La cimera pel clima que s’ha fet a Katowice, Polònia, ha acabat amb una certa frustració pels pobres resultats aconseguits amb comparació amb les expectatives que s’havien posat sobre la taula. Diem oportunitat perduda perquè avui la lluita contra el canvi climàtic és una cursa contra rellotge i cada any, cada cimera que passa és una oportunitat per impulsar mesures més ambicioses en aquesta carrera tan important pel futur del planeta.
Els organitzadors presumeixen d’haver aconseguit aprovar el reglament que regirà per tirar endavant els acords de Paris, certament no és gens fàcil posar d’acord a 196 països en com afrontar el major repte global que d’humanitat té al seu davant, així i tot el full de ruta acordat segueix essent una mena de recomanacions de com implementar els acords i unes normes de transparència per fer el seguiment de què faran els estats per acomplir els seus compromisos de reducció d’emissions.
Els advertiments de la comunitat científica sobre les dramàtiques conseqüències de superar el 2 º C d’escalfament global del planeta i la demanda que recull l’últim informe del IPCC (Panel Internacional sobre el Canvi Climàtic), per tal d’anar més enllà i no superar els 1,5º C, no han estat suficients per aconseguir que els mandataris reunits a la cimera es comprometessin en unes reduccions més ambicioses de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que són la clau de volta per fer front als efectes negatius que l’augment de la temperatura tindrà en tots els ecosistemes de la Terra.
Lluny d’incorporar l’informe del IPCC amb la rotunditat en que els científics expressen les seves preocupacions per un futur immediat, alguns països del lobby del petroli i el carbó capitanejats per EEUU i l’Aràbia Saudí han volgut desacreditar el treball i han aconseguit reduir la contundència de l’informe en el document de l’acord final de la cimera.
Com passa sovint, sempre es pot fer una lectura positiva dels acords, i aquesta no és altra que comprovar que malgrat l’abandonament dels acords de Paris per part de Trump i la poca implicació d’alguns estats, no hi ha hagut una desbandada i la gran majoria de països del Món mantenen el seu compromís amb la lluita contra el canvi climàtic.
Certament molts dels polítics no estan a l’alçada del que la ciència i la realitat climàtica els presenta i tampoc del que la gent espera dels seus mandataris per afrontar aquest repte global, com deien però, en la nostra publicació El canvi climàtic, on som i cap on anem cal pensar que malgrat la poca disposició d’algúns estats, el context econòmic actual favorable a les renovables, la implicació de moltes institucions regionals i locals i la creixent conscienciació social poden revertir la situació.
ACC-Aturem el Canvi Climatic 