CANVI CLIMATIC: L’empremta humana.

El Diumenge 21 de Juliol a les 21:57

El programa “30 minuts” de TV3 acaba temporada amb una reflexió sobre el canvi climàtic i l’emergència climàtica en què ens trobem. “Canvi climàtic: l’empremta humana” és una aproximació a la idea que la intervenció humana sobre el planeta és tan decisiva com ho van ser els grans canvis geològics de la història de la Terra i que pot, fins i tot, ser més irreversible per a la continuïtat de la humanitat que els fenòmens geològics que han anat canviant el planeta. NO US HO PERDEU.

Un grup de geòlegs es va inventar, fa uns anys, una paraula per definir l’era en què més impacte està tenint sobre la Terra i en el clima l’acció de l’home: l’antropocè.

Els científics que van batejar amb aquest neologisme la hipotètica era geològica que estem vivint, no es posen gaire d’acord a l’hora de fixar el seu inici. Uns afirmen que comença al segle XVII amb la Revolució Industrial i altres ho situen en l’explosió de la primera bomba atòmica, el 1945, a Nou Mèxic.

Aquesta “època de la humanitat” es caracteritza per ser el període més càlid que ha viscut el planeta des de fa, almenys, 5.000 anys.

Cap a la fi de l’última glaciació, en el període de l’holocè, també es va viure una època càlida força llarga, però després d’aquest període, les temperatures van anar baixant fins a tocar fons a la “petita era glacial”, el període fred que va del segle XVII a començaments del XIX. La baixada global va ser d’1,3 graus. Els últims 200 anys, la temperatura del planeta ha augmentat de manera similar i la comunitat científica preveu que l’increment seguirà i pot superar un grau i mig i arribar fins i tot a dos graus d’augment global, i això, apunten, pot canviar el clima d’una manera dràstica i irreversible.

Que l’activitat humana genera efectes massius a nivell mundial és un fet constatat, malgrat els negacionistes climàtics, que atribueixen l’escalfament del planeta a un cicle natural més.

Aquests negacionistes, influents i amb el suport, ara mateix, dels governs d’algunes de les grans potències mundials (els EUA, la Xina, Rússia, el Brasil..), es mostren molt escèptics amb el mètode científic que vol provar el canvi climàtic amb fets objectivament verificables. Volen evitar, o si més no retardar, les accions acordades en les cimeres sobre canvi climàtic, creant dubtes o fent afirmacions que influeixin en l’opinió pública i, de retruc, en els governs que haurien d’implementar els acords.

Durant aquest antropocè hem vist i veurem l’extinció massiva d’espècies provocada per la nostra acció, i l’augment de malalties lligades a la contaminació de l’atmosfera i de les aigües i el sòl. Els efectes d’aquesta pujada de temperatura faran impossible qualsevol tipus de vida en alguns llocs del planeta, per desertització o per inundació, i això ja està provocant el desplaçament de poblacions cap a altres llocs: són els refugiats climàtics.

A la Terra hi vivim, ara mateix, 7.700 milions de persones, i aquesta explosió demogràfica no es preveu que s’aturi, com a mínim a curt i mitjà termini. Els gasos d’efecte hivernacle contribueixen a l’escalfament global, però també augmenten l’acidificació de l’atmosfera pel diòxid de carboni i, com a conseqüència, dels oceans: afecten de manera irreversible moltes espècies marines. Estem exposant la natura a un estrès en el mateix moment que n’augmentem la producció per abastir una població insaciable, i per fer-ho desforestem selves com les del Brasil i Indonèsia, els dos grans pulmons del planeta.

Perquè continuï sent possible la vida dels 9.000 milions de persones que serem d’aquí res, caldrà que, més aviat que tard, canviem radicalment les formes de producció agrícola i ramadera, que optem per una mobilitat diferent, menys contaminant, que deixem de fer servir combustibles fòssils i aprofitem les noves tecnologies que hem creat. En definitiva, que canviem radicalment i per sempre la nostra manera de viure i de consumir. No es tracta de salvar el medi natural com si fos una cosa aliena a nosaltres, perquè nosaltres també som medi natural.

Un reportatge d’Alexander Oey

Imatge, Maarten Kramer

Una producció de VPRO

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s