va fer un tomb, que lenta però inexorablement conduiria a la generació de milions d’espècies animals i vegetals que conformen la rica diversitat del que anomenem Biosfera.

Els primers microorganismes unicel·lulars apareixen en el medi aquos fa uns 3600 milions d’anys, es formen a partir de molècules químiques com el carboni i el nitrogen amb combinació amb l’aigua per un procés de fotosíntesis, són coneguts com a cianobacteris i van colonitzar el planeta formant estructures enormes que creixien i se suportaven en els sediments marins.

Des d’aquests organismes primigenis es van crear d’altres, però no va ser fins fa uns 3000 milions d’anys que van aparèixer els primers organismes multicel·lulars (Eucariotes). Des de llavors, o sigui fa uns 600 milions d’anys, es produeix una autèntica explosió de vida que malgrat  algunes dramàtiques extincions com la dels dinosaures, es propagarà des dels mars i oceans a tot el planeta, l’evolució de les espècies, farà el resta.

Es pot afirmar doncs, que l’aigua és la base de la vida i aquest element és el que els astrònoms valoren com indicador de la possible existència de vida l’univers.

LA HIDROSFERA

Podríem definir-la com la suma de tota l’aigua que hi ha al planeta, comprenen oceans, mars, llacs, rius i aigües subterrànies, realment és molta aigua, però no tota aquesta aigua és útil per a totes les espècies animals i vegetals que poblem la Terra,

Hi ha moltes espècies, entre elles la humana, que no  poden viure amb l’aigua salada de mars i oceans, representant aquesta ni més ni menys que el 97% de tota l’aigua del planeta el restant 3 % és aigua dolça i es reparteix entre neus i gels permanents, aigües subterrànies i aigües superficials (rius, llacs i pantans), aquestes últimes són realment l’aigua dolça disponible i representen tan sols un 0,4% del total d’aigua dolça superficial que hi ha al planeta. Aquest percentatge d’aigua dolça útil tot i ser molt petit amb comparació amb l’aigua oceànica salada, no es poca cosa, a tall d’exemples podem dir que el riu Amazones en la seva desembocadura entrega l’oceà 175 milions de litres per segon, i el Congo uns 40 milions.

El problema més gran en el tema de l’aigua dolça és com sempre el seu repartiment desigual al Món, com passa amb la resta de paràmetres que configuren els desequilibris socials, mentre que als països rics malbaratem aquest bé tan necessari com és l’aigua en altres països no en tenen o tenen un accés a molt difícil. Però això seria objecte d’un altre debat que potser en un altre article podrem abordar.

ELS OCEANS.

Són la gran reserva d’aigua del planeta, aigua que contenen té una mitjana d’un 3,5 % de sal, que prové fonamentalment del desguàs durant milions d’anys, que els rius fan als oceans i que tanmateix transporten junt amb l’aigua dels seus cursos, sals minerals resultants de l’erosió dels sols, també les erupcions volcàniques col·laboren activament en la salinitat dels oceans.

Aquesta aigua oceànica, fruit de la calor a la superfície s’evaporarà (les sals queden retingudes) formant núvols que transportats pels corrents atmosfèrics acabaran condensant en forma de pluja d’aigua dolça sobre la terra o el mateix oceà. De fet el que hem descrit es el famós cicle de l’aigua que tal vegada és fonamental en mantenir el balanç hídric del planeta.

Els oceans cobreixen un 71% de la superfície de la terra, les seves característiques varien segons de quin oceà parlem, variant molt quant a profunditats i superfície, però es calcula que tenen una profunditat mitjana de 4300 metres encara que hi ha grans foses marines com de les illes Marianes que arriben als 11000 metres. La distribució dels oceans al planeta és irregular de manera que l’hemisferi sud concentra més del 65 % de tota la superfície oceànica. El conjunt de tota la massa liquida dels oceans representa uns 1370 trilions de litres.

GRANS REGULADORS TÈRMICS

Com hem vist els oceans tenen des del punt de vista físic un paper molt destacat al planeta i en conseqüència el que passi en els oceans afecta  tota la Terra i els seus habitants, en aquest sentit podem afirmar que els climes de les diverses zones del Món ve determinat pel comportament de la relació entre els oceans i l’atmosfera.

Com hem comentat, l’aigua té una gran capacitat calorífica, de manera que els oceans amb la seva enorme massa d’aigua té la capacitat de retenir una enorme quantitat d’energia tèrmica provenen de la radiació solar.

Els corrents marines superficials transporten l’energia des d’unes zones del planeta cap d’altres més fredes, la consegüent evaporació i els vents dominats a l’atmosfera determinen el règim de pluviositat i temperatura de les zones afectades proporcionant uns climes molt més temperats que els que es poden trobar molt a l’interior dels continents.

Un exemple clar d’aquesta interacció el tenim a l’Atlàntic Nord on l’aigua càlida del carib i el golf de Mèxic és transportada pel corrent del Golf  cap al Nord, on especialment a l’hivern allibera calor a l’atmosfera que els vents dominants enviant cap a Europa on es produeixen uns hiverns relativament suaus i humits. El mateix efecte es produeix en altres zones del planeta com el Pacífic Nord on la corrent de Kuroshio transporta energia des dels tròpics cap al Japó.

Tot plegat ens indica que l’equilibri o balanç energètic entre els dos components globals del sistema climàtic, és a dir els oceans i l’atmosfera és determinant en el manteniment de les condicions ambientals de la Terra.

ELS OCEANS I EL CANVI CLIMÀTIC

L’escalfament global del planeta afecta de forma més lenta però no menys greu l’esmentat equilibri i les mateixes característiques físiques i ecològiques  de les aigües oceàniques, aquest escalfament (continuat en les últimes dècades) està provocant molts problemes pels ecosistemes marins i les espècies que hi viuen i també pels humans especialment pels que viuen en zones costaneres. Problemes com l’increment del nivell del mar, de la freqüència i intensitat de huracans i  grans inundacions són fenòmens que tenen relació directa amb l’augment de la temperatura del mar.

Malgrat l’enorme massa que tenen els oceans, els mesuraments directes en mils de punts i a diferents profunditats evidencien que hi ha increment mitjà de la temperatura de l’aigua que els científics avaluen en 0,8/0,9 graus C.

Al propi escalfament de l’aigua, s’afegeix el problema de l’acidificació dels oceans, degut a l’ increment de la quantitat de  CO2 que l’activitat humana emet a l’atmosfera i que els oceans absorbeixen en part (30%), això provoca una reducció del carbonat càlcic i conseqüentment  greus danys a les grans barreres de coral i altres animals que necessiten aquest mineral pel seu desenvolupament.

En darrer lloc els oceans i les espècies que hi viuen s’enfronten també a un perill que podríem dir d’última generació, com són els milions de tones de  deixalles de tota mena que la població del Món aboca al mar cada dia, en especial els plàstics i altres productes químics que no es degraden i que són altament tòxics per moltes espècies.

