La percepció social de que el canvi climàtic es una realitat ha fet aquest 2022 un salt important, fins i tot els més escèptics han començat a canviar d’opinió. A Europa, sobre tot han sigut les perllongades i intenses onades de calor que han afectat de forma directa i palpable gran part de la població del continent les que han creat aquesta alarma climàtica entre la gent i els mitjans de comunicació.
De fet els especialistes i científics fa molt temps que ens adverteixen que l’escalfament global del planeta esta provocant un increment dels fenòmens climàtics extrems entre els que es troben les sequeres i les onades de calor. El que volem dir, és que aquesta situació que hem patit aquest tòrrid estiu s’emmarca clarament en la nova realitat que ja s’ha batejat com a crisis climàtica i que afecta tota la geografia mundial.
A continuació us presentem la traducció d’un informe que edita l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Si esteu interessats en el tema us recomanem la seva lectura.
ESTAT PROVISIONAL DEL CLIMA GLOBAL 2022
L’informe utilitza diversos indicadors climàtics per descriure el canvi climàtic, proporcionant una visió àmplia del aspectes destacats de l’estat del clima a escala global.
Informe:
Atmosfera
Gasos d’efecte hivernacle: l’augment dels nivells de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera a causa de les activitats humanes és un dels principals motors del canvi climàtic.
Diòxid de carboni (CO2): el CO2 atmosfèric va assolir el 149% del nivell preindustrial el 2021, principalment a causa de les emissions de la combustió de combustibles fòssils i la producció de ciment.
Metà: el 2021, les concentracions de metà van assolir les 1908 parts per mil milions (ppb), un augment del 262% respecte als nivells preindustrials. Aquest va ser l’augment més alt registrat en un any.
Òxid nitrós: el 2021, l’òxid nitrós va assolir 334 ppb, un augment del 124% respecte als nivells preindustrials.
Terra
Temperatura mitjana de la superfície global (GMST):
A mesura que augmenten les concentracions de gasos d’efecte hivernacle, també ho fa la temperatura.
Actualment s’estima que el GMST del 2022 serà 1,15 ± 0,13 °C per sobre de la línia de base preindustrial (1850-1900).
És probable que els vuit anys del 2015 al 2022 siguin els vuit anys més càlids registrats.
Tot i que les condicions de La Niña mantenen la temperatura global baixa per segon any consecutiu, és probable que el 2022 sigui el cinquè o el sisè any més càlid registrat.
Precipitació: en comparació amb la temperatura, la precipitació es caracteritza per una major variabilitat espacial i temporal, assenyala l’informe.
Excedent de pluja: el 2022, grans àrees amb precipitacions superiors a les normals incloïen grans parts d’Àsia, el continent marítim, Austràlia, Nova Zelanda, zones del nord d’Amèrica del Sud, el Carib, l’oest d’Àfrica, el Sudan, les zones costaneres que s’estenen des de l’oest de Líbia fins a Egipte, i el sud de la península aràbiga.
Dèficit de pluja: Mentrestant, les regions amb dèficit de pluja inclouen Europa, Àsia Central, Austràlia del Nord, Àfrica Oriental, la major part del Nord d’Àfrica, Amèrica del Sud central i meridional i Amèrica del Nord central i occidental.
Subcontinent indi: la majoria del subcontinent indi va rebre grans precipitacions totals i el monsó es va estendre més cap a l’oest del que és habitual cap al Pakistan.
Oceà
Escalfament de l’oceà:
Al voltant del 90% de l’excés de calor que s’acumula al sistema terrestre a causa de l’augment de les concentracions de GEH, va a l’oceà.
Segons l’informe, les taxes d’escalfament dels oceans mostren un augment especialment fort en les dues últimes dècades.
S’espera que l’oceà continuï escalfant-se en el futur.
Onades de calor marines (MHW):
En general, el 55% de la superfície de l’oceà va experimentar almenys un MHW durant el 2022, la cobertura anual més baixa des del 2012 (57%).
A l’Àrtic, els mars de Laptev i Beaufort van experimentar MHW greus i extrems.
Pujada del nivell del mar:
El nivell del mar va continuar augmentant el 2022, aconseguint un nou màxim rècord.
