La mala notícia ens ve de la WMO (Organització Mundial de Meteorologia) que ens indica que aquelles previsions en què és calculava que l’aturada econòmica deguda a la pandèmia reduiria les emissions globals de CO2 en un 17 ó 18%, a hores d’ara no s’estan complint i és molt probable que la reducció segons les últimes dades estigui sols entre un 5 i un 7%
La WMO considera que aquesta reducció de les emissions no comportarà una reducció de la concentració del CO2 a l’atmosfera que el 2020 probablement superarà en 2,4 o 2,5 ppm el valors del 2019, el que si és produirà és una lleugera i temporal reducció del ritme de creixement de la concentració que de cap manera impedirà que el 2020 tinguem un nou record de concentració de gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera del planeta.
Les últimes dades disponibles a 25 de Novembre, són:
Valor mitjà de la Setmana del 15 de novembre de 2020………….412,53 ppm
Valor mitjà de les mateixes dates fa un any:……………………………410,17 ppm
Valor mitjà de les mateixes dates fa 10 anys…………………….,…….388,82 ppm
Segons va comentar el professor Petteri Taalas de la WMO: “El CO2 és manté a l’atmosfera durant segles, l’última vegada que la Terra va tenir una concentració de CO2 similar va ser fa 3-5 milions d’anys quan la temperatura era entre 2 i 3º C més elevada que ara i el nivell del mar entre 10 a 20 metres per sobre de l’actual. Però llavors no hi havia 7.700 milions d’habitants”
La bona notícia és de caràcter polític i des de el nostre interès per la preservació del clima del planeta te dos fets importants i concatenats, el primer és, que per fi sembla que la victòria de Joe Biden sobre el negacionista Trump és consolida i el 20 de gener el demòcrata Biden accedirà a la presidència dels EUA.
El segon fet, que no hagués estat possible sense el primer, és que Biden ha nomenat John Kerry -que va ser secretari d’estat amb Barak Obama i que ha estat molt crític amb el desmantellament per part de Trump de les polítiques mediambientals- com a comissionat especial per la crisi climàtica, amb participació i vot al Consell de Seguretat Nacional.
Aquest nomenament no és anodí, perquè encara que està per veure el grau de compromís que EUA adoptarà en la lluita global contra el canvi climàtic, les declaracions i promeses d’ambdós polítics en la seva trajectòria així com l’enorme pes dels EUA quan a país emissor de CO2 permet mantenir un cert optimisme. Seguirem amb atenció, si els esperats canvis com poden ser el retorn dels EUA als acords de París i el suport a les energies renovables es fan efectius en un futur pròxim.