Podríem allargar-nos molt en la descripció i el detall dels problemes que ja són ben presents en aquesta última frontera que representen els oceans i que encara conserven molts dels animals, plantes i entorns naturals que alguns científics ens mostren en els seus treballs. Com no hi ha temps, em conformo en reiterar una vegada mes la necessitat de què cadascú des de la seva pròpia consciència actuí en conseqüència i tingui cura en el tractament de les  deixalles que genera.

 

 

7.2.-ELS FENÒMENS CLIMÀTICS EXTREMS. (Huracans, ones de calor, inundacions, focs salvatges)

Fenòmens climàtics com els huracans, fortes calors, sequeres, inundacions o incendis forestals hi han hagut sempre arreu del planeta, Però quan parlem de fenòmens extrems ens referim als que en les ultimes dècades es presenten cada com amb més intensitat i mes freqüència, fet que els climatòlegs i especialistes en el canvi climàtic veuen amb preocupació perquè les anàlisis i estudis que s’han fet indiquen inequívocament que es deuen en gran part a l’escalfament global que pateix la Terra i que afecta en molta mesura l’elevació de temperatura de mars i oceans.

En aquesta fitxa volem fer un repàs de quins son aquests fenòmens que estan causant greus estralls en moltes zones del planeta.

HURACANS I TEMPESTES TROPICALS.

Són fenòmens meteorològics de gran activitat tempestuosa, acompanyada de ventades poderosíssimes, que castiguen les zones properes als tròpics i equador. Segons la velocitat del vent, hi ha cinc categories d’huracans, d’acord amb l’escala Saffir-Simpson (veieu la taula adjunta). En els de la categoria 1, generalment poc virulents, els vents bufen a una velocitat que oscil·la, aproximadament, entre els 120 i els 150 km/h, però en els de la categoria 5, ultrapassen els 250 km/h. Els efectes causats pels d’aquesta categoria poden ser devastadors i assolar els territoris per on passen.

 

 

 

 

 

 

 

 

La formació dels huracans depèn, almenys, de diversos factors, temperatura de la mar càlida, invasió d’aire fred a les capes altes de l’atmosfera, humitat elevada, vents calents prop de la superfície marítima i tempesta preexistent. Aquests factors es donen a les zones tropicals on es combinen i amplifiquen la tempesta, que es desplaça circularment i que pot atènyer unes dimensions gegantines. El remolí es forma pel moviment de rotació de la terra.

Al centre mateix d’aquest remolí hi ha l’anomenat ull, té un diàmetre que fluctua, generalment, entre els trenta quilòmetres i els seixanta, si bé n’hi ha que poden fer-ne més de dos-cents. Contra allò que podríem pensar, l’ull de l’huracà és un espai de calma relativa, que va d’arran de mar al capdamunt de l’huracà, i que pot ultrapassar els quinze quilòmetres d’alçada; un espai sense precipitació ni núvols, que contrasta amb la zona que l’envolta, les parets de l’ull, d’una gran activitat tempestuosa. Les dades recollides en el gran huracà Harvey que va ocasionar molts danys el 2017 a Texas ens indiquen que un increment de 0,5 ºC en la temperatura de l’ oceà, provoca un augment d’un 3% de la humitat atmosfèrica i en conseqüència la carrega d’aigua de l’huraca es major, i les inundacions resultans son més intenses i sostingudes en el temps.

ELS MONSONS

El Monsó és un fenomen climàtic de tipus estacionari que produeix intenses i sostingudes pluges entre els mesos de Juny i Setembre a diverses zones del planeta especialment al Sud-est Asiàtic.

El Monsó és un fenomen climàtic de tipus estacionari que produeix intenses i sostingudes pluges entre els mesos de Juny i Setembre a diverses zones del planeta especialment al Sud-est Asiàtic. Es produeixen per la diferència de temperatures entre la terra (continent) i l’oceà durant el canvi d’estacions. A l’estiu la terra s’escalfa, l’aire ascendeix i el seu lloc l’ocupa l’aire més fresc procedent de l’oceà que ve carregat d’humitat (fenomen similar a les marinades Mediterrànies), aquests vents humits al trobar les muntanyes de les serralades sud-asiàtiques, ascendeixen formant grans nuvolades que acabant provocant enormes pluges i inundacions sobre amplis territoris

GOTES FREDES I INUNDACIONS

Tambe de forma més local com es el cas del Mediterrani es produeixen fenòmens d’alta intensitat de pluja com son son les fortes tempestes produïdes per la formació de les anomenades gotes fredes cada cop més freqüents al Mediterrani. En general es donen a la tardor quan la temperatura del mar és més calenta i són conseqüència de la irrupció d’una borrasca o gota freda que se situa davant les costes, agafa aire molt humit del Mediterrani i el transporta cap a la costa on les muntanyes actuen com a barrera i provoca les fortes precipitacions que desborden les lleres dels rius i rieres, moltes d’elles seques la major part de l’any.

Les dades i anàlisis dels experts confirmen que les temperatures a la regió mediterrània han pujat 1,4 ºC per sobre dels registres de final del segle XIX el que suposa uns 0,4 ºC mes que l’increment global del planeta.

Aquest escalfament ha provocat segons les dades disponibles, un augment  de la temperatura superficial del mar d’entre 1,3 i 2 ºC segons la zona estudiada, aquest fet i les projeccions realitzades pels diferents escenaris del canvi climàtic del IPCC determinen la regió mediterrània com una zona calenta del planeta que pot arribar a un increment de 6 ºC a l’estiu.

Els ultims anys han sigut especialment durs amb temporals que com el Gloria han afectat diferents zones del litoral mediterrani peninsular i Calears

Si vols més informació sobre l’escalfament del Mediterrani clica:  https://acc-aturemelcanviclimatic.com/el-mediterrani-una-bomba-climatica-de-rellotgeria/

ONADES DE  CALOR

Es defineix com: Període de temps que pot anar de dies fins a setmanes en què es dóna un temps més calorós del normal en una àrea o zona geogràfica determinada.

Aquests últims anys estem vivint en pròpia pell aquest fenomen climàtic i molta gent està patint per culpa de les altes temperatures que s’enfilen fins a prop dels 40 ºC en molts llocs del Món. Això comporta riscos en la salut de les persones (cop de calor) i empitjorament de la qualitat de l’aire i  preocupa especialment les agencies de salut de tot el mon que veuen que durant els episodis de calor extrema és produeix un augment dels ingresos hospitalaris i de la mortalitat especialment entre la gent més gran i que té patologies severes.

Aquestes temperatures extremes estan afectan també a molts animals  que no tenen recursos per combatre aquestes calorades, cavalls salvatges, koales, cangurs,  ratpenats i altres espècies pateixen a conseqüència de la calor i la dificultat per trobar aigua, alguns estan morint deshidratats

L’escalfament global del planeta, comporta un increment de la freqüència i intensitat de les ones de calor a diferents zones de la Terra, per propia lògica, però tambe atenen les dades que els científics ja fa temps que recullen, podem relacionar directament l’increment de la freqüència i la durada de les ones de calor amb el canvi climàtic.

