Entomar la realitat no és fer catastrofisme, és ser conscient per afrontar el futur millor.
Sense entrar en un bany de dades farragós que ens confirmen les tendències negatives amb relació al canvi climàtic, l’any 2017 ens ha deixat una sèrie de fets i fenòmens climàtics adverses que s’han fet prou visibles arreu del Món hi han tingut conseqüències dramàtiques per les persones i pels ecosistemes.
Hem vist huracans de força i persistència extremes, monsons mortífers com mai, prolongades sequeres i focs excepcionals, pujades del nivell de mar amb inundacions amplíssimes, regressió accelerada de les glaceres i del gel àrtic, pèrdua extensiva de la gran barrera de coral, icebergs de la mida de Girona desprendre’s de l’antàrtica.
I mentrestant la gran pregunta que tots plegats ens fem és: Fins quan els estats, i una gran part de la societat seguirà mirant cap a una altra banda, malauradament no hi ha resposta. L’home és en gran mesura responsable d’aquest desgavell, amb el seu afany insaciable de recursos naturals de tota mena està alterant el planeta de forma irreversible. Tal vegada l’home és l’únic que modificant els seus comportaments i les seves formes de vida pot aturar el que a hores d’ara sembla molt difícil.
Malgrat tot, l’any s’acaba i és temps de bons desitjos per l’any vinent.