La COP-26 ha estat inaugurada a Glasgow amb la presència de governants i representants de mes de 200 nacions i tambe amb la important absència dels caps d’estat de la Xina i de Rusia (grans emissors de CO2) que alguns analistes veuen com un mal presagi de cara a les previsibles dures negociacions per aconseguir incrementar els compromisos de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per evitar superar els 1,5ºC el 2050.
Aquest objectiu, no és impossible però és molt difícil d’assolir sense unes mesures dràstiques per reduir l’ús del carbó i el petroli la qual cosa sembla que no passarà en un futur immediat doncs hi ha molts països que no volen incrementar més els compromisos de reducció nacional (NDC) pactats en els acords de París que tanmateix avui en dia sabem que són insuficients.
Tot plegat està creant una certa desconfiança entre els moviments que lluiten contra l’escalfament global que estan veient que probablement es deixarà passar un cop més l’oportunitat de prendre accions reals i efectives per aturar el canvi climàtic.
Caldrà seguir amb atenció com avança la conferència, però com sempre passa en aquestes cimeres, fins l’últim moment no sabrem l’abast de les resolucions i els acords signats. Esperem com va dir la Greta Thumberg, que no acabi tot en un ¡Blah, blah, blah¡