SEQUERES I FOCS SALVATGES

La sequera és un període extens de temps en el qual un territori pateix una deficiència en el subministrament d’aigua, generalment passa quan plou per sota del que és habitual. Aquest fenomen produeix, per tant, un desequilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i les necessitats dels ecosistemas amb  humans inclosos.

Aquest element del clima, juntament amb el seu antagònic, la pluviositat, són els que presenten una major dificultat pels científics estudiosos del canvi climàtic pel que fa a la predicció a mitjà i llarg terme per una àrea geogràfica determinada, tanmateix les dades analitzades indiquen que en extenses zones del planeta la sequera o estres hídric esta incrementan-se de forma dramàtica i l’escassetat d’aigua especialment a l’Àfrica esta esdevenint un focus de greus conflictes i un problema humanitari de primer ordre pel que fa a la pèrdua de collites i la fam.

FOCS SALVATGES

Com veieu en el mapa hi ha amplias zones en situació o alt risc de patir estres hídric o sequera de manera que es veuen afectats diferents continents i ecosistemes, una de les més dramàtiques conseqüències del estres hidric que pateixen els boscos i selvas és la proliferació en els últims anys, dels salvatges incendis forestals a tot el Món, essent cada cop més intensos, més grans i més incontrolables, situació que es veu agreujada pels incendis provocats de forma irresponsable per l’activitat humana.

Segons Marc Castellnou, màxim responsable del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), “estem davant de la sisena generació d’incendis. Són incendis sota la influència del canvi climàtic. Ja no és el pyrocumulonimbus capaç de generar una tempesta de foc. El repte és superior. Incendis com els d’Austràlia són capaços d’esborrar del mapa un ecosistema global en tan sols una estació: una primavera, un hivern, un estiu. Aquests focs canvien no només el paisatge, també l’economia, la distribució de la societat, la qualitat de vida. Ho intuíem i sabíem que aquesta podia ser l’evolució, no esperàvem, però, que avancés tan de pressa

Certament, la virulència d’alguns focs com els de Portugal el 2017, Califòrnia l’any , Austràlia durant el passat estiu austral o els de Sibèria l’any passat són mostres del que ens espera en el futur immediat, on en un ambient cada cop més càlid i amb les masses forestals patint un estres hídric perllongat, aquestes esdevenen veritables bombes incendiàries que els bombers tenen difícil controlar per l’enorme càrrega de foc i la velocitat de propagació que arriben a tenir.

Mes informació: https://acc-aturemelcanviclimatic.com/?s=incendis+forestals

Com a reflexió final d’aquest capítol dedicat al fenòmens climàtics extrems podem afirmar que no estem davant d’una projecció o previsió, ans el contrari estem davant d’una situació ben present en la que ja estem inmersos i que afecta els ecosistemes i la seva biodiversitat, provocant també un gran cost en vides humanes i infraestructures de tota mena.

 

 

 

EXTINCTION REBELION. Qui són?

És un moviment apolític i no violent que es va crear a Gran Bretanya el 2018 per exigir a les administracions governamentals una acció urgent i efectiva per aturar l’escalfament global.

En poc més de dos anys hi han registrats 1150 grups que s’han estès per més de 70 països de tot el Món. La pandèmia ha aturat en certa manera les seves activitats, però no les seves reivindicacions que resumeixen en tres demandes:

Darrere aquestes clares demandes que poden semblar il·lusòries o fins i tot utòpiques hi ha una realitat incontestable que de cap manera hauria de ser ignorada. El logo de l’organització que representa un rellotge de sorra emmarcat en el cercle del planeta, no pot ser més explícit, el temps per adreçar la situació esta corrent i la resposta dels governs però també de part de la societat és insuficient.

La seva estratègia -davant la manca d’avanços en la lluita contra el canvi climàtic-, es basa en pressionar els lobbys, institucions locals i governs mitjançant accions disruptives i no violentes de desobediència civil que serveixin per fer visible la urgència i gravetat del problema.

Com hem comentat al principi, la Covid-19 ha condicionat les accions i reivindicacions d’aquest col·lectiu i d’altres com els dels joves escolars de Friday for Future, tanmateix la crisi climàtica ha seguit el seu inexorable camí cap al que els científics anomenen punt de no retorn en què les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera portaran els valors de temperatura global als escenaris més dolents previstos en les projeccions cada cop més afinades que realitzant els experts.

Creiem que tota la societat en general, pero més encara els que tenen el poder haurien d’escoltar aquets grups i prendre seriosament les seves protestes, a la cap i a la fi estan posant el focus sobre un dels problemes més greus que la humanitat ha d’enfrontar en el futur immediat.

 

 

 

 

ES POT ATURAR L’AVANÇ DEL DESERT. A Àfrica ho intenten

Els deserts càlids amb més de 26 milions de km2 (equivalent a 50 vegades la península ibèrica) ocupen quasi el 18% de tota la terra emergida del planeta.

A causa del canvi climàtic la majoria de deserts estan creixent i moltes zones, com està passant a Espanya s’estan desertificant.

El Sàhara és el desert més gran del Món (Més de 9 milions de Km2), tot ell és un gran ecosistema on trobem una variada geomorfologia i una important biodiversitat que compren segons la WWF “500 espècies de plantes, 70 espècies de mamífers conegudes, 90 espècies aviàries i 100 espècies de rèptils a més de diverses espècies d’aranyes, escorpins i altres petits artròpodes”. 

No obstant aquesta diversitat, l’avanç del desert cap al sud, que en un segle ha crescut més d’un 10 %, està afectant a molts països subsaharians que veuen com és desertifican les terres i es perden els mitjans de vida de milions de persones.

Per aturar aquest avanç del desert s’està desenvolupant un projecte anomenat Gran Muralla Verda Africana que pretén establir un gran cordó de vegetació de 8.000 km. de longitud per 15 km d’amplada que transcorre per 11 països., el projecte es va iniciar tímidament de la mà de la Unió Africana el 2007, però amb ajuda internacional ha agafat embranzida i actualment des de diferents organitzacions internacionals estan aportant fons per accelerar la seva implantació amb un termini de finalització el 2030.  Per saber més, clica:  La gran muralla verda 

El projecte és una gran iniciativa que tot i ser lamentablement poc coneguda és molt important doncs és també  un gran ajut en la lluita pel canvi climàtic, ja que el creixement de milions d’arbres en aquesta ampla franja de terra africana de més de 100 milions d’hectàrees representarà l’absorció de grans quantitats de CO2 de l’atmosfera, poder d’aquesta manera compensarem una miqueta l’enorme desforestació que pateixen els boscos tropicals del planeta

Si voleu llegir l’informe complet de la situació del projecte (GGW) que ha elaborat l’ONU clica el següent enllaç:

THE GREAT GREEN WALL IMPLEMENTATION STATUS AND WAY AHEAD TO 2030

 

EL CARBO, L’enemic nº 1 del planeta.

El carbó va ser el recurs energètic que va escalfar la gent a l’edat mitjana i va impulsar al segle XVIII la revolució industrial. Tanmateix avui en dia aquest combustible juntament amb el petroli són els que generen més emissions de CO2 perjudicant la salut del planeta amb l’escalfament global que no s’atura.