Des del gener de 2020, el nivell mitjà mundial del mar ha augmentat gairebé 10 mm, aproximadament un 10% de l’augment global.
Acidificació de l’oceà:
L’oceà absorbeix al voltant del 23% de les emissions anuals de CO2 antropogènic a l’atmosfera.
El pH mitjà global de l’oceà ha anat disminuint constantment a ritmes que no s’havien vist durant almenys els últims 26.000 anys.
D0M40W Hurricane Sandy New York
Criosfera
Extensió del gel marí: es defineix com l’àrea de l’oceà on almenys el 15 per cent de la superfície està congelada. Serveix com a indicador útil del canvi climàtic.
Gel marí de l’Àrtic: el 2022, l’extensió del gel marí de l’Àrtic estava per sota de la mitjana a llarg termini durant la major part de l’any.
Gel marí antàrtic: va baixar a 1,92 milions de quilòmetres quadrats el febrer de 2022, el nivell més baix registrat i gairebé 1 milió de quilòmetres quadrats per sota de la mitjana a llarg termini (1981-2010).
Capa de gel de Groenlàndia: la capa de gel de Groenlàndia va acabar amb un balanç de massa total negatiu per 26è any consecutiu.
Balanç de massa de la glacera:
Entre el 2020 i el 2021, les glaceres del Món amb observacions a llarg termini han experimentat un balanç negatiu es a dir una constant pèrdua de massa de gel. El retrocés de les glaceres
Alps suïssos: a Suïssa el 6% del volum de gel de les glaceres es van perdre entre el 2021 i el 2022.
Ecosistemes
Degradació dels ecosistemes: Els ecosistemes s’estan degradant a un ritme sense precedents, limitant la seva capacitat de suport al benestar humà i perjudicant la seva capacitat d’adaptació per construir resiliència.
Ecosistemes de muntanya:
Els ecosistemes de muntanya són vulnerables i es poden veure profundament afectats pel canvi climàtic a causa de la seva baixa capacitat d’adaptació.
El canvi climàtic pot agreujar l’estrès hídric, especialment a les zones de precipitació reduïda i on les aigües subterrànies ja s’estan esgotant.
Pèrdua i extinció de biodiversitat:
Els canvis substancials en l’abundància i la distribució de les espècies poden, al seu torn, afectar les interaccions entre espècies.
Ecosistemes àrtics:
El canvi climàtic està provocant la desintegració de les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida i augmenta les possibilitats que l’oceà Àrtic estigui lliure de gel a l’estiu, pertorbant encara més la circulació oceànica i l’ecosistema àrtic.
Ecosistemes costaners i marins:
L’augment de les temperatures augmenta el risc de pèrdua irreversible dels ecosistemes marins i costaners, inclosos els prats d’herbes marines i els boscos d’algues.
Es preveu que els esculls de corall perdran entre el 70 i el 90% de la seva antiga àrea de cobertura a 1,5 °C d’escalfament i més del 99% a 2 °C.
Riscos i impactes del canvi climàtic global 2022
Esdeveniments extrems:
L’augment de la temperatura global ha contribuït a esdeveniments meteorològics extrems més freqüents i greus a tot el món.
Ex: Onades de calor a l’Índia i Pakistan.
Seguretat alimentària:
A partir del 2021, 2.300 milions de persones s’enfrontaven a la inseguretat alimentària, el que correspon al 9,8% de la població mundial. L’augment de la desnutrició s’ha vist agreujat pels efectes agregats de la COVID-19 sobre la salut, la seguretat alimentària, els ingressos i la igualtat, així com pels conflictes i la violència prolongats.
Ex: Sequera a la Banya d’Àfrica.
Desplaçament:
Els esdeveniments i les condicions meteorològiques extremes han tingut impactes importants i diversos en els desplaçaments de població i en la vulnerabilitat de les persones ja desplaçades al llarg de l’any.
Ex: Desplaçament per inundació al Pakistan i Bangla Desh.
Impactes en el desenvolupament sostenible:
L’augment de les concentracions de CO2 atmosfèric condueix a efectes en cascada que contribueixen a esdeveniments d’alt impacte, posant en risc l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
ACC-Aturem el Canvi Climatic 