EL PERQUÈ DE LA SEQUERA.
La sequera és un fenomen climàtic que sense tenir l’espectacularitat d’altres fenòmens com els huracans o terratrèmols, té unes enormes conseqüències pel planeta que sens dubte aniran a més.
A tall de resum podem dir que les principals raons de les sequeres són:
- L’escalfament global del planeta degut a la crisi climàtica.
- L’ús massiu i desmesurat dels recursos hídrics per part dels humans i les seves activitats especialment per part dels països desenvolupats
- La mala gestió i manca de previsió per part dels governs en el planejament de mesures per corregir el malbaratament de l’aigua dolça disponible.
A CATALUNYA QUINZE ANYS SENSE FER ELS DEURES
Ela que la vam viure recordem la gran sequera del 2008 en què havíem que portar aigua del Rhone a Catalunya per poder mantenir l’aigua de boca a la Població.
Arran de la situació aquell any a a la UB van fer un estudi complet del sistema hidràulic Català i les seves mancances, en l’estudi en el qual ja s’identificaven les més importants entre les que destaquem:
Llavors ja se sabia que prop d’un 25 % de l’aigua potable és perdia a les canonades Estem encara igual)
Una gran part del regadiu es feia per gravetat, és a dir a l’estesa, amb un rendiment que no arriba al 50 % de rendibilitat de l’aigua utilitzada. (Avui encara hi ha una gran part de l’agricultura -i no es culpa dels pagesos- encara utilitza aquest sistema en lloc de fer servir gota a gota o aspersió)
La gestió de l’aigua al País es dividia entre dues administracions diferents, les conques internes per part de la Generalitat i el Segre i les Nogueres afluents de l’Ebre per part de l’Estat (aquesta incongruència es manté)
Està clar que després de quinze anys d’aquella gran sequera i malgrat els advertiments dels científics en el sentit que les sequeres, així com les onades de calor serien cada cop més freqüents i severes, tots els governs que han passat des de llavors no han fet els deures.
Intentant analitzar des de la nostra modesta posició d’observadors, el perquè d’aquesta inoperància, creiem no es pot deure a cap altra raó, que la tendència en aquests últims anys per part dels polítics a buscar la immediatesa i el ràpid rendiment electoral de les seves actuacions. Per exemple, un pla a llarg termini dotat econòmicament en ajudes per anar substituint l’esmentat reg a l’estesa es útil als governats per fer-se la foto quan s’exposa, però amb el temps el seu rendiment electoral es dilueix. Desprès plou i tot queda en un racó.
Essent justos, hem de dir que alguna cosa s’ha fet, com son les dessalinitzades que avui ens ajuden a mantenir l’aigua de boca per la població, però sabem que el consum energètic d’aquestes es enorme, i per tant, no és una solució sostenible sobretot en un País com Catalunya en que l’energia renovable és tan minsa.
En qualsevol cas, la sequera que està afectant el País no es un fet aïllat i encara menys inusual, des de fa temps els boscos que acumulant un important i persistent estrès hídric, a més de ser uns indicadors molt visuals del grau de la sequera, esdevenen uns grans potencials per l’origen i propagació d’incendis de difícil control per l’enorme carrega de foc que contenen. També els cabals de rius, la neu acumulada i l’estat dels embassaments són indicadors de la baixa precipitació que la conca Mediterrània està tenint els últims anys la qual cosa ens porta a la situació de manca d’aigua actual.
UN TEMA RECURRENT
La sequera per la gravetat i dimensió del problema, i sobre tot perquè ja colpeja el nostre territori s’ha convertit en un tema recurrent a tots els mitjans. Nosaltres volem aportar en aquesta entrada algun element que ens ajudi a entendre el perquè hem arribat on estem.
Abans, però, de parlar de la sequera pot ser interessant fer uns apunts sobre l’aigua, aquest element que és imprescindible per la vida al planeta:
L’H2O és l’únic element a la Terra que es pot trobar de forma natural en els tres estats de la matèria és a dir: sòlid, líquid i gasos.
La quantitat d’aigua que hi ha al planeta és fitxa, sols varia el seu la forma i repartiment en què es troba sobre la superfície de la Terra, que depèn fonamentalment de les condicions climatològiques de les diverses zones del planeta i que condicionen el cicle de l’aigua: Oceans> Temperatura> Evaporació> Condicions Atmosfèriques> Orografia> Precipitació> Gels Permanents>Rius i Llacs>Oceans.
Els Oceans ocupen mes del 70 % de la superfície de la terra i representen el 97% de tota l’aigua del planeta, el restant 3 % és aigua dolça i es reparteix entre neus i gels permanents, aigües subterrànies i aigües superficials (rius, llacs i pantans), aquestes últimes són realment l’aigua dolça disponible. Podem, per tant afirmar, que l’aigua dolça es un recurs escàs.
DEFINICIO I TIPUS DE SEQUERA
La definició més senzilla per la sequera és: Període de temps sense precipitació, encara que sota aquest curt enunciat s’amaga un problema molt complex i d’abast planetari.
Hi ha molts tipus de sequera, depenent les seves característiques com són la durada, l’extensió i fins i tot les conseqüències socioeconòmiques de les condicions geomorfològiques i climàtiques de les zones afectades, no es el mateix les sequeres que está vivint des de fa dècades l’Àfrica Oriental que la que estem patint actualment al nostre país. Així i tot, per simplificar conceptualment podem establir que les sequeres son de tres tipus:
Puntuals. és a dir de una durada relativament curta que no arriba a posar en perill la biodiversitat ni el subministrament d’aigua a la població i l’agricultura.
Persistents, son aquelles que s’allarguen en el temps prou per posar en risc les collites, afecten d’alguna manera la biodiversitat i que requereixen mesures d’estalvi o restricció en l’ús de l’aigua potable i dels regs. Durant aquests períodes de sequera la precipitació és nul·la o molt minsa.
Estructurals, son les sequeres que de forma continuada i extrema, afecten zones molt àrides o semi desèrtiques que per la seva situació geogràfica i les condicions atmosfèriques reben cap o molt poca precipitació anual. En aquests casos les conseqüències acostumen a ser dramàtiques i comporten greus problemes de fam i de desplaçament de la població.
Darrere, però, de qualsevol sequera sempre hi ha el estrès hídric a què es veu sotmès un territori, aquest es acumulatiu i afecta els sols, les masses boscoses, els cultius, els rius, els aqüífers, els pous i altres components del sistema hidrològic, quant arriba l’absència de precipitacions sobre un territori que ja pateix un fort estrès hídric les conseqüències de la sequera són més greus i mes difícils de superar. L’escalfament global que patim está fent que grans zones del planeta com és el cas del Mediterrani presenti un important i continuat estrès hídric que comporta també un elevat risc d’incendis
El problema s’agreuja quan diferents factors climàtics coincideixen, sobrepassen certs límits i es realimenten com estem comprovant aquests últims anys, la infografia que incloem a sota i hem anomenat la roda de la sequera representa esquemàticament com l’escalfament global del planeta esta en l’origen de les fortes i cada cop mes freqüents sequeres i com els efectes d’aquest escalfament es realimenta.
ACC-Aturem el Canvi Climatic 