Malgrat aquesta realitat, la producció elèctrica amb carbó s’ha doblat en els 20 anys que portem de segle XXI arribant avui ha haver-hi a tot el Món 6600 centrals de producció elèctrica que funcionen en carbó.

Com podem veure en aquesta taula els 12 països que més utilitzen el carbó per produir electricitat emeten 8.254 milions de Tones de CO2 a l’any, que representa el 88% del total del Món, i sols la Xina emet quasi la mitat (4.508 milions)

Per fer-nos una idea del que representa aquesta quantitat de CO2 que emetem per produir electricitat (9.355 milions de tones) podem afirmar que és 4 vegades la reducció d’emissions que hi ha hagut a tot el Món l’any 2020 per causa de la pandèmia.

No cal entrar en més dades per comprendre la importància que té per poder alentir l’increment de la temperatura global del planeta, l’aturada d’aquestes centrals de carbó i substituir-les per energies renovables.

Saben, la dificultat que te convencer els països que tenen molt carbó de renunciar a aquest combustible, però es absolutament necessari que els països desenvolupats deixin d’operar centrals de carbó i que des de les organitzacions internacionals es busqui urgentment la formula per ajudar i forçar els països en vies de desenvolupament a fer la transició energètica i deixar el carbó sota terra,

Evidentment el carbó per electricitat és sols una baula de les moltes que conformen l’emissió global de gasos d’efecte hivernacle (Petroli, gas natural, pissarres bituminoses, etc. en són altres) però és molt important perquè és el combustible fòssil que més CO2 emet, a part d’altres elements contaminants com el sofre l’òxid de nitrogen i les partícules.

-NO ÉS PPOT ATURAR L’AUGMENT DE LA TEMPERATURA DE LA TERRA SI NO REDUIM DRASTICAMENT L’US DEL CARBÓ I PETROLI- 


 

EL DELTA DEL LLOBREGAT. La seva biodiversitat en perill

L’Àrea Metropolitana de Barcelona amb més de 3.200.000 habitants, saturada d’habitatges, naus logístiques i infraestructures de tota mena que donen servei a la gran metròpoli, és una de les zones amb més densitat de població d’Europa. Així i tot, entremig de tot aquest batibull, amagats entre l’aeroport i el mar encara queda algun tresor com és el Delta del Llobregat. Si teniu l’oportunitat us recomanem una passejada pels Espais Naturals del Delta del Llobregat  on quedareu sorpresos per el paisatge i la biodiversitat que amaga aquest petit territori. Si esteu interessats podeu trobar Itineraris i més informació a: El Delta del Llobregat.

Malgrat l’interès que aquests espais tenen per la preservació de la biodiversitat i el medi natural La Generalitat i l’Estat no han complert els seus compromisos per mantenir i protegir els espais enfront de la degradació i pressió que fa anys que arrossega el delta i han rebut un seriós advertiment de la comunitat UE perqué amb caràcter urgent es prenguin les mesures i actuacions correctores compromeses.

El Delta del Llobregat amb més de 360 especies d’ocells catalogats forma part de la xarxa Natura 2000 i es un lloc de reces molt important per les aus migratòries en els seus recorreguts entre Àfrica i Europa.

A continuació si voleu, podeu veure un vídeo emes per TV3 on es denuncia aquesta lamentable situació, clica sobre la imatge:

 

CANVI CLIMÀTIC, MEDI AMBIENT i SALUT. Temes estretament lligats.

Cada cop hi han més evidències i dades medico-científiques què relacionen directament: canvi climàtic, contaminació atmosfèrica i salut pública.

L’Organització Mundial de la Salut, no sols reconeix aquesta relació sinó que està treballant activament per difondre aquest missatge i demana més contundència i compromís en la lluita  contra el canvi climàtic que tal vegada és també la lluita contra la contaminació i a favor de la salut.

Moltes de les malalties més mortíferes, com la diarrea, la malària o el dengue són molt sensibles al canvi climàtic. Es pot afirmar sense dubtes que totes les mesures que s’han de posar en funcionament per lluitar contra l’escalfament global tenen un efecte positiu sobre la salut.

Segons la Dra. Maria P. Neira (Directora de Salut pública i medi ambient de l’OMS) cada any al Món moren set milions de persones a conseqüència de la contaminació atmosfèrica, els malalts crònics poden arribar als centenars de milions. Les causes principals d’aquesta situació són el tràfic i la producció d’energia.

“Cuanto más bajos sean los niveles de contaminación del aire mejor será la salud cardiovascular y respiratoria de la población, tanto a largo como a corto plazo” 

Més informació: OMS. Canvio climático i salut

Per altra banda com és sabut l’escalfament global està provocant un increment en la intensitat i la freqüència dels fenòmens climàtics extrems com les inundacions sobtades, incendis gegants, sequeres, onades de calor, que tal vegada comporten per les seves conseqüències greus problemes per la salut de les poblacions afectades.

Les institucions sanitàries de tot el Món, que estan encara fent front a la pandèmia amb una abnegació i esforç impagable ho tenen clar, com més aviat millor s’han d’activar accions per aturar el canvi climàtic, i també al mateix temps començar a treballar amb les mesures de mitigació i adaptació contra els efectes que aquest està comportant en cada cop més llocs de la Terra. La salut com s’ha pogut comprovar, igual que el clima, es un tema d’abast planetari que no respecta fronteres i ha d’abordar-se amb una visió global.

Us deixem unes infografies que ha elaborat l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que ilustren de forma molt clara aquesta estreta relació que encapçala aquest post. Clica a sobre per ampliar.

HIDROGEN VERD. Esperança o falacia energètica?

Michael E. Mann’s, distingit científic i  Professor i director del “Earth System Science Center” i professor de la Universitat de Pennsilvània  en el seu recent  llibre “The New Climate War” deixa ben clar que no es possible aturar el canvi climàtic si no aconseguim una reducció dràstica de les emissions de CO2 en el que queda de dècada, no hi ha solucions miraculoses que puguin reduir l’escalfament global en la premura que l’actual ritme d’increment de la temperatura requereix.

El professor té molta raó, la concentració de CO2 a l’atmosfera i la evolució de les emissions globals (deixant de banda el petit respir ocasionat per la Covid) no permet ser optimistes. Tanmateix per reduir aquestes insostenibles emissions que l’activitat humana genera, no hi ha més que dues solucions que es complementen, 1) reduir el nostre consum energètic mitjançant l’eficiència i un cert canvi en els nostres hàbits de consum. 2) una transició ràpida i massiva cap a fonts d’energia no fòssils i renovables.

L’hidrogen (H) és el més lleuger de la taula dels elements, i és la substància més abundant a l’univers, convenientment utilitzat és per tant un combustible inesgotable. com que no conté carboni en la seva combustió no emet CO2 i no contribueix a augmentar l’efecte hivernacle. Al planeta és molt rar en estat lliure i es troba fonamentalment en els combustibles fòssils i en l’aigua H2O essent per tant necessari extreu-rel per descomposició química d’aquests recursos naturals.

