Certament les dades que tenim, especialment les relatives a les emissions de CO2 no són gaire optimistes respecte al futur i tot fa pensar que la cimera de Nova York, malgrat les bones intencions d’alguns líders polítics, amb notables absèncias com les dels negacionistes Trump i Bolsamaro i el baix compromís de Rússia i la Xina, difícilment adreçarà la situació, el més probable és que el gran forat existent entre les intencions i les accions segueixi eixamplant-se.
Potser el més important que quedarà d’aquesta cimera serà les importants protestes al carrer i l’al·legat que la jove activista Greta Thumberg representant a cents de milions de joves de tot el Món, a fet als polítics assistent i als absents, acusant-los d’inoperants, els va dir a la cara:
“Jo no hauria de ser aquí, hauria de ser a l’altra banda de l’oceà de tornada a l’escola” “M’heu robat els somnis i la infància amb les vostres paraules buides, encara així soc una afortunada, la gent sofreix, mor, ecosistemes sencers estan col·lapsant, estem al principi d’una extinció massiva i tot el que sabeu fer es parlar de diners i de contes de fades sobre el creixement econòmic, ¿Com us atreviu?” “El meu missatge és que us estarem vigilant”
Tanmateix, si hi ha un bri d’optimisme pel futur del planeta amb relació a l’emergència climàtica en què ens veiem immersos, es en la conscienciació creixent que sobre els riscos de l’escalfament global, està tenint aquest moviment de joves i també una gran part de la societat. Mai al Món hi havia hagut tanta preocupació ni s’havia parlat tant i a tants llocs sobre el canvi climàtic com s’està fent avui.
Sens dubte seran els moviments civils amb les seves reivindicacions i les seves protestes els que podem fer moure els polítics de les intencions cap als fets.