Per tot plegat es raonable pensar que en la reducció d’emissions pot tenir un paper important l’anomenat hidrogen verd que és aquell que s’obté per un procés d’hidròlisi que separa de l’aigua (H2O) cadascun dels seus components, l’hidrogen i l’oxigen, i que té aquest nom perquè l’energia que utilitza per el procés ha de ser de tipus renovable.

L’hidrogen verd es pot emmagatzemar i es un complement molt important a les renovables, ja que la fotovoltaica i l’eòlica produeixen energia elèctrica depenent de la intensitat del vent o la radiació solar i per tant hi ha períodes en què no produeixen energia i d’altres que per poca demanda han d’estar aturades, de manera que quan les circumstàncies són bones i convé, poden produir hidrogen que es pot emmagatzemar i utilitzar quan calgui.

Els avantatges d’aquest combustible semblen molt clares, no obstant encara hi han uns quants aspectes que han de millorar perquè sigui realment una alternativa, el primer inconvenient és el cost dels equips i el consum energètic per descompondre l’aigua mitjançant electròlisis, encara que en ambdós casos es preveu una baixada important dels costos a mesura que augmenti la producció.

L’ús de l’hidrogen verd com a combustible té ja múltiples aplicacions a la indústria i l’automoció, però si fem cas dels nombrosos projectes en curs a tot el Món, pot arribar a ser un dels combustibles més utilitzats en un futur no molt llunyà. De fet algunes marques ja estan fabricant cotxes, autobusos, camions de gran tonatge i vaixells propulsats per pila d’hidrogen, fins i tot ja hi ha projectes per fabricar avions propulsats per hidrogen.

Haurem de seguir com es fa el desenvolupament a gran escala d’aquesta tecnologia, però el que queda clar es que si com deien al principi volem descarbonitzar el planeta hem d’apostar fort i amb tots els mitjans possibles per eliminar els combustibles fòssils tant dels procesos de producció d’electricitat com en la mobilitat i el transport, especialment en aquest últim camp l’ús del H2 podria ser també molt beneficios per reduir la contaminació que afecta la vida i la salut de milions de persones de tot el Món.

LES ELECCIONS A CATALUNYA I EL CANVI CLIMÀTIC

El diumenge toca votar a Catalunya. Les opcions de vot són més àmplies que mai i el nombre d’indecisos és altíssim, des d’aquest web no podem ni volem recomanar el vot a cap de les opcions polítiques, tanmateix, sí que convidem als nostres lectors que en les seves avaluacions i preferències, entre d’altres incorporin també el criteri de grau de compromís dels diferents partits amb el canvi climàtic, la transició energètica i la sostenibilitat.

Lamentablement Fins al dia d’avui les actuacions i legislacions dels governs precedents han estat molt minses i erràtiques. Els anys que venen es preveuen crucials en la lluita contra l’escalfament global del planeta i totes les administracions, també la Generalitat, hauran de jugar un paper important en la reducció d’emissions i la preservació dels ecosistemes.

Lamentablement el tema climàtic ha estat poc present en les campanyes i els debats del període electoral, sobretot si tenim present que ja estem en emergència climàtica i el que avui deixem de fer condiciona en gran manera el nostre futur i el dels nostres fills. L’actuació decidida per aturar el canvi climàtic ha de ser una exigència pels nous governants.

Si voleu llegir els programes electorals, cliqueu l’enllaç: Betevé-Programes electorals 14.f

LA CIÈNCIA, CERTIFICA QUE EL CANVI CLIMÀTIC ES UNA REALITAT

Malgrat la constatació científica que el canvi climàtic provocat per les activitats humanes és un fet incontestable, alguns escèptics, sigui per convenciment, ignorància o interessos amagats encara negant aquesta realitat i posen en dubte les dades que evidencien de forma categòrica que el planeta està patint un escalfament global sense precedents.

Les dues maneres en què es pot constata que el canvi climàtic és un fet que ja afecta gran part de la Terra és:

1.- Mitjançant les observacions directes dels fenòmens climàtics i els seus efectes físics sobre els territoris

2.- Per la mesura i seguiment de l’evolució de les dades obtingudes científicament de les diverses variables que estan relacionades amb l’escalfament global com són el nivell del mar, la concentració de CO2 a l’atmosfera o la temperatura mitjana global del planeta “Tm global”. Precisament aquesta temperatura global és la variable més significativa per mesurar com de greu és l’escalfament global del planeta i per aquesta raó és posada amb dubte per alguns mitjans i organitzacions negacionistes.

Com podem entendre la Tm global de la Terra pot estar referida a diferents períodes de temps com són els dies mesos o anys i no és una mesura de temperatura que es pot fer de forma directa, ans el contrari es una variable sintètica que es calcula amb un gran esforç tecnològic i científic que inclou:

  • Sensors sofisticats i sondes que permeten mesurar la temperatura i salinitat dels oceans a diferents profunditats
  • Observatoris i estacions meteorològiques i climàtiques arreu del Món
  • Satèl·lits dotats d’instruments capaços de mesurar la temperatura de l’aire a l’estratosfera, el contingut de CO2  o la superfície i gruix de les capes de gel.
  • Equips de transmissió de dades via satèl·lit
  • Centres de recollida i tractament de les dades representatives de tot el planeta que estudiant les variacions, evolució i fan projeccions climàtiques en diversos escenaris de futur.
  • Recerques paleoclimàtiques que a partir de cilindres de gel extrets de les profunditats dels casquets de gel ens informen dels climes de fa cents de mils d’anys.

  

Tot plegat configura una sèrie de xarxes de mesurament compostes de termòmetres i diferents sensors situats en milers d’estacions meteorològiques, boies marítimes, vaixells, i satèl·lits que cobreix un  99% de la superfície marítima i terrestre de la Terra.

Hi ha varies institucions científiques que dedicant grans esforços a calcular aquesta temperatura global amb una gran precisió, una de les més completa es la que es coneix com a GISTEMP que realitza el Goddard Institute for Space Studies de la NASA que treballa amb més de 6.300 punts de mesura continental i més de 3.000 boies.

Els mètodes de càlcul i ponderació per quadrants de 2º de longitud per 2º de latitud realitzats amb potents ordinadors permeten establir la temperatura mitjana global de la Terra amb un error inferior a 0,05 ºC.

Aquesta Tm Global comparada amb les sèries de temperatures mitjanes de determinats períodes com és 1951-1980 ens dòna l’anomalia de temperatura o escalfament relatiu de la Terra.

Com a mètode de comprovació, últimament les temperatures registrades a les estacions terrestres es comparen amb les que prenen mitjançant sensors d’infrarojos els satèl·lits des de l’espai i s’ha pogut comprovar que hi ha una gran coincidència en els valors mesurats la qual cosa valida els resultats.

Per tot plegat ès obvi que quan parlem de temperatura global, les dades que es donen estan basades en sistemes de mesura i càlcul científics realitzats per diferents universitats i agències internacionals que utilitzen modernes i precises tecnologies que no deixen lloc a cap dubte sobre la realitat i grau d’escalfament global que pateix el planeta.

 

 

DESASTRE A LA GLACERA UTTARAKHAND (INDIA)

Avui, el probable col·lapse d’una gelera de l’Himàlaia Indi, ha causat un immens allau i riuada que ha arrossegat tot el que ha trobat al seu pas inclòs la central hidràulica de Rishi Ganga  i part dels treballadors.

Cada cop més, degut a l’escalfament global hi ha més glaceres de muntanya que presenten riscos per les instal·lacions i poblacions de les valls inferiors.

El trencament del mur de detritus que forma la llacuna o una caiguda de part de la glacera sobre la llacuna pot comporta una gran riuada d’aigua, fang i roque sobre les terres i els pobles situats aigües avall.

2on REPORTATGE SOBRE L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA “El crit de la Terra”

DIUMENGE 7 DE FEBRER, A LES 21.55, A TV3
L’emergència climàtica a Catalunya, a “30 minuts”
El passat diumenge s’ha emes el segon reportatge sobre els impactes del canvi climàtic a Catalunya: “Emergència climàtica, el crit de la terra”, on s’aborda la problemàtica que genera la crisi climàtica a les comarques interiors del país i al Pirineu.
Si vols veure el reportatge clica:

NINGÚ ÉS MASSA PETIT PER CANVIAR EL MÓN

En efecte, l’edat no és cap impediment per demanar que es respectin els teus drets. El vídeo de InfoK segueix sent actual en el moment en què els nens i joves aclaparats durant força temps per la pandèmia, tornen a fer-se sentir arreu exigint el dret a un futur per ells i pel planeta. Avui el moviment que va iniciar la Greta el 2018 es ja un clam entre els els joves de tot el Món. La seva trajectòria ha tingut alguns detractors, però la seva actitud, el seu coratge i la mobilització mitjançant Fridays for Future de milions de noies i nois en defensa del planeta mereixen el reconeixement que se li dóna en aquest video.

EL PERMAFROST ÉS NOTÍCIA

En aquest web hem comentat en diversos posts els problemes relacionats amb la fusió del permafrost (permagel) continental degut a l’escalfament global, per això celebrem que avui en el TN migdia, TV·3 s’hagi fet ressò d’aquest important fenomen climàtic que ha Sibèria s’està fent ben present. Us deixem els dos clips que han estat notícia, clica sobre la imatge per veure’ls.

Viure en el permagel: a l’hivern baixen dels 50 sota zero i els preocupa l’escalfament del planeta (3m 16″)

Els científics temen que el desglaç del permagel acceleri l’escalfament global de forma irreversible (2m 27″)

Més informació sobre el permagel en aquests web: PERMAGEL (PERMAFROST)

L’EMERGENCIA CLIMATICA A CATALUNYA.

El programa “30 minuts” de TV3 va emetre el diumenge  !No us ho perdeu!

Si no l’has pogut veure pots recuperar-lo clicant sobre la imatge:

El programa estrena “Emergència climàtica, l’ultimàtum del mar”. Un reportatge on es veuran els impactes del canvi climàtic sobre el litoral català i les seves conseqüències socials. El diumenge 7 de febrer arribarà el segon reportatge, “Emergència climàtica, el crit de la terra”, sobre la problemàtica que genera la crisi climàtica a les comarques interiors del país i al Pirineu.

EL CANVI CLIMÀTIC INTENSIFICA LES PLAGUES

El canvi climàtic no és la causa de tots els mals de la humanitat però sí que té una gran incidència en molts processos que es donen a la natura, que sense l’escalfament global es mantindrien sota control o serien menys dramàtics.

Aquest és el cas de les gegantines plagues de llagostes que l’any 2020 van assolar els països del corn d’Àfrica i que segons les ultimes observacions de la FAO nous eixams comencen de nou a prodigar-se pel sud de la península aràbiga i nord-est d’Àfrica.

La voracitat d’aquests eixams és enorme i afecta les collites, ja de per si magres, que agreuja els problemes de fam endèmics en els països afectats.

Si teniu uns minuts i esteu interessats en el tema us recomanen que veieu el vídeo de “El Confidencial que il·lustra molt bé l’origen i magnitud del problema.

Noticias ONU

“Los enjambres arrasan los cultivos que podrían alimentar a 35.000 personas diariamente, así como el forraje que se utiliza para los animales. Yemen es actualmente un caldo de cultivo de la plaga, que de no ser controlada también puede volver a extenderse al Cuerno de África. Los insectos migran cada vez más lejos a medida que el cambio climático altera los patrones de lluvia.

A pesar de las medidas de control, la reproducción sustancial y generalizada de la plaga continúa en el este de Etiopía y el centro de Somalia, así como a ambos lados del Mar Rojo. Cada enjambre de langostas de un kilómetro cuadrado se consume la misma cantidad de alimentos diarios que unas 35.000 personas y amenazan países que ya de por sí sufren de sequías, conflicto y hambre. La agencia de la ONU para la agricultura necesita financiación para librar la guerra contra los insectos” 

Mes informació: Una carrera por ganarle la partida a las langostas con drones y datos en África oriental (FAO)

 

LES PRIMERES PASSES DE BIDEN EN LA BONA DIRECCIÓ

El relleu a la casa blanca va despertar bones expectatives pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic, no en va EEUU és el segon país del Món quant a emissions de CO2 a l’atmosfera. Les ordres executives que ha firmat Biden aquests últims dies confirmen que d’alguna manera vol complir les promeses electorals pel que fa a revertir les nefastes accions preses pel seu antecessor Donald Trump que va desmuntar totes les normatives a favor del medi ambient que Obama havia implantat.

Les principals actuacions endegades per Joe Biden són.

El retorn de EEUU als acords de París que s´ha de fer efectiu en breu.

Aturar el projecte del controvertit oleoducte petrolier Keystone XL entre Canada i Estat Units.

Prohibir prospeccions petrolieres a les zones àrtiques en el seu territori d’Alaska i noves

Establir una moratòria i revisar les concessions de llicencies d’explotació petrolieres en territori federal.

Certament aquesta bateria de decrets a tan pocs dies del seu nomenament deixa a veure la voluntat de compromís en la defensa del planeta de l’escalfament global, està per veure com evolucionarà aquesta tendència i si es traduirà en una reducció important de les emissions i la col·laboració per ajudar als països en desenvolupament a anar també.

La pròxima conferencia de la Cop 26 a Glasgow, serà sens dubte una oportunitat per mesurar aquest compromís i el d’altres països grans emissors.

 

 

XINA, VOL CONTROL·LAR EL CLIMA AMB DRONS

Una de les aspiracions de l’home seria controlar el clima, el que ho aconseguís tindria un gran poder., nosaltres creiem que per ara és un objectiu molt difícil i que amb l’actual l’escalfament global del planeta que genera fenòmens atmosfèrics cada cop més severs és fa encara mes complicat.

Tanmateix, se segueix experimentant amb diverses tècniques com és el sembrat dels núvols amb iodur de plata o gel sec, per provocar pluja, és una tecnologia que fa anys que es coneix i s’ha posat en practica esporàdicament en molts països amb un relatiu èxit i un cert cost a vegades poc assumible pels agricultors o les administracions.

Xina, fa anys que experimenta amb aquestes tecnologies i ja les ha fet servir a escala local en diverses ocasions com va ser per fer avançar les pluges abans de l’auguració dels jocs olímpics el 2008, actualment però, ha fet un gran pas endavant amb un avançat programa que utilitza avions i coets per la modificació de la meteorologia a gran escala que pretén cobrir un territori equivalent a la superfície de l’Índia.

Actualment estan treballant en un projecte per sembra núvols a les muntanyes Quilian al nord de la Xina que pateix sequeres mitjançant drons que poden volar fins a 5000 km i tenen una autonomia de 14 hores. Aquest programa presenta diferents problemes no resolts com pot ser com afecten aquestes intervencions massives a les regions limítrofes com un altre gran projecte a les muntanyes del Tibet que vol porta mes pluges a la conca del riu Groc des de les valls superiors del Yangze.

Utilitzar la tecnologia per controlar la meteorologia o el clima a voluntat pot semblar un tema interessant des del punt de vista de reduir els efectes de la sequera o evitar les pedregades en determinats llocs i a una escala local, el que no creiem prudent és fer-ho per raons estratègiques i sense que hi hagi consens internacional ni suficients estudis que puguin assegurar que a gran escala no acabi produint més desequilibris atmosfèrics que empitjorin els ja cada cop mes intensos fenòmens climàtics extrems , hem de tenir en compte que la natura i les seves expressions com estem veien en moltes ocasions manifesta una potencia que per més geoingeniería que desenvolupem no poden superar.


COM FUNCIONA EL SEMBRAT DE NÚVOLS

El sistema més utilitzat en l’actualitat consisteix a bombardejar els núvols amb iodur de plata, bé des d’una avioneta o des del sòl amb coets o per mitjà de generadors que funcionen a manera d’estufa. D’aquesta manera, l’aigua super freda continguda en els núvol al entrar en contacte amb les molècules del iodur cristal·litza formant neu o calamarsa petita, que es fon segons descendeix fins a convertir-se en pluja.

 

 

 

 

 

 

L’ARROGANCIA DE L’HOME SOBRE EL PLANETA EN CÒMIC.

Aquest còmic descriu dramàticament, però no lluny de la realitat l’actuació arrogant i sense mida en què els humans erigim-nos com a tot poderosos reis i amos del planeta hem tractat la natura i les altres especies. Publicat al març de 2013 pel dibuixant Steve Cuts, avui catorze  anys després, amb el que està passant al Món, cobra una especial rellevància, us recomanem que arribeu al final per copsar el missatge que transmet.

L’ESCALFAMENT DELS OCEANS TAMBÉ S’ACCELERA

Els Oceans, seguint la tendència del planeta també s’escalfen, No és cap presumpció, és una realitat que posen de manifest les dades recollides per prop de 4000 boies del sistema Argo que repartides per tots els oceans, transmeten via satèl·lit la temperatura de l’aigua a diferents profunditats fins a un centre de tractament de dades que les registra i valida.

Aquest escalfament d’oceans i mars a part de ser una de les causes de l’increment constant del nivell del mar, i del deteriorament de les barreres de coral, és també responsable de l’increment d’inundacions i huracans que s’està registrant els últims anys a molta part del Món. El 2020 a l’Atlàntic s’han registrat el doble de tempestes tropicals i huracans (30 tempestes, 13 huracans i 6 superhuracans) que han colpejat les costes atlàntiques.

ÉS CONFIRMA TAMBÉ L’ESCALFAMENT GLOBAL

L’Institut Goddard d’Estudis Espacials de la NASA (GISS), amb seu a Nova York va anunciar ahir que el 2020 amb una temperatura mitjana global de 1,02 ºC per sobre la mitjana de referència és l’any més càlid registrat superant el record del 2016 per una diferència molt petita que estaria dins del marge d’error de la mesura, de manera que pràcticament han registrat un empat en el record històric de temperatura. Poder encara és mes preocupant quan a l’evolució de l’escalfament el fet que els últims cinc anys (2016-2020) ha estat els més càlids de l’Història.

La gràfica que veieu a sota ens indica com les temperatures dels oceans així com la de la terra continental han evolucionat clarament a l’alça des de 1850.

Les dades de la NASA es basen en registres de temperatura de més de 26.000 punts de mesura continental i les esmentades 4.000 boies marítimes, representatives de totes les zones del globus terraqüi que son tractades en quadrants de 2º de latitud per 2º de longitud i prorratejades matemàticament per aconseguir una mesura global de temperatura de la terra amb una precisió inferior a una dècima de grau.

Per si és del vostre interès us deixem un vídeo representatiu del que hem comentat

 

EL 2020, L’ANY MÉS CÀLID A CATALUNYA, I PROBABLEMENT AL PLANETA

En plena ona de fred es fa difícil parlar de l’escalfament global del planeta, però com hem dit en altres ocasions no es pot confondre la meteorologia que es refereix a les condicions atmosfèriques d’uns dies determinats amb el clima que estudia l’evolució dels paràmetres atmosfèrics durant llargs períodes de temps.

Les agències internacionals que estudien el clima i l’escalfament global han començat a elaborar el seu balanç climàtic del 2020 que aviat faran públics, tanmateix, amb les primeres valoracions de les dades que hem anat recollint al llarg de l’any des de -acc.aturemelcanviclimatic.com- podem afirmar que l’any 2020 ha batut rècords a moltes zones del planeta com l’Àrtic o Siberià, on s’han enregistrat temperatures de 3 a 6 ºC per sobre de les mitjanes històriques i amb molta probabilitat igualarà o superarà el record de l’any més càlid registrat el 2016. Tambe a casa nostra segons el Servei Meteorològic de Catalunya s’han superat els registres existents i ja han confirmat que el 2020 ha estat l’any més càlid a Catalunya.

Si vols pots veure el clip emes en el TN migdia de TV3 sobre aquest tema, clica sobre la foto:

 

 

 

ONE PLANET SUMMIT (Cimera per la biodiversitat)

Ahir es va celebrar a París la cimera “One Planet Summit” que organitzada pel govern Francès i amb la col·laboració de l’ONU i el Banc Mundial te per objectiu la protecció de la biodiversitat del planeta greument amenaçada per les activitats humanes i el canvi climàtic.

La reunió realitzada parcialment de forma virtual la van seguir 50 països que entre altres acords es van comprometre a aportar fons i crear una protecció efectiva sobre el 30% del superfície de la Terra i oceans i restaura 100 milions de Has de terres degradades.

Un vessant important de la notícia és que aquesta conferència trenca una mica amb la sequera d’accions relacionades amb el clima i el medi ambient que la crisi sanitària provocada per la Covid-19, com era d’esperar, ha imposat, tanmateix mentre la pandèmia ha colpejat el Món, la crisi climàtica no s’ha aturat ben al contrari a seguit evolucionant negativament.

No tenim excessiva confiança en aquestes iniciatives internacionals en què els compromisos són diferits en el temps. però té un cert valor des del punt de vista que es un pas per recuperar de nou l’interès i preocupació pel futur del planeta que el 2019 va impulsar de forma decidida a joves i menys joves a mobilitzar-se contra el canvi climàtic  i les seves conseqüències.

Mes informació sobre la cimera, clica: ONE PLANET SUMMIT 

SI LINCOLN AIXEQUES EL CAP, SENTIRIA VERGONYA

En aquest web, ens hem ocupat de les eleccions americanes en diversos articles perquè consideràvem que aquestes eren molt importants respecte a la lluita contra el canvi climàtic. Malgrat que el triomf de Biden fa dies que està consolidat pels col·legis electorals i parlaments de tots els estats de EEUU, ahir es van produir dos fets excepcionals que val la pena comentar.

Per una banda el vergonyós assalt al Capitoli de Washington per part de radicals simpatitzants de Trump, que arengats pels incendiaris tuits de l’encara avui president, van acabar entrant al simbòlic edifici en plena sessió de confirmació dels resultats de les eleccions (Un acte protocol·lari en el qual se certifiquen les actes i resultats dels estats) que va haver de ser aturat doncs els assaltants van arribar fins a les sales i despatxos del congrés i el senat. Desprès de 4 hores d’incertesa i enfrontaments amb la policia i un saldo de 5 morts i 14 policies ferits els manifestants van ser desallotjats de l’edifici i dels seus voltants, tot seguit els representants electes van voler donar un senyal de fortalesa, continuant la sessió que ha acabat aquesta matinada a les 3:30 hora local amb la validació dels resultats declarant guanyador a Biden per 306 vots electorals contra 232 de Trump.

Tot i la lamentable pèrdua de vides humanes, les imatges que tot el Món ha vist feien pensar en una sortida molt més tràgica de la situació que s’havia creat durant l’assalt al Capitoli que en aquest país representa els valors de la democràcia.

Tanmateix, també ahir, va tenir lloc al estat de Geòrgia un fet importantíssim que ha quedat una mica eclipsat pel succeït al Capitoli, ens referim a l’ajustada però victòria a la fi, dels dos senadors demòcrates d’aquest estat sobre els candidats republicans, la transcendència d’aquesta victòria ve donada perquè amb aquests dos escons el senat queda configurat amb 50 escons demòcrates, 50 republicans i el vot de qualitat de la vicepresidenta Kamala Harris, de manera que es trenca la majoria republicana de bloqueig i facilitarà la tramitació de lleis i decisions que el president Biden té en el seu programa, entre elles les que facilitaran el retorn de EEUU als acords de París i la posada en marxa de les polítiques de transició energètica i descarbonització tan necessàries per limitar l’escalfament global que pateix el planeta.

Certament Abraham Lincoln (1809-1865) que era republica quan va ser elegit president i que va abolir l’esclavitud el 1863, estaria enormement decebut del que ha passat a Washington i de l’actitud de molts fanàtics republicans i els polítics amb el negacionista Trump al capdavant, que els han esperonat.

 

2020, UN ANY PER OBLIDAR, PERÒ TAMBÉ PER APRENDRE

La fi del 2020 es a tocar, diem per oblidar perquè ha estat un any terrible en què la pandèmia ha colpejat el Món amb una virulència i persistència demolidora que ha acabat amb la vida de quasi 1.800.000 persones, entrarem el 2021 dolguts i amb l’esperança que el malson de la pandèmia, amb l’ajuda de les vacunes comenci a remetre, tant de bo que sigui així i com més aviat millor.

Tanmateix i quan superem l’estat de xoc col·lectiu a que ens ha portat la Covid, serà moment de reflexionar i d’extreure de tot plegat algunes lliçons que ens permetin encarar el futur amb un comportament més respectuós per nosaltres mateixos i el planeta que ens acull.

Mentrestant us desitgem: Molta salut i sort pel nou any 2021 

ELS PLÀSTICS, ENS ELS TROBEM FINS A LA SOPA

El problema dels residus de plàstic està esdevenint un problema de salut, TV3 ha emès dins del telenotícies un interessant clip que es fa ressò d’un estudi de la UAB i el CREAF sobre els efectes del plàstic quant ja degradat arriben a convertir-se en micro i nanopartícules.

El problema es d’abast global i cada cop més gran, els governs i organitzacions internacionals han d’obligar “ja” als fabricants i  empreses comercialitzadores a reduir fins a eliminar el plàstic d’un sol ús.

TV3: Els nanoplàstics penetren en les cèl·lules i afecten la salut

“Els plàstics són molt presents en la nostra vida: en el menjar, en l’aire, en l’aigua… Són nanoplàstics que dins del nostre organisme poden arribar a alterar el metabolisme i provocar importants problemes de salut.” 

Per veure el clip, clica sobre la següent imatge:

Si vols més informació sobre l’estudi realitzat per la UAB i el CREAF, clica: Els nanoplàstics alteren el microbioma intestinal i poden afectar la salut 

 

 

TRUMP ha esgotat les seves “TRUMPES”

En aquesta web hem dedicat vàries entrades a les eleccions americanes perquè creiem que el resultat de les mateixes era molt important no sols pels EUA sinò també pel conjunt del planeta. Finalment, malgrat les trampes i intents fallits de Trump per tombar el que els votants van decidir, els compromissaris (representants electorals dels estats) van certificat amb els seus vots a cada un dels parlaments estatals la victòria del tiquet Biden-Harris per 306 vots contra els 232 de Trump.

L’última gran trampa de Trump, l’assalt al Capitoli ha estat una vergonya que ni els mateixos republicans han pogut digerir.  Certament Abraham Lincoln (1809-1865) que era republica quan va ser elegit president i que va abolir l’esclavitud el 1863, estaria enormement decebut del que ha passat a Washington i de l’actitud de molts fanàtics republicans i de Trump al capdavant, que els ha esperonat.

Tanmateix, avui 20 de gener Joe Biden ja es president de USA i el seu predecessor el negacionista número 1 del planeta deixarà de posar bastons a les rodes a la lluita contra el canvi climàtic.

Està per veure si Biden compleix les seves promeses, no obstant els primers passos i nomenaments fets per crear el seu gabinet de govern semblen anar en la bona direcció, a part de nomenar John Kerry com a comissionat especial per el canvi climàtic que ja ha manifestat la seva intenció de tornar als acords de París, està a punt de designar un nou administrador de l’EPA (Agencia de Protecció del Medi Ambient) que tingui un perfil més procliu a defensar les energies netes que va promoure el Clean Power Plan de Barak Obama.

Veurem que passa amb les polítiques mediambientals de EEU U, però apartar Trump de la presidència del segon país emissor de CO2 del Món es un important pas endavant que deixarà més sols alguns admiradors seus també negacioniostes com Jair Bolsonaro.